Restaurant Basarri - Madrid

Que van anar a sopar a Madrid? Buahh! Sovint penso que estan com a dues cabretes. Grrr!!! A més, per si no ho heu notat, els tinc molta enveja, grrr. Ells a Madrid i jo, amb lo preciós que soc? Doncs aquí, es clar. I llavors em demanaran que els faci moxaines, ja.. ja s’ho trobaran!!

Com a mínim, espero es recordin de l’experiència que van viure a “La cocina de Plágaro”. Bé, la cosa és que el dia següent de viure-la, se’n van anar directes cap a Madrid. L’excusa? Doncs, continuar celebrant l’aniversari d’un dels meus “esclaus”, i clar, una vegada allà, van intentar fer un altre sopar romàntic. Sí, ho heu llegit bé, ho van intentar, encara que finalment...

Més o menys un mes abans d’anar-hi, el meu altre esclau (bé, o estima amo, com vulgueu) va passar-se uns dies cercant alternatives a través d’internet, doncs com és evident, cap dels dos coneixia cap restaurant a Madrid (que no fos una franquícia, es clar). Després de llegir unes quantes opinions, va escollir el “Restaurante Basarri” ja que era molt cèntric i a més, en varies pàgines, el recomanaven fermament com a restaurant romàntic.

Després de passejar-se per mig Madrid, una estona abans de l’hora convinguda per sopar, van dirigir-se cap a la plaça de la Puerta del Sol, i des d’allà, van buscar la no menys famosa plaça Major. Buah!! Segons els vaig escoltar, aquella zona deu ser especialment maca, però bé, això ja és una altra història, i jo, estic aquí per parlar-vos de restaurants i de menjar, no de carrers i paisatges, no?

El “Restaurante Basarri”, està situat en una de les sortides de la plaça Mayor (C/ Toledo, 10), concretament, el podeu trobar sota els porxos de la plaça.

Segons la seva opinió, el restaurant tenia un aspecte fantàstic des de fora, i bé, no os vull pas enganyar, per dins també, vell (o històric) però amb molt encant. El restaurant no és molt gran, però disposa de dos menjadors diferents. Segons van dir, el dia que hi van estar ells, en arribar, eren els únics clients del restaurant, cosa que, quasi els va fer una mica de por (una altra vegada, que se m’emportin a mi, que amb les meves urpes no han de patir per res!, i a més, la meva boca està ansiosa de tastar bons aliments... ains!).

Bé, per començar, els cambrers els van portar la carta, i buah!!, es van emportar un ensurt de campionat al veure els preus dels plats, i a més, a la carta no hi constava el menú de la casa! Això és tenir més cara que esquena! Potser per això, van perdre una mica la vergonya i sense dubtar-ho massa, van demanar el menú de la casa (que a més de a la porta del propi restaurant, l’anuncien encara avui a la seva plana web).

Els plats que els van portar van ser:

· Entrants de la casa.

· Cecina de León amb ametlles.

· Una croqueta de pernil ibèric. (Només va ser una croqueta, però molt gran… segons la seva opinió, potser una mica massa gran).

· Foie embolicat amb poma caramel·litzada i amanida amb una reducció de vinagre.

Acte seguir, van haver d’escollir un plat entre:

· Lluç gratinat sobre un fons de crema de patates.

· Presa ibèrica amb raviolis casolans i una salsa de ceba caramel·litzada

· Bacallà amb safrà i pebrots rostits.

· Ploma ibèrica amb salsa de ceba caramel·litzada.

I per acabar:

· Postres de la casa per a compartir.

· Cafè.

Encara que, a la pàgina web del “Restaurante Basarri” figura mitjançant una clara anotació que el “Menú de la casa por 35€ (IVA incluido)”, els meus amos van acabar pagant pel mateix menú 42€ més IVA. Molt malament, no us sembla?

Abans d’acabar aquesta crítica, us vull explicar el que, segons els meus amos, és el millor i pitjor del restaurant, per tal que vosaltres mateixos ho pugueu valorar.

El millor:

· Sense cap gènere de dubtes, el millor del restaurant, és la qualitat del menjar que ofereixen. Tots els plats estan ben preparats i amb una presentació d’allò més aconseguida, tot per a remarcar un exquisit sabor amb la seva justa quantitat.

· L’ambient que es respira al local, ja que, sembla que et trobis al menjador d’una antiga masia. Això els va semblar molt bonic, encara que potser ells li haguessin posat una mica més d’il·luminació (que llepafils son els meus amos, no?).

El pitjor:

· El servei. Els meus amos no van dubtar en cap moment de la seva professionalitat, encara que, segons la seva opinió es van donar un parell de situacions que certament els van incomodar; la primera fou que, els desapareixien les begudes de la taula, ja que quan consideraven que havien de treure-les, ho feien, en ocasions sense demanar-ho. A més, encara s’estan preguntant perquè el maitre del restaurant els preguntava que tal anava tot, si en cap de les ocasions es va quedar per escoltar la resposta, potser poc interès?

· El preu. Encara que la qualitat i la quantitat va ser bona, segons els meus amos van pagar massa pel que van menjar, més que res perquè, per aquell preu, potser mereixia quelcom més d’innovació en el menjar (no hi ha com haver estat a “La cocina de Plágaro” el dia abans).

Després de dir tot això, ells van acabar posant-li una nota de 6,75. Segons la seva opinió, encara que el preu fou alt, el “Restaurante Basarri” és molt recomanable, entre altres coses, perquè preparen menjar casolà (o tradicional) amb gracia, i això cal tenir-se en compte en una gran ciutat com Madrid, on en moltes ocasions es fa molt difícil trobar bons restaurants d’aquest estil i massa fàcil entrebancar-se amb franquícies.

Per si us interessa, ara us deixaré la seva direcció i el seu telèfon per reservar.

Restaurante Basarri

C. Toledo, 10

28005 Madrid – (Madrid)

Tel: 91 365 69 39

Actualització (Juliol 2012):   Vaja sorpresa es van endur els meus amos. L’altre dia, passant per allà, van poder comprovar que no només havien baixant la persiana, sinó que,  no queda ni el menor rastre del “Restaurante Basarri”. Un altre que NO EXISTEIX.

La Cocina de Plágaro - Vitoria-Gasteiz

Aquesta vegada no em ficaré molt amb ells, ja que, encara que em van deixar sól a casa, tenien una bona excusa per sortir a sopar fora, i és que, un dels meus esclaus (bé, millor, un dels meus estimats amos, jejeje) celebrava el seu aniversari, i clar, aquesta situació bé que mereix un bon sopar romàntic, no? Doncs això, van sortir a sopar fora, i a mi, una vegada més em va tocar el paper de gat guardià, jejeje.

La veritat és que, portaven un pilot de temps amb la intenció de descobrir el restaurant “La cocina de Plágaro”, però estaven convençuts que era caríssim (ja veureu més endavant, lo equivocats que anaven), així que, van esperar a tenir una bona excusa.

Dit i fet, quan van donar per finalitzada la celebració familiar, van recollir una mica la casa, em van treure a mi del transportí (quina ràbia!... sis hores m’hi van tenir! I a sobre, amb gent a casa i sense poder-los bufar!...) i van anar directes al famós restaurant. Però, perquè és tant famós a Vitoria “La cocina de Plágaro”?

La resposta és ben senzilla: Tal i com vaig escoltar, Luís Ángel Plágaro, es un jove cuiner alabés (va néixer el 1979) que aconsegueix una espectacular fusió entre la cuina tradicional i un esmerat disseny de presentació. A part d’això, compta amb la particularitat que, tots els productes que utilitza en les seves creacions, a més de frescos, són de la zona (d’un radi inferior als 100 km de Vitoria), formant part així, de les iniciatives ‘Programa Kilòmetre 0’ i ‘Slow Food’.

Com us podeu imaginar, és necessari reservar amb certa antelació, encara que, no amb tanta com van fer els meus amos, doncs tenien la reserva feta des de desembre (criatures!). Bé, la qüestió és que, divendres passat, pels volts de les 10, ja estaven preparats per gaudir d’un bon sopar.

Ja al restaurant, els va rebre la Leticia Plágaro (sí, correcte, és la germana del cuiner), i amb un càlid somriure, els va acompanyar fins a la taula. No els va costar massa trobar-la, doncs el restaurant compta amb només 9 taules, i una capacitat propera a les 30 persones.

Ells, com ja ve sent habitual en aquests llocs, van demanar el menú degustació i una ampolla d’un bon vi de criança, i la veritat, com que no n’entenen massa de vins, van deixar l’elecció del mateix en mans de Leticia, i bua!! Quina passada de vi que els va portar!!

No recordo exactament tots els plats, doncs segons vaig escoltar, els en van portar vuit, però bé, no crec que m’equivoqui molt si us dic que, els van portar:

- Com entrants, tres autèntiques ‘delicatesen’:
. Una croqueta de marisc
. Una bola de cecina banyada en ametlles
. Formatge “Brie” fregit

- Una amanida variada amb reducció de vinagre i làmines de foie sobre carpaccio de vedella.

- Unes gambes ibèriques. Concretament dues gambes vestides amb una gavardina de pernil ibèric. Delicioses! (bé... como mínim això van dir... quina enveja!)

- Presa ibèrica.

- Pre-postres (una natilla casolana per llepar-se els dits).

- Postres. Una safata amb sis o set postres diferents, entre els quals, ells van destacar: una broqueta de maduixa con una crema de xocolata blanca, gema, etc.



I el més sorprenent de tot es que, tot el que us acaba d’explicar, més el vi i el cafè, els va sortir per 60€ cadascun (el menú degustació val 42€ més IVA).

Una vegada acabat el sopar, els meus amos deien que havien quedat més que bé (i mireu que són de menjar, jajaja), tant per la quantitat com sobretot per la qualitat, així que, us he de transmetre la seva recomanació: si aneu alguna vegada a “La cocina de Plágaro” (que val molt i molt la pena) demaneu el menú degustació que, quedareu satisfets.

Per acabar aquesta crítica, us dic que ells li van posar un 10, sense pal·liatius, tant pel que fa al lloc, que es encantador, com pel que fa al menjar, com pel tracte familiar i proper que van rebre. Definitivament, ells hi tornaran, i amés, el recomanen tant a familiars com a amics (sí, sí, a vosaltres, estimats lectors, també).

Com que és imprescindible reservar abans d’anar-hi, us deixo les seves dades:



“Restaurante La Cocina de Plágaro”
 C. Florida, 37 
01005 Vitoria – Gasteiz
Telèfon: 945 27 96 54

P.D.: 
Pel 2012, el preu del menú degustació és de 44€ + IVA 
Pel 2013, el preu del menú degustació és de 50€ + IVA