11 de set. 2010
9 de set. 2010
El dia que em vaig fer gran
Tothom tindrà el seu dia, suposo. Quan trobes la primera feina, quan marxes de casa o bé quan dissols els teus progenitors en àcid a la banyera. Sigui com sigui, la majoria de nosaltres arriba un dia que ens mirem al mirall i podem afirmar que ens hem guanyat el dret a tenir pèls a la polla.
A mi em va arribar el dia que vaig veure una puta de la Rambla que li faltava un ull.
Tornava d'un etílic esdeveniment universitari al local més repel·lent del centre de Barcelona, és a dir, Enfants. Oscil·lava pels carrers en direcció al metro de Plaça Catalunya supurant vodka, envoltat de futurs repetidors i algun Erasmus. Assenyadament, m'arrossegava pel carrer central de la Rambla evitant la munió de putes que s'acumulen als laterals.
Llavors, precisament en un lateral, vaig divisar dos turistes -probablement britànics-, els quals arranjaven els detalls d'un intercanvi sexual remunerat. Un grup de meuques de diferent procedència es diputaven les tites anglosaxones. Jo, arribats a aquest punt, hauria pogut seguir caminat tranquil·lament, sense fer-ne cabal de la situació. Jo no tinc la culpa que una prostituta bornia cridés a plena veu "quiere meterla por el culo". M'havia de girar i veure-ho.
M'estalviaré els detalls gràfics, desagradables en general.
Allò em va trasbalsar. Quan cobrava aquella noia? Cobrava, en general? Com encerta els cumshots a la seva boca si no té perspectiva? Tenia companyes amb una sola cama, braç o pit? Tant precaritza l'ONCE els seus treballadors? I, el més important, què hi ha més enllà de coma etílic per incitar-te a mantenir un affair amb un ésser així?
Aquell dia vaig entendre que els meus pares ja no hi eren per protegir-me de les maldats del món. Només jo em podia defensar dels perills que m'esperaven en la meva aventura barcelonina. Jo era l'alfa.
I així va se com em vaig fer gran.
A mi em va arribar el dia que vaig veure una puta de la Rambla que li faltava un ull.
Tornava d'un etílic esdeveniment universitari al local més repel·lent del centre de Barcelona, és a dir, Enfants. Oscil·lava pels carrers en direcció al metro de Plaça Catalunya supurant vodka, envoltat de futurs repetidors i algun Erasmus. Assenyadament, m'arrossegava pel carrer central de la Rambla evitant la munió de putes que s'acumulen als laterals.
Llavors, precisament en un lateral, vaig divisar dos turistes -probablement britànics-, els quals arranjaven els detalls d'un intercanvi sexual remunerat. Un grup de meuques de diferent procedència es diputaven les tites anglosaxones. Jo, arribats a aquest punt, hauria pogut seguir caminat tranquil·lament, sense fer-ne cabal de la situació. Jo no tinc la culpa que una prostituta bornia cridés a plena veu "quiere meterla por el culo". M'havia de girar i veure-ho.
M'estalviaré els detalls gràfics, desagradables en general.
Allò em va trasbalsar. Quan cobrava aquella noia? Cobrava, en general? Com encerta els cumshots a la seva boca si no té perspectiva? Tenia companyes amb una sola cama, braç o pit? Tant precaritza l'ONCE els seus treballadors? I, el més important, què hi ha més enllà de coma etílic per incitar-te a mantenir un affair amb un ésser així?
Aquell dia vaig entendre que els meus pares ja no hi eren per protegir-me de les maldats del món. Només jo em podia defensar dels perills que m'esperaven en la meva aventura barcelonina. Jo era l'alfa.
I així va se com em vaig fer gran.
6 de set. 2010
Stephen Hawking Dixit
Fa pocs dies Stephen Hawking afirmà que, arran dels nous coneixements adquirits per la física moderna, la creació de l'Univers - Big Bang - es pot considerar com una conseqüència de les lleis de la física, excloent així qualsevol possibilitat d'un ésser creador al principi dels temps.
Probablement, notareu que l'afirmació del científic britànic no és innovadora en cap sentit. Tanmateix, les seves declaracions han tingut repercussió a forces mitjans generalistes. Per tant, ens trobem davant la típica qüestió que el que és important no és el que es diu sinó qui ho diu. I això, en certa manera, és trist.
Tot i això, tampoc culparé als mitjans de falta de professionalitat. No es pot esperar gaire de qui considera a l'Eduard Punset un divulgador científic rigorós.
En comptes d'això el que proposo es utilitzar al tirada mediàtica i el plus de credibilitat d'Stephen Hawking per tal de difondre coneixements vitals pel gran públic. Aquests podrien ser els titulars:
"Stephen Hawking afirma que els pizzes del telepizza són una puta merda"
"Stephen Hawking, al seu últim llibre, conclou que Inception està bé, però que tampoc n'hi ha per tant"
"Les Putes de la Rambla són un risc per la supervivència de la raça humana"
"Hi he pensat molt. Realment crec que els nens imbècils no milloraran per molts ordinadors i tablets que els posin a les aules"
"Stephen Hawking veu improbable que civilitzacions extraterrestres hagin visitat el planeta en el pasat. Tot i això, si vinguessin, veu molt probable que volguessin parlar amb en Guardiola"
"Hem de colonitzar altres planetes per protegir l'espècie humana de desastres planetaris i el reaggeton"
"Si pogués caminar mataria tots els homeòpates"
Probablement, notareu que l'afirmació del científic britànic no és innovadora en cap sentit. Tanmateix, les seves declaracions han tingut repercussió a forces mitjans generalistes. Per tant, ens trobem davant la típica qüestió que el que és important no és el que es diu sinó qui ho diu. I això, en certa manera, és trist.
Tot i això, tampoc culparé als mitjans de falta de professionalitat. No es pot esperar gaire de qui considera a l'Eduard Punset un divulgador científic rigorós.
En comptes d'això el que proposo es utilitzar al tirada mediàtica i el plus de credibilitat d'Stephen Hawking per tal de difondre coneixements vitals pel gran públic. Aquests podrien ser els titulars:
"Stephen Hawking afirma que els pizzes del telepizza són una puta merda"
"Stephen Hawking, al seu últim llibre, conclou que Inception està bé, però que tampoc n'hi ha per tant"
"Les Putes de la Rambla són un risc per la supervivència de la raça humana"
"Hi he pensat molt. Realment crec que els nens imbècils no milloraran per molts ordinadors i tablets que els posin a les aules"
"Stephen Hawking veu improbable que civilitzacions extraterrestres hagin visitat el planeta en el pasat. Tot i això, si vinguessin, veu molt probable que volguessin parlar amb en Guardiola"
"Hem de colonitzar altres planetes per protegir l'espècie humana de desastres planetaris i el reaggeton"
"Si pogués caminar mataria tots els homeòpates"
2 de set. 2010
Sweet Child O'Mine
He vist coses que no us creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orio. He vist raigs C brillar en la foscor a prop de la porta de Tanhauser. I això només és el començament.
He vist el Camp nou embogir amb where the streets have no name. Amb Born to Run. Fins i tot he vist els Manel no fent embogir res en particular, mentre toquen l'ukelele.
He vist a Ronaldinho avocar la seva carrera al desastre. Al Barça guanyar 6 copes. Un vagó de metro, en direcció a la celebració de canaletes, embogit corejant el nom de Gudjonhsen. He vist en Guardiola, i ell m'ha mira't, i ara sóc més llest i mes guapo i follo més i l'al·lopècia em queda bé.
He vist el Camp nou embogir amb where the streets have no name. Amb Born to Run. Fins i tot he vist els Manel no fent embogir res en particular, mentre toquen l'ukelele.
He vist a Ronaldinho avocar la seva carrera al desastre. Al Barça guanyar 6 copes. Un vagó de metro, en direcció a la celebració de canaletes, embogit corejant el nom de Gudjonhsen. He vist en Guardiola, i ell m'ha mira't, i ara sóc més llest i mes guapo i follo més i l'al·lopècia em queda bé.
He vist el meu pis net, després de mesos de tragèdia. I el microones i el forn. He vist una família de trols marxar de sota la nevera, massa net ara.
He vist moltes coses, però mai he vist la humanitat tant denigrada com després de presenciar a una trentena de senyors de mitjana edat, probablement persones assenyades a la seva feina i pilars de la societat, embogint amb el solo de Sweet Child O'Mine.
31 d’ag. 2010
Reivindicacions del Col·lectiu ninja de Catalunya (2)
(sèrie ninja 1, 2, 3, 4 )
Estimat Poble de Catalunya,
Apel·lem a la vostra comprensió i suport incondicional. Durant generacions, heu ignorat amb molta deferència les nostres insistents activitats criminals, conscients com sou que fem volteretes cap enrere pel vostre bé. Us ho agraïm profundament.
Dit això, la Hannah Montana és un puton.
AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.
Obligats com estem a buscar alternatives a la precarietat econòmica en la qual el tripartit ens ha avocat, hem hagut d'entrar en la indústria del porno de segona mà. Mai ens hem caracteritzar per la nostra elevada moral però, revendre col·leccions de porno alemany, no ens omple de joia precisament. Sigui com sigui, davant la impossibilitat de continuar alimentant els nostres fills amb cartrons sucats amb anticongelant, hem decidit seguir aquesta via per obtenir ingressos. Recol·lectem el material de les nostres víctimes i el venem a preus molt atractius. Si bé al principi el nostre catàleg era poc ortodox, amb un excés de pornografia casolana de poca qualitat artística, amb el temps hem millorat el repertori amb una sel·lecció de les actrius porno més reconegudes internacionalment.
Per tant, estimat poble de Catalunya, entendreu la greu intromissió professional a la qual ens veiem sotmesos. A partir d'ara els adolescents, i no tant adolescents, es poden masturbar amb el Disney Channel i la SupePop. I l'horitzó pot ser aterrador. Super 3, Pocoyo, els Bobobobs. Aterrador.
AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.
Exigim suport institucional per garantir la nostra activitat econòmica en el camp de la satisfacció introspectiva. Que una adolescent es pinti els ulls de negre es toqui els pits lascivament als concerts no la acredita suficientment. Quan demostri mestratge en el domini de diverses polles simultàniament, dobles penetracions i vexacions diverses, en tornem a parlar. Però ara per ara, és una intrusa que priva de menjar als nostres fills.
Entenem que la competència és bona pel negoci. Estimula la creativitat, aporta solucions imaginatives i dil·lata els esfínters. Però cal establir unes normes de joc justes per a tots. La masturbació masculina adolescent és un tema molt seriós, que Catalunya no es pot prendre a la lleugera.
Visca Catalunya
Col·lectiu Ninja de Catalunya
Estimat Poble de Catalunya,
Apel·lem a la vostra comprensió i suport incondicional. Durant generacions, heu ignorat amb molta deferència les nostres insistents activitats criminals, conscients com sou que fem volteretes cap enrere pel vostre bé. Us ho agraïm profundament.
Dit això, la Hannah Montana és un puton.
AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.
Obligats com estem a buscar alternatives a la precarietat econòmica en la qual el tripartit ens ha avocat, hem hagut d'entrar en la indústria del porno de segona mà. Mai ens hem caracteritzar per la nostra elevada moral però, revendre col·leccions de porno alemany, no ens omple de joia precisament. Sigui com sigui, davant la impossibilitat de continuar alimentant els nostres fills amb cartrons sucats amb anticongelant, hem decidit seguir aquesta via per obtenir ingressos. Recol·lectem el material de les nostres víctimes i el venem a preus molt atractius. Si bé al principi el nostre catàleg era poc ortodox, amb un excés de pornografia casolana de poca qualitat artística, amb el temps hem millorat el repertori amb una sel·lecció de les actrius porno més reconegudes internacionalment.
Per tant, estimat poble de Catalunya, entendreu la greu intromissió professional a la qual ens veiem sotmesos. A partir d'ara els adolescents, i no tant adolescents, es poden masturbar amb el Disney Channel i la SupePop. I l'horitzó pot ser aterrador. Super 3, Pocoyo, els Bobobobs. Aterrador.
AIXÒ NO ES POT CONSENTIR.
Exigim suport institucional per garantir la nostra activitat econòmica en el camp de la satisfacció introspectiva. Que una adolescent es pinti els ulls de negre es toqui els pits lascivament als concerts no la acredita suficientment. Quan demostri mestratge en el domini de diverses polles simultàniament, dobles penetracions i vexacions diverses, en tornem a parlar. Però ara per ara, és una intrusa que priva de menjar als nostres fills.
Entenem que la competència és bona pel negoci. Estimula la creativitat, aporta solucions imaginatives i dil·lata els esfínters. Però cal establir unes normes de joc justes per a tots. La masturbació masculina adolescent és un tema molt seriós, que Catalunya no es pot prendre a la lleugera.
Visca Catalunya
Col·lectiu Ninja de Catalunya
29 d’ag. 2010
Perla #15
"Per fi, després de 48 anys, podem començar a afirmar que en Jon Bon Jovi s'està fent vell"
27 d’ag. 2010
Un Punt d'Inflexió
Un punt d'inflexió - de la teva vida, s'entén - no és només la primera vegada que et trobes una immensa polla negra de 33 cm in front of you. Això és un altre tema i molt probablement necessitarà atenció mèdica.
No.
Un punt d'inflexió és quan, voluntàriament, et tornes subnormal.
No.
Un punt d'inflexió és quan, voluntàriament, et tornes subnormal.
En certes ocasions, properes a alguna data especial (aniversaris, cap d'any, primers de setmana, dies parells, etc), prens certa consciència de la teva disconformitat amb certs aspectes de la teva existència. Llavors, recordes quan al teu nick del messenger hi possaves Carpe Diem i, com he comentat abans, et tornes subnormal.
Màgicament, ignorant anys i panys de configuració de la personalitat i traumes diversos, canvies. Enfocaràs les coses de manera positiva. Abraçaràs la gent i altra pornografia diversa. Moltes coses, les has pensat totes i les faràs segur, sí que sí.
Però, al final, se 't passa l'efecte de la cançó de'n Bryan Adams i tornes, com fa tothom, a queixar-se de la calor que fa aquests dies, amb més aviat poca alegria i optimisme.
Per tant, estalviem la vergonya als nostres fill i gent que ens envolta.
I Recordem les bases. Una invasió extraterrestre i el conseqüent esclavatge de la humanitat, és un punt d'inflexió. Decidir que a partir de demà t'aixecaràs cada dia amb un gran somriure, no ho és.
Màgicament, ignorant anys i panys de configuració de la personalitat i traumes diversos, canvies. Enfocaràs les coses de manera positiva. Abraçaràs la gent i altra pornografia diversa. Moltes coses, les has pensat totes i les faràs segur, sí que sí.
Però, al final, se 't passa l'efecte de la cançó de'n Bryan Adams i tornes, com fa tothom, a queixar-se de la calor que fa aquests dies, amb més aviat poca alegria i optimisme.
Per tant, estalviem la vergonya als nostres fill i gent que ens envolta.
I Recordem les bases. Una invasió extraterrestre i el conseqüent esclavatge de la humanitat, és un punt d'inflexió. Decidir que a partir de demà t'aixecaràs cada dia amb un gran somriure, no ho és.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)