¿Qué es ser adulto?

A esta pregunta tan "senzilla" alguien podría responder: cuando cumples 18. Cuando cumples 18, ¿qué? eres igual que el día anterior aunque te permitan votar, conducir o ir a la cárcel.

Adulto para mi se és un día.
Un día en el que te encuentras haciendo el café a las 7 de la mañana.
Un día en el que trabajas (con bata blanca o no)y respetas y te respetan.
Un día en el que hierves brócoli mientras regas las plantas de tu terraza,
y salteas las gambitas mientras organizas la tarde.
Adulto te sientes cuando cuadras facturas.
Adulto eres cuando la pequeña de las hermanas te pregunta cuantos novios tuviste y tu con cara de ADULTO te peleas internamente entre decirle unos pocos o demostrarle lo que te pide a gritos; un vinculo más fuerte todavía del que existía, compartir, aprender del mayor, admirar y escuchar.
Adulto te ves cuando los demás reconocen tus meritos, incluso una sabiduría no reconocida (tal vez) por uno mismo.
Adulto te sientes cuando tu guias tu vida, y te dejan y te dejas y eres tú.
Un día en que eres feliz con lo tienes y con lo eres.

Tal vez todo esto no tenga nada que ver con la adultez y ,seguro, que mas de uno seguirá pensando en clave de años de vida, experiencias y caidas,
pero ¿qué és la vida sino lo que uno se siente?¿ lo que uno es?

L'amor sura entre l'aire amb olor a castanyes,
un novembre calorós,
un amor fervorós,
manigues curtes, sopes de carbassa
i fulles que cauen o no cauen
i tu i jo i l'amor.
Ai l'amor.

Relats conjunts

Una vegada més, no va poder aguantar l’ansietat dels pensaments nocturns.
Quan la llum ja esclaria l’habitació, ja l’havien banyada amb aigua bullent, li havien empolainat la cara i pentinada una i una altre vegada fins que els rinxols fossin cabellera fàcil de manegar i recollir, va escórrer la cortina. Va pujar sobre la taula de mantell vermell i va agafar el bol de fruita sobre l’estant. Va abaixar-lo provant de no ensopegar amb les faldilles i sota-faldilles. Va remenar dins el bol i va tornar a obrir per enèsima vegada el sobre d’aquella carta que va rebre feia dos anys.
La va tornar a llegir des de la primera fins la última lletra, aquest cop pronunciant cada paraula, mirant per la finestra, provant que el vent li portés la inspiració.
I una vegada més al arribar a la fi, es pregunta quin seria aquell idioma tant estrany, qui el parlaria, qui li enviaria aquella carta i què li voldria comunicar.
Al seu cap,però, seguiria recordant el que resava la ultima línia de la carta sense sentit: je t’aime.

Compartir pis

La nit era fosca i l'alcohol abundant. No hi havia persona sense disfressa a la festa, fins hi tot ni havia alguna que feia por. La va estirar fort de la mà fins la cuina, allà la besà. Ella va intenta fer veure que res no passava, amb la jaqueta a mig posar va marxar amb uns quants no(s) de per mig. La resta erem fora, al pati ple d'espelmes, entre rialles i musica de fons es movia la conversa. L'ambient de fora era més agradable al meu parer, dins la festa anava forta. Ell va seure al costat d'una altre ella, a l'escala que baixa a la terrassa. A l'estona tots dos van desapareixer, ningú estava pendent d'ells. Més tart ELLA va entrar dins de casa, me la vaig creuar i li vaig dir si ELL ja no era a casa. Ni a l'habitació?, em va preguntar, no ho sé li vaig respondre i vaig mirar cap a la porta tancada de color blanc.
A l'estona es van sentir plors, corredisses i ell sense samarreta.

Una quant comparteix pis...mai s'aborreix.

DESconecting People

Entre trços de pared que cauen, pintura verda fins els tornells, aquaplas a dojo i procurant regar les plantetes que els antics inquilins van deixar de la mà d deu. Una se'n va de desconecció aqui a la voreta aquest any. Ja diuen que el forn ja no té ni bollus (o blollycaus), tu!
Aixi que xinu-xano dema marxo a terres nordenyes a fer un cop d'ull a l'Atlantic i plantar la tenda amb les xiruques a coll.

A la tornada segur que cauran festes del barri i treballar, que de tant en tant toca fins la propera escapadeta. Sense oblidar amoblar la casona que impacient m'espera ( o és a l'inrevés).

Petonets.

PD: com és que aixó ara sempre m'acaba surtint tipus carta!¡!¡

Comentari-resposta post anterior

mare meva que tinc un blog!!!

he estat tant ocupada q ni me'n he enrecordat! (be...algun moment si).
Kina ilu veure mes comentaris, pobrets meus us starieu florint si m'estiguessiu esperant. Es q sabeu? dimecres acabo (esperem) el meu ultim examen de la carrera!!! iujuju!!
I sclaru estic en un cumul de coses bones, bones i bones pro que no em deixen respirar. A més no tinc internet a casa. Va, q us faig 5 centims dls meus canvis vitals (els vull compartir amb vosaltres).

- Acabo la carrera (menys les practiques), seré psicologa!!
- Començo una col·laboració amb la UB en un hospital.
- M'INDEPENDITZO!!! Tinc unes ganes boges d posarme a pintar parets, tu! i colar-ho tot al meu gust i comprar cosetes, i posar plantetes i fer coctels a la meva terrasseta.

A partir de setembre:
- Fare les practiques, per fi veure pacients/cliente, gente, humans i no llibres!!!
- Fare un postgrau.

:) soc molt feliç ara mateix, aprofitaré el moment pq mai se sap q hay a la vuelta de la esquina. Espero tornar aviat i seguir els vostres blogs.

Petonassos, us estima. Déjà vie

Primavera

La primera sonrisa
la primera mirada con intención
la primera cena
el primer vino
el primer beso
la primera sensación al enlazar las manos
la premiére caresse
la primera noche
el primer despertar
el primer, primer
la primera llamada,
el primer roce
la prima reconciliazione

ais la primavera...

La nit estelada

Ahir tenia una reunió força lluny de casa.
Va nevar, va neva molt. Va nevant tant que el meu cotxe em va xiuxiuejar que no seguís.
No li vaig fer cas, li vaig respondre "una miqueta mes" i aquesta miqueta va fer que em trobes dins un garbuix de cotxes, de neu, de caos i de maremevaiaraquefaig.
Tots, els del garbuix, vam haver de deixar el cotxe mal col·locat allà on era.
Vaig obrir la porta del vehicle i ell, va venir, estava davant meu.

- No ets d'aqui, oi?

No, no ho era. Em va oferir una tassa de caldo i mirar per la finestra la nevada, preciosa, des del caliu d'una casa.
El vent era fort, es veien els arbres trontollar, i se sentía com xiulava.
Potser va ser el fred que ens va empenyer a trobar un lloc encara més arrasarat. Sí, segur. Va ser el fred.
L'endemà ell endormiscat em mirava com, en calcetes i la seva camisa, mirava el pasiatge nevat a traves d'aquella finestra de fusta.

-Quan ens tornarem a veure.-em va dir amb aquella veu serena i pausada que tant m'havia agradat sentir aquella freda nit de març.
-A la propera nevada.

Epoca de calçots

Calçots
Fruit de la terra desitjat durant tot l'any
Sempre centre d'atenció en una taula gran i seguit de carn a la brasa.
Festa, xerinola i romesco fidels acompanyants
d'aquest apat humil i gustós.
Tot català fa al menys una calçotada a l'any
i els de camp demostren habilitats i saviesa
en ambits desconeguts pels de carrers d'asfalt.
L'endemà excursions a pobles abandonats i el vent
senderisme intrépit-o aixo ens pensavem-
i tornar amb els pulmons a rrebossar d'aire fresc,
la panxa plena i riures entre montanyes.

Les primeres cites

Ultimament nose que passa pro estic tenint algunes cites, potser estic mes receptiva o potser pq tinc ganes de coneixer gent nova sense que aixo implica res mes.
La cosa es que cada primera cita es tot un mon.
Desde fer un café coma primer "toma de contcto",com el que vol fer una passejada, el de les birretes o el de sopar (mayday!!).

Trobo que es un moment super curiós quan et trobes davant d'algú que coneixes molt poc i com si tinguessis una motxilla gegant intentes guardar dins tot el que aquella persona et transmet. Com parla, com es mou, com et mira (o si no et mira), si es posa nervios, si esta molt segur, si et fa riure, si es preocupa per tu, si parla pel movil, si xerra molt, si es molt callat...

Crec que estic en una fase que una mica em fascina tot (no tant eh) pero ara trobo interessant aixo i allo i tot i m'ha semblat gracios comentar-vos-ho. Per cert, vosaltres qué en penseu de les primeres cites?? pq hi ha moltiiiiiiiiiiiiiiiiisssimes coses a dir, aixo nomes era un petit tastet. :P

M'he enamorat (Euforia post-viatge)

El primer dia que et vaig veure no ho vaig entendre,
no eren els teus ulls blaus cristal·lins els que m'hipnotitzaven,
ni era el teu cabell ros que mai m'ha agradat
No vaig entendre quin extrany magnetisme hi havia entre nosaltres
fins que vaig veure com ens miravem.
No era la teva mirada, ni la meva, sino la nostra.
El meu somriure no tenia sentit fins que em miraves pausadament
i em tornaves obertament el somriure.
Res no va passar perque res havia de passar. Era senzillament tan maco com un somriure i una mirada corresposta el que ens mantenia en aquella espiral energetica.

Em vaig enamorar, de seure vora el forn de llenya en el que constantment hi havia una olla escalfant aigua per fer té mentre nevava fora, i el fred feia que tinguessim el nas vermell.

Vaig banyar-me en aigües termals, mentre a fora la meva prima toballola es congelava quedant-se garrativada esperant la meva sortida.

Mai he agraït tant un vi calent que escalfa mans i gola, peus i cos fins arribar a la punteta dels dits tornant-los la vida.

Comunicar-se amb senyes i entendre's. Veure diferents maneres de ser i totes possibles i valides.

Parlar quatre llengues diferents en un viatge i pensar -collons sort que les parlo!- i tornar i somiar en anglés.

Budapest pel Danubi, Bratislava pel castell, Vienna per ells.

Podria dir infinitats de coses d'uns 10 dies genials dels quals part he viatjat sola pero mai ho he estat. Aquesta, però, es la meva humil crónica d'un viatge excepcional.
Els viatges els fan les persones no les coses. La vida la fan les persones. I ara com una bomolla en la que que desfet amb l'escalfor la recordo una dies més com aquells ulls i aquell somriure. Només uns dies més i deixare que la bombolla marxi...fins el proper viatge.

Fenomens de biblioteca

Ara que ja he acabat els examens (iuju) m'agradaria comentar-vos alguns "fenomens biblioteca".

1. A la biblio quan es epoca d'examens i a més a més es diumenge es el dia en que es lluita. Es lluita per entrar abans de que obrin ja hi ha cua (com a les rebaixes pero en aquest cas els que estan de rebaixes son els que no son dins la biblioteca, que hauran de anar a les 2ones, de rebaixes, dic). Abans de creuar el marc de la porta, ja pensant que tindras lloc assegurat, et demanen el carnet universatari d'alguna uni en concret (no totes ho fan) per deixar-te entrar o no.
Entres dels primers i a la hora ja no hi ha lloc per ningú, és el que diriem aforament complert. T'hi fixes i en realitat el que hi ha a cada taula son la meitad de seients ocupats i la meitad ocupada per papers sense nom que reserven als colegues de.
El que mes fort em sembla d'aquest primer fenomen és que hi han veritables baralles pel lloc i per poder entrar.

2. El tipic fenomen cafe, cigaretes i altres substancies. Es ben sabut que en aquesta epoca falten hores per arribar a una fita (aprovar l'examen, treure nota, o buscar la matricula). Mai es començara a estudiar abans (nooooo!) i quan t'enganxa el toro mai hi ha prou dies. La solució? sembla ser qualsevol cosa que t'ajudi a mantenir-te en ple rendiment el maxim de temps. La cafeïna sol ser la fidel aliada. Jo com a maxim arribo a 3 diaris però molts dirien que aixó no es res. Com que ara ja se que la trimetilxantina ( o café) genera tolerancia, és a dir que cada cop en necessites mes perque faci el mateix efecte i amés amb quadres dificilmente reversibles, no m'agrada abusar-ne més del estrictament necessari. En epoques normals en prenc un (cafe amb llet matinet) i pot caure algun talladet despres de dinar. A l'estiu procuro prescindir-ne.
Tot i aixi un café ben fet és un plaer indescriptible.
El piti, la paraula que fa que tots els companys de taula s'aixequin i entinguin que es fa un descans de 10 minutets. En aquest temps que hauria de servir d'esbarjo, en realitat, serveix per aclarir dubtes, dir lo dificil o com odies l'assignatura en qüestió i remugar que ja no en pots més, d'estudiar. El dscans piti pot ser acompanyat d'un café ranci de maquina, ja que no hi ha temps per anar al bar a fer un café decent.
A part de lo més tipic, el redbull ja es famos també per aguantar tant de dia com de nit a part de la dolçor i aquella olor repugnant. He vist bosses senceres de bolleria industrial fins al cap damunt amb la teoria que és glucosa pel cervell. M'agradaria preguntar que es per l'estomag pero no ho acostumo a fer. La resta de substancies les desconec.

3. La nit abans. Hi ha qui no dorm. El que fa que el dia de l'examn potser aguanti mentre el fa, pero al sortir ha d'anar corrents a dormir i comença el cicle dels horaris invertits. Hi ha qui dorm 2 horetes perque és incapaç d'aguantar la nit sencera pero solen ser els que a partir de la 1h de la nit el cervell ja no treballa i es declara en vaga general. Hi ha qui dorm tota la nit o, com jo, un minim de 5-6 horetes per rendir l'endema. Prefereixo llevar-me d'hora, dec ser més matinera.

El post s'esta fent llargot i encara ni haurien molts de fenomens biblioteca pero ho deixarem per avui.

Estudiant

Blocaire Invisible

Pensant, pensant, jo pensava "que li regalaras a la teva blocaire invisible?". Qué li pot fer gracia? que li pot agradar?
Recapitulem:

1. No la tinc linkada a la meva barra lateral.
2. Escriu molt sovint. (molt mes que jo!!)
3. Es molt més jove com a blocaire que jo, perque el seu bloc es del novembre del 2008.

I es que el meu blocaire invisible eeeeeeeeeeeeeeeeeeeees:

La







Kika's log

Pero el meu regal ha de ser ben personal vaig pensar, una cosa per al seu bloc em deia. Per donarli color, per fer-li companyia-tot i que te moooooooolts seguidors-, per cuidar-la, per jugar, per distreure's, pero sobretot una cosa meva.
I per aixo li regalo la meva mascota!! la turtu. :)

adopt your own virtual pet!

La turtu va estar un temps fora, ella també va fer un erasmus, li hauras d'ensenyar moltes cosetes. Siusplau cuidala molt be que me l'estimo molt. Jo vindre a visitar-la sempre que pugui.

BON DIA DE REIS KIKA (i a la resta tambeeeeeeeee!!)

2009

In somma un buon anno il 2009:
- Un any on he compartit pis.
- On he pagat factures.
- He rebut beques (perque les havia demanades l'any anterior).
- He aprés una nova llengua.
- He conegut infinitat de gent que sé que mai mes veuré, altres seran sempre amb mi.
- Un any on he entes el que significa anhelar independitzar-se.
- Any de encaminar el meu futur profesional.
- Any de solteria (fent-ne ús).
_ Any del meu desitjar viatge a Cuba.
- Trobar els amics i sentir-los aprop.
- Un any de dificil readaptació.
- Aprendre a conviure altre cop amb la familia.
- D'aprendre, aprendre i aprendre.

I aquest 2010 qué? qué vé ara? BON ANY PER TOTS AMICS (marxo de farra :P)

Ja'l tenim aqui.

En Mon s'ha currat un pessebre espectacular on tots els participants posavem una figureta.



Us agrada a meva pastoreta i la cistelleta q porta? Crec q li quedarien bé les sabates vermelles que rulen pels blogs ultimement. ;)

Pista pel meu blocaire invisible: Es molt més jove com a blocaire que jo.

Cada ovella al seu corral

Un xic d'humor entre dies ferragosos.
Mai m'ha agradat el Nadal.
Envejo la gent que sí perque vol dir moltes coses a nivell familiar.
El fet es que per Nadal cada ovella al seu corral tant si t'agrada com si no.
Per mi encara no pot arribar el Nadal. Segueixo fent feina tot i tenir vacances, no he comprat regals, em llevo massa d'hora per ser festiu pero no m'ilusiona res de les festes, d'aqui res serem al 2010 i encara penso en l'any anterior.
Doncs si, tu,tot i aixi es Nadal.
He pensat que ja que no m'agrada, de fer-me un "altre nadal" al blog, penjant boletes de cristall, d'aquelles q et reflexes quan t'hi mires. I la veritat també he intentat fer una mica meu el nadal real perque ja estem tots prou cremats. Espero treure de sota el llit un polsim d'il·lusió i que se'm comportin els quatre que fan pagar el nadal a tots any rera any, espero que la boca de l'estomag no se'm retorci abans del dinar i poder seure vora al foc sentint-me bé.
No sé si tot aixó és possible pero si no ho demanés hauria perdut tota esperança i us asseguro que em keda el temps de contar un estel.

No sé com he acabat escribint aquest post perque només venia a desitjar-vos BON NADAL, que cada família té el seu corral.

Pista pel meu blocaire invisible: Escriu molt sovint.
Demanda pel blocaire que m'ho fa a mi: ON ETS??? NO TENS CAP PISTETA PER A MI???

Altres nadals

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

-Recordes quan vam estar a Bratislava?
-Es clar, quin fred que feia. Tu anaves tota abrigadota amb aquell gorro tant graciós.
Em despentina i somric.
-Aquesta foto...la fas fer tu, oi?
-Quina, quina?- deixa el llibre sobre el nordic obert per la pagina 32 i s'apropa a veure sobre el portatil que tinc sobre les cames la foto en questió.
-mmmmm pero aixó on era?
-Si, home!! Aquell mercat de Nadal, sisí estic segura que la vas fer tu perque mentre jo mirava embadalida paradetes tu et vas dedicar a fer fotos sense treure't els guans.
Una rialla compratida.
- Ai si!! com et va costar trobar el regal del teu amic invisible. Si fins i tot ens va començar a ploure i vam haver de correr fins aquella cafeteria que per sempre més serà la nostra preferida.
Deixo el portatil a terra i m'arropo prop seu.
-gairebé tinc fred només de pensar-ho.
-Vine cap a qui que s'està molt calentet i porta els peus que sé, que com sempre, els tens gelats.

Pista del meu amic invisible: No el tinc linkat a la meva barra lateral

La tardor va fer l'amor amb l'hivern

La tardor vestida amb la seva elegant túnica marronósa, arrossegava com una núvia la cua per terra, tota plena de fulles caduques.
Les va voler totes per ella per les cites que tenia amb l’estiu. Un dia i un altre la tardor no va sortir de casa sinó que feia que l’estiu envaís els carrers i li cantés cançons d’amor sota el balcó. Ella volia lluir el seu vestit llarg com els dies que l’estiu li prometia vora el mar.

Ella, però, mai eixia de la seva cova, només treia el cap pel balcó i enviava algun beset a l’aire calent que l’estiu emetia , provocat per ella. Pels seus ulls de color mel, la seva cabellera pèl-roja i aquell somriure tan seductor.
Tan va tontejar la Tardor amb l’estiu que ell un dia, va marxar. Potser algú altre trobaria bones les seves maduixes que amb la tardor es pansirien.

Sense dies de dol, l’hivern va entrar ca la tardor. Ella va restar perplexa asseguda en el seu gronxador de fusta. La seva blancor la fascinava i li feia por al mateix temps. L’hivern s’apropà i li acaricià la seva cara tíbia, un escalfred fa recorre l’esquena de la tardor. Els seus dits glaçats van fer que de les galtes naixés un nervi, que recorregués totes les vertebres de la columna de la tardor i morís al centre del cós. Va sentir punxada al seu sexe. No va saber distingir entre plaer i dolor; massa curt. L’esglai va fer que de seva boca sortís un -Ah! I d’aquí el baf que indicava que ella s’havia rendit, ja no caurien més fulles.

L’endemà la ciutat era freda-gelada-congelada.

nova proposta: DÉJÀ TÉ LA MÀ TOO MUCH STRONG, DONA!

Nois,
es época de nadal, de vacances, de menjar molt i de noves propostes.
En Robertinhos m'ha fet complice directa d'una: Un concrurs de fotografia.
En qué consisteix?

hi ha 4 categories:

* Flora i Fauna. (animalillus i floretes)

* Menjar i begudes. (genial per apats nadalencs)

* Paisatges o ciutats (per akells q us pegueu viatges q fan enveja)

* Retocs fotografics. (pels amants del fotoxó)

Hi ha 4 blogaires implicats per complicr el tema i posar-li més emoció: Llum de Dona, Té la mà Maria, Robertinhos i jo.

Voleu saber més cosetes? clickeu a la barra lateral on el Djembé del meu amic Tourek i tindreu les bases completes.

Va, no em digueu que no tindreu oportunitat de treure la camàra, ni que no faig bones fotos pq tots, TOTS acabem fent alguna q altra foto. Para muestra un botón: