Granets de sorra fina,
temps de paraules.
30 de setembre 2011
28 de setembre 2011
26 de setembre 2011
25 de setembre 2011
22 de setembre 2011
20 de setembre 2011
19 de setembre 2011
16 de setembre 2011
Gàbies de vidre i pols
La Montserrat Aloy, la cantireta a casa nostra, te un llibre de poesia. Em va arribar a casa ahir i em va regalar un somriure.
La poesia és per a mi, tant com la música, una companyia imprescindible. Diria que, gairebé, una necessitat.
Al pròleg del poemari, la Tània Roca escriu:
La poesia és la reina dins del palau de la literatura i la Montse n'és una convidada que, amb paraules quotidianes i d'altres ben amagades, ens obre les seves portes de bat a bat. El millor és llegir-la per viure'n les troballes...
No en podria estar més d'acord.
En voleu un tast?
PARAULOTES
No sé parlar, avui.
Ho he intentat vegades,
i allò que s'ha dit era
la resposta premeditada,
el ressò del diner i
tot plegat, res. Bon dia.
M'ha quedat el regust
del monòleg inconnex, sincer,
disculpant-me per la grolleria
d'aquesta masturbació mental
que sempre mantinc, a les fosques.
No sé parlar i ningú no me n'ensenya.
Escombro paraulotes del carrer.
Veus? I jo, volent escriure poemes.
I jo, amb la lectura, en recullo l'essència poètica.
Us la recomano.
NULLE DIA SINE LINEA.
11 de setembre 2011
09 de setembre 2011
Tiretes
Tiretes al cos,
esplai per l'ànima.
Recórrer senderes.
Cap ni una fotografía nítida de la Vall de Núria i la baixada a peu, fins a peu del cremallera.
Imagino que entre la humitat i la calor, l'objectiu es devia entelar i els ha robat tota nitidesa.
La nitidesa de la muntanya i el paisatge, la tinc incorporada a la memòria.
Malgrat les tiretes i el poc entrenament, hauré de tornar-hi!
06 de setembre 2011
Bombolles de sabó
De bombolles de sabó,
t'escriuré les pessigolles
en un conte.
En un conte,
amb bombolles de sabó,
escriuré les pessigolles.
Amb pessigolles
i contes de sabó,
escriuré bombolles.
Per continuar els riures...
05 de setembre 2011
Escola catalana
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
04 de setembre 2011
Diada Estellés
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
02 de setembre 2011
01 de setembre 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
