dimecres, 29 de febrer del 2012
I parlant de pa...
Han ensenyat al "Cuines" de TV3 una recepta per fer pa d'espelta. I el que més m'ha sobtat és que han explicat com es fa el llevat natural. Jo em pensava que era un ingredient secret que passava de forner a forner... i es pot fer a casa! Tot i que cal paciència, temps i una mica de traça a l'hora de pastar. Però fa venir moltes ganes de fer-ne a casa!
dimarts, 28 de febrer del 2012
La paraula: panarra
 | ||||||||||||||||
| Nyam nyam, que bona és la barreta que m'han donat al forn! |
També li encanten les barretes (com la de la foto, que ens la regalen al forn de pa) i els "grisines"). Això de rosegar va molt bé per les dents, ho pot fer ella soleta i a més és un menjar bo, no es pot demanar més.
I es deleix per les engrunes (per desgràcia nostra, també les que hi ha per terra, ja pots passar l'aspiradora, que sempre en troba alguna!). Jo crec que és perquè li encanta poder agafar aquells minitrossets de pa fent la pinça i ficar-s'ho a la boca i empassar-s'ho ràpidament. És autonomia!
Ai, em deixava l'enllaç al diccionari. Un panarra és algú que menja molt pa.
dijous, 23 de febrer del 2012
Buscant llar d'infants, però...
He posat llar d'infants al títol, però la veritat és que em costa. Són molts anys de dir guarderia (que, per mi, no té cap connotació negativa). Ara, però, "s'ha" de dir llar, escola bressol, escoleta.... tot, menys guarderia.
Sigui com sigui, amb l'arribada del febrer, les llars d'infants privades obren la matrícula pel curs vinent. I nosaltres en vam anar a mirar dues, sense tenir clar si al final l'hi apuntaríem o no.
Una és més gran que l'altra, té un pati més gran (tot i que l'altra hi té una morera), totes dues tenen cuina pròpia i són de filosofia similar. De preus, també van si fa o no fa. El mínim que t'hi gastes són uns 325 euros al mes. I el màxim, doncs depèn de si has de deixar-hi la criatura abans d'hora, recollir-la més tard, quants àpats hi fa... De les dues, ens convencia més la que tenim més a prop (punt important) i té més flexibilitat horària.
Després de molt rumiar-ho, però, hem optat per continuar com estem. És a dir, combinant-nos-ho nosaltres i amb l'ajuda de la iaia (o l'altra iaia, avis, tiets) dos cops per setmana.
Bàsicament, perquè portar-l'hi voldria dir que jo la veuria molt menys que ara. Ara estem tot el matí juntes i fins a primera hora de la tarda. I l'opció de dur-la a la llar de 9 a 12 no em desagradava, però clar, voldria dir que només la veuria per esmorzar (depressa i corrents per no fer tard), li donaria el dinar i la posaria a dormir per fer la migdiada abans de tornar-l'hi a dur a les 3. Ara també podem saber exactament què menja (he de dir que compro encara més aliments frescos que abans).
Penso que ja tindré temps de no veure-la quan vagi a l'escola. A més, hem de veure com evolucionen les nostres feines (amb el panorama actual, mai se sap). I, de tota manera, sempre som a temps de dur-l'hi (també provarem sort a la pública, potser sona la flauta i els preus i espais són millors, tot i que les tenim més lluny de casa).
La intenció és que a P-2 sí que vagi a la llar, per començar-se a adaptar a estar amb més patuleia. Ara ja es fixa molt en la canalla més gran i en els adults.
En això de les guarderies, hi ha qui et diu que com més tard millor (la majoria de gent, sobretot per evitar estar malaltons quan són molt petits) i altres que diuen que sobretot a P-2 sí, perquè si no a P-3 aniran perduts. En canvi, altres pensen que cal que estiguin amb més criatures ja de més petits. Jo intento suplir-ho anant al parc.
Ah, i una cosa que m'ha sobtat és que els dossiers informatius que m'han donat (i algunes webs) contenien faltes d'ortografia. Ja tinc assumit que en català se'n fan moltes, però no costaria res corregir-ho i donar més bona imatge (penso). Fins i tot he estat a punt d'oferir-me per corregir-los! Però clar, fins que no hi hagi confiança, no m'atreveixo a dir-ho.
Sigui com sigui, amb l'arribada del febrer, les llars d'infants privades obren la matrícula pel curs vinent. I nosaltres en vam anar a mirar dues, sense tenir clar si al final l'hi apuntaríem o no.
Una és més gran que l'altra, té un pati més gran (tot i que l'altra hi té una morera), totes dues tenen cuina pròpia i són de filosofia similar. De preus, també van si fa o no fa. El mínim que t'hi gastes són uns 325 euros al mes. I el màxim, doncs depèn de si has de deixar-hi la criatura abans d'hora, recollir-la més tard, quants àpats hi fa... De les dues, ens convencia més la que tenim més a prop (punt important) i té més flexibilitat horària.
Després de molt rumiar-ho, però, hem optat per continuar com estem. És a dir, combinant-nos-ho nosaltres i amb l'ajuda de la iaia (o l'altra iaia, avis, tiets) dos cops per setmana.
Bàsicament, perquè portar-l'hi voldria dir que jo la veuria molt menys que ara. Ara estem tot el matí juntes i fins a primera hora de la tarda. I l'opció de dur-la a la llar de 9 a 12 no em desagradava, però clar, voldria dir que només la veuria per esmorzar (depressa i corrents per no fer tard), li donaria el dinar i la posaria a dormir per fer la migdiada abans de tornar-l'hi a dur a les 3. Ara també podem saber exactament què menja (he de dir que compro encara més aliments frescos que abans).
Penso que ja tindré temps de no veure-la quan vagi a l'escola. A més, hem de veure com evolucionen les nostres feines (amb el panorama actual, mai se sap). I, de tota manera, sempre som a temps de dur-l'hi (també provarem sort a la pública, potser sona la flauta i els preus i espais són millors, tot i que les tenim més lluny de casa).
La intenció és que a P-2 sí que vagi a la llar, per començar-se a adaptar a estar amb més patuleia. Ara ja es fixa molt en la canalla més gran i en els adults.
En això de les guarderies, hi ha qui et diu que com més tard millor (la majoria de gent, sobretot per evitar estar malaltons quan són molt petits) i altres que diuen que sobretot a P-2 sí, perquè si no a P-3 aniran perduts. En canvi, altres pensen que cal que estiguin amb més criatures ja de més petits. Jo intento suplir-ho anant al parc.
Ah, i una cosa que m'ha sobtat és que els dossiers informatius que m'han donat (i algunes webs) contenien faltes d'ortografia. Ja tinc assumit que en català se'n fan moltes, però no costaria res corregir-ho i donar més bona imatge (penso). Fins i tot he estat a punt d'oferir-me per corregir-los! Però clar, fins que no hi hagi confiança, no m'atreveixo a dir-ho.
divendres, 17 de febrer del 2012
1 anyet!
La Laia ja ha fet un anyet, ja ha bufat la primera espelma i ha obert alguns regals. De moment hem fet una celebració en petit comitè, ens falta la grossa amb els amics i les de casa els respectius avis. O sigui que farem un pilot de celebracions!
Ens hem emocionat molt amb l'aniversari. Com no podia ser d'una altra manera, hem reviscut tot els que ens va passar l'any passat en les hores prèvies a la seva arribada. Ara ens la mirem i ens sembla increïble que ja hagi fet 1 any. D'aquí a no res ja caminarà i encara serà una mica més autònoma. Se'ns fa gran! I això que encara és una nena petita. Com vola el temps!
Lamentablement, aquesta data tan bonica ha arribat només uns dies després de la mort del meu avi, o sigui, el besavi de la Laia. Hem pogut gaudir durant un any d'aquesta relació tan bonica, no tothom té besavis, i el sol fet que s'hagin arribat a conèixer ja ha estat molt per a mi. Espero que la Laia hagi heredat ni que sigui una petita part del seu sentit de l'humor.
En aquesta primera celebració d'aniversari volia un pastís casolà que ella també pogués menjar, així que vaig optar per un pastís de pastanaga, a partir d'una recepta de la meva cosina.
PASTÍS DE PASTANAGA
Ja veieu que és super fàcil de fer i apte per a tothom.
Bon profit i per molts anys, Laia!
Ens hem emocionat molt amb l'aniversari. Com no podia ser d'una altra manera, hem reviscut tot els que ens va passar l'any passat en les hores prèvies a la seva arribada. Ara ens la mirem i ens sembla increïble que ja hagi fet 1 any. D'aquí a no res ja caminarà i encara serà una mica més autònoma. Se'ns fa gran! I això que encara és una nena petita. Com vola el temps!
Lamentablement, aquesta data tan bonica ha arribat només uns dies després de la mort del meu avi, o sigui, el besavi de la Laia. Hem pogut gaudir durant un any d'aquesta relació tan bonica, no tothom té besavis, i el sol fet que s'hagin arribat a conèixer ja ha estat molt per a mi. Espero que la Laia hagi heredat ni que sigui una petita part del seu sentit de l'humor.
En aquesta primera celebració d'aniversari volia un pastís casolà que ella també pogués menjar, així que vaig optar per un pastís de pastanaga, a partir d'una recepta de la meva cosina.
PASTÍS DE PASTANAGA
Pas 1
170 gr. d'oli de girasol (jo el vaig fer servir d'oliva, però suau, i n'hi vaig posar 150 gr)
340 gr. de sucre
180 gr d'ous
Muntar els ingredients fins que quedi una massa esponjosa (jo ho vaig fer a mà, si teniu unes barilles encara quedarà millor)
Pas 2
480 gr. de pastanaga pelada i ratllada
200 gr. de farina
un sobret de Royal
una cullerada petita de bicarbonat
un polsim de sal
un polsim de canyella
un polsim de nou moscada
Es barregen aquests ingredients i s'afegeixen a la barreja anterior
Ho introduïm al forn preescalfat, a 180º, uns 35-40 minuts
Pas 3
30 gr. de mantega pomada (s'ha de deixar a temperatura ambient perquè agafi aquesta textura)
50 gr. de Philadelphia
5 gr. de sucre avainillat (se m'havia acabat i va quedar bo igual)
20 gr. de sucre llustre
Es barreja i, un cop el pastís ja està fred, s'unta per sobre amb aquesta crema. També ho podeu sobre les porcions, com vaig fer jo.
Ja veieu que és super fàcil de fer i apte per a tothom.
Bon profit i per molts anys, Laia!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Potser t'interessa...
