“Vísteme despacio que tengo prisa” vol ser un mirall on poder contrastar el ritme accelerat de la nostra societat, on donar-nos compte i poder reflexionar sobre aquest. Perque sovint no ens parem a pensar en el ritme de vida que portem. Potser quan alguna cosa ens esqueixa aquesta vida i ens produeix un canvi sobtat en el seu tarannà, és quan ens adonem compte de l’estrès i la pressa que dúiem . I ens veiem obligats a aprendre a viure amb un altre ritme.
A nosaltres aquest “canvi” ens el va causar un traumatisme cranioencefàlic produït en molts casos per imprudències en la carretera ( accidents de trànsit ). Potser a vegades val la pena no prémer tan l’accelerador, ni del cotxe, ni de la vida ....
0 comentarios:
Publicar un comentario