dilluns, 3 de novembre del 2014

VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS (TOSSA DE MAR)

A l'antiga Turissa, l'actual Tossa de Mar, trobem una de les vil•les més importants de l’antiga província de Tarraco, la vil•la romana dels Ametllers (s. I a.C. - s. VI d.C.) va ser descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé tot i que ja apareix esmentada a finals del segle XIX, és coneguda també com vil·la Vitalis. La vil·la ocupa una gran àrea en una vessant de muntanya suau i es distribueix en terrasses a diferent alçada
Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana
En les primeres excavacions es va poder diferenciar bé una part rústica, inferior, allí s’hi ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles. S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals, i una part urbana, superior, amb un important conjunt termal i una sèrie d'habitacions pavimentades amb mosaics, entre els quals destaca l'anomenat de "Vitalis", que data del segle IV dC i on apareix també el nom de l'establiment (Turissa).
Aquesta parts urbana ens dóna fe de la magnitud de la vil•la a tots nivells, especialment al s. II d.C. Elements com el magnífic conjunt termal, els mosaics, els estucs, el rar menjador d’hivern, el nimfeu (font), o la piscina amb l’imponent conjunt escultòric de marbre de Carrara que es conserva en el Museu Municipal, ens fan palesa l’excepcionalitat de la vil•la.
A partir dels materials recuperats en les successives campanyes d'excavació que s’hi ha realitzat, s'ha pogut establir que el funcionament general d'aquesta vil·la hauria anat des del segle II aC, amb uns possibles precedents ibèrics, fins a l'antiguitat tardana, a finals del segle V o principis del segle VI dC. No es pot descartar que el lloc tingués també una ocupació residual posterior, en barraques i petites vivendes que es varen construir aprofitant alguns dels murs encara dempeus en aquells moments i que s’haurien mantingut fins a època altmedieval.

La vil·la és considerada com un dels establiments rurals d’època romana més importants que s’han excavat fins ara a Catalunya per la seva magnitud i bon estat de conservació, per l'interès científic de les seves estructures i de les nombroses troballes de materials que s’hi ha localitzat, pel període cronològic en què s’emmarca, i també per les grans possibilitats d’adequació per la visita que té.

COM ARRIBAR:
La vila esta situada a l’Av. del Pelegrí, 5 – 13 i es d'entrada lliure.

MÉS INFORMACIÓ:
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=94a984290ba76210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94a984290ba76210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=39c10986d07b0310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


http://es.blog.costabravas.com/villa-romana-els-ametllers/







dimecres, 9 de juliol del 2014

LA FORCA DE CALONGE DE SEGARRA




Per la Segarra a més dels castells i les esglésies que hi ha per tots els pobles, podem trobar altres vestigis de l'edat mitjana. Unes d'aquestes restes que em va cridar l'atenció és una antiga forca al terme municipal de Calonge de Segarra.
Durant la Baixa Edat Mitjana (s.XIV-XV) els senyors feudals utilitzaven les forques per complir la pena de mort a la qual eren condemnats les persones que estaven sotmeses a la seva jurisdicció. Eren un instrument repressiu i de càstig i a la vegada la seva presencia als cims dels turons eren un revulsiu per possibles delinqüents.
La tradició popular ha denominat aquest espai amb el nom del Collet de la Forca. Es tracta d'un pilar de pedra i de morter de calç que formava la base d'una forca. Aquest pilar faria de suport a una estructura de fusta d'on penjaria la corda amb el nus escorredor. D'aquesta estructura de fusta no s'ha conservat cap indici o senyal que ens pogués informar de com estava muntada sobre el pilar.

Arribar al Turó de la Forca es molt senzill. Hem d'arribar al cementiri i pujà al turonet que hi ha al darrere. A uns 50m ho trobarem. Està indicat
Podem aprofitar per arribar al Castell de Calonge passant per l'església de Santa Fe de Calonge. Aquests dos indrets estan a tocar del cementiri i a la vista, no tenen pèrdua.
Primer trobem l'església que és d'estil romànic. Va ser construïda abans del 1040 però va ser objecte d'algunes reformes en diferents etapes. La paret del migdia conserva una porta tapiada amb la data de 1765. Com a curiositat puc comentar que per rematar la línia de la façana és reutilitzaren com a pinacles unes esteles antropomorfes procedents del cementiri annex.


El camí per arribar al castell surt de l'església. Es un camí de cabres que jo no vaig fer, són les limitacions que tenim els pares amb nens molt petits. El castell està situat al cim del puig i es troba força destruït pel pas dels temps. En aquest puig també s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. El castell va ser construït a finals del segle X i pertanyia a la família dels Cardona.
Pinacle d'estela antropomorfa


dimarts, 3 de juny del 2014

LA TORRE DE LA MANRESANA (Prats de Rei)


A Prats de Rei a l'Alta Anoia es troba la Torre de la Manresana, és l'element que millor es conserva del castell del mateix nom. A finals del segle X el castell se situava a la marca del comtat de Manresa-Osona, a terres dels comtes de Barcelona i formava part de la xarxa de castells que controlaven l'ocupació cristiana de les terres de l'Anoia i el Penedès.

La torre, bastida entre el segle XI i XII, és de base cilíndrica i de 21 m d'alçada. Internament es dividia en tres plantes separades, dues cobertes en fusta i la superior amb una volta de pedra. S'hi accedia a través d'una porta situada al primer pis,a la qual s'arribava amb una escala llevadissa.

Al costat de la torre encara es poden veure restes de l'antic castell.

 
Vista de la porta desde l'interior de la torre
L'any 1711 la torre va esdevenir l'observatori estratègic del comandament aliat durant la Guerra de Successió a la Batalla de Prats de Rei. Davant seu es van enfrontar vint-i-dos mil soldats aliats comandats pel mariscal Guido von Starhemberg contra les tropes borbòniques del duc de Vendôme, formades per uns trenta-cinc mil efectius.





A uns trenta metres de la torre, a l'altra banda de l'aparcament a tocar d'una creu, podem veure una tomba d'una cronologia imprecisa, possiblement dels segles IX o X. Per les seves dimensions sembla correspondre a un individu de poca alçada, possiblement un infant o adolescent. És de forma rectangular, retallada a la roca on es dipositava el difunt estirat en decúbit supí. Posteriorment la tomba es cobria amb lloses de pedra i es protegia amb terra.
Tota aquesta descripció és un resum dels panells explicatius que hi ha al voltant de la torre

Tomba medieval

COM ARRIBAR:
Desde Prats de Rei hem d'agafar la carretera BV1031 amb direcció Igualada i a aproximadament dos km trobem a mà dreta una carretera. Està indicada, de totes maneres la torre es veu de lluny i serveix de guia

MÉS INFORMACIÓ:

diumenge, 23 de febrer del 2014

Jaciment del Born

 
Ja havia comentat que a vegades marxem a l’altra punta del món a veure restes arqueològiques i no coneixem les que tenim al barri del costat, i és el que farem aquesta vegada.
Carrer del Bornet

Un jaciment espectacular en
 quant a dimensió i importància és el de l’antic Mercat del Born a Barcelona. Més enllà dels sentiments nacionalistes que pot tenir el visitant envers aquestes ruïnes, i que no vull entrar a aquest blog, aquí trobem 8000m2 d’una ciutat del segle XVIII.
 






Gràcies a què s’ha pogut conservar gran quantitat de documentació de la època, com testaments, contractes de compravenda, etc., Sabem fins i tot qui vivia a les cases, els seus treballs, el nivell social i les comoditats que podien tenir als seus habitatges.
Safaretjos i pou

Aquestes restes corresponen a la zona
 preindustrial i de negocis de la ciutat. No oblidem que estava a tocar del port.
Per
 situar nos una miqueta…. Durant la Guerra de Successió, la major part de Catalunya pren part per L’arxiduc Carles d’Àustria a l'igual que mitja Europa. L’altra mitja encapçalada per Castella i França és posa al costat de Felip de Borbó. Finalment L’arxiduc deixa la lluita per la corona de la Monarquia Hispànica per prendre la corona del Sacre Imperi Romanogermànic. Evito fer-me pesat posant els tractats i altres que es firmen. El resultat és que Felip V es queda com a rei de la Monarquia Hispànica a canvi de renunciar al tron de França.

Catalunya es queda sola. Les
 potencies europees, abandonen la lluita i capitular equival a perdre totes les lleis i llibertats que fins ara tenien com a país. Finalment es preparen per resistir-hi sols enfront dels exèrcits castellans i francesos.

 
La ciutat de Barcelona pateix un setge de més d’un any amb una pluja de bombes diàries. Després d’una lluita heroica la ciutat capitula l’11 de setembre de 1714.
Acabada la guerra els supervivents refan la seva vida i la seva ciutat i
 és l'any 1716 que el govern borbònic decreta la construcció d’una ciutadella militar. Com a zona de protecció crea un perímetre de seguretat fent que tots els habitatges que hi havia dins d’aquesta àrea fossin enderrocats pels seus propietaris.

El que trobem avui
 és un metre del nivell d’aquestes antigues cases, llindars de portes, principis d’escales, pous, paviments i fins i tot el Rec Comtal. Gran quantitat d’objectes de la vida quotidiana de la ciutat i que amb el desnonament els seus propietaris no  van poder-se endú. 

El que en va impactar van ser la gran quantitat de bales de canó que es van trobar. S’han calculat que es van rebre 3 per habitant.

No em vull estendre més. Recomanar la visita guiada al jaciment i a les exposicions:
Permanent – Barcelona 1700 de les pedres a les persones
Temporal - Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714.

 
MÉS INFORMACIÓ:
Per visites i informació del jaciment:

http://elborncentrecultural.bcn.cat/ca/jaciment

Per informació de les excavacions: