"The night is dark and full of terrors...

...but the fire burns them all away"

La setmana passada vaig acabar de llegir A Clash of Kings, segon llibre de la saga A Song of Ice and Fire  de George R. R. Martin (aquest cop en anglès, gairebé moro amb les escenes de lluita però he sobreviscut). El llibre segueix el magnífic estil de l'anterior, introduint noves trames i nous personatges i continuant amb els anteriors. No puc dir gaires coses sense espatllar-vos el final del primer llibre, així que em limitaré el màxim possible.

El llibre m'ha agradat molt, potser no tant com A Game of Thrones, però m'ha agradat molt. Algunes trames se m'han fet pesades o avorrides (em sap greu Davos, però no hi ha qui et tragui. I tu, Theon, no sé si ets pitjor i tot) però en general m'han agradat, en especial la de la meva estimada Arya (tot i que les trames dels Stark en general m'agraden bastant).Malauradament, tal i com em va passar amb el primer llibre, internet em va espatllar algunes de les sorpreses del llibre, però encara i així hi ha moltes coses que no m'esperava, canvis totals de trama que m'han fet patir de valent. Tinc moltes ganes, moltíssimes, de llegir A Storm of Swords, espero que pugui ser aviat. 

Pel que fa a la segona temporada de la sèrie Game of Thrones, també em va agradar molt. La llàstima és que han canviat prou coses del llibre (algunes escenes les han canviat completament, altres se les han inventat i algunes de les bones no les han gravat) però en general m'ha agradat molt, l'escenificació, el vestuari, la música, els actors i tot en general segueix sent espectacular. Però la cosa que m'ha molestat de la segona temporada és que han introduït aspectes del tercer llibre (o això m'han dit amics que se'ls han llegit ja tots) i per tant ja m'han espatllat trames del que m'espera a A Storm of Swords... però en fi, ja començo a acostumar-me a que m'espatllin aquesta saga.


Per una altra banda, us vull ensenyar un vídeo paròdia de la cançó de l'opening de la sèrie. És una bajanada però a mi em va fer molta gràcia quan me la van ensenyar unes amigues i ara cada cop que comença un episodi de la sèrie no me la puc treure del cap. És una paròdia, així que no us espereu coses agradables, però sí gracioses (segons el meu criteri, si no rieu no em tireu pedres, estaré molt agraïda). 

No m'ho tingueu massa en compte.

Winter is coming

"When you play the game of thrones you win or you die"

L'altre dia vaig acabar de llegir el primer llibre de la saga A Song of Ice and Fire (Canción de Fuego y Hielo) A Game of Thrones (Juego de Tronos) i ahir a la nit vaig acabar de veure la primera temporada de la sèrie. Les ganes que tinc de llegir-me A Clash of Kings (Choque de Reyes) i veure'm la segona temporada són inimaginables...

 

Vaig començar a llegir el llibre perquè una amiga de la universitat ens va dir que eren genials i que de veritat pagava la pena llegir-los, ella mateixa em va deixar el seu exemplar de Juego de Tronos. A part de que la historia era molt bona em va donar el plus de que estava ambientada en un món de ficció de caire Medieval, i jo estic perdudament enamorada de tot el que estigui relacionat amb l'Edat Mitjana. Finalment vaig caure i vaig començar a llegir el primer llibre. I solament els examens em van poder parar, però en acabar-los vaig tornar a agafar la lectura i en un cap de setmana em vaig menjar el llibre. 

El llibre és absorbent, els personatges estan ben estructurats i m'ha agradat molt l'estil de narrador, ja que cada capítol està vist sota el punt de vista d'un personatge diferent, tot i que gairebé sempre centrant-se en la família Stark (Ai els Stark! Em porten pel camí de l'amargura, pobrets meus...). Però la trama està molt ben lligada i tot molt ben estructurat, tot i que arriba un moment en el que et comences a confondre amb tants noms. El final és molt bo i et deixa amb moltes ganes de continuar, molt "heartbreaking" però. És una d'aquestes sagues en les que tens prohibit estimar-te un personatge perquè alguna cosa dolenta li passarà. La llàstima és que gràcies al nostre amic Internet ja sabia que passaria al final, però bé, jo vaig plorar igualment... (sí, ho confesso, però es que em vaig posar molt emotiva...). Però pel que fa la resta em va agradar molt. Algunes parts es passen més lentes que unes altres, però això és obvi en qualsevol novel·la. 

Pel que fa la sèrie m'ha agradat també molt. La HBO ha fet un treball increïble portant aquesta saga a la televisió i l'ambientació, banda sonora, opening (molt llarg però molt "currat"), caracterització, actors (un elenc realment bo) i diàlegs són molt bons, i també els efectes especials, sobretot quan es tracta de sang i fetge. Tot i això, com és normal, he trobat coses que no m'agraden massa, com per exemple massa sexe pel meu gust. No em malinterpreteu i penseu que sóc una estreta de ment, el que vull dir és que potser s'han passat amb les escenes de sexe. En el llibre n'hi ha, i moltes, però en la sèrie han inclòs escenes que ni tan sols estaven en la novel·la i en canvi s'han saltat altres com alguna batalla o algun altre detall que personalment trobo més important que tant de sexe. Però que hi farem, això és el que ven, no? El que m'ha decebut també una mica és el fet de que els llops gairebé no sortissin, perquè en el llibre tenen un paper molt important (i a més m'agraden molt els llops), però això ho entenc perquè suposo que és difícil treballar amb llops/gossos en tantes escenes.

Però bé, en general estic molt satisfeta i amb moltes ganes de llegir el següent llibre de la saga, que si tot va bé una amiga em deixarà dintre de poc (i en anglès, que sempre és millor). M'he sentit molt temptada de comprar-me'ls, però són molts i cars i ja no tinc massa diners que gastar...

Dos anys després

Sembla mentida que faci dos anys que es va acabar Lost. Costa de creure que en un dia com avui em passés tota la nit desperta esperant que a Cuatro fessin el livestream de l'últim episodi, de mala qualitat i pitjors subtítols, intentant aguantar desperta al sofà. Però va pagar la pena, perquè era Lost. Era el fi de la millor sèrie que he vist en la meva vida i a la que sempre tindré una estima especial. Dos anys després segueix sent igual d'increïble que el primer dia. 

Mad Dogs, season 2

Petita entrada per donar-vos la gran notícia de que Mad Dogs estrena la seva segona temporada aquest dijous que ve (19 de Gener) i l'egaara no cap en sí de l'emoció. La gran sort és que el dijous acabo examens així que podré veure-ho sense preocupar-me! Us deixo la promo d'aquesta segona temporada que promet ser molt bona, després de l'increïble final de la primera (Quin final!!!). Però tranquils, és una promo, no el trailer, així que res d'spoilers.

I no sentireu res més de mi fins la setmana que ve perquè estic en mig d'examens, però en quan els acabi em bolcaré molt en el blog, us cansareu de tenir-me per aquí! I per suposat, quan s'acabi la temporada, ja en faré l'entrada.

Supernatural

Avís important: aquesta sèrie us arrancarà el cor, el trepitjarà i us el destrossarà sense que pugeu fer res per evitar-ho.

Doncs, sí, us porto una altra sèrie. Aquesta és bastant especial. El primer cop que vaig veure un episodi d’aquesta sèrie anava a la ESO (farà uns quatre anys...) i recordo que una amiga es va posar malalta així que vaig anar-la a visitar. A ella li encantaven les pel·lícules i sèries de por així que no sé com va acabar enredant-me perquè veiés amb ella alguns episodis de la primera temporada. Quina por que vaig passar! Jo en aquella època era molt poruga (encara ho sóc, però ja no tant...) i ho vaig passar fatal, tant que em vaig jurar no tornar a veure la sèrie en ma vida. I així va anar la cosa fins que en arribar a la universitat una amiga em va animar a veure-la. Al principi no em va entusiasmar gaire, pensava que estava bé però no creia que m’arribés a enganxar, a la meitat de la primera temporada ja estava enganxada!

Els protagonistes són en Dean (Jensen Ackles) i en Sam Winchester (Jared Padalecki), orfes de mare i naturals de Lawrence, Kansas. Des de la violenta mort de Mary Winchester (al pilot) a mans d'un ésser sobrenatural, John Winchester es volcà en la recerca d’aquest ésser i introduí els seus fills en el "negoci familiar". Al cap dels anys en Sam va decidir fugir d’aquesta vida, però quan pensava que ja ho havia deixat tot enrere apareix el seu germà Dean per tornar-lo a ficar en aquest món. El seu pare ha desaparegut en mig d’una caça i en Dean el necessita per trobar-lo. Amb l’ajuda del diari de son pare els dos germans el buscaran per tot el país mentre cacen éssers sobrenaturals pel camí. Viatgen en un Chevrolet Impala del 1967, el qual s’ha convertit en un símbol de la sèrie i és considerat com un personatge més.

Des de ben petit en Dean ha cuidat a en Sam, volcant-se de manera incondicional en ell, suplint la figura materna i paterna i protegint-lo dels perills reals d'un món desconegut. Dean té en John per un model a seguir, és extremament fidel al seu pare i li professa un respecte i admiració reverencials, molt al contrari d'en Sam, qui es nega a viure la vida de caçador que li volen imposar i discuteix constantment amb son pare. Enemistat amb ell finalment fuig de la seva família per estudiar Dret a Stanford, on pretenia començar una vida corrent allunyada del món sobrenatural.

Potser per molta gent no ho serà, però la sèrie és de por (com a mínim les dues primeres temporades fan molta por). Personalment no crec que aquesta sèrie tingui res que envejar-li a qualsevol pel·lícula de terror, probablement fa més por que algunes. Però no tot és terror, la cosa es compensa amb dosis d’humor, hi ha episodis molt graciosos i originals, acció i aventura. Les trames evolucionen molt al llarg de les temporades, passen de caçar monstres de llegendes urbanes d’Estats Units o les criatures clàssiques com vampirs, fantasmes i homes llop, a temes més complexos i apocalíptics. I a partir de la quarta temporada apareix un personatge, en Castiel, que ha arribat a convertir-se en un protagonista, però no us puc dir res més perquè serien spoilers. Però és un gran personatge, just saying. A més, amb un gran sentit de l’humor els guionistes saben com riure’s del món absurd que de tant en tant ens envolta, de les fans (sempre amb molt d’amor) i d’ells mateixos, cosa que no tothom sap fer.

Supernatural, creada pel gran Erik Kripke (conegut pels fans com a Lord Kripke) i estrenada el setembre de l’any 2005, actualment ja va per la setena temporada, cada temporada amb 22 episodis de 40 minuts (excepte la tercera que per problemes d’audiència solament va tenir 16 episodis). Personalment, ja ho dic, la sèrie m’encanta. I m’encanta tant que me la vaig veure sencera (vull dir que he atrapat l’episodi pel que van a EEUU) en un mes i mig. I’m not kidding. Sé que sembla una bogeria, però de veritat la sèrie enganxa molt! Paga la pena veure-la.

També vull comentar que la sèrie té una excel·lent banda sonora, la qual es composa, majoritàriament, de Rock Clàssic i Metal amb cançons de Metallica, AC/DC, Black Sabbath, Iron Butterfly, Led Zeppelin, i altres. Això es deu sobretot als gustos musicals del creador. A més, en Dean i en Sam, com han d’utilitzar noms falsos molt sovint (agents de l’FBI, rangers, electricistes, cures...) utilitzen noms de components de les bandes com a alies.

I com sempre us dic, si decidiu veure la sèrie intenteu fer-ho en anglès, tot i que el dobletge al castellà no és dolent sempre és millor escoltar les veus originals (sobretot la d'en Castiel, aquesta sí que és obligatòria escoltar-la en anglès!). Per acabar, si decidiu veure la sèrie, us deixo aquí un petit detall, coses que necessitareu en el vostre viatge pels móns sobrenaturals. 

Au revoire! Per cert, aquesta ha estat la primera entrada de 2012, quina gràcia.

Mad Dogs, a holiday to die for.

Una altra de les grans sèries que he tingut el plaer de veure aquests mesos és Mad Dogs, també britànica. Aquesta sèrie d’Sky1 HD (Sí, existeix vida després de la BBC, tot i que ella sempre ocuparà un lloc especial en el meu cor) tracta sobre com unes idíl·liques vacances de 4 amics a Mallorca es converteixen en un malson surrealista.

Gravada a Mallorca i amb solament 4 episodis, Mad Dogs explica la història de 4 amics anglesos que van a passar unes petites vacances a la vil·la del seu amic Alvo, ric i a punt de jubilar-se (molt prematurament). Però el que semblava que anaven a ser unes vacances perfectes torrant-se al sol i sortint de festa acaba convertint-se en un malson que posarà a prova a en Baxter, en Woddy, en Quinn i en Rick. No vull dir res més, seria destrossar la “sorpresa”. Però si voleu saber més segur que hi ha milers de resums per internet que podeu llegir.

Personalment m’ha encantat la sèrie, no solament perquè té una trama esplèndida, sinó també per les magnífiques actuacions d’en John Simm, en Philip Glenister, en Max Beesley i en Marc Warren, i també d'en Ben Chaplin. El fet de tornar a veure a John Simm i Philip Glenister actuar junts és una de les millors coses de la sèrie. Trobava a faltar la química d’aquests dos des de que vaig acabar-me Life on Mars. I no deceben pas, són uns magnífics actors.

La sèrie, surrealista però molt bona, té una mica de tot, humor (té algunes escenes molt èpiques),  drama i intriga, i tracta temes diversos, des d’assassinats a drogues passant per diners i sexe. Els personatges són més complexos del que semblen i amaguen algun que altre misteri. I creieu-me, quan dic que és surrealista, ho és.

Una cosa que m’encanta de la sèrie és que com està gravada i ambientada a Mallorca hi ha escenes en les que o bé els protagonistes diuen alguna cosa en castellà, o bé la gent del seu voltant ho fa i ells no s’empanen de res. És força divertit. Molt divertit.

Però, tot i que aquesta sèrie és magnífica, hi ha un problema: no està doblada ni al català ni al castellà i tampoc l’he trobada subtitulada. Això vol dir que, o bé feu com jo i la veieu en anglès sense subtitular des de youtube, o bé us espereu a que una ànima caritativa la subtituli o alguna cadena de televisió compri els drets de la sèrie i facin el doblatge (SISPLAU). Sé que això farà que probablement decidiu no veure-la, però espereu, doneu-li una oportunitat, paga la pena! És cert que no ho entendreu tot, però l’accent britànic s’entén força bé i pel context t’enteres de la majoria de l’argument. I si no enteneu alguna cosa sempre estic jo, podeu preguntar-me el que vulgueu, estic a la vostra disposició.

Aquí us deixo el tràiler que jo vaig veure i que em va intrigar tant que em va fer veure la sèrie (no és el tràiler oficial de la sèrie, sinó el tràiler que van fer per vendre els DVD, però trobo que aquest és més misteriós que l’altre, en l’oficial hi ha massa spoiler, però si voleu podeu trobar-lo a youtube) i també us deixo les tres promos fetes per David LaChapelle (s’entén llavors que siguin estranyes...): Promo 1, Promo 2, i la meva preferida (sóc dona, que voleu?) Promo 3.

Espero que si la arribeu a veure m’ho feu saber, i, òbviament, espero que us agradi tant com m’ha agradat a mi. L’he gaudit moltíssim! No sé perquè però em dóna la sensació de que aquesta sèrie pot agradar-li força a l'MBosch, espero que t’ho plantegis noi.

Life on Mars

Una d’aquestes sèries de televisió que m’he vist en aquests mesos és Life on Mars. Una paraula: perfecta. De veritat, és una gran sèrie. La BBC, com no, va crear una de les millors sèries de televisió que he tingut el plaer de veure.

Amb solament dues temporades de vuit episodis cadascuna, Life on Mars explica la historia del cap de policia Sam Tyler (John Simm) que, durant una investigació, és atropellat per un cotxe i desperta en l’any 1973. Allà es veurà atrapat en una comissaria de policia on el seu cap, Gene Hunt (Philip Glenister), alcohòlic, xenòfob i masclista, atrapa els criminals amb mà de ferro (pallisses, amenaces...), the old school way, per entendre’ns. En Sam, que no sap si s’està tornant boig, està en coma o ha viatjat en el temps, es desesperarà intentant canviar una comissaria de l’Anglaterra dels anys 70 mentre intenta tornar al seu temps.

A part del magnífic guió, trobo la idea molt original i l’adaptació als anys 70 és molt bona, Life on Mars disposa d’un altre gran punt a favor,  l’excel·lent elenc d’actors. Els dos actors protagonistes, John Simm i Philip Glenister, tenen una gran química, els seus personatges evolucionen molt durant la sèrie i creen una amistat molt curiosa que els actors saben transmetre d’una manera magistral. Sincerament trobo que són magnífics.

Una altra cosa que m’agrada de la sèrie és la BSO. Començant, obviament, per la cançó que dóna el nom a la sèrie, Life on Mars? de David Bowie (gràcies Senyor per aquesta gran cançó i sisplau fes que no quedi en l’oblit) és tractada brillantment durant diverses escenes. Sobretot el primer i l’últim cop que és utilitzada és perfecte, realment perfecte. Però a part d’aquesta magnífica cançó, la sèries està plena de cançons dels anys 70, les quals creen un ambient perfecte i et fan sentir de veritat en la època.

M’agradaria destacar, sense dir cap spoiler, no us preocupeu, el final d’aquesta sèrie. Sincerament, una de les millors peces de televisió que he vist en la meva vida. És probablement un dels millors finals de sèrie que existeixen, realment em va emocionar molt i em va mantenir desperta i consternada durant un bon temps. No me’l podia treure del cap, no parava de rumiar i rumiar i seguia sense ser capaç de ficar-me’l al cap. Avui encara em costa...

També vull destacar el que en Sam Tyler diu a l’opening de la sèrie:  “My name is Sam Tyler. I had an accident and I woke up in 1973. Am I mad, in a coma, or back in time? Whatever's happened, it's like I've landed on a different planet. Now, maybe if I can work out the reason, I can get home” (Don’t worry, l’egaara us ofereix una traducció: “El meu nom és Sam Tyler. Vaig tenir un accident i vaig despertar en el 1973. Estic boig, en coma o he retornat en el temps? Sigui el que sigui el que ha passat, és com si hagués aterrat en un altre planeta. Ara, potser si trobo la raó (de perquè estic aquí), pugui tornar a casa”).

No sé si us en recordareu però fa uns anys la cadena de televisió Antena 3 va decidir fer la versió d’aquesta sèrie a “la espanyola”, sorprenentment no va ser una mala adaptació. Jo recordo que la vaig veure just quan va sortir, en 2009, quan encara no sabia de l’existència de Life on Mars, i em va agradar força, especialment l’actuació d’Antonio Garrido com a Joaquín Gallardo (el Gene Hunt espanyol). El més interessant de la sèrie, a part de l’humor negre d’en Joaquín, era l’adaptació als anys 70 a Espanya, una Espanya que acabava de sortir de la dictadura i estava començant a canviar lentament (en aquesta versió el protagonista acaba en 1977). Tot i que està basada en Life on Mars he de dir que van canviar força coses, sobretot el final, però tot i així no està malament. Però jo us recomano que veieu Life on Mars.

Finalment, que crec que ja us estareu cansant de tanta lletra, us vull deixar els trailers de la sèrie, a veure si us empenyen a veure-la. Penseu que és curta, i estic segura de que no us en penedireu! Us deixo links de youtube: Trailer 1 and Trailer 2.

Llegint tot el que he escrit m’he adonat que he adjectivat molt la sèrie amb la paraula “perfecta”, però no m’importa que pugui quedar antiestètic perquè la sèrie de veritat paga la pena. Espero que si la veieu la gaudiu tant com jo (si us dic la veritat estic estalviant per comprar-me el pack de les dues temporades en DVD, and I regret nothing) i m’ho feu saber! I, com sempre, us recomano que la veieu en anglès. Està en castellà, i el doblatge no és dolent, però sóc de les que opinen que sempre és millor veure les sèries i pel·lícules en versió original.

Martin Freeman i Sherlock guanyen un Bafta

Bé, aquesta és una petita entrada que faig abans de penjar una que encara estic escrivint (en les estones que tinc lliures, que són poques). La qüestió és que aquesta nit s'han celebrat els BAFTA de televisió i estic molt contenta perquè Sherlock ha guanyat el premi al millor drama i Martin Freeman ha guanyat el premi al millor actor de suport! Felicitats! En el seu discurs, Freeman, amb l'humor que el caracteritza, ha rendit tribut a Benedict Cumberbatch, que no ha guanyat al final el premi al millor actor, i a la resta de l'equip. Me n'alegro molt, tant pel premi a Sherlock, magnífica sèrie que aquesta tardor tornarà (com a mínim a la BBC) i que ja s'està gravant, i per Martin Freeman, que, en la meva opinió, és un gran actor i s'ho mereixia moltíssim!
Us deixo el link del discurs de Freeman aquí, està en anglès (obvi) però s'entén perfectament.

THE CONSULTING DETECTIVE

Buona notte a tutti! Avui m'agradaria parlar-vos d'una meravellosa sèrie de televisió que vaig veure fa dues setmanes però que encara em té amb el mono ficat al cos! Us parlo de Sherlock, que potser ja coneixeu perquè la han donat pel 3xl  (gràcies tv3!) cada diumenge durant tres setmanes. Suposo que poc us ha costat deduir (perdoneu per la gràcia sense gràcia) que la sèrie tracta sobre aquesta clàssica figura londinenca anomenada Sherlock Holmes, que té a mig món encandilat des del segle XIX.

A mi personalment la figura de Sherlock Holmes mai m'ha atret especialment, quan anava a 2n d'ESO ens van fer llegir El perro de los Baskerville, i, em sap greu dir-ho, no vaig passar del tercer capítol. No sé si perquè en aquells moments la meva cultura era força menor a la que ara, encara rai, tinc, però no el vaig suportar (en realitat ningú de la classe va poder) i vaig decidir deixar-lo abandonat. Però quan van treure la pel·lícula de 2009 (amb Robert Downey Jr i Jude Law, com a Holmes i Watson respectivament) i vaig acabar decidint-me a veure-la a casa, em vaig enamorar, em van atrapar, que hi farem... I quan va sortir la sèrie en un principi no em va cridar l'atenció, però quan vaig veure que estava en català, gràcies al meravellós 3xl, vaig decidir veure el primer capítol per la web i, senyores i senyors, em vaig tornar a enamorar! 

Doncs aquesta sèrie de la BBC (cadena britànica) la protagonitzen Benedict Cumberbatch com a Holmes i Martin Freeman com a Watson (que per cert farà de Bilbo Bolson a la espero propera, encara que ho dubto, pel·lícula del Hobbit!!!!). La sèrie pren lloc al Londres actual i es pot observar molt la utilització d'ordinadors, telèfons mòbils i altres. En Watson, de la mateixa manera que el Watson clàssic, és un metge exmilitar, ferit a Afganistan, que per diverses circumstàncies acaba compartint pis amb un personatge molt curiós anomenat Sherlock, que, segons ell mateix, és detectiu consultor, l'únic del món, ja que ell mateix va inventar el terme. Plegats, en Sherlock i en John resoldran crims d'allò més estranys i curiosos, com a de ser. Sobretot per a que en Sherlock no s'avorreixi, que sinó estem tots perduts.

Doncs aquesta sèrie, malauradament, consta tan sols de 3 increïbles capítols de 90 minuts, i fins octubre no podrem veure la segona temporada, i això crema molt! Però molt! Que el final de l'últim capítol és dels que et maten! ¬¬

Tanmateix, a part d'uns increïbles actors i d'una bona trama, també podem fixar-nos en la BSO, que potser no és la millor del món però trobo que és perfecta per la sèrie, i alguns grans moments de diversió barrejats amb altres grans moments de tensió (a saber, la maleïda última escena del maleït últim episodi...). Pel que fa el doblatge...jo vaig veure el primer capítol en català i em va agradar molt, després els altres dos en anglès (no podia esperar...) i també em va agradar molt (home! És la versió original!) però vaig sentir un petit tros en castellà i gairebé trenco l'ordinador del desmai que m'agafava! Si no l'heu vista, mireu-la o en català o en anglès, però no ho feu en castellà! Personalment opino que és un horror i que li treu la gràcia a la sèrie (encara que tot són opinions).

La gran sort que tenim, però, és que existeix un episodi pilot no emès i que solament es pot veure al DVD (com a mínim al d'Anglaterra) PERÒ, que els simpàtics amics anglesos han volgut compartir amb tots els que naveguem per Internet...i jo tinc el meravellós link d'aquest episodi pilot (que és la mateixa història que Estudi en Rosa, és més, es diu igual, però més curt i amb algunes diferències) i que a mi personalment em va agradar molt! Algú l'ha vist? Si hi ha cap persona que sigui fan d'aquesta sèrie i que el vulgui veure, que m'ho digui que li passo el link, el vídeo està en anglès sense subtítols ni en anglès ni en castellà, però us asseguro que s'entén perfectament!!

Bé, em venia de gust motivar-me (i no m'he motivat el suficient...).

Espero opinions sobre la sèrie (a veure si algú l'ha vista i també li agrada...)

Fins aviat!

...egaara

PS - Us heu plantejat alguna vegada una conversa entre en Sherlock (com a mínim aquest Sherlock) i en Sheldon Cooper de The Big Bang Theory...? Déu meu, seria mooolt divertit!!!!! S'hauria de fer! Jo crec que s'odiarien i s'avindrien a mort, totes dues coses alhora!