No
entenc
res
i
no
m'agrada.
27 de juny 2016
30 de maig 2016
11 de maig 2016
10 de maig 2016
21 de març 2016
Preneu les roses
Fotografía de Pilar Aymerich
Preneu les roses
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Olga Xirinacs
21 de març de 2016
Dia Mundial de la Poesia.
Olga, gràcies. Moltes gràcies.
13 de febrer 2016
Els núvols d'avui
Els núvols d'avui,
cotoners,
s'han deixat esquitxar
pels grocs de la mimosa.
Pessigolleig
que vol escriure.
02 de gener 2016
Petites estones
Tu i jo si podem dir
que tenim un món de petites estones.
Belles,
compartides, tristes també;
les brillants i les opaques,
doloroses o plaents.
Les desorientades, les que apunten rumb segur,
incertes, certeres,
enamoradisses, desenamorades.
desencisades o poètiques.
Tu i jo podem dir
que tenim la nostra música,
rítmica, pausada, desafinada o harmònica,
però sempre amb una melodia que ens apropa.
Les nostres, nostres, nostres
petites estones.
Do compartit. Compartit do.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
