Vira la vida.
Aromàtica i trista,
cau a terra.
12 de maig 2014
03 de maig 2014
El cel clar, ben blau.
El cel clar, ben blau.
Alguna taca blanca nuvolenca
que hipnotitza quan en segueixes
el moviment constant,
ara cap aquí, ara cap allà.
Com un neguit de temps.
El pensament,
ratxes de vent tramuntanat,
voleia amb la fragilitat d'un pètal.
El sol fa d'abrigall
de les esgarrifances.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
