Fa cosa d'uns dies, crec que dilluns passat, vaig tenir interès
en veure el programa de TV3 "El convidat" que presenta
l'Albert Om perquè aquesta vegada anaven a casa del Xavier Sala
Martín, economista reconegut entre els millors del món de qui he
vist alguna vegada classes magistrals d'economia per persones del meu
nivell, és a dir, sense idea del que va el tema.
Independentment de què em va semblar una persona bastant assequible i, per descomptat, molt intel·ligent, em va decebre una mica per una sèrie de coses.
La primera, que encara em pregunto que collons hi feia el Laporta xupan càmera en aquest programa amb l'excusa de jugar un partit de golf. Jo ja em suposo que el senyor Sala és molt amic de l'expresident del Barça doncs inclòs hi va compartir Junta, però és que no té més amics que hi tenia que sortit aquell paio? Si aquest és tot el que té que s'ho faci mirar. Li havia de fer el favor? Tan desesperat està el sr. Laporta? Li ha demanat un programa al Albert Om?
La segona, que em sembla bastant penós que ens digui que el seu objectiu principal a la vida era ser ric i que a això s'hi va dedicar en cos i ànima a imatge d'un tio seu que era el més ric de la família.
Però l'economia li va agradar. Menys mal.
I la tercera, que quan li varen preguntar pels grans damnificats de la crisi m'anomena els empresaris en primer lloc. Després ho va intentar arreglar per allò de què hi ha persones que no tenen ni casa, però em va semblar molt fort que sentís una certa pena per aquells empresaris que "ho havien perdut tot". Clar que no es pot esperar gaire d'un economista que s'auto anomena defensor del capitalisme liberal, que ens ha portat avui a uns nivells socials que no tenien ni els reis a l'edat mitjana si és que ho vaig entendre bé. Encara li haurem de donar les gràcies.
Se li pot perdonar la gran horterada de les seves americanes de colors (que va dir que en tenia unes 300, ja em suposo que no es pot viure amb menys), però si vol un consell d'una persona del carrer potser per entendre una mica millor l'economia real li convindria baixar del nuvol de ric en què està vivint i interessar-se per com viu la gent o, més ben dit, com sobreviu gràcies a aquest capitalisme liberal que tant defensa. Si la crisi l'hagués afectat com als altres potser canviaria d'opinió. O potser ell, si fos pensionista, podria viure amb un augment del 0,25%? De ben segur que els seus increments anuals són bastant millors.
Independentment de què em va semblar una persona bastant assequible i, per descomptat, molt intel·ligent, em va decebre una mica per una sèrie de coses.
La primera, que encara em pregunto que collons hi feia el Laporta xupan càmera en aquest programa amb l'excusa de jugar un partit de golf. Jo ja em suposo que el senyor Sala és molt amic de l'expresident del Barça doncs inclòs hi va compartir Junta, però és que no té més amics que hi tenia que sortit aquell paio? Si aquest és tot el que té que s'ho faci mirar. Li havia de fer el favor? Tan desesperat està el sr. Laporta? Li ha demanat un programa al Albert Om?
La segona, que em sembla bastant penós que ens digui que el seu objectiu principal a la vida era ser ric i que a això s'hi va dedicar en cos i ànima a imatge d'un tio seu que era el més ric de la família.
Però l'economia li va agradar. Menys mal.
I la tercera, que quan li varen preguntar pels grans damnificats de la crisi m'anomena els empresaris en primer lloc. Després ho va intentar arreglar per allò de què hi ha persones que no tenen ni casa, però em va semblar molt fort que sentís una certa pena per aquells empresaris que "ho havien perdut tot". Clar que no es pot esperar gaire d'un economista que s'auto anomena defensor del capitalisme liberal, que ens ha portat avui a uns nivells socials que no tenien ni els reis a l'edat mitjana si és que ho vaig entendre bé. Encara li haurem de donar les gràcies.
Se li pot perdonar la gran horterada de les seves americanes de colors (que va dir que en tenia unes 300, ja em suposo que no es pot viure amb menys), però si vol un consell d'una persona del carrer potser per entendre una mica millor l'economia real li convindria baixar del nuvol de ric en què està vivint i interessar-se per com viu la gent o, més ben dit, com sobreviu gràcies a aquest capitalisme liberal que tant defensa. Si la crisi l'hagués afectat com als altres potser canviaria d'opinió. O potser ell, si fos pensionista, podria viure amb un augment del 0,25%? De ben segur que els seus increments anuals són bastant millors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario