Després,
Eva Castellanos, tècnica de Cultura, ens convida a passar a l’interior del
Museu per a gaudir d'un concert del pianista Lluís Capdevila.
I aquí teniu els deu textos, creats a partir del poema ABSÈNCIA d'Abu Bakr, versió publicada en l’obra de Josep Piera (1983): Poemes de l’orient d’Al-Àndalus
(Barcelona, Edicions 62)
.
ABSÈNCIA
.
Sense
parar recòrrec el cel amb els meus ulls
Per si de
cas puc veure l’estel que mires tu.
Als
rodamóns viatgers els demane insistent
Si cap
d’ells ha sentit el teu perfum lleuger.
Només
mouen els vents, em plante cara d’ells
Per si el
més lleu em du qualque mot que fos teu.
Furtiu
esguarde aquells que trobe arreu-arreu
Per veure
d’entreveure el teu bell rostre un tret.
Rodant
camins amunt, sense meta ni rumb,
Vaig
buscant la cançó que em diga el nom volgut.
.
1. Màrius
Pont
.
Sense parar
recórrec el cel amb els meus ulls
cercant-te,
saviesa, cercant la teua llum.
Arranco els
meus vestits, arracono neguits,
i sento com
m’inundes, nu de cos i esperit.
I encens la
meua llàntia i em mostres al voltant
les plantes
i els moixons, el riu, el sol i el camp,
aquell vell
calafat, la parella que balla,
la gent que
va al mercat i el versaire que canta.
I em dius:
“Escolta, observa, olora, toca, gusta,
mira
endins, plora, riu, acarona la lluna,
fes sempre
el teu camí gaudint de cada pas,
i que el
teu cor mai, mai, no pare d’estimar.”
.
2. Tomàs
Camacho (durant l'acte els versos foren cantats)
.
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires...
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires...
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires...
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires...
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires...
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires...
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires...
Per si de
cas puc veure l’estel que tu mires…
I si no fos
possible, ai, dolç amor, amor del cel,
demanarem
ajut als serveis de Telepatel.
.
3.Lluís
Martín Santos
.
Als
rodamons viatgers els hi demane insistent
si
encercola el silenci, ara també, les seues nits,
si
escorcollen les paraules per fer present l'anhel
dels teus
ulls, persistentment captiu, vedaler del cor
escodrinyant tots els rastres i els rostres que vas ser.
(Rastres i
rostres: espera, càntic, paraula efímera...
Amara la
veu les formes totes de la incertesa,
però no
vull desistir de tu. M'obligo amb precisa
cal·ligrafia
exacta, a l’obstinada, a refer
els contorns que et fan , els mons i els noms que
a tothora em prenen.
Vetllo cada
dia els mots per niar-te, llengua meua,
la nafra
perpètua i tangible on ets, i comences.
.
4. Emigdi
Subirats
.
Si cap d'ells ha sentit el teu perfum
lleuger,
els seus sentits han caigut en gran
baixesa,
car s'enlaira al vent la flaira
deliciosa
que aporta a l'aire ton
endolcit alè,
és llavors que en nosaltres tot
esdevé enteresa
davant de fèmina lluïda i
formosa.
Sento el sabor de la nit en un
vertader
esclat de remembrances de noiesa,
espill d'una vida bella i
esplendorosa.
Dolç caminar com ens és de menester!
.
5.Conxita
Jiménez
.
Només mouen
els vents em plante cara d’ells
i sento en
ells el temps i el solc dens del desert
empès pels
seus batecs creuo el seu buit obert
i abraço el
camí esquerp d’escoltar el seu cor sec.
En cada
passa el pes d’un record fons que es perd
cap a un
íntim descens a la font d’on tot beu
i aprenc
molt lentament l’arrel del seu consell:
de tot el
que em reté lluny de mi me’n desprenc.
Mes tinc
per cert un punt: no ho dubto ni un minut:
si prop de
mi està algú, ningú ho està com tu,
m’ho diu
l’estel que duu el rastre dels teus ulls:
si
contemplo el seu rumb sols m’arriba quietud.
.
6.Manel
Ollé
.
Per si el
més lleu em du qualque mot que fos teu
passegem
pel carrer que duu el teu nom .
Hi ha dues
plaques diferents; a l’una t’esmenten com a filòsof, i a l’altra com a jurista.
Totes dues et proclamen tortosí i poeta. I més que podrien dir: muftí,
compilador, humanista, estudiós... , autor del llibre, Llum que il·lumina al
príncep en el camí de la vida.
Sota la
florida de la buguenvíl·lia en parlem amb el Joan i la Rosa. Hem recitat els
teus versos:
“Sense
parar, recorro el cel amb els meus ulls
per si de
cas puc veure l’estel que mires tu.”
Hem
recordat Ricard Salvat. En un viatge a l’Orient fou honorat, quan van saber que
havia nascut a la mateixa ciutat que tu.
Hem
esmentat el teu mestre Ibn Hazm que patí presó i exili.
Aquell matí
no movia ni una espira d’aire. Els moixons bevien en uns tolls tèrbols (de les
darreres pluges). Les oronetes ja havien emprès el vol. La tardor s’atansava
lentament. Aquesta nit, a Tortosa, tot de gent et recita i recorda els teus
versos
.
7. Sílvia
Panisello
.
Furtiva
esguardo aquells que trobo arreu-arreu.
Mes mai
directe, no fos cas que me’ls trobés.
Els teus
ulls somrients, de lluny, buscant els meus.
Captiva
recordo aquells que trobo arreu-arreu.
Mes amb cap
cot, no fos cas que ara els veigués.
Els teus
cabells amb quatre blens dansant al vent.
Pensiva
admiro aquells que trobo arreu-arreu.
Mes de
gairell, no fos cas que ara els volgués.
Qualssevol
braços que m’envoltessen i m’hi quedés.
.
8. Agustí
Masip
.
Per veure
d’entre veure el teu bell rostre
un tret de
dignitat perduda
ni la llum
de la teva llàntia els il·lumina.
Avui ja no
ens queden prínceps de veritat,
els pocs
que hi ha, caminen per les tenebres
i els necis
no saben de lletra ni qui ets.
Ara brindem
pel vell i savi Abu Bakr,
marques
camins per aquells que volen saviesa
i amb la
llum de la teva llàntia ens il·lumines a tots.
.
9. Fàtima
Beltran
.
Rodant camins a munt sense meta ni rumb,
retrobo antigues petjades que em van deixar
i avui m’ensenyen dreceres en espiral
per les que em perdo sense brúixola ni llum.
Camino a les palpentes ensumant records,
el flaire de velles cançons em fa de guia,
conduint-me pel laberint sense sortida
que és el meu present amb l’absència del teu nom.
.
10. Pilar
Garriga
.
Vaig
buscant la cançó que em diga el nom volgut.
Heu de
saber que qualque nom no em serveix.
Busco el
nom volgut que sempre he cercat
En les
meves nombroses, alegres i tristes vivències.
Durant el
llarg trajecte que visc i que no he triat.
Busco la
cançó que m’ha inspirat i m’ha portat fins ací.
L’ànima
dels meus records no m’ha ajudat fins ara,
Però sé que
qualsevulla nit o matinada
Trucarà a
la porta un vent oportú i celestial
Que em
durà, certament, fins on ets tu!
Llavors
cantaré, n’estic segura, en l’últim alè,
Aquella
cançó que em diga el nom volgut.
