Us deixo amb una història real que em va explicar un dia una dona a qui se li havia mort el germà.
Allò essencial és invisible als ulls.
Antoine de Saint- Exupèry
Fa força temps, vaig coincidir amb una dona que em va explicar una història; la seva història verídica i personal.
El pare – el seu pare - afectat i dolgut per la mort del seu fill gran va reunir als seus altres fills més petits i, agafant una ampolla de perfum i col·locant-la sobre la taula de la cuina, els va dir:
- Veieu aquesta ampolla de perfum? Representa el vostre germà.
Tot fent un moviment brusc i intencionat, va tirar l’ampolla contra el terra.
L’ampolla es va trencar i els trossets petits de vidre van quedar escampats pel terra. El pare va continuar explicant als seus fills atònits i sorpresos:
- Doncs ara ja no existeix l'ampolla, com el vostre germà. Només ens queda la seva essència. La essència del vostre germà serà l’únic record que ens acompanyarà per sempre. La seva essència sempre estarà en la nostra memòria. Guardeu-la bé com si d’un tresor es tractés.
Tenint en compte que des de fa temps, al nostre poble, hi han hagut 3 morts inesperades de mares molt joves, hem decidit tenir preparada una maleta del dol i la pèrdua per facilitar el treball i no haver de recòrrer a imprevistos en moments tant delicats. Mireu-la quina maleta.
Què hi ha dins la maleta del dol?
Un protocol d'actuació adreçat als mestres amb indicacions en moments tant delicats com és la mort d’alguna persona vinculada a l’escola; què ha de fer el tutor afectat, l'equip directiu, l'especialista si n'hi ha, etc.
Contes per a totes les edats; de 3 a 12 anys.
Llistat de bibliografia per a infants i adults i contes retolats per a nens i nenes de totes les edats.
Llistat de pel·lícules, videos i canços que tracten el tema de la mort.
Articles de lectures orientatives per als mestres que han d'afrontar el tema del dol dels infants.
Fa molt poc temps que conec a la Sobonfu Somé. A través de la meva amiga Isa Angulo, vaig tenir l'oportunitat de veure-la fa uns mesos a Barcelona. Només la seva mirada trasmet la seva sabiduria. Una percepció excepcional que poques persones han de ser capaces de transmetre.
Us deixo amb l'extrevista que la Imma Sanchís li ha fet i que surt publicada avui a La Contra de la Vanguàrdia.
La meva germana Xesca m'ha fet arribar aquest escrit sobre la mort. La mort que tant ens costa acceptar perquè ningú ens prepara per rebre-la. Ahir, justament recordava i m'emocionava pensant en la Maria, l'amiga adolescent que va morir l'estiu passat. Per ella va aquest escrit! Cuando ya me haya ido... No estés triste, no llores, solo recuérdame... Cuando ya me haya ido amor, búscame en el horizonte, búscame en el tenue ocaso y me encontrarás con el lucero. No te canses, no me olvides, solo... búscame. Piensa en aquel arroyo, búscame el el agua fresca siéntela cerca tuyo y sentirás mis labios, mis besos cuál fruta tierna y fresca. No estés triste, no llores, solo recuérdame. Recuérdame en la sonrisa de un niño en la inocente brisa que se transforma en vendaval. Recuérdame en las flores, en la fuente de agua viva, en el vuelo de un ave, en la luz de un candil encendido. Cierra los ojos y escucha tu corazón él, te abrirá el cofre de los recuerdos, él, me traerá de vuelta a tí, él, te recordará que te amé, te amo y te amaré. Cuando me haya ido amor, no mueras conmigo, vive por mi y por tí, hónrame así. Nunca olvides que estoy contigo, tomándote de la mano, aunque solo la sientas como una brisa besándote y acariciándote aunque no lo creas. Cuando me haya ido amor, no desesperes, no llores, búscame en tu corazón y allí me encontrarás solo para ti, eternamente. No hay escusa para ser infeliz, solo el apego ignorante a las emociones que suben y bajan como un mono en una noria. La vida vida es bella y más tú cuando sonries, la vida es como es, con sus cosas buenas y sus cosas malas, pero todo esta ahi para aprender y disfrutar. Sonrie...
La Maria és la filla d'una amiga, la Maite, que fa uns mesos ens va deixar. No vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, però després de llegir, parlar i escoltar a altres persones sobre ella, tinc plena certesa que la Maria era una persona excepcional, com la mare, que va ser un bon model, n'estic convençuda. Totes dues, persones sensibles, afectuoses, compassives, intel.ligents, simpàtiques i rialleres que han aprés a dansar els problemes i conflictes que la vida posa al davant. Han aprés a créixer dins les adversitats i d'una manera realment admirable! Són dones sàvies!
La Maria, tot i les dificultats de salut que tenia, deia unes paraules que ara ja són molt conegudes al Facebook: Báilale a la vida! I que ara, amb el gran treball que ha fet la seva mare, ja formen part d'una cançó. Lletra i música dedicades a la Maria. Una cançó que ens pot ajudar a la resta de coneguts i amics a pensar en el sentit veritable i en la fortalesa i capacitat que tenim les persones de superació. L'essència de les persones en la que podem confiar.
La Maria ja no hi és entre nosaltres, especialment entre la gent que l'estimava i l'estima, les persones que van aprendre amb ella, però ens ha deixar un legat: BALLA-LI A LA VIDA. Dansem davant dels conflictes que formen part de la vida perquè dansant amb ells creixerem com a persones.
A través de les teves amistats i , especialment a través de la teva mare, sé de tu i de les petjades que has deixat. Les seguirem per recórrer i continuar el teu curt i savi camí encetat. La teva essència ha deixat petjada. Gràcies, gràcies, gràcies Maria.
Gràcies també a tu Maite que encara ara ens continues emocionant. M'agrada estar amb tu i aprendre'n de tu. De la teva actitud admirable davant la vida. T'estimo!
Us deixo una fotografia i unes paraules de la mare de la Maria. Us adjunto la lletra de la cançó:
BALLA-LI A LA
VIDA
De
vegades la vida porta el ritme trencat,
les coses bones hi són, però no es veuen gaire.
Les hores semblen dies llargs
i els dies són gairebé anys.
Però tens el teu ritme, el teu cor batega,
pots sentir-te viu, fes que la vida arrenqui!
Balla-li a la vida quan tot vagi bé
i, si va malament, balla-li també.
Balla-li a la vida quan alguna cosa vagi malament
i, si va bé, balla-li igualment.
Balla-li a la vida
BALLA-LI
De vegades la pluja ens porta una mala estona,
deixa que plogui, balla en els tolls.
Busca una cintura amiga, marca't un agarrat
i, si estàs sol, camina com un ànec.
Sent el teu propi ritme, que t'acompanyin
la vida i el seu deliri, no deixis que t'amarguin! BALLA-LI!
Us deixo amb una història real que em va explicar un dia una dona a qui se li havia mort el germà. 
