El caçador

Despertes en el desordenat habitacle en el que vius. Poses els peus a terra, fred com el gel, i mires al teu voltant. Una mica confós però content d’estar sol t’aixeques i camines cap a la cuina. Obres la nevera, queden restes de la pizza de fa dos dies, te la menges i tanques la nevera deixant l’insecte mort refredant-se, sense més companyia que una capsa de pizza.

Mires per la finestra, fa un dia esplendorós. És un bon dia per caçar, ja és hora de menjar carn de la bona. Ets tot un expert en caça, de ben petit ton pare te’n va ensenyar i és l’única cosa que saps fer bé en aquest món. I t’agrada, i tant que t’agrada. T’encanta.

Fa ja uns dies que no caces, una setmana i mitja per ser exactes. Els teus budells et diuen que ja és hora, la pizza i les patates de bossa no poden alimentar-te eternament. Però ha estat una mala temporada, la pluja ha fet que totes les bones espècies s’amaguessin i et fos impossible sortir de casa per aconseguir carn.

Però per fi ha arribat el bon temps i pots practicar el teu hobby. A més a més avui no has d’anar a treballar. Bé, ni avui ni mai, et van acomiadar l’altre dia de l’última feina que havies aconseguir en aquell restaurant d’hamburgueses per mala conducta.¿Per què era? A sí, falta de respecte cap al personal femení i les clientes. Bajanades, elles t’ho demanaven a crits. Però ja no importa, avui estàs content, avui el dia serà meravellós.

Obres l’armari de caça, l’únic que està mitjanament endreçat de tota la casa, i busques amb la mirada el teu ganivet de caça preferit. Altres caçadors maten les seves preses amb diferents armes, normalment de foc, però tu no, tu prefereixes el ganivet. T’agrada atrapar la presa de cop, clavar-li el gabinet ben profund i esperar a que es dessagni, sentint com perd la vida a les teves mans. Després la portes a casa i la neteges, l’esbudelles i la talles, la prepares per menjar, tal i com el pare et va ensenyar. 

Avui et ve de gust una femella, jove i tendra, i ben alimentada. Per aquesta regió n’hi ha  moltes espècies diferents que podrien ser del teu gust. No t’importa com sigui, ni la seva mida, mentre sigui femella. Els mascles són massa secs pel teu gust, però quan és necessari en caces també.

Han  passat les hores i el sol ja s’està ponent, t’agrada caçar de nit, perquè si no la gent sospita. A ningú li agrada que cacis, i no saps perquè, és una cosa natural, està en l’ADN humà. Però està mal vist. Suposes que la gent de la regió té por de que s’acabin les espècies, però tu saps que això no passarà. I no t’importa el que pensin, tu caces com ho feia ton pare i mai ningú no t’ha enxampat. 

Surts de casa amb una jaqueta i l'instrumental de caça, entres en la furgoneta plena de porqueria i condueixes cap al bosc. Vas al teu racó preferit, on hi ha les millors espècies. T’amagues en un matoll uns metres més lluny del teu cotxe i esperes, pacient. Saps que tard o d’hora apareixerà el que necessites. L’hora de caçar s’apropa.

I ja és aquí, ja l’has trobada. No saps què l’ha portat a apropar-se a tu però no t’importa. Esperes, silenciós, al moment oportú per llançar-t’hi, imaginant-te què bona estarà quan la tastis. Ja estàs llest. Saltes, et descobreixes gairebé sense que ella se n’adoni i li claves el ganivet sense que pugui reaccionar.

La noia no crida, no li dona temps. La mires mentre la vida se li escapa, mentre et mira amb els ulls sense llum, mentre la sang regalima del seu coll i cau a terra formant un bassal enganxós. La pentines una mica i li mires la cara, és preciosa, blanca com la neu a casa de la pèrdua de sang. En un joc sinistre l’anomenes Blancaneus i la beses en els llavis, freds com el gel, com si pogués despertar d'un encanteri de conte. Però ella es manté immòbil. Somrius i l’agafes amb delicadesa, te l’emportes d’allà abans ningú no la trobi a faltar.

Ha estat una bona caça, avui menjaràs  bé.

Cançons d'un temps passat II

Feia temps que volia continuar amb aquesta secció així que per fi m'he animat i he escollit quatre cançons més que ensenyar. Com en l'anterior entrada són cançons en diferents idiomes i del segle XX, tot i que aquest cop m'he centrar en els anys 70.

Començaré amb una en castellà: Margarita, de Ricardo Cocciante, una de les cançons més maques que he escoltat en la meva vida. La cançó és de 1976 i està cantada pel cantant en italià i castellà (ell és italofrancès, però en aquella època era molt comú portar les cançons a la Península en castellà, això segons informació paterna). He escollit la versió en castellà perquè és l'idioma en el que la he escoltada sempre, la que em va ensenyar mon pare, però la versió italiana és també preciosa.

La segona cançó és una més coneguda, es tracta d'American Pie de Don McLean, de l'any 1971. La cançó , segons Viquipèdia, no us mentiré, fa referència a la història del Rock and Roll, començant en el moment de la mort dels músics Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper. La lletra de la cançó ha tingut moltes interpretacions, però el cantant mai ha volgut revelar el significat. Independentment del que signifiqui o deixi de significar, American Pie és una de les millors cançons de la història de la música, i personalment una de les meves preferides. És bastant llarga però no es fa pesada.

La tercera cançó és un altre clàssic en anglès, es tracta de Piano Man, de Billy Joel de 1973. La cançó explica el treball d'un pianista en un bar, de com va explicant les històries de la gent que va coneixent durant les nits que es passa allà tocant. Segons fons viquipedistes la cançó narra de forma fictícia la vida de Joel després del fracàs del seu primer àlbum Cold Spring Harbor. La cançó no va tenir èxit quan va sortir com a single, enseguida va ser oblidada pels mitjans de comunicació. Va arribar a la fama quan va ser inclosa en el disc The Stranger de 1977 i s'ha convertit en una de les cançons emblema del cantant.

I acabem amb una cançó que em va suggerir l'Assumpta. És molt coneguda, i a mi personalment m'encanta cantarla quan pillo algú que la vulgui cantar amb mi (cantar un duo a soles és una mica trist). La cançó és Don't go breaking my heart d'Elton John i Kiki Dee, de l'any 1976. És un dels duets més famosos que existeixen, ha estat versionada per molts cantants i no faltarà mai en un bon karaoke. 

Aquí s'acaba el segon post de "Cançons d'un temps passat", espero que gaudiu d'aquestes cançons tan com jo i ja sabeu, si teniu qualsevol suggerència per la següent edició digueu-me-la i la posaré encantada. 

"The night is dark and full of terrors...

...but the fire burns them all away"

La setmana passada vaig acabar de llegir A Clash of Kings, segon llibre de la saga A Song of Ice and Fire  de George R. R. Martin (aquest cop en anglès, gairebé moro amb les escenes de lluita però he sobreviscut). El llibre segueix el magnífic estil de l'anterior, introduint noves trames i nous personatges i continuant amb els anteriors. No puc dir gaires coses sense espatllar-vos el final del primer llibre, així que em limitaré el màxim possible.

El llibre m'ha agradat molt, potser no tant com A Game of Thrones, però m'ha agradat molt. Algunes trames se m'han fet pesades o avorrides (em sap greu Davos, però no hi ha qui et tragui. I tu, Theon, no sé si ets pitjor i tot) però en general m'han agradat, en especial la de la meva estimada Arya (tot i que les trames dels Stark en general m'agraden bastant).Malauradament, tal i com em va passar amb el primer llibre, internet em va espatllar algunes de les sorpreses del llibre, però encara i així hi ha moltes coses que no m'esperava, canvis totals de trama que m'han fet patir de valent. Tinc moltes ganes, moltíssimes, de llegir A Storm of Swords, espero que pugui ser aviat. 

Pel que fa a la segona temporada de la sèrie Game of Thrones, també em va agradar molt. La llàstima és que han canviat prou coses del llibre (algunes escenes les han canviat completament, altres se les han inventat i algunes de les bones no les han gravat) però en general m'ha agradat molt, l'escenificació, el vestuari, la música, els actors i tot en general segueix sent espectacular. Però la cosa que m'ha molestat de la segona temporada és que han introduït aspectes del tercer llibre (o això m'han dit amics que se'ls han llegit ja tots) i per tant ja m'han espatllat trames del que m'espera a A Storm of Swords... però en fi, ja començo a acostumar-me a que m'espatllin aquesta saga.


Per una altra banda, us vull ensenyar un vídeo paròdia de la cançó de l'opening de la sèrie. És una bajanada però a mi em va fer molta gràcia quan me la van ensenyar unes amigues i ara cada cop que comença un episodi de la sèrie no me la puc treure del cap. És una paròdia, així que no us espereu coses agradables, però sí gracioses (segons el meu criteri, si no rieu no em tireu pedres, estaré molt agraïda). 

No m'ho tingueu massa en compte.

Ja està gairebé aquí

Ja l'ensumo, ja està aquí, ja s'apropa i no penso deixar que se m'escapi. 

Puc sentir el sol i l'aigua de mar en la meva pell; puc assaborir els gelats, el meló i les amanides d'arròs; puc ensumar l'aire de mar i la pólvora dels correfocs; puc veure els trencs d'alba a la sorra, les caminades per la platja i les excursions a castells i monestirs; i puc escoltar els ocells cantant de bon matí i els petards de Sant Joan animant els carrers.

Ja arriba l'estiu, i després d'uns mesos molt estressants realment necessito desconnectar i viure el meu propi estiu "Estrella Damm". Necessito llegir molt, moltíssim. Em moro de ganes de menjar-me tots els llibre de l'estanteria que m'estan cridant com bojos que me'ls emporti a tot arreu. També tinc ganes de fer moltes excursions per Catalunya, he de buscar tots els castells i monestirs que encara em quedin per visitar i totes les rutes de senderisme que pugui fer. Vull veure també moltes sèries, tant les que tinc endarrerides (aquest segon semestre m'ha impedit bàsicament veure sèries), com les que vull començar i les que vull tornar a veure (em vaig comprar les temporades de Lost i Life on Mars i tinc moltíssimes ganes de tornar-les a veure). Tinc ganes de cuinar moltes receptes que he anat guardant però que no he tingut temps de fer, d'anar a les festes populars de Gràcia i del meu poble i gaudir dels correfocs i d'algun que altre concert, necessito anar a la platja a capbussar-me a l'aigua, anar en patinet i prendre el sol mentre llegeixo o escolto música. I també tinc ganes de realitzar el viatge que estic planejant amb tres amigues a Londres, que encara que serà a principis de setembre ja ens té molt ocupades i emocionades. Vull fer moltes coses! Necessito fer moltes coses! I necessito poder no fer res també! Poder dir "doncs ara em ve de gust fer-me una becaina" tot i que jo mai no en vaig de becaines! Déu meu vull fer tot i no vull fer res!

Aquesta setmana per fi faig l'últim examen oral, m'acaben de donar les notes i ja està, ja sóc lliure! No m'ho puc creure, per fi comença l'estiu, el tan anhelat estiu! Adéu a les assignatures que no m'agraden, adéu als professors incompetents, adéu a l'assemblea d'estudiants i les vagues, adéu als examens i treballs! Hola llibertat, hola temps lliure, hola estiu!

Ei, també he de dir que trobaré a faltar uns quants professors que m'han agradat molt i assignatures que he estimat amb tota la meva ànima, que amb això no vull dir que tot hagi estat horrible! I trobaré molt a faltar la gent i les amistats que he fet durant el curs i que no podré veure fins al curs vinent. Però sobre la universitat ja en parlaré en una altra entrada, aquesta és l'entrada de benvinguda a l'estiu!

Us deixo l'anunci d'Estrella Damm de 2009 amb la cançó "Summercat", ja que personalment és el que més m'agrada de tots i el que em fa sentir que és estiu.

Espero que els vostres estius siguin magnífics tant com jo espero que el meu ho sigui. Ara que tindré temps lliure m'agradaria escriure moltes més entrades, a veure si és veritat!

Winter is coming

"When you play the game of thrones you win or you die"

L'altre dia vaig acabar de llegir el primer llibre de la saga A Song of Ice and Fire (Canción de Fuego y Hielo) A Game of Thrones (Juego de Tronos) i ahir a la nit vaig acabar de veure la primera temporada de la sèrie. Les ganes que tinc de llegir-me A Clash of Kings (Choque de Reyes) i veure'm la segona temporada són inimaginables...

 

Vaig començar a llegir el llibre perquè una amiga de la universitat ens va dir que eren genials i que de veritat pagava la pena llegir-los, ella mateixa em va deixar el seu exemplar de Juego de Tronos. A part de que la historia era molt bona em va donar el plus de que estava ambientada en un món de ficció de caire Medieval, i jo estic perdudament enamorada de tot el que estigui relacionat amb l'Edat Mitjana. Finalment vaig caure i vaig començar a llegir el primer llibre. I solament els examens em van poder parar, però en acabar-los vaig tornar a agafar la lectura i en un cap de setmana em vaig menjar el llibre. 

El llibre és absorbent, els personatges estan ben estructurats i m'ha agradat molt l'estil de narrador, ja que cada capítol està vist sota el punt de vista d'un personatge diferent, tot i que gairebé sempre centrant-se en la família Stark (Ai els Stark! Em porten pel camí de l'amargura, pobrets meus...). Però la trama està molt ben lligada i tot molt ben estructurat, tot i que arriba un moment en el que et comences a confondre amb tants noms. El final és molt bo i et deixa amb moltes ganes de continuar, molt "heartbreaking" però. És una d'aquestes sagues en les que tens prohibit estimar-te un personatge perquè alguna cosa dolenta li passarà. La llàstima és que gràcies al nostre amic Internet ja sabia que passaria al final, però bé, jo vaig plorar igualment... (sí, ho confesso, però es que em vaig posar molt emotiva...). Però pel que fa la resta em va agradar molt. Algunes parts es passen més lentes que unes altres, però això és obvi en qualsevol novel·la. 

Pel que fa la sèrie m'ha agradat també molt. La HBO ha fet un treball increïble portant aquesta saga a la televisió i l'ambientació, banda sonora, opening (molt llarg però molt "currat"), caracterització, actors (un elenc realment bo) i diàlegs són molt bons, i també els efectes especials, sobretot quan es tracta de sang i fetge. Tot i això, com és normal, he trobat coses que no m'agraden massa, com per exemple massa sexe pel meu gust. No em malinterpreteu i penseu que sóc una estreta de ment, el que vull dir és que potser s'han passat amb les escenes de sexe. En el llibre n'hi ha, i moltes, però en la sèrie han inclòs escenes que ni tan sols estaven en la novel·la i en canvi s'han saltat altres com alguna batalla o algun altre detall que personalment trobo més important que tant de sexe. Però que hi farem, això és el que ven, no? El que m'ha decebut també una mica és el fet de que els llops gairebé no sortissin, perquè en el llibre tenen un paper molt important (i a més m'agraden molt els llops), però això ho entenc perquè suposo que és difícil treballar amb llops/gossos en tantes escenes.

Però bé, en general estic molt satisfeta i amb moltes ganes de llegir el següent llibre de la saga, que si tot va bé una amiga em deixarà dintre de poc (i en anglès, que sempre és millor). M'he sentit molt temptada de comprar-me'ls, però són molts i cars i ja no tinc massa diners que gastar...