Tsili no és cap heroïna. Però sobreviu al pitjor dels horrors: l'Holocaust nazi. Ella no ho sap, però en sobreviu.
Tsili es fa gran al mateix temps que aprèn a sobreviure. I també aprèn a fugir, sense aturar-se. A fugir de la crueltat, carregada de crueltat. Com tots els supervivents.
Aharon Appelfeld va escriure «Tsili. Història d'una vida» el 1982. Club Editor va publicar-ne la traducción catalana el 2013.
Appelfeld és un ciutadà israelià, nascut el 1932 a Czernowitz, Bucovina, un territori dividit entre Romania i Ucraïna. Tot i que la seva llengua materna és l'alemany, de ben jove escull escriure en hebreu. Per a Appelfeld, l'alemany està irremeiablement lligat a l'experiència de l'Holocaust. I troba que l'hebreu és concís, i conté la riquesa de la imatgeria bíblica. Actualment, és un dels escriptors en hebreu més premiats.
Precisament, l'Holocaust ha esdevingut el tema literari d'Appelfeld. Però no des de la referència explícita, o des del punt de vista autobiogràfic, sinó a través de la vida dels jueus europeus durant el segle XX. En especial, l'experiència vital dels supervivents que emigraren a Palestina, abans de la fundació de l'Esta d'Israel. L'Holocaust, per a Appelfeld, és context i metàfora.
«Tsili» és una novel·la breu. Captivadora i dessoladora. Feta, com la vida de la seva protagonista, més de silencis que de grans discursos. Una vida aspra, eixuta, grisa, feta «de treball, d'oblit i d'alguns moments inexplicables de delit».
No cal passar per l'experiència terriblement crua i dura de la Tsili per viure un dolor que sembla que només es pugui tornar fat i buit. Hi ha una frase de la novel·la que glaça: «Als ulls tenia l'amargor punyent de la gent que a l'hora de la veritat els estudis no els han servit de res». Glaça perquè il·lustra de manera alarmant l'amargor de molta gent que, avui dia, sobreviuen dolorosament en el seu present, un present sense il·lusió ni projecció, perquè el seu futur és aquest mateix present dolorós i buit.
Prefereixo contemplar-ho d'una altra manera, des de la lluita quotidiana, encara que sigui cansada, extenuant, desesperant. Com en el poema de M. Martí i Pol que us transcric aquí, del llibre «Temps d'interluni», i que fa molts anys que m'acompanya:
LA VIDA
Res no em distreu i m'afeixuga tot.
Potser mai un dolor tan persistent
no m'havia colpit.
I què puc fer?
No espero cap prodigi,
cap canvi inesperat i sorprenent.
Del pou se'n surt fent-se malbé les mans
i potser els sentiments.
Només vivint,
amb tot el risc i tota l'esperança,
reconduïm la vida.
M'agrada el disseny antic de les portades dels llibres del Club Editor. És un disseny que els fa, paradoxalment, moderns. També m'agraden les tripes del llibre: la tipografia utilitzada i els espaiats em fan sentir molt còmode, com a lector. I tot l'aspecte físic del llibre em fa sospitar que també m'agradaran les històries que expliquen. I, per ara, l'he encertat força.
Tsili es fa gran al mateix temps que aprèn a sobreviure. I també aprèn a fugir, sense aturar-se. A fugir de la crueltat, carregada de crueltat. Com tots els supervivents.
Aharon Appelfeld va escriure «Tsili. Història d'una vida» el 1982. Club Editor va publicar-ne la traducción catalana el 2013.
Appelfeld és un ciutadà israelià, nascut el 1932 a Czernowitz, Bucovina, un territori dividit entre Romania i Ucraïna. Tot i que la seva llengua materna és l'alemany, de ben jove escull escriure en hebreu. Per a Appelfeld, l'alemany està irremeiablement lligat a l'experiència de l'Holocaust. I troba que l'hebreu és concís, i conté la riquesa de la imatgeria bíblica. Actualment, és un dels escriptors en hebreu més premiats.
Precisament, l'Holocaust ha esdevingut el tema literari d'Appelfeld. Però no des de la referència explícita, o des del punt de vista autobiogràfic, sinó a través de la vida dels jueus europeus durant el segle XX. En especial, l'experiència vital dels supervivents que emigraren a Palestina, abans de la fundació de l'Esta d'Israel. L'Holocaust, per a Appelfeld, és context i metàfora.
«Tsili» és una novel·la breu. Captivadora i dessoladora. Feta, com la vida de la seva protagonista, més de silencis que de grans discursos. Una vida aspra, eixuta, grisa, feta «de treball, d'oblit i d'alguns moments inexplicables de delit».
No cal passar per l'experiència terriblement crua i dura de la Tsili per viure un dolor que sembla que només es pugui tornar fat i buit. Hi ha una frase de la novel·la que glaça: «Als ulls tenia l'amargor punyent de la gent que a l'hora de la veritat els estudis no els han servit de res». Glaça perquè il·lustra de manera alarmant l'amargor de molta gent que, avui dia, sobreviuen dolorosament en el seu present, un present sense il·lusió ni projecció, perquè el seu futur és aquest mateix present dolorós i buit.
Prefereixo contemplar-ho d'una altra manera, des de la lluita quotidiana, encara que sigui cansada, extenuant, desesperant. Com en el poema de M. Martí i Pol que us transcric aquí, del llibre «Temps d'interluni», i que fa molts anys que m'acompanya:
LA VIDA
Res no em distreu i m'afeixuga tot.
Potser mai un dolor tan persistent
no m'havia colpit.
I què puc fer?
No espero cap prodigi,
cap canvi inesperat i sorprenent.
Del pou se'n surt fent-se malbé les mans
i potser els sentiments.
Només vivint,
amb tot el risc i tota l'esperança,
reconduïm la vida.
M'agrada el disseny antic de les portades dels llibres del Club Editor. És un disseny que els fa, paradoxalment, moderns. També m'agraden les tripes del llibre: la tipografia utilitzada i els espaiats em fan sentir molt còmode, com a lector. I tot l'aspecte físic del llibre em fa sospitar que també m'agradaran les històries que expliquen. I, per ara, l'he encertat força.
L'última experiència, «Tsili. Història d'una vida», d'Aharon Appelfeld.
