Pel Parc Natural del Corredor

Aquesta vegada no em centraré en un sol jaciment, marcaré una ruta fàcil per fer en cotxe i que ens portarà a alguns llocs interessants.
Començem a la carretera C-61, de Sant Celoni a Vallgorguina, entre el kilòmetre 14 i 13, aproximadament 1 km abans d'arribar a Vallgorguina, sur a la dretauna pista apta per a cotxes que puja a la Serra del Corredor cap al Santuari. Està indicat.

                                                    

Dolmen de la Pedra Gentil

                                                    

La primera parada que farem serà:

EL DOLMEN DE LA PEDRA GENTIL

Pot ser es un dels més coneguts de Catalunya però curiosament no correspon a cap tipologia de dolmen coneguda. Va ser reconstruït per Josep Pradell, propietari del mas Can Pradell de la Serra l'any 1855. No tenim coneixement del seu emplaçament original ni de la seva forma real, ja que dita reconstrucció es va fer amb la idea de l'època. Per aquells temps es pensaven que els dòlmens eren taules on les bruixes feien sacrificis.Està compost per 7 peus. És possible que una d'aquestes lloses sigui un menhir reaprofitat i a                      sobre una gran llosa cobertora que en algun moment es va partir.                                                             

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.raco.cat/index.php/Espais/article/viewFile/91406/163591

Des del dolmen podem veure el campanar del nostre segon punt de parada.

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES

Conjunt arquitectònic format per l'església, el cementiri i un edifici. Les primeres dades que es tenen son de l'any 878. Pateix diverses reformes i abandonaments. És l'any 1850 que Josep Pradell la reforma amb un estil barroc.

Actualment està en runes

MÉS INFORMACIÓ:                                                                     https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_de_Tapioles

Seguim per la pista i passem pel mas Can Pradell de la Serra. Mes endavant tobem el santuari del Corredor. Aquí trobem el punt d'informació del parc i també un restaurant.

Dolmen de Ca l'Arenes II

Continuem la pista i just davant de l'encreuament amb el camí que porta a la masia de Ca l'Arenes a un petit turonet trobem el DOLMEN DE CA L'ARENES II. Aquest dolmen costa d'imaginarlo, ja que no esta reconstruït, només es veuen les pedres escampades per terra. No he trobat informació per la xarxa.

I ja per acabar la nostra ruta farem la parada al POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DEL VENT.

Aquí us deixo el post que vaig publicar anteriorment

Hi han més jaciments pel parc,queden pendets per properes sortides.

POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DEL VENT (Llinars del Vallès)

Un altre poblat ibèric abandonat a la seva sort és el del Turó del Vent a Llinars del Vallès, també conegut com el Far. Es troba a una elevació del terreny a la Serra del Corredor i com altres poblats laietans està adaptat a l'orografia del terreny, te una forma triangular amb una extensió d'unes 6 hectàrees i esta emmurallat.

Domina les planures del Vallès i te connexions visuals amb altres poblats inclòs Ilduro (Burriac a Cabrera de Mar).

Es va construir en una primera etapa cap al segle IV aC a la part més alta del turó a on hi havien sitges per emmagatzemar gra. En aquesta època hi havia un comerç important amb importació de materials de luxe.

La segona etapa va ser el s.III aC. S'expandeix, s'aixeca una muralla més potent i s'ocupa la part de les sitges amb nous habitatges. Cau la importació de materials i es troba més ceràmica autòctona.

Es cap al segle II aC coincidint amb la repressió del consol Cató quan s'abandona el poblat.

Es coneix des de antic però és a partir dels anys 40 del segle passat que comença una acció sistemàtica de furtius. Aquestes excavacions van ser fetes sense rigor científic i van treure a la llum molts materials. Per afeixí més destrucció al jaciment, l'any 1972 es fa una ampliació del camí que passa pel mig, destruint gran part de les habitacions les pedres de les quals es van fer servir en la construcció de cases i jardins de la urbanització del costat

L'any 1980 es fan les primeres excavacions “legals” que es van prolongar en campanyes estiuenques durant 4 anys més.

MÉS INFORMACIÓ:

En el següent enllaç trobareu moltes dades sobre les excavacions:

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8209/qmem721_web.pdf?sequence=264

COM ARRIBAR:

Ctra. B-510, de Llinars a Dosrius. Agafem el Camí del Far que porta al Santuari del Corredor. Passat el desviament de Castellvell a uns 300 m, trobem un petit pàrquing (3 o 4 cotxes) i una mica més al endavant a un costat i l'altre del camí hi ha dues columnes d'obra. Ja hem arribat ara és qüestió de buscar entre la vegetació

El poblat ibèric de la Torre Roja

Al turó de la Torre Roja situat a la línia de terme entre les poblacions de Caldes de Montbui i Setmenat hi trobem un poblat ibèric reaprofitat en època medieval i una torre de guaita.

La primera menció escrita d'aquest jaciment és de l'any 1945 a la Carta Arqueológica de España, però és a finals dels anys cinquanta quan es fan les primeres excavacions. Entre el 1984 i el 1992 es fan campanyes de forma ininterrompuda reprenent-les l'any 2004.

Hi ha diverses fases d'ocupació. La primera correspon a mitjans del segle VI aC en què es construeixen cabanes semitallades a la roca i escampades per tot el turó. Cap a l'any 450 a C es produeix un fort canvi a la fesomia del poblat. Es fan carrers, les cases d'una o dues habitacions s'aixequen a banda i banda del mateix i tot el perímetre s'envolta d'una muralla.

Cap a l'any 200 aC. Pateix un primer abandonament. Es torna a habitar i pateix un altre gran transformació. Treuen la muralla i les cases es fan més complexes amb diverses estances i pati interior.

És al segle I aC. Quan la ciutat ibèrica pateix l'abandonament definitiu, fins als segles VIII i X que és quan es tornen a tenir evidències de l'ocupació, amb una necròpolis medieval i la torra de guaita que dona nom al jaciment.

La torre es troba a l’extrem oriental del puig. Mai ha estat objecte d’excavació, per la qual cosa la seva datació resulta problemàtica en extrem, així com la seva funció que tradicionalment s’ha relacionat amb la vigilància.

La torre en qüestió és de planta circular, amb dos paraments concèntrics adossats, un diàmetre global d’uns 10 m i una alçària conservada propera als 5 metres.

Per les seves característiques i l’ús de l’opus spicatum s’ha proposat una datació del segle XI

L'estudi dels ossos de la necròpolis ens indiquen que van tenir unes dures condicions de vida. Està formada per dotze tombes excavades a la terra i cobertes amb lloses planes. Totes estaven orientades d'oest a est.

Com a punts interessants de les excavacions tenim una estança (segle I aC.) rectangular amb unes mides de 2,90 m x 4,10 m dedicada exclusivament com a emmagatzematge amb 4 dòlies documentades. Una d'aquestes dòlies tenia un grafit amb símbols ibèrics gravats a la superfície.

Quatre enterraments perinatals del segle I aC. I un altre del segle III aC. Tots am una edat d'entre 6 i 9 mesos de vida fetal. Aquesta era una pràctica habitual de la cultura ibèrica tot i que avui en dia no se sap exactament si era un tractament que rebien els infants que no havien estat reconeguts per la societat, ja que els difunts eren incinerats i l'altre hipòtesi és la possibilitat que fos un ritual de fundació o propiciatori en el moment de construir l'habitatge o en el moment d'entrar a viure.

claveguera

COM ARRIBAR:

Sortim de Caldes de Montbui per la carretera C-1413-a en direcció a Sentmenat, passat el pont de la riera de Caldes, a pocs metres a mà dreta, trobem l'entrada al polígon industrial “El Pinatar”

Entrem a aquest polígon, continuarem per un camí sense asfaltar que surt a la dreta de la rotonda en direcció muntanya fins a trobar una desviació i continuem per l’esquerra. Tornarem a trobar una altra desviació, on girarem a la dreta.

Ara ja continuarem sempre recte, fins a trobar una cruïlla amb tres sortides. En aquesta plana hi ha les malmeses restes de l’ermita de Sant Miquel de l’Arn (Segle XI). Hi ha un grapat de cartells informatius de senderisme. Aquest lloc és conegut com el Roure gros (Inexistent …). Distància aproximada, des de la carretera, fins aquí, uns 1100 m.

Aparquem el cotxe i ens disposem a continuar a peu.

Aquí tenim dues possibilitats.

Una és una drecera. Aquest camí surt darrera de l'ermita i s'enfila cap a la torre, sempre cap amunt.

No te pèrdua. S'arriba en uns 15 minuts.

L'altre posibilitat es pujar per la pista sense asfaltar. En 30 minuts de suau ascensió hem arribat a la torre. Ala part final del recorregut hem d’estar atents a trobar un darrer cartell indicant la direcció (cap a l’esquerra) per arribar a la torre.

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.academia.edu/2630192/La_Torre_Roja_un_jaciment_ib%C3%A8ric_i_medieval_Caldes_de_Montbui_Vall%C3%A8s_Oriental_Sentmenat_Vall%C3%A8s_Occidental_

Interior de la torre