En tenia d'aquests bolígrafs . Ara el que tinc és un got petit xinès que quan poses líquid a l'anar a beure surt una noia despullada. El vaig trobar a un restaurant xinès. Sempre m'han agradat aquests artilugis.
n'havia vist d'aquests bolígrafs i la mare em confirma que a casa també hi havia una baralla de cartes d'aquelles, el cas és que jo no les havia vistes mai :P van saber-les amagar! :P
Aviam, vull desfer un malentès. Aquest llegat prové del iaio Mariano; entre les moltes coses valuoses que l'avia Bienve em entregar quan el seu home va morir hi havia aquest kit (un punt sorprenent perquè, a diferència de la Bienve que era com una cupletista, ell era un home molt més estricte que anava a la platja amb traju i corbata).
Des del primer cop que els vaig verue, quan era força nen, que n'he volgut tenir un d'aquests. Ja quedaven antics quan estaven de moda, amb aquests colors com recremats i descolorits. Ah, i també m'agraden els que hi ha un tranvia que puja i baixa.
No fa massa encara he vist aquesta mena de bolígrafs, al basar d'un xinès i fabricats a la Xina.
ResponEliminaAixò si que és un bon llegat de l'àvia!
ResponEliminaEn tenia d'aquests bolígrafs . Ara el que tinc és un got petit xinès que quan poses líquid a l'anar a beure surt una noia despullada. El vaig trobar a un restaurant xinès. Sempre m'han agradat aquests artilugis.
ResponEliminan'havia vist d'aquests bolígrafs i la mare em confirma que a casa també hi havia una baralla de cartes d'aquelles, el cas és que jo no les havia vistes mai :P van saber-les amagar! :P
ResponEliminaAviam, vull desfer un malentès. Aquest llegat prové del iaio Mariano; entre les moltes coses valuoses que l'avia Bienve em entregar quan el seu home va morir hi havia aquest kit (un punt sorprenent perquè, a diferència de la Bienve que era com una cupletista, ell era un home molt més estricte que anava a la platja amb traju i corbata).
ResponEliminaGirbén, I l'has afegit al teu estoig de dibuix?
ResponEliminaGirbén,
ResponEliminaAra ho entenem! El iaio de traju i corbata platejera era un voyeur!
Aneu a saber que se'n trobaran els nostres nets i potser també ens ho fan públic!
ResponEliminaNo vull ni pensar-ho, he, he!
A mi només una bíblia i un devocionari.
ResponEliminaGalde
ResponEliminaSi la biblia és la de Tijuana, el devocionari no m'atreveixo a imaginar com serà!
Carme,
ResponEliminaEl devocionari me'l va regalar una bona amiga...
Des del primer cop que els vaig verue, quan era força nen, que n'he volgut tenir un d'aquests. Ja quedaven antics quan estaven de moda, amb aquests colors com recremats i descolorits. Ah, i també m'agraden els que hi ha un tranvia que puja i baixa.
ResponEliminaCaram que interessant!
ResponEliminaUna forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest bloc. Desitjo que també t'interessi el meu de cultura, una abraçada!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach