boomp3.com
Els fantasmes no existeixen.
Pels segles dels segles,
Amén
Un somriure meiga
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
boomp3.com
Els fantasmes no existeixen.
Pels segles dels segles,
Amén
boomp3.com
No li demaneu que us ho expliqui.
[Per sort]
pocs ho podrien entendre
boomp3.com
Hi ha dies en què li agrada
sentir-se una miqueta ventafocs,
i es fa fluixet el llaç de les sabates.
boomp3.com
Entre les dues cares
d'una mateixa moneda
no hi pot haver mai,
per definició, cap creu.
boomp3.com
Ni es pot imaginar
ni li agradaria
ser ningú més.
Seria un bon actor, suposo
boomp3.com
Quan més canvien(*) les coses,
[llegeixi's evolucionen]
més tendeixen(*) a la normalitat.
[llegeixi's evolucionen]
Deu ser un simptoma.
boomp3.com
Més que reinventar-se
cada dia,
es recrea recreant-se.
boomp3.com
No és pas que ara, de sobte, li hagi vingut la dèria de trencar cintes,
però és que, [què cony!] arriba un punt del camí en què, tot i que els vorals segueixin amagant pedres amb què tornar-se a entrebancar, ja no hi ha més arbres que et puguin caure al damunt o barrant-te el pas.
És el moment de, fins i tot, posem per cas, qüestionar Kavafis.
boomp3.com
No és pas que ara, de sobte, li hagi vingut la dèria de trencar cintes,
però és que, [què cony!] arriba un punt del camí en què, tot i que els vorals segueixin amagant pedres amb què tornar-se a entrebancar, ja no hi ha més arbres que et puguin caure al damunt o barrant-te el pas.
És el moment de, fins i tot, posem per cas, qüestionar Kavafis.
boomp3.com
Entengui's aquest escrit
com un al·legat dels museus
com a lloc ideal per
[començar a]
enamorar-se
boomp3.com
i el setè dia
[tampoc]
van descansar
boomp3.com
Convertint-se en el personatge
tant de temps representat,
esdevé protagonista
de la seva història.
boomp3.com
Es veu que ara diu
que juga a enyorar-la…
[per poder escriure.]
boomp3.com
Tot l’episodi segueix desafiant
qualsevol explicació racional.
El cert, però,
és que tot plegat està passant així,
tal i com us ho explico. Aquí.
boomp3.com
Ara que ha après
que el que ha de fer
amb els horitzons
no és perseguir-los,
s’hi inspira.
boomp3.com
Llavors, un dia,
simplement apareix algú
a qui no pots ignorar.
No em digueu que no és fantàstic,
en intentar trobar l’equilibri,
descobrir una cosa diferent.
S’estirà al seu costat,
conscient que el fet que ella
hi fos o no en llevar-se
determinaria si tot era real.
S’han filtrat sorolls,
la resta és silenci.
Jo vull realitats.
No cal que existeixi si tanco els ulls
[i si tanco els ulls desapareix]
-Vols?
-Vols que vulgui?
-Vols que vulgui que vulguis?
-Vols que vulgui que vulguis que vulgui?
.........................................
I així fins adonar-se
que potser no saben què volen,
però sí que es desitjen.
Al capdavall,
què és un laberint
sense minotaure?
És introvertida i insòlita.
Viu en un univers estrany,
impossible de contenir
en els límits de la decència,
on sembla que el temps
pugui anar endavant, endarrere,
o fins i tot aturar-se en qualsevol moment.
Després de veure [i escoltar]
el missatge del Molt Honorable,
he arribat a la conclusió
que a CiU i a mí ens passa el mateix:
Massa bon partit per no trobar nòvia!
Recordo aquell estiu
en què cada dia
tenia el seu nom.
Tot just un any després
les engrunes del camí
eren un bon pretext per tornar-hi.
No hi vaig anar més.
De tant separar el gra de la palla
no la veu al seu propi ull.
[Molt menys a l’aliè, és clar]