Fa unes setmanes parlava de l’impost de successions. Concretament de dos aspectes diferents però també relacionats. En primer lloc defensava que aquest era l’impost més just entre la cistella d’impostos actuals. En segon lloc lamentava que el govern central hagués cedit la gestió i recaptació d’aquest impost a les CC.AA. perquè això donava el tret de sortida a una cursa de competència fiscal a la baixa entre CC.AA del citat impost. I això és així perquè als contribuents els hi surt a compte anar a declarar a les CC.AA. amb uns tipus més baixos, el que pressiona a la resta de CC.AA. a rebaixar els seus tipus impositius per aturar la fuga de contribuents. El resultat d’aquest procés seria, doncs, una rebaixa fins a la pràctica desaparició d’aquest impost.
L’administració pública s’hauria de regir per criteris d’eficiència i racionalitat. A vegades la descentralització administrativa pot conduir a una millor gestió dels recursos, però d’altres la solució òptima consisteix en la centralització. És un debat que s’hauria de desenvolupar amb criteris tècnics, però això esdevé pràcticament impossible quan s’hi barregen aspectes de caràcter “nacional”. Les banderes enceguen el debat i una decisió que hauria de ser resultat d’un procés de deliberació s’acaba decidint per la via de la negociació. Arguments Vs Interessos.
Així que per il•lustrar els problemes que a vegades pot generar la descentralització podem baixar a nivell municipal. Teòricament aquí hauríem de poder debatre sobre aquest tema sense la càrrega emocional dels sentiments de pertinença...
Podem parlar, per exemple, de l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica (IVTM).
Tingueu paciència perquè encara que no ho sembli el final del relat és força sorprenent. Cada Ajuntament té capacitat per legislar i recaptar aquest impost. Es tracta d’un impost que recau sobre els propietaris de vehicles motoritzats i pel qual s’han de pagar unes taxes que varien en funció del tipus de vehicle (motocicleta, turisme o camió) i de la cilindrada. Es tracta d’un impost, doncs, que està totalment descentralitzat. Vegem-ne algunes conseqüències.
En aquests quadres, hi podeu veure els índexs de motorització (nº vehicles/1000 habitants) de dos municipis penedesencs: Vilafranca del Penedès i Les Cabanyes. En aquests quadres es pot veure que fins l’any 2005 els índexs de motorització d’ambdós municipis són força semblants. Però a partir del 2006 aquest índex creix de forma brusca a les Cabanyes. Fins al punt que al 2007 hi hauria una ràtio de 10 turismes i 5 camions per habitant!!! Vegem-ne les causes.
Índexs de motorització a les Cabanyes
Índexs de motorització a Vilafranca del Penedès
En els quadres següents hi podeu veure les tarifes de l’IVTM en ambdós municipis. Queda palès que a les Cabanyes paguen la meitat d’impostos que a Vilafranca (en el cas dels camions passa exactament el mateix). Més amunt ja hem vist que aquest fet ha motivat un augment extraordinari de la matriculació de vehicles a les Cabanyes. Té cap sentit això? Doncs, depèn de com es miri. A nivell municipal té molt de sentit perquè els habitants de les Cabanyes poden viure molt millor a costa dels impostos que deixen d’ingressar altres Ajuntaments. A nivell global, evidentment no, perquè una acció que emprèn un municipi afecta negativament a la resta de municipis, fomenta la competència fiscal a la baixa i engega una cursa que pot acabar liquidant l’existència d’aquest impost. No per la voluntat de cada municipi sinó per la manca de coordinació inter-municipal.
Finalment, una petita il•lustració sobre la importància quantitativa de la
“pirateria fiscal” del consistori de les Cabanyes. Per simplificar, suposem que a les Cabanyes tots els vehicles pertanyen al grup de cilindrada intermedi i per tant han de pagar una tarifa de 71,94 euros per vehicle. A les Cabanyes el 2007 hi vivien 842 habitants i tenia un índex de motorització de 10.306,41. És a dir, que recaptava (per als turismes):
842*10.306,41/1000*71,94 = 624.295 euros.
En el cas dels camions la recaptació pujaria a 499.593 euros (feu-me confiança). És a dir, que la recaptació total estaria al voltant de 1.123.888 euros. Una quantitat força notable que equival al
cost de l’escola bressol que van inaugurar enguany. Però aquest quantitat es pot valorar de forma més clara si ho expressem en termes per càpita:
1334,78 euros per habitant i any. Una quantitat de recursos gens menyspreable que el consistori de les Cabanyes pot recaptar sense cap cost a nivell polític perquè ho aconsegueix rebaixant els impostos als seus vilatans i recaptant la gran majoria d’aquests recursos a no residents.
Evidentment aquests càlculs són estimacions hipotètiques, però no crec que la realitat s’allunyi gaire d’aquestes xifres. En tot cas això ho haurien d’aclarir des de les Cabanyes.
Ignoro si en
Francesc Olivella ha estat el primer alcalde a aplicar aquestes polítiques, però està clar que no serà el darrer. Em sembla recordar que fa unes poques setmanes, en una entrevista al 3deVuit treia pit sobre les inversions i millores que havien engegat des del principi de la legislatura. Potser també hauria hagut de dir que bona part d’aquestes inversions les havien pagat residents en altres municipis. O més ben dit, en detriment del que s’hauria pogut fer en altres municipis.
Corol•lari: si reduint els impostos guanyes popularitat i a més a més pots recaptar més és de ruc no fer-ho. Corol•lari 2: si tothom fa el mateix, tots hi sortim perdent.
Tot això venia a compte de la idoneïtat de la centralització o descentralització de certs impostos, competències i serveis. Més enllà de la crispació que aixequen aquests temes, tots plegats aniríem millor si afrontéssim aquests assumptes de forma desapassionada.
Vistes les conseqüències que tenen aquestes polítiques, també a nivell municipal, faríem bé actuant de forma urgent per aturar aquestes males pràctiques.
