FAIL!

Trenco el meu silenci momentàniament amb un Über Fail:



I a la merda... mai millor dit. Fins el proper quinqueni!

PD: Fills de puta tots, especialment els que es van aixecar el dilluns a les 6 del matí per veure Lost. Fills de puta i pringats!!

Catalonia is different #IV

"A catalunya no fan concursos de nens subnormals lletrejant paraules, com fan els iankis."



"Emmm, no, el gran dictat no compta... els concursants són adults..."

Minuts musicals

Quan algú descobreix als HKI al 2010 només pot ser per dues coses: o és Walt Disney i l'acaben de treure del micro-ones, o és un red neck que just ara torna de repartir fems al troç. En ambdós casos, no en té ni puta idea.

L'ansia de ser underground és tan terrible en aquestes persones que sempre s'obliden que al poble, portant aquesta samarreta, aquelles ulleres o aquelles bambes, un podia ser el portafems més xupiguai de la comarca. Però un cop a ciutat, s'ha de competir amb 3 milions més de capull@s i clar, acabes fent coses que "no s'han fet mai":

Be underground, my friend

Per això, l'antic portafems vingut a més passa el 90% del seu temps buscant noves coses que ningú conegui.

Per tal de facilitar la vida a aquestes persones i que puguin 'refugiar-se del mainstreamisme', i ja de pas per donar pel cul, els recomanaria buscar quelcom de musiqueta electroclash. Total, no fa ni 5 anys que ho va petar a l'extra-radi. Late, again.


En fi nens, pleased to meet you, hope you guess my name.

Per què

Fa un temps jo era un blogger de semi-prestigi. Publicava coses serioses, tenia converses interessants amb alguns dels lectors i fins i tot feiem accions en defensa dels drets civils abans que l'eurodiputat Guardans es treiés les sabates a un control aeroportuari.

Després vaig muntar la meva pròpia empresa. Vaig decidir marxar a Madrid on hi vaig passar una llarga temporada i fins i tot vaig escriure un llibre, presentat amb bombo, platerets. premsa i canapés. Finalment, la cosa no va anar del tot bé, els socis es van dedicar a robar-nos l'empresa i vam haver de tornar.

Just en tornar, em va sorprendre enormement el que em vaig trobar: una deriva barretinista seguida d'un barcelonisme extrem, una total deixadesa i passotisme pels casos Palau i Pretoria degut a que el Barça ho va guanyar tot.
Essent així, vaig decidir obrir un petit blog i cagar-me en qualsevol cosa.

Al principi estava bé. Era un petit exercici de teràpia, manteniment i exorcisme .

Tantmateix, amb el temps cada cop trovava més coses susceptibles de ratjar, però ja no tant en clau humorística i terapèutica, si no més seriosament. Com feia abans.
Això em va causar un excés d'odi i ràbia inusitat pel que em vaig començar a fer la pregunta: per què?

Finalment ho vaig saber. M'estava prenent aquest pais seriosament.

Trobada la resposta, vaig tenir una epifania i una sensació d'alleujament brutals. I es que com es pot intentar prendre seriosament un pais en que l'exercici de la democràcia crea personatges com José Luís Rodríguez Zapatero, José Montilla, Joan Carretero o John Cobra?

En fi, a tots aquells que encara segueixin pensant que Espanya, i encara pitjor Catalunya, es poden prendre de forma seriosa: mireu Grècia i aneu prenent nota. Fills de puta tots.

De fora vingueren, que de casa ens tragueren

Durant les darreres setmanes, per no dir anys, s'ha rajat molt de Barcelona i/o del seu extra-radi. Els darrers episodis més sonats han estat la declaració de la candidatura barcelonina als JJOO hivernals. Que si els pixapins fills de puta envaeixen el pirineu, que si què es creu Barcelona per acaparar l'atenció, que si Catalunya és alguna cosa més que Barcelona...
Per començar, definiré els arguments esgrimits pels qui han defensat els drets i les bondats territorials de la periferia en front de la posició dominant de Barcelona i el seu entorn: a pile of dog shit.

Barcelona i el seu extra-radi SON Catalunya. Ho han sigut durant anys, i ho seran per molts anys més. Per què? Doncs una simple raó demogràfica: actualment, quasibé el 50% de la població total de Catalunya viu dins l'area metropolitana de Barcelona.
Quan Barcelona i el seu entorn immediat siguin un puto erm habitat per hobbits, com ho és ara la resta de Catalunya, llavors tornem a parlar.

El pes de la demografia no és suficient? Llavors anem al pes econòmic.

L'inmensa majoria dels que s'han cagat en l'Hereu per presentar Barcelona com a candidata als JJOO d'hivern han emfatitzat en les corrents invasions que pateixen els de comarques per part d'exèrcits de "camacus", "pixapins" i d'altres neogentilicis per a definir la gent de "can fanga".
El que no diuen es que gràcies a aquestes invasions d'"hordes mordorites", i encara més a les morterades que es gasten durant l'invasió, els seus avis, pares i ells mateixos, estan lliures de preocupacions menors com llaurar, posar menjar als porcs, repartir merda pels camps i cobrar assegurances milionaries quan una merda de pedris trenca quatre branques.

Si senyors si, la puta gent de comarques, en endavant "putos paletos de poble" o "fucking rednecks", viuen dels calers que es gasten els "pixapins". O això o son ex-camacus neo-rurals i traidors que s'han comprat una caseta a la muntanya. Així que, si no us agrada que vinguem a cagarnos a la puta porta de casa vostra, acció per la qual hem de pagar un bitllet de 50 darrere un altre, i això a part de l'altre pastón en impostos destinats a millorar els camins de cabres que tenieu fa 15 anys, només cal que ho digueu. Poseu una barrera, dinamitem els nous ponts i tunels que s'han fet, i així cap barceloní infecte contaminarà la vostra estimada terra. D'aquesta manera podreu tornar a les vostres ocupacions ancestrals: llaurar, posar menjar als porcs, treure a "pasturar" les cabres i repartir merda pels camps. Les assegurances? Ah, com les paguen les malvades companyies asseguradores amb base a Mordor, doncs no cal, oi?

Com? Que les raons econòmiques encara no els fan el pes? No m'extranya, si amb prou feines deuen haver pogut arribar a llegir fins aquí... Anem a les raons socials i, per què no, biològiques:

El lector amb mig dit de front (per tant queda descartat el 90% de fuckin' rednecks) haurà vist que no he parlat de les generacions futures. Les generacions futures, per no dir l'actual jovent, si tenen el mig dit de front evitaran en major part seguir l'exemple dels seus ancestres i fotran el camp el més aviat possible. Marxaran a estudiar (segurament belles arts) a Barcelona i la majoria d'ells, sorpresa, no tornaran.
El que els pares no saben es que precisament a "estudiar" no hi van. Prefereixen marxar a la ciutat per fugir, entre d'altres coses, de l'endogamia, que és allò que va derivant cap a malalties hereditaries consistents en no tenir ni mig dit de front, cosa que després porta a l'incest i que, finalment, comporta l'extinció. Aquest comportament tant sà que s'anomena evolució el tenen interioritzat fins i tot els simis més imbècils de tots: els titís. Pel que sembla, alguns wanabe homo sapiens que habiten a comarques (a.k.a. paletos de poble), no.

Però n'hi ha alguns que, a més de ser capaços de marxar de la merda de lloc amb ferum de merda animal on van nèixer, tenen la potra de triomfar en més o menys grau com a presentadors/es de televisió, cantants, locutors de ràdio i d'altres serveis sexuals. En arribar aquest moment, alguns tenen els sants ous de cagar-se en el Cap i Casal i reivindicar el seu origen comarcal i el bé que fa viure a comarques. En denostar precisament allò que li ha permès arribar allà on és i que li ha evitat una vida de carretejar merda amunt i avall i escamparla per enormes extensions de terra en jornades de 20 hores.
Què collons té de millor qualsevol merda de poble com Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Cervera, Tàrrega, Arbucies o Suria? No fa gaire algú va tenir els collons de dir-me que "a mi no m'agrada anar a Barcelona, prefereixo això mil vegades", on "aquí" = un poble envoltat per 4 polígons industrials enormes que s'han d'atravessar forçosment per entrar...o sortir...

Vosaltres, fills de puta que us cagueu en Barcelona, ja sabeu qui sou: si tant us molesta Barcelona i el seu entorn, penseu que si no haguessiu fugit del munt de merda que ha sigut, és i serà el vostre poble fastigós, per anar a la gran ciutat no serieu qui sou ara. Serieu el desgraciat amb una pala que canvia de lloc la pila de merda del poble.
Si tinguessiu l'altre mig dit de front que fa falta, mimetitzarieu el vostre accent de pena, que només entenen els integrants de la vostra branca pseudo-humana a la qual li queden tan sols un parell de generacions, i parlarieu com ho fa més de la meitat de la població.
Si tinguessiu aquest mig gram de cervell que us manca, taparieu amb sang i vides humanes el vostre passat i els vostres origens paletils. Com he fet jo.

Què és més patètic, l'extra-radi, o l'extra-extra-radi de comarques? Al menys a Barcelona hi ha autobusos. I d'aquí poc la L9.

I al proper capítol, "per què estic a favor del cementiri nuclear a Ascó".

Beatos i fills de puta

Mentre a Mataró beatificaven a un imbècil, resulta que l'empresa de Ramoncín©, diu que es troba a l'altra punta de la jerarquia eclesiàstica per voler cobrar als casals d'avis per posar la teleT, després de voler cobrar als perruquers.

És de ser inútiles.

Hairdressers strike back

Ahir deien els perruquers catalans que el Ramoncín© els pretenia cobrar per poder escoltar la radio al seu lloc de treball.

Es de ser inútiles!!!

Avui els perruquers catalans diuen que potser serien ells els qui haurien de cobrar un cànon als artistes.

En peus i ovació pel gremi de perruquers.

menja i caga fort i no temis a la mort

Un lagostinet més, avi?

Un any més arriben aquestes dates assenyalades en que tothom es torna monya. Només diré una cosa: menjeu i bebeu fins a rebentar, que pot ser l'any que ve ja no hi sereu, o el 2010 serà un any de puta pena com ha estat aquest 2009, del qual estic contant els segons per a que acabi.


Salut i almax!

Res a dir

I com que no tinc res a dir, caic en l'insult gratis, que en temps de crisi va molt bé...

Artista!

Només existeixen dues menes d'artistes. En primer lloc, el de donar copets a l'espatlla d'algú i dir-li "què passa, artista!". Després hi ha una raça inferior d'humans exterminables que no tenen vergonya de fer-se posar el títol "artista" al chyron.

El meu darrer descobriment va ser ahir mentre veia les notícies a la teletrès. Es tracta d' Alicia Framis, una paia que un dia va passar pel G.I. JOE del Raval, va veure que hi tenien un vestit d'astronauta i se'l va comprar.
Més tard, quan se li va passar el cegu, o quan en va pillar un altre de més bestia, es va posar a pensar què en podia fer del traju. I la seva fràgil ment va pensar...

Me sorprende ver que, en pleno siglo XXI, todavía no se haya enviado a ninguna mujer al espacio y con este trabajo pretendo reflexionar sobre el papel de la mujer en el mundo contemporáneo y la habitabilidad lunar...

Així que la tia es va enfundar el traju i ni curta ni mandrosa va marxar a Nova York, la ciutat amb més grillats artistes per metre quadrat després de la Rambla de Bin Laden, on es dedica a passejar-se pels carrers de la ciutat a càmera lenta.

...

Però no tot acaba aquí. No senyora. Aquests sub-humans Els artistes no només no tenen vergonya, si no que tampoc tenen el més ínfim bri de decència. La tipa aquesta, com a bona Artista (en maiúncules, eh?), no és menys i intenta donar sentit a la seva, ejem... merda obra:

Creo que este proyecto puede crear conexiones intelectuales interesantes para ofrecer posibilidades para una nueva vida en la Luna.

....

Qualsevol persona amb un grau mig/alt de deficiència mental ni s' hauria molestat en arribar a aquest nivell, però ja sabem que els Artistes no son d'aquest món. Així que la Framis dels pebrots, no només pretén crear "conexiones intelectuales" (Què collons és això?! Hem de cridar al Tristanbreiquer o a un lampista?!) si no una línia de moda pret-a-porter!!!

La moda espacial del momento es completamente militar y muy parecida a la idea de 'Star Trek', pero en pleno siglo XXI vemos que nos gusta vestir diferente y muestra de ello son las numerosas tribus urbanas.

PERÒ QUIN MUNT DE PUTA MEEEEEEEEEEEERDAAAAA!!!! Ole tus ovarios!!!

En fi, que mentre porta la disfressa d'astronauta no se li veu la cara, però gràcies al gúguel he pogut trobar-ne una fotografia. La llàstima és que la societat d'avui en dia ja no sigui com la romana, quan deien allò de "Alicia Framis ha estat declarada enemiga pública de l'estat. Qualsevol ciutadà que se la creuï té la obligació de robar-li, pegar-li i fer-li la major quantitat de dany físic i psicològic possible."

Troba les dues diferències...

De rebels al barranc

De tots és sabut que rebel·lar-se ven. Des de canviar el teu barri de gent bé de tota la vida pel barri de les putes i dels yonkis, fins aconseguir que cada una de les peces de roba que et posis porti tatches, fins al tangorro.

Tot i això, sempre hi haurà aquelles persones sense la suficient personalitat com per a decidir-se soles, pel que les marques de destrucció massiva entren a donar aquella empenteta final... cap al barranc. Com Mango, la propietària dels drets d' imatge de Barcelona, que ha tret els anuncis de la nova fragància: Lady Rebel.

A l' anunci es mostra a una dona urbana moderna rossa de pot (posin la rima aquí ->X ) que va canviant de disfressa: des de pija de merda a pijapunk de merda (oukelele elèctric included).

Quan se n'adonaran els publiciteros de que la rebel·lia juvenil no es canviar de disfressa (o de portar lentejuelas a portar tatxes) cada mes, si no beure garrafó barato fins rebentar i, en el millor dels casos, acabar la nit tirat/da en un bassal del teu propi vòmit a les escales d' una estació de metro qualsevol?

Prou de rebels asèptics de merda, de dosis de rebel·lia en mitjos grams. Ón son aquells rebels d' antuvi, como Lucio Voreno quan feia cameos a Trainspotting? Recorden al pijobien que acaba heroinòman amb sida?
Allò si que era rebel·lia... emoció... si et rebel·laves, podies palmar-la de forma lenta, dolorosa i fastigosa, no com ara, que quan veuen que la cosa es pot posar lletja, amb una trucada s' arregla tot.

Sod off and die Lady Rebel.