L'aqüeducte de Barcino

L'abastiment d'aigua a totes les ciutats es una necessitat important i a l'època romana es ben coneguda la seva afició a les fonts, banys i termes. La ciutat de Barcino s'abastia com tantes d'altres de l'imperi mitjançant  aqüeductes.

Fa uns anys es creia que tenia dos, un que portava aigua del Llobregat i un altre del Besós. Els últims estudis  semblant demostrar que era només un que agafava l'aigua de les fonts de Montcada. Amb una longitud total de 11,3 Km i amb una diferencia d'altura de l'inici a l'entrada a Barcino de 18,12 m,  feia quasi tot el cami sota terra i sortia a l'exterior a prop de la ciutat. Pel voltant de l'actual Col·legi d'Arquitectes a la Plaça Nova es bifurcava entrant a Barcino per dos ramals just al costat de la Porta Decumana  a l'actual casa de l'Ardiaca. Després l'aigua  entrava a un castellum aquae desde on es distribuïa per l'interior de la ciutat.

Avui podem veure una reconstrucció de l'any 1958 del primer arc segons el projecte de J. de C. Serra-Ràfols i Adolf Florensa, i  si ens fixem a la torre de la muralla veiem l'arc original per on entrava.

Vista de l'interior de la Casa de l'Ardiaca on es poden observar les dues entrades de l'aqüeducte

Vista de l'interior de la Casa de l'Ardiaca on es veu part d'un arc

A la Plaça 8 de Març podem veure 4 arcs originals de l'aqüeducte incrustats a la paret de l'edifici. Descoberts per casualitat l'any 1988, com tantes altres descobertes, al enderrocar una antiga construcció. Aixo ens posa de manifest la manera com a l'edat mitjana van aprofitar les obres romanes.