L'enquesta està dividida en 12 preguntes, de les quals la informació principal ha estat extreta de 10 preguntes, ja que les dues primeres fan referència al sexe i a l'edat.
Ara adjuntaré els resultats que he obtingut a partir de les respostes de l'alumnat.
BUIDATGES DE L’ENQUESTA : VIDA ALIMENTÀRIA DELS JOVES DE
12-19 ANYS
1. Què menges amb més freqüència quan
ets a casa?
En el cas de les noies, una mica menys de la meitat del total mengen una alta quantitat de
proteïnes amb freqüència, com tenen el peix la carn i els ous. Un 30% menja de
manera abusiva dolços, embotits, fregits, refrescos...
Només un 20% dels joves entrevistats mengen fruites i
hortalisses com a base de la seva dieta.
I un 10% restant ingereix productes làctics com serien els
iogurts, els formatges i la llet.
En el cas dels nois, podem veure clarament com la meitat té
una dieta basada en peix, carn i ous, el que ens indica que els joves
entrevistats tenen una dieta massa alta en proteïnes, això pot causar un
augment de colesterol en la sang, i un augment de toxines en el cos ja que en
porten en una alta mesura les carns
vermelles com el porc i la vedella. Es dóna el cas que els joves mengen molta
carn, per l’onada que hi ha del prototip d’home musculat, a partir d’aquí els
nois comencen a menjar grans quantitats de proteïnes per d’aquesta manera combinant-ho
amb gimnàs aconseguir una gran massa
muscular.
El 30% dels joves mengen dolços, embotits, fregits i
refrescos de manera errònia, ja que aquests tipus d’aliments els hauríem de
consumir en minoria, ja que si n’abusem el nostre organisme se’n podria
ressentir per la gran quantitat de sucres i sal, transformats posteriorment pel
nostre organisme a greixos, que porten aquests aliments.
El 20% restant es divideix entre la ingestió de fruites i
hortalisses (que s’hauria d’ingerir amb prioritat davant les altres) i els
productes derivats de la llet.
La conclusió extreta d’aquesta primera pregunta, és que els
joves d’avui en dia ingereixen el que s’hauria de menjar prioritàriament, en
minoria, i el que hauríem de menjar en poques quantitats, ho mengem
abusivament. D’aquí es desenvolupa l’augment de malalties del cor donades pels
alts nivells de colesterol en sang i per l’obesitat i també ha fet que augmenti
l’obesitat en el jovent.
2. Quants àpats fas al llarg del dia?
A grans trets, les noies solen fer els quatre àpats diaris
d’esmorzar, dinar, berenar i sopar, encara que la bona dieta s’hauria de
dividir en cinc àpats que són l’esmorzar de bon matí (got de llet o cafè amb
torrades o suc de taronja...), l’esmorzar de mig matí (entrepà, peça de fruita,
suc...), el dinar, el berenar i el sopar.
En menor mesura, però hi ha també moltes noies que fan els
cinc àpats diaris, però la gran majoria d’entrevistades es queden amb quatre.
En el cas dels nois passa a l’inrevés, són mes nois els que
fan els 5 àpats diaris que 4.
De manera que l’organisme d’un noi adolescent necessita molt
menjar i sovint tenen molt apetit, en canvi les noies hauríem de fer els cinc
àpats igual, però podem aguantar sense menjar, en canvi els nois són la majoria
molt golafres (encara que hi ha noies que també).
En general, els joves es divideixen els àpats correctament,
menys una minoria que només menja dues o tres vegades al dia, una majoria menja
4 o 5 cops com és habitual i normal.
3. Combines una dieta
equilibrada amb esport?
Més del 50% de les noies combina una dieta equilibrada amb
la pràctica esportiva, a diferència d’anys enrere on les dones eren sedentàries
i no feien gaire esport, a finals de segle XX i a principis del segle XXI s’ha
creat un esperit d’autosuperació i de mantenir-se en forma, el ideal és
equilibrar una bona dieta amb la pràctica de l’esport, sense portar-ho al
extrem , com moltes dones ho fem. Aquest “boom” de cop i volta en apuntar-se al
gimnàs o sortir a córrer ve donat per la globalització on la dona prima és
signe de bellesa, en diferència d’abans que eres les dones grasses qui eren les
guapes.
La combinació de dieta equilibrada amb esport en els nois,
és més alta que en les noies, un 70% dels joves pràctica esport de manera
constant o pertany a algun equip de futbol, bàsquet, bàdminton etc... I això
combinat amb una dieta equilibrada és l’ideal. El 30% restant pràctica poc
esport o és sedentari.
En el cas dels nois, sempre ha sigut més freqüent que
practiquin esport, però també ha aparegut ara l’obsessió de posar-se forts i
muscular el seu cos, donat també per la globalització on la bellesa de l’home
està en els seus músculs, no en el seu cor.
4. Què beus amb més
freqüència
El 70% de les noies beu aigua i sucs, que és el que s’hauria
de beure amb més freqüència en totalitat, però resulta preocupant veure com
un 20% de noies en període
d’adolescència té com a base de beguda, els refrescos begudes extremadament
ensucrades i gasoses, sovint amb substàncies que alteren el sistema nerviós com
podria ser la cafeïna en la coca-cola.
El 10% restant està repartit en parts iguals entre begudes
excitants i gasoses, en begudes gasoses ens referim a les begudes com el Vichy,
la gasosa, el sifó, en general totes les begudes amb gas. Les begudes excitants
són begudes amb un alt contingut de substàncies excitants com serien la
taurina, la cafeïna i altres components purament químics, com ara el Redbull,
el Monster i més varietats del mateix. Beure amb freqüència begudes gasoses no
suposa cap problema encara que l’ideal seria beure aigua o sucs com a base
primordial, però beure begudes excitants amb freqüència augmenta el risc de
parades cardíaques ja que aquestes substàncies excitants alteren el ritme
cardíac accelerant les pulsacions habituals del nostre òrgan vital, el cor.
Així que no ens l’hem de jugar en aquestes coses, siguem responsables i donem
de beure bé al nostre cos, estem formats majoritàriament per aigua, i la
hidratació del nostre cos és bàsica, així que donem-li aigua al nostre cos.
En el cas dels nois també beuen molta aigua i sucs (70%), un
20% pren refrescos i un 10% restant consumeix begudes excitants (en major
proporció que les noies).
L’augment de parades cardíaques en els joves es deu, en
part, al consum d’aquestes begudes excitants, no pot ser que un jove begui més
Redbulls que aigua, amb aquest problema només queda l’opció de conscienciar als
joves per part de campanyes i per control dels pares.
5. Quants cops al dia
menges fruites i verdures?
Només un 3% de les joves mengen fruita 5 cops al dia,
malgrat totes les campanyes de 5 al dia, continuem menjant fruita i verdura en
poca quantitat quan hauria de ser amb prioritat.
Un 7% en mengen 4 cops. Un 20% menja fruites i verdures 3
cops a diari. Un 30% en menja 1 cop i en major proporció un 40% de les noies
menja fruita i verdura dos cops al dia.
És molt poc tenint en compte que estem en una edat de
creixement continu on necessitem primordialment les vitamines que contenen la
majoria de fruites i verdures.
En els nois la cosa canvia, més de la meitat d’ells menja
fruita i verdura dos cops a diari, no és massa però si més que en les noies, un
29% en menja només un cop, un 10% en menja tres cops i un 2% en menja 4 cops i
5% en menja cinc cops.
6. Què menges amb més freqüència: Carn o peix?
Com podem veure amb claredat, el consum de carn duplica el
de peix amb diferència, aquesta
diferència ve donada principalment per l’alça en el preu del peix donada per
les polítiques pesqueres actuals, i com la carn té un preu generalment escàs és
més demandada pels consumidors, que en miren abans de tot, el preu assequible.
7. Sols sortir a menjar fora?
Un 80% dels nois surt a menjar fora, la majoria d’ells amb
els amics i en llocs de menjar ràpid i barat, només un 20% restant no sol
sortir a menjar fora.
En el cas de les noies, en menor proporció que els nois, un
60% surt a menjar s fora normalment, i un 40% restant no surt fora.
8. En cas de que sigui afirmatiu, amb quina freqüència?
Degut a la crisis, la freqüència de sortir a menjar fora en
els joves ha disminuït, enlloc de sortir cada cap de setmana doncs surten cada
dues setmanes o cada mes. En les noies un 40% surt fora cada mes, un 30% cada
dues setmanes i un altre 30% cada cap de setmana.
La meitat dels nois entrevistats solen sortir a menjar fora
cada quinze dies, un 30% cada mes i un 20% cada cap de setmana.
9. A quins tipus de restaurants vas
amb els teus amics?
La major part
del jovent va a restaurants anomenats “fastfood” quan surt a menjar fora amb
els seus amics els més coneguts són el Burger King, el Mc donald’s, el Subway,
el Pans&Company, el Viena...
10. A quins tipus de restaurants vas
amb els teus pares?
Els joves que
surten a menjar fora amb la seva família o amb els seus pares surten a menjar a
restaurants de cuina tradicional del país o de menjars d’altres països
(Italians, mexicans, japonesos, wok...), que són restaurants amb més categoria
i qualitat que els fast food, això vol dir que també tenen un preu més elevat,
però no gaire més que els fast food i en canvi el menjar és de més qualitat.
Un terç dels
joves també es decanten per anar a llocs de preparació de menjars per emportar,
que és una alternativa ràpida i eficaç, perquè sovint a llocs així fan menjar
saludable i fet el mateix dia.
Poques
famílies van a menjar a restaurants d’Alta Categoria, i menys ara amb la crisis
que hi ha, però si que queden algunes famílies que tenen els recursos per anar
a restaurants d’aquests tipus, però en minoria.
La conclusió que he
extret de la realització d’aquesta entrevista, és que els joves d’avui en dia
tenen una dieta que no satisfà les necessitats de la dieta d’un adolescent. Les
principals conductes de risc relacionades amb l'alimentaciódels adolescents
tenen una estreta relació amb els desequilibris alimentaris que s'aprecien en
la població afectada:
- Abús de menjar ràpid i picar snacks a
tothora, que comporta un excés de sucre, de sal, i també de greixos saturats i
calories. És un tipus de comportament que té un alt risc de conduir a
l'obesitat, a més de desmuntar l'estructura de
l'alimentació en uns àpats regulars al dia.
- Saltar-se els àpats, molt sovint
l'esmorzar, amb la conseqüent pèrdua d'atenció durant l'horari escolar, o
llavors només menjar una pizza o un gran plat de pasta i un pastis i res més,
ni verdures, ni llegums, ni fruita, fa que hi hagin carències en vitamines,
minerals i en fibra alimentaria.
- Un altre hàbit és el consum de
begudes ensucrades (i a vegades alcohòliques), que solen ser molt energètiques,
en detriment de l'aigua.
- Finalment, el descontent amb la
pròpia imatge corporal pot portar a moltes adolescents a fer dieta puntualment,
ocasionalment i en un nombre significatiu de casos, contínuament; molt sovint
dietes sense cap fonament científic i molt desequilibrades, incloent dejunis
temporals.
Per posar remei a aquests mals
hàbits alimentaris que tenen la majoria dels adolescents, sel’s ha de
conscienciar des de casa seva, i amb campanyes de cinc al dia (fruites i
verdures) etc...
Jo us recomano que us passeu pel meu
bloc de cuina elvallesalplat.blogspot.com.es on totes les receptes que he
cuinat i he penjat son naturals, saludables i molt bones!
