Finalment la setmana passada vaig tenir l'oportunitat de
tornar a provar sort a l'amagatall de Natuaraprop. Tenint el teixó i la guilla
al sarró (disc dur) vaig anar per la geneta i el gorjablanc. Tenia temps fins a
mitja nit i calia aprofitar-ho. Quan
vaig arribar a l'amagatall quedava poca llum de dia (aconsellable anar-hi quan
més aviat millor). Tot i això, va ser espectacular l'activitat que hi havia a
la bassa, mallerengues blaves, carboneres i emplomallades no paraven d'entrar a
les menjadores, entre mig podies veure al raspinell, el cargolet, la merla o el
durbec. Ah! i em va fer molta il·lusió poder fotografiar al ratolí de camp, que
encara que petit no deixa de ser una "monada".
Mica en mica la llum va anar marxant i et submergeixes en la
foscor de la nit, al mig del bosc tancat
en un gàbia de vidre i, esperant que comenci l'espectacle. Les ninetes dels
ulls es dilaten al màxim i l'oïda s'aguditza. Cal ser pacients i no fer fressa,
sents el teu respirar, si menges o veus, millor fer-ho amb extrema discreció. Per
facilitar l'espera ara hi ha wifi per poder navegar per internet! en
el meu cas vaig navegar amb la imaginació per l'interior del bosc. Sentia el
cant de l'òliba que de mica en mica es va apropant, però no la vaig arribar a
veure. Per matar el temps a les nou sopo, com que l'entrepà feia estona que
l'havia fet, el pa era tou i no cruixia. De sobte s'encenen les llums , són poc més de
les nou del vespre i el primer actor
irromp en escena. És el teixó, ell no falla mai. Durant mitja hora va menjant
els cacauets que se li han deixat. És un mandrós, fins hi tot s'asseu per
menjar amb tota la patxoca que li dona la tranquil·litat de sentir-se segur. El pols se m'ha accelerat durant aquesta
estona, és una experiència molt emocionant. Quan marxa, l'adrenalina em fa
estar ben despert i sense cap necessitat
de dopar-me amb cafè (l'amagatall disposa de cafetera!). Difícilment es té la
sort d'haver estat a dos pams aquest vell
habitant del bosc. Passa poc més
d'una hora i sento una fressa al teulat de l'amagatall, hi ha alguna cosa que
s'hi mou, passen uns segons eterns i un clic encén les llums del lateral, és
ella, la geneta. Es mou amb una elegància felina, ràpida en el moviment i
atenta amb la vista a tot el que l'envolta, les orelles amb tensió és pura
salvatgina. Té geolocalitzats tots els punts on se li pot amagar l'esquer, fa
una revisió de cada un d'ells, sigui amb èxit o sense. Aquí també hi juga un
paper molt important la manera en que se li facilita-dificulta l'aportació del
menjar per part dels companys de Naturaprop. Com ells diuen és un amagatall 2.0
que se li pot dona un 9.9 de puntuació, estic segur que milloraran l'immillorable
per tenir el grau d'excel·lència.
Enveja és el que tinc. He vist tots aquests animals, pero siempre conduïnt i mai he pogut fer-les una foto. Hauré de fer-me un amagatall com aquell al meu poble... Una abraçada.
ResponEliminaNormalment els veiem esclafats a la carretera o passant com si fossin un llamp. Amb aquesta preciositat hi vaig estar un quart d'hora tranquilament. Salut!
EliminaBones Eduard!
ResponEliminaDoncs els companys de Naturaprop van venir a ACFAE a fer-nos una xerrada i vaig quedar content i amb ganes de provar els seus amagatalls.
Et confesso que m'agradaria inicar-me en fotografia de fauna, sobretot avifauna i la veritat és que reconec que sóc incapaç de trobar cap espècie d'ocell i fer-ne un seguiment com cal. N'hauré d'aprendre.
De moment de tant en tant aiguamolls però amb la 5D i el 70-200 no m'arriba per fer gaire res més que paisatge ambient o com jo sempre dic "puntets" quan intento fer ocells (i parlo d'ocells de tamany mitjà, dels petits ja ni intentar-ho).
Puc preguntar amb quina focal feies les fotos?
Les que ens ensenyes semblen bastant nítides. JO potser tocaria una mica el balanç de blancs per a que no es noti tant la llum dels focus o al menys tant cálida però suposo que això entra ja dintre dels gustos personals.
Una abraçada!
Amb el nivell actual que hi ha amb la gent que fa fauna, ha de ser molt frustrant posar-s'hi. Mira, aquestes imatges són fetes amb el 70-200, aleshores és millor aprendre a construir hides i adquirir coneixement sobre la fauna i la seva etologia, d'això en saben molt els avis ;-) i tirar per aquest camí, si és que vols obtenir bons resultat, o com a mínim comparables amb la resta de ornitofotògrafs que hi ha, que són molts i molt bons. Un bon començament, és anar a visitar aquests hides per a "pro" i iniciats, després si t'animes hi ha més empreses especialitzades en posar amagatalls en llocs superestudiats i molt guapos, també pots animar-te tu a fer tot el procés ;-) Tota una vida per davant i un camí molt guapo per fer. Una abraçada!
EliminaDaniel, si vens un dia (o una nit) a l'aguait de Can Teixó et fartaràs de fer fotos de fauna amb el 70-200, tant de dia com de nit!
EliminaI tant! M'esperava més cap a la primavera però imagino que deveu "tenir" avifauna tot l'any, oi?
EliminaTenim la gran sort d'estar bastant aprop ;)
Dani, mira si vas sobrat amb el 70-200 que aquest objectiu té el límit de l'enfoc a 1,5 m. i en molts moments el bitxos els tens a menys distància!
Elimina:-)
Felicitats veig que el final vas poder gaudir de la Geneta una bona estona, quan vaig anar jo va ser un vist i no vist
ResponEliminaSi a Naturaprop els animals son a tocar. Recomanable anari, ting pendent en tornar-hi.
Doncs ara sembla que hi estigui força adaptada a la llum i va estar.hi molta estona. Una abraçada
EliminaQuina bestia més elegant! Una vegada fent nocturnes al Montseny en vaig veure una de ben aprop. No se qui es va espantar més ella o jo. Això sí, fotografiar-la ni de casualitat...
ResponEliminaExacte, són molt esquerps i és un privilegi poder-los veure i fotografiar-los quan es mouen amb "normalitat". Una abraçada
Elimina