Final i estrena

Ara que el sol comença a adormir-se
i demà en llevar-se, haurà canviat d'any,
fem-li companyia en el comiat,
aixequem les mans per dir-li un adéu, fins ara!
Demanem-li l'escalf pels dies que vindran
i fem un conjur per allunyar la tristesa.
Que la nit ens bressoli i el desconcert no ens atrapi.
Prenguem per estel els ulls brillants
d'aquells qui ens envolten, i la mirada clara
del sol i la lluna.
Fem-ne de l'estrena l'intent i decidit propòsit
de no deixar-nos dur per la foscúria.

El meu desig d'un bon final i d'una bona estrena d'any 2013, en aquest món que sotragueja.
I que la poesia no deixi d'acompanyar-nos.
Sigueu felicos!

Nadal

Aiguaneix

Tens l'oïda fina,
tu que sempre escoltes
el degoteig
de l'ànima, regalimant
emocions.
Aiguaneix dedins.

M'aturo

M’aturo.

No sé si ha estat el cautxú de les rodes

que m’han fet frenar,

o la pluja que queia

deturant els virs constants de les rodes

girangonçant allò que no s’entén,

El soroll del xerrac

m’ha ferit  les mans glaçades

i quan m’ha vist llepar-les,

ha mirat dessota,

mentre, amb una clucada d’ulls,

m’ha dit:

-       No pateixis, dona, que només serà una branca.

És vell, però sa. Només li fa mal un dit.

El guareixo.

(Amsterdam, 1 de desembre de 2012)

dedicat a novesflors, a fra miquel, i a la bellesa dels arbres.

Enfilarem somriures

Enfilarem somriures
damunt de dues rodes.
Travessarem canals,
i abrigarem les mans als guants
després de les moxaines.
Ens escalfarà el fred. 

Tal vegada, abans d'anar a dormir,
encara gosi explicar-vos un conte
-com quan éreu menuts-
que us faci pessigolles.
Bocabadats
del privilegi de tenir-nos.

Podem seure

Podem seure, 
a la llum d'un migdia de tardor
que encara enlluerna.
Tanmateix, però, l'astre rei,
ens escalfa l'esquena
i agraïm l'abric.

Podem seure, 
a recer d'una alzina serena
que dóna respir,
i es vesteix de colors.
Un sospir de branques. 

Podem seure,
mentre la conversa
parla de l'avui, de l'ahir,
del demà.
Ens treiem de la butxaca
un poema manllevat d'en Miquel Martí i Pol,
i mentre un ventet xiula,
acaronant-nos les galtes,
fluix i tímid,
el llegim en veu alta.

(seguint en Barbollaire i la Carme a les itinèràncies, i recordant Miquel Martí i Pol)

Ja no crema

Ja no crema.

Ni fa coïssor, 

ni en resta -o en suma-

la pruïja boja de l'aroma

a la pell

de canyella i taronja,

pebre i llorer.

Tot i que,

com oli que encèn,

albiro aprop

la felicitat brillant.

Un ball de xifres

Un ball de xifres, 
cal·ligrafies,
llapis i llibretes.
Somriures coincidents,
riures a pulmó,
i un traç tendre i exquisit
que convida
a un ball de lletres.

El teu cor batega

El teu cor batega,
mentre bategui el nostre.
Tants d'anys com fa
que es va aturar,
desprèn, encara avui,
una llum brodada
amb memòria d'escalf
i de carícia.
Un batec,
que encara es fa sentir a la pell
a l'empar d'un racó, blau cel,
en el que no hi té lloc
l'oblit.
Caminem,
i tu,
ens receres les passes.

(per la mare, que d'aquí unes hores estrenaria els 83)

Un badall de tardor

Per un espiell,

la llum de la tarda,

fa un badall de tardor.

Premis C@ts

Aquest premi és de la Pilar i els seus escrits rigorosos i bells, d'A encesa de llum; de la Montserrat Aloy, creativa i juganera de la paraula, la Cantireta; de la Carme, despertadora de pensaments i emocions, la gran Col·leccionista de moments; també de la Montse, dolça poesia en vers o prosa, i el seu Espai de Galionar; de l'apreciadíssima i estimada novesflors, i la seva poesia que atrapa: I com no, de l'amic Anton de Rebaixes, que ens regala, generosament, la seva saviesa.
Gràcies per deixar-me compartir la poesia amb tots vosaltres!

I aquest, del mestre-amic en Barbollaire i el seu Lloc ple de bellesa.
De les precioses imatges de l'Alba, que ens regala al Salva't si pots.
De l'artistassa Maijo i les seves pintures que hipnotitzen al Gino-art
I de la sempre agradable companyonia de la meva col·leccionista predilecta.
Gràcies també a vosaltres, per compartir-lo amb mi!

Fa dies

Fa dies
que vas envellint,
i, tanmateix jo,
et perdo en la memòria.
Esgrogueïnt-te i en sec
potser mai no vas voler
tenir-ne cura
dels instants eterns
que hauriem pogut
reconvertir en adob,
per veure'ls créixer.
Ben aviat,
només quedarà
un àlbum.

a PG

No era la mateixa aigua

No era la mateixa aigua, la d'avui,
que la de dissabte passat.
Els dits nus, despullats, avui calçaven.
I la mullena als peus era distinta.
Més humida i més freda.

Ja ho té l'inici de  tardor;
que hom se'ls mira, els palplanta,
i tot plegat,
frisa per fer camí, pausat,
cap a la bonança de l'hivern.
Amb la memòria de la sal sucrada
incrustada a la pell.
 

En cada bri de sorra

S'enfilen per terres rogenques
i caminen per arenes blanques.
Acaben per beure's el mar a cueradetes,
i fent riures al fosquet.
Com si el temps s'aturés o borinàs
en cada bri de sorra. 

Fer un mosset

Fer un mosset 

de passos sense presses.

Estiregassar el temps.

La pell i l'ànima al carrer

Els peus, avui, cansats,
han dibuixat llambordes
i veus.
Veus en veu alta
i enxarxada.
Una gernació de pinzells
-artistes pacients i decidits
com som nosaltres-
hen pintat uns carrers nous,
amb una incansable
i infatigable manera,
genuïna,
de caminar sempre endavant.
La paraula i la música
a flor de pell.
La pell i l'ànima, al carrer.

11 de setembre de 2012

Fem sentir les veus
amb els peus al carrer.
Independència.

Qui diu cafè...

Qui diu cafè,

en diu dolç aroma

de pell i rialles.

Vicent Andrés Estellés

                     La llibertat

A les nits escoltàvem entre el foc passes cansades, passes de cristall. Al matí, miràvem la finestra. Oh font llunyana de la llibertat! Pujava el foc, en llargues flames, flames d'amor i d'ansietat. Ens cremava la sang: ficàvem, a les flames, les pobres mans. Vicent Andrés Estellés

Esquitxen el verd

Esquitxen el verd

com un aplec de vida,

i el fan més viu.

...en una mar calma

Posidó i Neptú

han vingut a cavalcar

afonant-se dins els núvols d'aigua.

Brides de sal desbocades,

sotragades marines

-barbollant pèlags-

per arrodonir l'onada,

al capdavall,

en una mar calma. 

Fa calor

Fa calor. Massa calor.

Emproves alens entre els joncs,
mentre els peus s'embarren
d'argila i fang.
Acabaràs per trobar el ventall
que faci més suau la passejada. 

(per la Trini)

Avui si que ja...

i...