AVUI EM SENTO...

Mireu quina activitat alternativa per a
l'avui em sento que altres vegades he comentat en aquest bloc.

La Fina, una companya de l'escola, tot llegint amb els seus alumnes el llibre: El monstre de colors de l'Anna Llenas, se li va ocòrrer de fer la mateixa proposta que fa el llibre a la classe.

Va crear pots de colors i cadascun d'ells representa una emoció.

Ara, els infants de P-3 quan arriben a la classe i a través del treball col·lectiu, de moment, fan l'avui em sento tot posant la seva fotografia dins el pot i l'emoció que creuen sentir.

Permeteu-me que us faci un comentari relacionat amb l'educació en general dels més petits.

Crec que l'opció d'introduir conceptes, idees, emocions i aprenentatges en general amb volum és més fàcil de percebre i comprendre pels infants. Poder tocar, experimentar, sentir, recòrrer, ....facilita la interiorització i l'aprenentatge en els infants.

A vegades recordo i intento recuperar totes aquelles activitats que introduïa amb els infants més petits per ensenyar-los a fer les grafies que posteriorment serien lletres. Activitats de resseguir lletres de paper de vidre amb el dit, caminar sobre el terra sanefes amb direccionalitats i bucles que més tard serien lletres i nombres, ... Treballavem els previs a la lecto-escriptura vivenciant primer les grafies. Després, en el pla vertical; a la pissarra. I finalment en el pla horitzontal; sobre el paper.

L'aprenentatge passa per l'experimentació, el sentir.... i en tot aquest procés el volum és important per als més petits.

PD. Gràcies Montse, m'has fet recuperar un aprenentatge oblidat.

ELS INFANTS SÓN MÉS FELIÇOS QUE ELS ADULTS?

Ser mestra per vocació és una gran alegria i em fa molt feliç tants moments durant el dia laborable! Tot un privilegi poder aprendre de, i amb els infants.

L'altre dia mentre estava amb un grupet d'alumnes va sorgir la pregunta de:

Qui és més feliç, els infants o els adults?

- Els infants -varen dir els els alumnes.

- Per què? -vaig preguntar.

- Perquè tenen il·lusions. Els adults fan el que volen però no tenen il·lusions.

- Una persona adulta no pot tenir il·lusions com un infant?

- Sí, però als adults els interessen altres temes: els diaris, les notícies, anar de compres, tenir diners,....

Ai! mare! El que ens queda per aprendre com a pares i mestres!

Endavant. No ens desanimem. O es que potser sempre hi hauran aquestes diferències?

PER UN NADAL CONSCIENT

Renovació, reciclatge i conservació de l'energia personal

He trobat aquest article al facebook i m'ha semblat interessant d'enganxar-lo al blog. Una manera de tornar a contactar amb tots vosaltres després de les vacances. Parla sobre energia i ara en necessitem molta per tornar a començar a treballar i entregar el millor de nosaltres mateixos. Renovem, reciclem i conservem la nostra millor i més positiva energia.

                                                    (fotografia copiada del món internauta)


1- Deja ir a personas que sólo llegan para compartir quejas, problemas, historias desastrosas, miedo y juicio de los demás. Si alguien busca un bote para echar su basura, procura que no sea en tu mente.

2- Paga tus cuentas a tiempo. Al mismo tiempo cobra a quién te debe o elige dejarlo ir, si ya es imposible cobrarle.

3- Cumple tus promesas. Si no has cumplido, pregúntate por qué tienes resistencia. Siempre tienes derecho a cambiar de opinión, a disculparte, a compensar, a re-negociar y a ofrecer otra alternativa hacia una promesa no cumplida; aunque no como costumbre. La forma más fácil de evitar el no cumplir con algo que no quieres hacer, es decir NO desde el principio.

4- Elimina en lo posible y delega aquellas tareas que no prefieres hacer y dedica tu tiempo a hacer las que sí disfrutas.

5- Date permiso para descansar si estás en un momento que lo necesitas y date permiso para actuar si estás en un momento de oportunidad.

6- Tira, levanta y organiza, nada te toma más energía que un espacio desordenado y lleno de cosas del pasado que ya no necesitas.

7- Da prioridad a tu salud, sin la maquinaria de tu cuerpo trabajando al máximo, no puedes hacer mucho. Tómate algunos descansos.

8- Enfrenta las situaciones tóxicas que estás tolerando, desde rescatar a un amigo o a un familiar, hasta tolerar acciones negativas de una pareja o un grupo; toma la acción necesaria.

9- Acepta. No es resignación, pero nada te hace perder más energía que el resistir y pelear contra una situación que no puedes cambiar.

10-Perdona, deja ir una situación que te esté causando dolor, siempre puedes elegir dejar el dolor del recuerdo.


Se m’acut insistir en:

1) Decideix i sigues amo de la teva vida de forma responsable i sense esperar que els altres ho vulguin compartir.

2) Accepta les situacions conflictives i es transformarà. La resistència porta mala energia i només allarga el problema. Hi ha coses que no depenen de nosaltres i no podem canviar-les.


3) Fes un perdó conscient i, si cal, escriu el teu pensament detalladament per perdonar. No és tan fàcil com aparenta ser.

4) Pensa en tu. Si tu no estàs bé, tampoc ho estaran la resta de persones amb qui convius.

ATREVEIX-TE A CANVIAR EL MÓN

Fotografia que vaig fer mentre passejava pel carrer

FORMACIÓ ESTIUENCA

Com cada inici d'estiu, la Fundació Trams em demana de fer un curs de formació amb mestres de diferents escoles. Aquest curs la trobada ha estat a l'IES Marinada de Palau Solità i Plegamans.

Aquí els teniu, 15 mestres magnífics que durant tres dies han sabut crear una màgia especial i necessària per reflexionar i intentar millorar com a persones i com a mestres. Hem tingut l'oportunitat de reflexionar sobre la necessitat d'educar tenint en compte la intel·ligència emocional del mestre, l'alumnat i el de la col·lectivitat educativa. Hem compartit les nostres pròpies emocions i ens sabut respectar els ritmes i maneres de fer de tots i cadascun del assistents de forma clara i oberta.


Us desitjo un inici de curs amb punts de partida diferents que us permetin incorporar aspectes que hem refrescat aquests dies entre teoria, pràctica, esmorzars, riures i plors.


M'agradaria pensar que revisareu les vostres creences personals i professionals per eliminar les limitadores i potenciar les útils; les úniques que ens ajuden a fer millor la nostra feina i a estar millor amb nosaltres mateixos i amb l'alumnat.

Mireu i escolteu activament a tots i cadascun dels alumnes, sense prejudicis; pertinença al grup, i siguem persistents per educar-los des de l'autonomia i l'autoestima.


Fem un curs conscient i ajudem l'alumnat a ser-ho també. Recordeu que ser conscient és bàsic per mirar i veure el què i el com de mi mateix i dels altres. El què i com miro, sento, comunico i actuo amb els altres; amb els infants, els companys de feina i les famílies i, sobretot, ser conscients ens ajuda a canviar actituds que era un dels objectius del curs; educar i canviar actituds.

Feu que el proper curs el vostre entorn proper; l'aula, el cicle, es respiri positivisme. Un clima educatiu positiu que es pot fer realitat perquè ho decidiu vosaltres i el vostre pensament (recordeu: emoció, pensament i comportament) Som capaços de canviar actituds a través del pensament i la plasticitat del nostre cervell.

Continueu indagant en el vostre interior i autoconeixement personal emocional si voleu ajudar al vostre alumnat en la gestió de les emocions; a través de la identificació, acceptació i expressió, comprensió i posterior gestió de les emocions.

Igual que hem repassat la història de l'educació per elaorar una construcció col·lectiva, repasseu la vostra identitat i història personal; el passat (la motxilla invisible que portem penjada des que naixem), el vostre estat present i programeu el futur proper (la línia de la vida) per avançar de forma responsable i conscient. Essent amos de la nostra vida.

 
Per acabar, recordeu que hi ha situacions sense canvi possible i llavors no cal malgastar la nostra energia. Posem tota l'energia en situacions que es poden transformar; tot allò que resisteix, persisteix. 

M'agradaria anar repassant tots els constructes i conceptes que hem anat treballant però seria un article inacabable, així que només resta donar-vos les gràcies pel vostre acolliment; la gratitud ens ajuda a ser més feliços.

Engrandim la taca d'oli de l'educació socioemocional i proclamem l'educació de la intel·ligència emocional per educar el benestar personal i social, per educar més i millor des d'aquest benestar i per posar el nostre granet de sorra en la millora d'aquest món.

Una abraçada molt especial per a tots i totes. Bon estiu!

RIEM UNA MICA; SEMPRE QUE PUGUEM!

SI CHOVE, QUE CHOVA

Us deixo amb un vídeo que m'emociona i alegra. Quan esteu perduts, tristos, sense ànim, deprimits,... penseu que la vida ha de seguir i que la solució està en la nostra actitud. Motivem-nos encara que costi una mica perquè el resultat sempre és bo.

APRENGUEM A BALLAR SOTA LA PLUJA! APRENGUEM A MIRAR ALLÒ BO DE TOT.

Li dedico a una amiga molt especial que passa mals moments. 

VA PER A TU PRECIOSA!

https://www.youtube.com/watch?v=mARRB_AWJIU

DISTÀNCIA ENTRE ELS CECS I LA SAVIESA

EMPATIA, CONNEXIÓ AMOROSA AMB ALTRIS

Naixem per a ser empàtics, per connectar, des de l'amor, amb les persones del nostre entorn. Ser empàtics i connectar amb altris és aparentment senzill, realment més complicat. Els mals hàbits i creences falses dificulten la convivència amorosa amb les persones. De mica en mica anirem comprenent de què va això de l'empatia. De desaparèixer un per escoltar activament i sentir per l'altre.

Per cert, els infants no poden ser empàtics fins als 8-9 anys, ho sabíeu? Quan són més petits aprenen a relacionar-se amb els altres i fan els seus primers passos per aprendre'n, però no ho són fins més endavant. Els més petits són egocentristes per naturalesa.

Us deixo amb un vídeo divertit i instructiu alhora:

LA PRESSA MATA

EDUCAR PER A LA VIDA I LA MORT

El proper dia 15 de maig faré a Caldes de Montbui un taller sobre com educar el tema de la mort amb els infants més petits (fins els 6 anys)

Us deixo amb un vídeo del programa El pot petit va penjar fa un temps. Una introducció per a tots aquells professionals que el dia 15 vindran al taller.

VIDA I MORT

GRATITUD I ELOGIS

Mireu quin detall han tingut els infants de 3r amb el seu mestre, l'Edu. Apa, Edu, avui comences el trimestre amb un bon detall!

Bravo nois i noies! Sou fantàstics. Ja heu après el que molts adults desconeixen o no tenen l'hàbit de fer.

Endavant!

Una capsa feta pels mateixos alumnes amb decoracions i plomes de Pasqua. Dins, paperets enrotllats on cadascú ha escrit allò que més li agrada de l'Edu.

Va! Elogieu a persones del vostre entorn que s'ho mereixin.Feu-los feliços!

SER AGRAÏTS

La gratitud és un valor poc visible a la nostra societat actual i alguns treballem per intentar avançar en aquest sentit, a través de la formació i el modelatge. Obrint la consciència com a pas inicial imprescindible.

Des de la mirada conscient i profunda podríem agrair fets, paraules, intencions, tot allò material de què disposem, tenir feina o energia i salut per cercar-la, veure els fills i com van creixent a tots els nivells; físic, emocional i espiritualment, brindar amb els amics per celebrar tot allò que surt bé, o recollir amb ells els trossets després d'una frustració, mirar el sol que tant t'agrada o mullar-te sota la pluja, de tant en tant, per valorar i contrastar tot lo bo que hi ha a la vida.

Mira el teu voltant i reflexionar què pots agrair i comprovaràs com, SEMPRE, pots agrair quelcom. Agrair és una actitud i es pot aprendre si ets conscient i vols fer-ho.

Com podem agrair una actitud? Parlant, escrivint, mirant, ajudant, acariciant, ....

Fa pocs dies vaig rebre un missatge encantador d'una "admiradora secreta" l'Anna Troy que fa molt de temps segueix el meu bloc i ens vàrem trobar al Congrés d'Educació Emocional de Barcelona sense ser-ne conscients. Ho vam descobrir més tard a través d'unes fotografies. Aprofito ara per donar les gràcies a l'Anna pels seus elogis.

GRÀCIES ANNA

Aquí la tenim fent una activitat del Carles Hué.

EDUCACIÓ EMOCIONAL A RÀDIO ESTEL

Bon dia a tothom.
Dimecres passat, dia 16 d'abril, em van convidar al programa "de cap i de nou" de ràdio estel, dirigit per l'Oriol Casals (un encant de persona i bon professional).

Una hora de reflexions educatives que van donar pas a riures, bon humor, filosofies i activitats educatives per a infants i per a tothom en general.

Com sempre em passa, després de participar en un programa de ràdio, i, una vegada escoltant-me, m'adono de tot allò que podria haver dit aprofitant l'ocasió i no vaig dir. Tot allò que podria haver dit d'una altra manera més entenedora... No cal preocupar-se massa. Va sortir com havia de sortir i, amb l'expèriència, per a la propera vegada, segur que portaré alguna altra estratègia que m'ajudi a dir allò que vull i de la m illor manera.

Us deixo amb el link, però primer donar les gràcies a l'Esteve Pujol, al Jordi i, molt especialment, a l'Oriol Casals.

http://www.radioestel.com/audio/20140416DECAPIDENOU.MP3

ENUIG I RÀBIA A P-4

Fa pocs dies vàrem parlar amb els infants de 4 anys sobre l'emoció de l'enuig (enfado) i la ràbia. Tota la sessió va anar entorn de:
Quan s'enfadaven, què feien per resoldre els problemes?
De quantes maneres podien solucionar els problemes?
Els resolen sols o bé han de demanar ajuda a la mestra?
Què vol dir estar enfadat?
Com ho sabem que una persona està enfadada?
Quines expressions facials fem?

I com podem pintar la ràbia?

Sensacional! Els infants han gaudit moltíssim esquitxant pintura. Proveu-lo!

ULLERES EMOCIONALS POSITIVES

Fa pocs dies, parlant amb la meva filla, arribàvem a la conclusió de la importància de posar-nos les ulleres positives, sempre que sigui possible, per sentir la vida plena.

Posar-se aquestes ulleres vol dir que me les poso i ja veig les coses de manera més positiva?
No. No és tan fàcil. Primer cal tenir la voluntat que això és així i que realment facilita la meva vida i felicitat. És un bon estímul per prendre consciència de l'estratègia abans de posar-nos les ulleres.

També cal saber que aquestes ulleres permeten una bona visió però ha de passar un temps abans de veure-hi bé i de forma clara les imatges del món i de les persones. Normalment cal trencar l'hàbit de pensar malament dels altres i del món. Cal aprendre escoltar i pensar les possibilitats de per què l’altri ha dit o fet quelcom.

Igualment cal humilitat per relacionar-nos amb les persones. Algunes persones mantenen una postura i no poden, o no saben, acceptar més raó que la seva i això dificulta entendre's.

No oblidem que posar-nos ulleres positives no vol dir que tot i cap i que ens conformem amb tot. Parteixo de la idea prèvia que tots tenim autoestima i som responsables de les nostres actuacions i, per tant, calibrem quan cal aclarir situacions concretes: El que és meu, és meu (i ho solucionaré com a persona responsable que sóc) El que és teu, és teu (i et toca resoldre'l a tu).

Sovint podem confondre i confondre'ns parlant d'idees i habilitats personals i socials per millorar les nostres vides. Cal ser realistes per no autoenganyar-nos i no conformar-nos amb tot allò que ens arriba. No és qüestió de fantasia, tot i que algunes utopies a vegades es fan realitat; com em va passar a mi fa vint anys amb la introducció de l'educació emocional a les escoles.

Avui us proposo mirar tot allò que tenim i respirar sentint que val la pena. La vida està plena de dificultats i això sí que no ho podem canviar perquè no està a les nostres mans, però mirem aquestes dificultats com a oportunitats per a créixer com a éssers humans..

Aprenguem a mirar la part bona de tot allò que ens passa a la vida i, al final, s'interioritzarà i passarà a ser una actitud habitual. Fins i tot de la mort i el dolor aprenem. És dur, però un fet.

Si fa sol: Què bé, m'encanta!

Si plou: Aprofita per mullar-te sota la pluja o xapotejar als basals.

I si tens problemes i has d'afrontar un problema, deixa passar un temps mentre penses com el solucionaràs i deixa't contagiar, mentrestant, pel bon humor de les persones del voltant.

Us deixo amb un vídeo per contagiar-vos l'alegria de viure.

CONGRÉS INTERNACIONAL D'EDUCACIÓ EMOCIONAL

El passat cap de setmana vaig tenir el plaer i la satisfacció d'assistir al Congrés Internacional d'Educació Emocional de Barcelona, amb el lema Psicologia positiva i benestar.

Sempre és un plaer compartir coneixements, sentiments, idees, orientacions, experiències,... per verificar que anem bé, que cal avançar en la nostra, i imprescindible, tasca educativa on les emocions són bàsiques si volem canviar actituds i millorar el món.

No, no és una fal·làcia. És una realitat que anem avançant, i molt. Cada vegada es va desmostrant científicament que és una necessitat treballar de forma integral i crear consciència per educar amb les emocions. Recordar que: "No hi ha cognició sense emoció".

Els que ja fa un temps que assistim a les Jornades d'Educació Emocional de la UB coincidim any rera any i és un plaer. Carregar les nostres piles d'una energia molt especial. Trobar persones que estan en la mateixa sintonia i treballen igual que una per avançar.

Com sempre, he aprés noves maneres de fer i pensar. He tingut el plaer de compartir experiències i activitats amb persones magnífiques. Seguint el lema del Congrés, hem gaudit de moments positius i alegres.

Gràcies a tots i totes per fer-me sentir una més i donar-me una nova empenta emprenedora plena d'il·lusió.

Gràcies especialment per mirar-me i veure'm, entre tantes persones savies de cor humil.

Fins l'any vinent!

Us deixo amb una frase que em va ensenyar un formador Coaching: El conocimiento es solo rumor hasta que no llega al músculo.

FORTALESA, VALENTIA, .... UNA GRAN DONA

Increïble la fortalesa i valentia d'aquesta GRAN DONA. Escoltant-la una es diu si realment pot arribar a sentir el que diu. No puc deixar de pensar que qualsevol repte no s'acosegueix amb un "xascar" de dits de forma ràpida. Quin treball espiritual tan gran! Estimar-se a un mateix i saber aïllar-se de tot allò tòxic és bàsic. No deixar-nos impregnar d'allò que els altres pensen o diuen. Cadascú té la clau de la seva felicitat, del seu món. Pintem el nostre quadre personal amb orgull, seguretat i valentia.

COMENCEM!

NO ÉS FÀCIL JA HO SABEU. RES ÉS FÀCIL, PERÒ SÍ POSSIBLE.

http://www.upsocl.com/inspiracion/la-llamaron-la-mujer-mas-fea-del-mundo-su-reflexion-sobre-eso-es-asombrosa/

AGRAÏMENT I FELICITAT DE LA MA

La primera vegada que vaig fer una carta d'agraïment va ser arrel d'una proposta feta per en Rafael Bisquerra en unes Jornades d'educació ecològica. L'activitat consistia en pensar en alguna persona propera i significativa que hagués fet quelcom per mi i agrair-li les atencions i l’acompanyament incondicional a través d'un escrit.

Us adjunto un vídeo que he trobat a Facebook i que recull l’essència de l’activitat que vaig tenir el goig d’experimentar en aquell moment. Us asseguro que, encara ara, quan recordo el moment del meu agraïment em vénen ganes de plorar.

És cert, el primer beneficiat en ser agraït és un mateix. Experimenteu-lo.

Pensa en alguna persona del teu entorn a qui puguis i vulguis agrair-li un o mil mostres d’atencions, paciència, esforços, ànims,...

Fes-li una carta d’agraïment i llegeix-li.

Si no m’equivoco (i no ho crec) serà gratificant per ambdues parts i, el que sentireu, formarà part del que ja fa temps vull aconseguir en aquest bloc: canviar actituds humanes per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i millorar aquest món i les relacions.

ESCOLTES QUAN ET PARLEN?

Font fotografia: Internet

Altres vegades hem parlat, en aquest espai, sobre l'escolta activa i la importància d'aquesta en les relacions.

Avui he trobat un escrit que complementa els anteriors. Una oportunitat per refrescar i millorar les nostres relacions i actitud relacional.

Mucha gente pregunta a su interlocutor si está escuchando mientras habla, para ver si está atento a lo que dice o si por el contrario está pasando y no le está haciendo ni caso.

Y es que la mayoría de la gente no sabe escuchar.

Escuchar con los cinco sentidos es lo que se llama escucha activa. Una escucha correcta es aquella que se realiza con todos los sentidos de tu cuerpo: con los ojos, mirando a la persona que te habla, con los oídos, escuchando y procesando todo lo que te dice, con el cuerpo y tu lenguaje corporal, y sobre todo con tu cerebro.

Una correcta escucha activa es aquella que SE LIMITA A ESCUCHAR, NO JUZGA, NO VALORA, NO ACONSEJA, NO SENTENCIA, simplemente escucha y hace que la otra persona se sienta escuchado. Y tienes que escuchar el doble de lo que tú hables.

¿Cuántos amigos tienes a los que les cuentas algo y sientes que no les importa nada lo que les estás contando y terminas siendo tú el que les escucha a ellos?

Todos tenemos personas con las que nos sentimos escuchados y eso es un valor difícil de encontrar hoy en día en el que la mayoría de la gente mira por sí misma y poco por los demás.

El lenguaje corporal es muy importante a la hora de escuchar, no podemos escuchar con los brazos cruzados, sin mirar a nuestro interlocutor, o con el cuerpo echado para el lado contrario a donde se encuentra. Nuestro cuerpo tiene que estar escuchando también, nuestro cuerpo tiene que escuchar todo lo que dice el otro, con nuestra mirada en los ojos de quien nos habla, con una posición del cuerpo abierta (sin brazos cruzados) y escuchando lo que dice el otro.

Una escucha activa es aquella en la que cuando la otra persona nos está contando algo, no estoy esperando a que termine de hablar para responder o decir lo que yo quiero decir, no. Esto es algo muy común y que hace la gente “egoísta” que no sabe escuchar y sólo quiere hablar de su tema o de lo que él piensa o dice. Eso no es un diálogo, es un monólogo de dos personas, ya que cada uno habla de lo que piensa pero ninguno de los dos escucha al otro y lo único que hacen es esperar a que termine el otro para decir lo que quieren.

La escucha activa es aquella en la que estamos dispuestos a escuchar sin juzgar lo que nos está diciendo, atentos a lo que nos dice la otra persona e intentándonos poner en su lugar y saber cuál es su motivación o preocupación por contarnos esto.

Ser un buen escuchador es un valor muy preciado y algo que parece sencillo pero no lo es. Si logras conseguir ser un buen escuchador serás una persona muy valorada a la que la gente acudirá simplemente a sentirse escuchada, sin ser juzgada ni valorada, simplemente escuchada.

Font: El Blog que te hará pensar

ESCOLTEM DES DEL COR, ESCOLTEM AMB LA MIRADA.

SOBONFU SOMÉ, MESTRA ESPIRITUAL AFRICANA

Fa molt poc temps que conec a la Sobonfu Somé. A través de la meva amiga Isa Angulo, vaig tenir l'oportunitat de veure-la fa uns mesos a Barcelona. Només la seva mirada trasmet la seva sabiduria. Una percepció excepcional que poques persones han de ser capaces de transmetre.

Us deixo amb l'extrevista que la Imma Sanchís li ha fet i que surt publicada avui a La Contra de la Vanguàrdia.

https://dl.dropboxusercontent.com/u/72437888/La%20Contra%209%20de%20gener%20de%202014.pdf

GRÀCIES SOBONFU PER AJUDAR-NOS A CRÈIXER

"TAL VEZ LA PRISA DE LOS HUMANOS NO SE DEBA A UNA CARRERA"

Vaig escoltar aquesta frase (la del títol de l'article) en una pel·lícula i em va fer pensar en mi i en tantes i tantes persones que patim aquesta, quasi, malaltia.

El tema del temps, en general, i la seva gestió o mala de gestió, comença a ser un tema preocupant, fins i tot per a la nostra salut física. Un bon tema de reflexió per a molts. El no tinc temps s’ha convertit en una frase habitual que ens pot fer més mal que bé. Alguns metges diuen que un cert estrés és bo però d'això a l'aprenentatge social ;ben vist!, que estem instaurant hi ha un bon tros.

Us proposo fer una prova a aquelles persones que dieu teniu manca de temps:

1. Agafeu un paper i apunteu tot allò que heu de fer i que us neguiteixa. 
2. Analitzeu, punt per punt, la urgència real de cada tasca, o cosa a fer, i subratlleu allò que pot esperar a la setmana entrant o, per més endavant. 

El llistat resultant és realment llarg? 

És possible que el vostre llistat no sigui tant llarg com percebíeu i és que el temps i l’anar accelerats s’ha convertit en una rutina i no sabem ben bé el perquè.

Potser tenyim o disfressem, incoscient o conscientment, la pròpia realitat. És una disfressa per ocultar possibles pors? En aquest cas, a què tens por? Potser a descobrir-te i mostrar-te tal qual ets? Per què no pots aturar-te? Fins quan pot durar un carnaval personal? És que corrents i anant atrafegats som més importants? Quin és el resultat de tasques i feines fetes des de l'estrés?

Aquells i aquelles que sou pares i mares plantegeu-vos el ritme que esteu imposant als vostres fills. Cal fer realment tantes activitats extraescolars? Sense tranquil·litat els infants no poden rendir i aprendre. 

Sense temps no podem:

• Escoltar els altres, o als amics, perquè amb preses no escoltem de forma activa. No us ha passat estar escoltant (fent veure que escoltàvem) i estar pensant en altres coses personals?
• Gaudir de petites coses que la vida ens posem al davant; aturar-te i prendre un cafè amb un amic i xerrar de tot o de res. No perdem l'oportunitat perquè el temps no recula; això sí que és important!
• Veure i gaudir espiritualment d’una posta de sol.
• Assaborir la truita de patates que tan t’agrada. 
• Respirar i llevar-nos pensant en el deliciós cafè que ens espera.
• Banyar-te els peus a l’aigua freda de la platja de desembre.
• Passejar sense preses i mirant què hi ha al voltant; com miren les persones, fer-los un somriure...
• Gaudir de no fer res durant tot un dia! 

La manca de temps i la consciència no són amigues i, per tant, ens perdem molts segons importants de coses que passen davant els nostres ulls i no veiem perquè anem a pinyó fixa sense desviar mirades.

Observa’t a través dels altres abans de perdre amics per la manca de temps fictícia. El temps el gestiones tu i no a l’inrevés. 

Pensem i decidim què volem fer amb el nostre temps.