Amanida de patata

 Aquesta és una recepta molt senzilla de fer (i molt econòmica) però amb un gran resultat. 

Ens pot servir de primer plat per a un dinar o un sopar i també com a acompanyament del tall o per a un pica pica. 

A més, ho podem deixar fet amb antelació.

Ho té tot!

 

 

Ingredients:   Patates 

                       Ceba (de figueres o tendra)

                       Alls

                       Julivert

                       Sal, pebre negre i oli d’oliva

Les quantitats dels diferents ingredients dependran de les racions que vulguem fer i de si ens agrada amb més o menys ceba i més o menys all 

 

 Elaboració:

Fem servir patates no gaire grosses. Millor que siguin de mida semblant perquè triguin el mateix temps en coure’s. 

Rentem les patates per treure les restes de terra que puguin tenir. 

Les posem dins d’una olla i les cobrim d’aigua. 

Posem l’olla al foc i les deixem bullir fins que estiguin cuites (de 20 a 30’, segons la mida).

Per saber si estan cuites les punxem amb una forquilla. 

Un cop cuites, les aboquem a una escorredora, les remullem amb aigua freda i les deixem refredar. 

(Va bé coure-les la nit abans, així segur que les tindrem a punt quan volguem fer l’amanida).

Un cop fredes les pelem. 

 

 Les tallem a trossets i les posem a una safata o una enciamera. 

 

Afegim sal i ho barregem bé.

Tallem la ceba a trossets ben petits. La posem a un bol.

Tallem els alls també a trossets ben petits i els afegim al bol. 

Fem el mateix amb el julivert. 

Hi aboquem un bon raig d’oli i un polsim de pebre. Ho remenem bé. 

 

Ho afegim a les patates i ho anem remenant amb cura fins que totes les patates quedin ben impregnades. 

 

 

Ho deixem reposar a la nevera fins al moment de menjar. 

I ja ho tenim!

 

 

 

 

Patates (a grills) al forn

Aquestes patates són molt fàcils de fer i queden boníssimes. 

Només ens cal tallar-les, afegir les herbes o espècies que més ens agradin, i posar-les al forn. 

Les podem menjar de primer plat o d’acompanyament d’un segon. També les podem posar d’aperitiu, tal qual o acompanyades amb alguna salsa (all-i-oli, brava...).

Proveu-les, segur que us agradaran!

Patates braves

 A qui no li agraden unes bones patates braves?. 

Aquesta és una tapa que no pot faltar a cap pica-pìca. Cadascú les fa a la seva manera, però sempre tenint en compte que han de picar força!. 

Jo les faig fregint les patates, sene bullir-les prèviament, per això no les tallo gaire grosses. I la salsa la faig una mica a ull, afegint ketchup, mostassa i pebre vermell a una maionesa casolana. La tasto i vaig rectificant els ingredients fins aconseguir el punt que m’agrada... 

 Aquí us poso la recepta, per si la voleu provar!.

Llampuga amb pebres torrats

La llampuga amb pebres és un plat tradicional mallorquí. 

Jo no coneixia aquest peix ni tampoc, és clar, aquesta recepta. L’altre dia però, la Sandra, la meva peixatera, tenia una llampuga molt maca i em va cridar l’atenció. Em va dir que era un peix molt bo i que ara estava en plena temporada, així que me la vaig endur per provar-la. 

Buscant per la xarxa com la podia cuinar vaig trobar diverses receptes, totes molt engrescadores, però al final em vaig decidir per la llampuga amb pebres, que em va semblar la més tradicional. 

La majoria de receptes que vaig trobar la fan amb pebrots vermells tallats a tires i fregits però n’hi havia alguna que la feia amb pebrots escalivats (torrats, com diuen els mallorquins!). Com que jo justament acabava d’escalivar uns pebrots, em vaig decidir per aquesta darrera versió. Va quedar boníssima!. 

Si teniu l’ocasió de comprar llampuga, us recomano que la feu. És una mica entretinguda però val la pena!.

Pèsols estofats

Aprofitant que estem en plena temporada de pèsols, he fet aquest plat del receptari familiar. La meva mare el feia tot sovint, i jo segueixo la tradició...  El podem fer tot l'any, perquè quan no hi ha pèsols frescos en podem fer servir de congelats. També queden bons, però no és el mateix!.

Jo aquest cop he fet algunes variacions respecte a la recepta original: he posat també botifarra negra i hi he tirat "orujo" blanc en lloc de conyac. La idea de posar "orujo" se’m va acudir quan la meva amiga Julia (de família gallega) em va comentar que ella en posava a les faves perquè hi donava molt bon gust. Vaig pensar que si va bé amb les faves, també hi pot anar amb els pèsols... i no em vaig equivocar!. 


Aquí us poso la recepta per si la voleu provar...

Braç de gitano de patata

Aquest plat és un clàssic del receptari de la meva família: el feia la meva mare, el fan els meus germans, el faig jo… Els únics que no el fan són els meus nebots, però sempre estan a punt per menjar-ne…

La veritat és que és un plat que sempre ve de gust, sobretot a l’estiu. A més, admet moltes variacions: jo l’acostumo a fer farcit de tonyina i guarnit amb pebrot escalivat i anxoves, però es pot farcir de moltes més coses…

"Marmitako" de tonyina

El "marmitako" de tonyina és un d’aquells plats senzills, dels típics dels pescadors, però que resulten espectaculars. 

El millor que hem menjat va ser ja fa uns quants anys, durant unes vacances per Cantabria, a Castro Urdiales. Vam arribar al poble a l’hora de dinar i vam entrar a un petit restaurant, molt casolà, que hi havia al costat del port. Vam menjar el menú: "marmitako" de tonyina i molls a la brasa. Ens van posar un "platàs" de "marmitako" i després dos molls que no cabien al plat. Encara ens en recordem: el "marmitako", boníssim, i els molls impressionants!. La feina va ser per acabar-s’ho tot!.

Com que ens agrada molt, en faig de tant en tant. No sé si el meu supera el de Castro Urdiales, però ho intento... De moment, a casa no se m’han queixat!. L’altre dia en vaig fer: us poso la recepta per si el voleu provar...

Llobarros al forn amb patates

A casa ens agrada molt el peix al forn amb patates i en faig sovint, sobretot llobarro. Hi poso sempre força patates, perquè així, acompanyat d’una bona amanida, tenim un àpat complet. A part de què no sé si està més bo el peix o les patates!.

Sípia estofada amb patates

Les darreres vegades que havia comprat sípia l’havia fet a la planxa. Però l’altre dia el Jordi, el meu peixeter, tenia unes sípies de platja molt maques i una mica més grans de l’habitual i vaig pensar que era l’ocasió per fer-ne estofades amb unes patates. 

Aquesta mena de receptes van bé perquè si hi posem suficient quantitat de patates i de tall, ens serveixen de plat únic.

Ara us explico com les vaig fer... 

Bacallà al forn amb patates

A casa ens agrada molt el bacallà i ara feia força temps que no en menjàvem. O sigui que l’altre dia vaig pensar que s’hi havia de posar remei!.

Vaig estar dubtant en quina recepta fer, i al final em vaig decidir per aquesta (que també fa molt temps que no feia!): no és complicada però sí una mica entretinguda, però el resultat val la pena. A més, si posem suficient quantitat de patata, ens pot servir de plat únic, cosa que sempre és interessant...

Vaig fer servir bacallà sec, que vaig dessalar amb paciència canviant l'aigua unes quantes vegades perquè era molt gruixut. Però si no en tenim a l'abast o no tenim temps de dessalar-lo, podem utilitzar bacallà congelat. No té ben bé el mateix gust però també queda prou bé.