Recordo el meu avi aguantant la paella foradada al foc. Sempre solem fer un berenar-sopar, amb carn a la brasa i pa amb tomàquet. I els panellets -que fa ma mare- volen.
Aquí teniu la nostra petita castanyera en acció.
diumenge, 3 de novembre del 2013
Castanyes
Resulta que la petita de la casa ens ha sortit amant de les castanyes. I, a casa meva, la castanyada és tradició.
Recordo el meu avi aguantant la paella foradada al foc. Sempre solem fer un berenar-sopar, amb carn a la brasa i pa amb tomàquet. I els panellets -que fa ma mare- volen.
Aquí teniu la nostra petita castanyera en acció.
Recordo el meu avi aguantant la paella foradada al foc. Sempre solem fer un berenar-sopar, amb carn a la brasa i pa amb tomàquet. I els panellets -que fa ma mare- volen.
Aquí teniu la nostra petita castanyera en acció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Potser t'interessa...
4 comentaris:
Bon dia!
Hei no sabia que ho celebraveu així, amb carn torrada, mmm qué bo!
Un besito a la petita,
i bona setmana!!
Ei hola! què guai això de fer la castanyada amb carn torrada com diu també l'Elena i panellets, qué bó! :)
Petonets per la Laia i per tots també!
Carai, feu una senyora castanyada :-) Jo als meus encara no els he pogut convèncer amb els panellets. Sóc l'única de casa a la que li agraden...
Que bonito lo que cuentas de mantener las tradiciones,y además que la peque sea aficionada a las castanas, así seguro que se continuará.
Estoy en Estocolmo y este ordenador me trae loca.
Besicos guapa.
Publica un comentari a l'entrada