Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de juny del 2016

Castell d'Eramprunyà (Gavà)


Dins del Parc Natural del Garraf trobem les restes del Castell d'Eramprunyà. Domina el poble de Gavà i està documentat per primera vegada al 957. Aquest castell pertanyia a un sistema defensiu de frontera i de control polític i econòmic propietat dels comtes de Barcelona. Durant tota la seva història passa per diferents propietaris fins que l'any 2007 l'adquirí l'Ajuntament de Gavà qui realitza tasques de conservació
Consta d'un recinte jussà i d'un sobirà, units per un pont a més de l'església de Sant Miquel d'Eramprunyà envoltada per vàries tombes antropomorfes.
El seu estat actual és de runa. Tot el recinte està envoltat per una tanca i s'hi fan visites guiades cada segon diumenge de mes organitzades pel Museu de Gavà.
Jo vaig anar per lliure i vaig veure gent a l'interior. Buscant per la tanca vaig trobar un forat que permetia l'entrada al recinte. Si ho feu aixi, sigueu curosos amb les restes

COM ARRIBAR:
Des de Gavà hem de prendre la carretera de Begues i al Km 4 trobem l'ermita de Bruguers on deixarem el cotxe. A partir d'aquí hem d'anar seguint les marques vermelles i blanques del GR i en una mitja hora, arribem al castell.

MÉS INFORMACIÓ:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d'Erampruny%C3%A0
http://www.gavaciutat.cat/105

Pont que uneix els dos recintes

Detalls a l'nterior del castells





Tomba antropomorfa

Muralla

diumenge, 24 d’abril del 2016

Ciutadella ibèrica de Calafell i Castell de la Santa Creu

Un jaciment que tenia moltes ganes de visitar era la ciutadella ibèrica de Calafell, ja que és l'únic poblat ibèric reconstruït fent servir les tècniques d'arqueologia experimental. És quelcom més que veure les restes de murs de les cases, en aquesta visita pots passejar pels carrers, entrar a les estances i fer-te una idea real de les mides de les cases, de les sensacions que podrien tenir els nostres avantpassats, de com era la seva vida.

El jaciment cossetà també és conegut amb el nom d'Alorda Park, Es tracta d'un oppida d'uns 3000m2, edificat a dalt d'un turó d'uns 15m, en el seu temps sobre   d'una península i envoltat d'aiguamolls. Des del seu enclavament controlàvem importants vies de comunicació cap a l'interior.
Les primeres restes són del segle VI aC, un segle més tard es va remodelar aixecant una poderosa muralla amb torres i reestructurant els carres. A les seves cases vivien les elits locals

Va ser al segle III aC. Coincidint amb la Segona Gerra Púnica que la ciutadella va ser destruïda. Més tard es va establir un grup de colons romans durant un curt període de temps fins que es van traslladar a la plana prop dels camps de conreus.

Les excavacions van començar l'any 1983 i és l'any 1992 que es comença a reconstruir tant l'exterior com a l'interior de les estances. Es mobla amb rèpliques de mobles i útils tenint present els objectes originals i els llocs on es van trobar. Aquest jaciment forma part de la Ruta dels Ibers del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Més informació:http://calafell.cat/municipi/patrimoni/ciutadella-iberica


   


Aprofitant el viatge i l'entrada combinada vam anar a visitar el Castell de la Santa Creu.
Edificat en un turó que domina el poble i amb una ocupació ininterrompuda des del segle III aC. És a finals del segle X que un grup de camperols s'estableix al turó amb cabanes de fusta i fang igual que una petita edificació religiosa on actualment es troba   l'església. En aquella època Calafell es trobava en una terra de frontera entre el comtat de Barcelona i els musulmans del sud. Un cop conquerides aquestes terres pels cristians, els camperols són expulsat i diferents cases nobles ocupen el turó construint i reforçant el castell.
En aquesta web trobareu tota l'història del castell http://calafell.cat/castell-de-la-santa-creu.
A destacar de la visita, les vistes que hi han des de dalt del turó i les pintures de l'església

COM ARRIBAR: No te perdua, un cop a Calafell, tot esta indicat

dimecres, 9 de juliol del 2014

LA FORCA DE CALONGE DE SEGARRA




Per la Segarra a més dels castells i les esglésies que hi ha per tots els pobles, podem trobar altres vestigis de l'edat mitjana. Unes d'aquestes restes que em va cridar l'atenció és una antiga forca al terme municipal de Calonge de Segarra.
Durant la Baixa Edat Mitjana (s.XIV-XV) els senyors feudals utilitzaven les forques per complir la pena de mort a la qual eren condemnats les persones que estaven sotmeses a la seva jurisdicció. Eren un instrument repressiu i de càstig i a la vegada la seva presencia als cims dels turons eren un revulsiu per possibles delinqüents.
La tradició popular ha denominat aquest espai amb el nom del Collet de la Forca. Es tracta d'un pilar de pedra i de morter de calç que formava la base d'una forca. Aquest pilar faria de suport a una estructura de fusta d'on penjaria la corda amb el nus escorredor. D'aquesta estructura de fusta no s'ha conservat cap indici o senyal que ens pogués informar de com estava muntada sobre el pilar.

Arribar al Turó de la Forca es molt senzill. Hem d'arribar al cementiri i pujà al turonet que hi ha al darrere. A uns 50m ho trobarem. Està indicat
Podem aprofitar per arribar al Castell de Calonge passant per l'església de Santa Fe de Calonge. Aquests dos indrets estan a tocar del cementiri i a la vista, no tenen pèrdua.
Primer trobem l'església que és d'estil romànic. Va ser construïda abans del 1040 però va ser objecte d'algunes reformes en diferents etapes. La paret del migdia conserva una porta tapiada amb la data de 1765. Com a curiositat puc comentar que per rematar la línia de la façana és reutilitzaren com a pinacles unes esteles antropomorfes procedents del cementiri annex.


El camí per arribar al castell surt de l'església. Es un camí de cabres que jo no vaig fer, són les limitacions que tenim els pares amb nens molt petits. El castell està situat al cim del puig i es troba força destruït pel pas dels temps. En aquest puig també s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. El castell va ser construït a finals del segle X i pertanyia a la família dels Cardona.
Pinacle d'estela antropomorfa


dimarts, 3 de juny del 2014

LA TORRE DE LA MANRESANA (Prats de Rei)


A Prats de Rei a l'Alta Anoia es troba la Torre de la Manresana, és l'element que millor es conserva del castell del mateix nom. A finals del segle X el castell se situava a la marca del comtat de Manresa-Osona, a terres dels comtes de Barcelona i formava part de la xarxa de castells que controlaven l'ocupació cristiana de les terres de l'Anoia i el Penedès.

La torre, bastida entre el segle XI i XII, és de base cilíndrica i de 21 m d'alçada. Internament es dividia en tres plantes separades, dues cobertes en fusta i la superior amb una volta de pedra. S'hi accedia a través d'una porta situada al primer pis,a la qual s'arribava amb una escala llevadissa.

Al costat de la torre encara es poden veure restes de l'antic castell.

 
Vista de la porta desde l'interior de la torre
L'any 1711 la torre va esdevenir l'observatori estratègic del comandament aliat durant la Guerra de Successió a la Batalla de Prats de Rei. Davant seu es van enfrontar vint-i-dos mil soldats aliats comandats pel mariscal Guido von Starhemberg contra les tropes borbòniques del duc de Vendôme, formades per uns trenta-cinc mil efectius.





A uns trenta metres de la torre, a l'altra banda de l'aparcament a tocar d'una creu, podem veure una tomba d'una cronologia imprecisa, possiblement dels segles IX o X. Per les seves dimensions sembla correspondre a un individu de poca alçada, possiblement un infant o adolescent. És de forma rectangular, retallada a la roca on es dipositava el difunt estirat en decúbit supí. Posteriorment la tomba es cobria amb lloses de pedra i es protegia amb terra.
Tota aquesta descripció és un resum dels panells explicatius que hi ha al voltant de la torre

Tomba medieval

COM ARRIBAR:
Desde Prats de Rei hem d'agafar la carretera BV1031 amb direcció Igualada i a aproximadament dos km trobem a mà dreta una carretera. Està indicada, de totes maneres la torre es veu de lluny i serveix de guia

MÉS INFORMACIÓ:

dimecres, 9 de març del 2011

El Clascar o Castell de Bertí



Desprès d'uns mesos d'inactivitat torno a escriure sobre una masia curiosa que trobem al ben mig dels Cingles de Bertí al municipi de Sant Quirze de Safaja al Vallès Oriental. Es tracta del Clascar o Castell de Bertí. Tot i que la vista, sobre tot de lluny ens sembli d'un castell medieval, en realitat es tracta d'una restauració de principis del segle XX.
Aquest mas ja està documentat l'any 987. Mes tard un document de l'any 1298 ens indica que el castell pertanyia als barons de Centelles.
Es al segle XIV quan s'esmenta a Guillem de Clascar encara sota el domini dels barons de Centelles com a senyor del castell. I es al segle XVI quan la propietat passa als senyors de Bell-lloc.
La restauració actual va ser a començaments dels segle XX pels últims propietaris, la família Almirall. Van col.locar molts elements arquitectònics d'estil medieval. Com finestres geminades d'arc trevolat.
Mirant amb detall i al meu parer sembla un trencaclosques ja que cada element es diferent.
L'element que més destaca es la torre amb merlets i finestrals gòtics. I un altre element destacable es una gran reixa de ferro que protegeix una de les finestres de la construcció.

Just al darrera en un bosc d'alzines trobem una curiosa capella de forma rodona dedicada al Sant Crist.
Tot i que al 1949 va ser catalogat com a Bé Cultural de interes Nacional lamentablement el conjunt ha patit les destroces dels brètols i es troba en estat ruïnós.
Es una excursió molt recomanable tant per la visita al castell com per les vistes panoràmiques que trobem als Cingles.
Un altre element curiós que trobem es una antiga bòbila
COM ARRIBAR:
Des de el poble de l'Ametlla del Vallès, hem d'agafar el carrer principal, sempre cap amunt en fins que trobem un senyal cap a l’esquerra amb direcció Puiggracios i al Serrat de l'Ocata, el passem de llarg i sempre cap amunt de la muntanya arribarem al Santuari del Puiggracios. Aquí deixem el cotxe. No oblideu fer un cop d'ull a la torre del telègraf òptic. Pel darrera del santuari surten dues pistes forestals, agafem la de l'esquerra, on hi ha la font, la pista va envoltant la muntanya cap a l'esquerra fins que arribem al coll D'En Tripeta. Durant tot el camí anirem seguint les marques del PR (colors groc i blanc). Passat el coll D'en Tripeta continuem per un penya-segat fins que arribem, a una explanada amb una casa. Aquí si volem visitar la bòbila agafem el camí de la esquerra. Un cop passat una bassa d'aigua el camí es bifurca i nosaltres agafem el camí de la dreta. Trobem la bòbila al costat del camí. Desde la esplanada fins a la bòbila no trigarem mes de 10 minuts. Per arribar al castell seguim sempre pel PR.
Si volem allargar l'excursió podem pujar al poblat ibèric del Puiggracios del que ja he publicat anteriorment








divendres, 3 de setembre del 2010

El Castell de Saldes



A sobre del petit poble de Saldes al Berguedà i als peus del Pedraforca, trobem les runes del Castell de Saldes. Surt documentat per primera vegada l'any 1068, quan Galceran, fill de Sicardis jura fidelitat a Guillem Ramon, comte de Cerdanya. L'any 1118 sent Ramon Berenguer III el senyor del castell, passà al comptat de Barcelona. L'any 1165 el senyors del castell eren Galceran i Berenguera de Pinós. Va canviar varies vegades de senyor.
Entre els anys 1306 i 1316 les forces del rei Jaume II van ocupar aquest castell junt amb el de Bagà, Gavarrós, i Gósol.
L'any 1484, durant la revolta dels remences, estigué en perill de ser pres pels pagesos
Al segle XVII, aquest castell pertanyia al duc d'Alba.
Actualment es troba en estat de runa, conserva part de les muralles exteriors, l'església de Sta Maria i el pati. La part mes interessant es una gran sala del segle XIII, coberta amb volta apuntada i amb porta d'arc de mig punt.
L'ermita de santa Maria del Castell és una petita església, de la qual es tenen notícies des del segle XIII en què era l'església del castell, consta d'una petita nau rematada per un absis ovalat i coberta amb volta apuntada. La porta es troba orientada cap a tramuntana, fruit de les reformes fetes en el segle XVII. Durant la Guerra Civil es va perdre la talla romànica de la Mare de Deu del Castell

COM ARRIBAR: El cami esta senyalitzat, sortim de la Plaça de davant de l’Ajuntament en direcció a l’església, que deixarem a la nostra esquerra, passat per un carreró estret, al final del qual girarem a l’esquerra, enfilant un camí amunt, és la Canalassa.
En un cinc minuts serem al cap d’amunt i continuarem per un camí mes ample, de pla i cap a la dreta. En uns pocs minuts més arribarem a una casa -Cal Calderer -, que deixarem a la nostra dreta tot passant per un caminet just a tocar la paret de la casa. Pocs metres de camí i davant nostre apareixeran el Castell i  l’ermita de Sta. Maria




dissabte, 3 d’abril del 2010

CASTELL DE CASTELLCIR


--> -->
Dominant la població de Castellcir, al Vallès Oriental, s'aixeca el popularment conegut Castell de la Popa. El castell de Castellcir ja surt en documents de l'any 1014, la seva funció era la defensa de les valls formades pel riu Tenes i la riera de Castellcir. Aquest castell esta aixecat a una cinglera, edificat directament sobre la pedra, sense cap tipus de fonament ocupant una superfície d'uns 570 m2. Està format per les muralles, l'edifici principal, format per una planta i dos pisos i la capella de Sant Martí de la Roca.
Una miqueta d'història
A principis del segle XI apareix la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir que tenia els drets sobre el castell, però havia de pagar tributs al Monestir de l'Estany. A l'any 1107 passa a mans de Guillem Ramon d’Òdena. Tornant l’any 1294 un altre vegada a la família dels Castellcir amb Roger i Gelabert com a propietaris. Sembla ser que era una família molt bel·licosa fins i tot el rei Jaume II va assetjà i prendre el castell
La peste negra va fer desaparèixer la família sobrevivint només Almanda, una de les filles. L'any 1363 passà a mans de Guilabert de Centelles i, vint anys després, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingué propietat d'Enric Torelló i Cendra.

ESTAT ACTUAL
El Castell està en no massa bon estat degut a l'espoliació que va patir a començament de segle. Hi ha fotografies de l'any 1920 on encara es veia en bon estat.
Una de les parts que més m'ha cridat l'atenció es l'entrada. S'accedeix al castell per una escala de pedra just a la base de la muralla, sent d'aquesta manera molt fàcil de defensar. Un cop arribats a la porta hem de girar 90º fent d'aquesta manera impossible atacar-la amb un ariet. Traspassada la porta entrem a una sala amb una porta a cada banda tot el conjunt format amb arcs de mig punt.
Un cop visitades les runes del castell ens hem de fixar amb la capella de Sant Martí de la Roca. Molt malmesa per l'espoli sofert. S'aixeca sobre una roca amb forma de una popa de vaixell, per aixo el conjunt s'el coneix com el Castell de la Popa.
COM ARRIBAR:
Entrem a la població de Castellcir i seguim recte fins el final, on trobarem la plaça Abat Escarre, on hi ha una petita rotonda. En un costat d'aquesta plaça hi ha una escola i una caseta d'informació Al costat esquerra d'aquesta escola hi neix una carretera sense asfaltar (Hi ha un cartell de senderisme indicant-ho), La carretera baixa fins la riera. En una explanada a ma esquerra deixaríem el cotxe. A partir d'aquí passarem per una masia que actualment sembla tancada. Fa uns anys era una explotació ramadera. El castell es veu clarament i hem de seguir sempre pel camí fins que arribem a una planura de roca a la nostra esquerra. A partir d'aquí trobarem infinitat de "fites" que ens duran sense cap dificultat a la porta del castell. 




diumenge, 7 de març del 2010

El Castell de Burriac


Dominant la Vall de Cabrera de Mar s'alça el Castell de Burriac. Sobre una alçada de 401m. es punt immillorable de domini de bona part de la comarca del Maresme, conegut primer amb el nom de castell de Sant Vicenç és un magnífic exemple de castell roquer.
La primera construcció data de finals del segle IX i es la capella preromànica de la qual actualment només es conserva l'absis. La capella dedicada a Sant Vicenç va quedar encaixada entre les edificacions del castell en construir-se aquest. S'hi va dir missa fins l'any 1836, i es va enrunar pocs anys més tard. Als segles X-XI es construeix el primer Castell. Al segle XV Pere Joan Ferrer, aleshores senyor del Castell el reforma ampliant-lo i donant-li un ús més residencial ja que els senyors del Castell vivien al Castell de Vilassar, mes important i còmode.
El castell té dos recintes principals: el recinte sobirà (superior) i el recinte jussà (inferior). Formen dues línies de defensa de manera que, si el recinte jussà fos conquerit per l'enemic, encara es podria resistir dins el recinte sobirà. Dins el castell podem distingir La Torre de l'homenatge, s'hi accedia per una porta elevada, amb una escala que es podia enretirar. Els seus murs, d'un gruix de 120 cm, la feien pràcticament inexpugnable. Les muralles, que en alguns trams aprofiten el mateix rocam, tenen espitlleres , de dos tipus les rectangulars, per a les fletxes de les ballestes, i les que tenen una base rodona de pedra picada per a reposar-hi i fer-hi girar les armes de foc . La cisterna gran està situada al recinte jussà, i n'hi ha una altra de més petita al recinte sobirà, al costat de la torre de l'homenatge
El document més antic conservat que fa referència al castell és de l'any 1023 que pertany a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Els comtes de Barcelona en mantindran la propietat fins al segle XIV, tenint-lo infeudat a les famílies Sant Vicenç, Castellvell, i Desbosc. L'any 1471 el castell passa a mans de Pere Joan Ferrer, que hi fa importants reformes. El 1532 la propietat del castell torna a la família Desbosc fins a l'any 1671. Després el castell queda abandonat i passa per diversos propietaris. Durant la Primera Guerra Carlina el que queda de castell s'utilitza com a caserna. Els 1993 i 1994 s'hi fan treballs d'excavació i consolidació per part de l'Ajuntament de Cabrera que l'havia adquirit l'any 1990.
COM ARRIBAR
Un cop arribats al poble de Cabrera de Mar, només hem de seguir les indicacions del Castell de Burriac. Arriba el moment que s'acaba el camí asfaltat i continua per una pista. Just abans d'arribar a una cadena que ens tallarà el pas hi ha una explanada on podem deixar el cotxe. Seguim la pista fins a un coll que esta a tocar del Castell.
MES INFORMACIÓ:
http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/mb_01.html
http://www.salillas.net/castellscatalans/burriac.htm