Dimarts
passat vaig anar a la presentació del Banc de llavors del Vallès Oriental, que
juntament amb el projecte de recuperació i difusió de varietats locals farà
possible una millora en la dieta dels vallesans.
Al
Vallès s’ha creat el primer banc de llavors de la península.
La
força d’aquest treball ha sigut gràcies al fruit del treball de moltes
persones que s'han proposat recuperar les varietats
antigues, El Consell Comarcal del Vallès Oriental, juntament amb l’Ajuntament
de Granollers, l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, l’Associació Llavors
Orientals i Slow Food Vallès Oriental i amb els suports de la Diputació de
Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’ocupació i seguretat social,
i el Fons Social Europeu.
Durant
l’acte van explicar els objectius i funcionament del banc, i es va presentar el
llibre de “Varietats locals de mongetes del Vallès Oriental”.
A
continuació els assistents vam poder gaudir d’una degustació de plats elaborats
amb varietats locals a càrrec de cuiners del col·lectiu CuinaVO. Durant la
degustació es va poder visitar una petita exposició sobre agrobiodiversitat al
Vallès Oriental i visionar vídeos de diferents productes de temporada elaborats
per l’associació de consumidors la Magrana Vallesana.
L’acte
va comptar amb la presència del President del Consell Comarcal, José Orive; el
Diputat Delegat de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona, Joan Roca;
i l’Alcalde de Granollers, Josep Mayoral.
Només arribar, a les set del vespre, el director del Museu de
ciències naturals de Granollers va donar la benvinguda i a continuació es va
presentar el llibre de varietats locals de mongetes, Jordi Puig, Pep Salsetes i
Ricard Alcojor van estar parlant de la importància i avenços que està produint
el projecte que s’està realitzant lentament i amb molt d’esforç.
Aquesta recuperació s’ha fet per una clara raó: les bones
terres que teníem que donaven fruits excel·lents s’han anat degradant a partir
de la revolució industrial, on al segle XX el món es va començar a globalitzar
i van anar apareixent models de cultiu que no donen importància a la qualitat
del producte i la seva naturalesa, sinó a la modificació de la naturalesa dels
fruits per al benefici antròpic, moltes de les causes de la desaparició de
varietats són:
- L'acció dels
transgènics en les fruites i verdures, la contaminació del sòl donada per
l’aplicació de pesticides, per filtracions o pel trencament de canalitzacions
d’aigües residuals i el vessament de productes industrials, per l’acció
antrópica en els camps de cultiu, per les activitats econòmiques basades en
l’aconseguiment una alta productivitat a baix cost aconseguint un alt benefici.
Van parlar que la gent comença a estar farta d’aquest món
homogenitzador i globalitzador i vol tornar a recuperar les propietats
organolèptiques dels fruits de la terra, volem tornar a saborejar un tomàquet
amb gust de tomàquet, un enciam amb gust d’enciam, estem farts de menjar
productes plens de transgènics i pesticides que només fan que beneficiar als
grans productors econòmicament i no pensen en que la població que està menjant
aquells tomàquets, enciams, mongetes… en què hi han posat pesticides i
subtàncies químiques se les están introduïnt al cos.
Després van presentar el llibre que han publicat Jordi
Puig, Pep Salsetes i Ricard Alcojor sobre les varietats locals de mongetes.
D’aquest llibre que em varen donar gratuïtament vaig
poder extreure molta informació, i em vaig sorprendre molt perquè no sabia que
a la meva terra havien nascut tantes i tantes varietats de mongetes tant seques
com tendres.
Ara bloggers, us mostraré la gran varietat de mongetes
que es cultiven a la meva terra vallesana, us quedareu ben sorpresos…
Del total de les varietats d’horta cultivades al Vallès
Oriental, el grup de les lleguminoses n’és el majoritari; aquestes mongetes són
les més abundants, amb 22 varietats cultivades i 25 referències orals actualment
desaparegudes.
JA PODEM COMENÇAR: LA MONGETA
Nom comú (mongetes seques)
|
Descripció
oral
|
Mongeta del Carall
 |
Varietat de mata alta. Llavor blanca amb morfologia
el·líptica que tendeix a rectangular. Flor amb ales i estendard blanc.
Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció el·líptica. Producitivitat elevada,
superior als 2.000 kg/ha.
|
Mongeta avellaneta
rossa
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós. Llavor beix amb morfologia el·líptica plena que
tendeix a rectangular. Flor
amb ales i estendard blanc. Tavelles de color
verd amb aigües vermelles, bec i secció el·líptica. Productivitat elevada
superior als 2000 kg/ha.
|
Mongeta del ganxet
terrer
 |
Varietat de mata
baixa. Llavor blanca amb morfologia arronyada llarga i mig plena. Flor amb
ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigües porpres, amb bec I secció
el·líptica.
|
Mongeta del ganxet
 |
Varietat de mata alta.
Llavor blanca amb morfologia arronyada i lleugerament aplanada. Flor amb ales
i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció
el·líptica. Productivitat elevada, superior als 2000 kg/ha.
|
Mongeta del genoll de
crist
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor blanca circular el·líptica
amb colors secundaris marró i negre. Flor amb ales liles i estendard blanc.
Tavelles de color verd amb aigües porpres, amb bec i secció el·líptica.
|
Mongeta grogueta
petita
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor marró fosc i circular
plena. Flor amb ales o estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme, amb
bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la productivitat.
|
Mongeta de la neu
 |
Varietat de mata alta.
Llavor blanca el·líptica plena. Flor amb ales liles i estendard blanc. Tavelles amb color verd uniforme, amb bec I secció el·líptica. No se n’ha
determinat la productivitat en assajos de camp.
|
Mongeta paretana
 |
Varietat de mata
baixa. Creixement molt poc vigorós durant tot el cicle. Llavor blanca
arronyada llarga i plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color
verd uniforme, amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la
productivitat en assajos de camp.
|
Mongeta rènega negra
 |
Varietat de mata alta.
Creixement vigorós en fases inicials i durant tot el cicle vital. Llavor
morada esfèrica plena. Flor amb ales i estendard blanc amb una certa
presència de liles. Tavelles de color verd uniforme, amb bec i secciió
el·líptica. Amb assajos realitzats se n’ha determinat una producció propera a
1.900 kg/ha.
|
Mongeta ull de perdiu
 |
Varietat de mata alta.
Creixement vigorós. Llavor blanca amb taca lila i vermella prop de l’ull i morfologia
esfèrica planaa. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb
aigües porpres, amb bec i secció el·liptica. Amb assajos realitzats se n’ha
determinat una producció propera a 2.400 kg/ha.
|
Mongeta vallfornesa
 |
Varietat de mata alta.
Creixement vigorós. Llavor blanca amb taca lila i vermella prop de l’ull i
morfologia el·líptica semiplena. Molt més grossa que l’ull de perdiu. Flor
amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigües porpres amb bec
i secció el·líptica. Amb els assajos s’ha determinat una producció superior
als 2.400 kg/ha.
|
Mongeta de la floreta
 |
Varietat de mata alta.
Creixement vigorós. Llavor blanca amb taca marró a prop de l’ull i morfologia
esfèrica plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd
uniforme amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció.
|
Mongeta del sastre
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor marró amb aigÜes
vermelles, i morfologia esfèrica semiplena. Flor amb ales i estendard blanc.
Tavelles de color verd uniforme, amb bec i secció el·líptica. No se n’ha
determinat la producció.
|
Mongeta del pi groc
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor blanca amb aigÜes marró
clar, de morfologia esfèrica plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles
de color verd amb aigÜes porpres, amb bec i secció el·líptica. No se n’ha
determinat la producció. Les fonts orals indiquen una producció elevada.
|
MONGETES TENDRES
|
|
Mongeta afartapobres
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor negra amb aigües liles i
morfologia el·líptica aplanada. Flor amba les i estendard vermell. Tavelles
de color verd i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció. Les
fonts orals n’indiquen una productivitat elevada.
|
Mongeta avellaneta
blanca
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor blanca de morfologis esfèrica
plena. Flor amb ales i
estendard blanc. Tavelles de color
verd, amb bec petit i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció
amb assajos.
|
Mongeta llaminera d’aspre
 |
Varietat de mata alta.
Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor vermella amb aigües marrons
i morfologia arronyada mitjana i semiplena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd, amb bec petit i secció el·líptica.
No se n’ha determinat la productivitat.
|
Mongeta llaminera de
mata
 |
Varietat de mata
baixa. Creixement vigorós i de cicle curt. Llavor vermella porpra amb aigües,
amb morfologia arronyada mitjana i plena. Flor amb ales i estendard blanc.
Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció el·líptica.
|
Mongeta de mata del
dia
 |
Varietat de mata
baixa. Llavor marró clar amb aigües vermelles, amb morfologia arronyada
mitjana i plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd
uniforme amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determkinat la producció amb
assajos.
|
Mongeta de hilda blava
 |
Llavor marró clar, amb
morfologia arronyada llarga i semiplena. Flor amb ales i estendard violeta.
Tavelles de color violeta, amb bec i secció el·líptica.
|
Mongeta del metre
 |
Llavor negra amb
morfologia arronyada petita i semiplena. Flor amb ales i estendard blanc amb
tons violeta. Tavelles de color vermell amb aigües marró fosc, amb petit bec
i secció circular. Les primeres referències són del 1881. S’indica com un
cultiu mol estès a la zona de la mediterrània associat amb el blat de moro.
|
Mongeta perona
 |
Varietat de mata alta.
Llavor marró amb franges negres i morfologia arroonyada mitjana i semiplena.
Flor amb ales i estendard blanc amb to lleugerament violeta. Tavelles de
color verd, amb bec i secció el·líptica.
Varietat amb un record
a la part nord de la comarca, especialment a la zona alta del Tenes i l’Ametlla.
Les mostres s’han localitzat a la Garriga, i al límit sud de la comarca, a
tocar de Santa Maria de Martorelles.
|
