Massa temps callat. Potser sí que el llegir m'ha fet perdre l'escriure. I trobo que avui és bon dia per reprendre el blog.
Si una cosa faig en aquests escrits és opinar. Oportunament i inoportuna. Sense que ningú no m'ho demani. A vegades, equivocadament. Més sovint, amb notes mentals a peu de pàgina. És un exercici de llibertat d'expressió. Si algú m'ho prohibís, atemptaria greument contra aquesta meva llibertat, el meu dret a opinar, i a expressar aquesta opinió. El dret fonamental de tenir veu, i vot, en la nostra societat. Un dret que, per extensió, tenen els grups humans, les societats, els pobles, les nacions.
9N. Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
Avui, com tots els ciutadans de Catalunya, estic cridat a dir-hi la meva sobre aquesta qüestió. I a fer-ho en forma de vot. I no penso callar. Encara que no sigui el referèndum que no ens han permès fer. Encara que no sigui la consulta no refrendària, perquè el Govern d'Espanya ha impugnat la llei que la sustenta i el decret de convocatòria, i cautelarment el Tribunal Constitucional n'ha suspès l'aplicació. Perquè ha acabat sent una manifestació de la llibertat d'expressió, i encara així l'han volgut perseguir, insultar, denigrar i prohibir.
Avui el meu vot no decidirà res, si parlem d'efectes jurídics. Però farà que la meva veu sigui alta i clara. I, amb la meva veu, la de tots els meus conciutadans que han fet i fan cua davant de les urnes. L'únic lloc on totes les veus són iguals, on totes les opcions són legítimes i plantejables, sigui per decidir qui ha de formar part d'un Parlament, o per opinar si ens agrada una rajola o una altra per al paviment del carrer.
Avui no votaré per ningú. Votaré gràcies a molta gent. Als qui han mort a les presons, afusellats o a l'exili per defensar la democràcia, per defensar els drets dels individus. Als qui han sofert repressió durant les dictadures i els absolutismes. Als qui, en democràcia, han lluitat perquè la participació ciutadana no es limiti només a escollir els membres dels parlaments o dels ajuntaments. Votaré gràcies al meu pare, que em va ensenyar a estimar la llibertat, allò just, a no callar. I gràcies als qui han lluitat, companys, amics, família, perquè arribem al dia d'avui.
Avui hi dic la meva, perquè no és cap punt i final, sinó l'inici d'una cosa nova, un país nou, que ja batega, que no vol tenir gaire cosa a veure amb el que hem conegut fins ara.
I sobretot, hi dic la meva, perquè vull dir-la, perquè no vull passar tant de temps callat, perquè no vull que ningú emmordassi la meva veu ni el meu pensament, ni els dicti. Vull que convisqui en pau, respecte i llibertat amb els altres pensaments i les altres veus. Per això, avui, el meu vot és l'expressió més clara de la meva veu, per dir-hi la meva.
