Patates a la importància

Continuant amb la nostra afició de viatjar gastronòmicament (i físicament, jajaja), hem decidit fer un petit salt gastronòmic fins a la comunitat de Castella i Lleó, una comunitat rica en cultura i sobretot en gastronomia. Per aquest petit salt, us explicarem la recepta d’un plat tradicional, les “Patates a la importància”.

Les “Patates a la importància” és un plat ideal per acompanyar un plat de peix, uns ous escaldats o fins i tot, com hem fet nosaltres, emprar-lo com a plat principal.

Per a fer dues racions utilitzarem els següents ingredients:

2 patates grans

2 ous

400 ml de brou (al gust de cadascú)

Mig vas de vi blanc

½ ceba tendra (o ceba dolça)

1 dent d’all

Farina

Julivert

Oli i sal

Brins de safrà (opcional)

El primer que farem serà preparar les patates, per fer-ho, les pelarem bé i les tallarem a rodanxes de poc menys d’1 centímetre de gruix. Un cop fet batrem els ous en bol i ho reservarem tot.

A continuació, posarem una paella al foc amb abundant oli. Quan estigui calent, anirem agafant cada rodanxa de patata, la passarem per farina i per l’ou batut i les fregirem poc a poc. Finalment les reservarem en un plat amb paper absorbent per treure’ls-hi l’excés d’oli.

Un cop fet, pelarem el dent d’all i posarem al morter i el picarem bé. Una vegada picat, hi afegirem el safrà, el vas de vi i mesclarem bé.

El següent pas serà posar una paella gran al foc amb raig d’oli, quan s’escalfi una mica hi afegirem la ceba tendra picada i deixarem que cristal·litzi una mica. Quan ho faci, hi afegirem una cullerada de farina i remenarem per integrar-la bé. Un cop integrada, hi afegirem la mescla d’all, vi i safrà i tornarem a mesclar bé. Seguidament hi afegirem les patates i les cobrirem amb el brou. Deixarem que es cuini a foc mitjà durant uns 25 minuts (o fins que punxant les patates notem que aquestes estiguin tendres).

Per servir, tan senzill com posar les patates en un plat o en una font, posar-los un raig generós de suquet de la cocció i espolvorejar amb julivert picat, tal que així:

Una ració de patates a la importància

Ja veieu, un plat tradicional, súper senzill i saborós. Si us animeu, aquí estem per escoltar-ho.

Bon profit!!

Croquetes de pernil ibèric

Avui us portem tot un clàssic de la cuina, les croquetes.

Sense cap mena de dubte, les croquetes destaquen per la seva gran adaptació als sabors, permetent així una gran varietat d’ingredients que podem combinar per aconseguir-les, el que fa que sigui un plat que, normalment, agrada a la majoria. Com passa en aquests casos, i més tractant-se d’un plat tan tradicional com les croquetes, podem trobar-ne una gran varietat de precuinades a les prestatgeries del nostre supermercat habitual, ja que, tot i no fer falta un Nobel per fer-les a casa, si que comporten un llarg procés d’elaboració.

Un cop explicat tot això, només ens falta explicar-vos com preparem a casa les croquetes, concretament les “croquetes de pernil ibèric”.

Per fer unes 24 croquetes, necessitarem els següents ingredients:

½ litre de llet

50 gr. de farina

100 gr. de pernil ibèric

1 dent d’all

½ ceba tendra

50 gr. de mantega (u oli d’oliva)

Pa ratllat

2 ous

Oli d’oliva

Sal

Abans que res, netejarem la ceba tendra i la pica tan petita com ens segui possible. Una vegada fet, pelarem i picarem també el dent d’all.

Per l’altre costat, posarem una olla al foc amb la mantega i quan s’hagi fos, hi afegirem la ceba i l’all picats i ho cuinarem a foc mig fins que la ceba cristal·litzi.

Mentrestant, picarem el pernil ibèric tan petit com ens sigui possible. Quan la ceba hagi cristal·litzat, afegirem el pernil i el mantindrem mig minut removent constantment. Passat aquest temps, hi afegirem la farina i continuarem remenant.

Un com tinguem una mescla homogènia, hi afegirem poc a poc la llet. Mentre estem fent aquest pas, hem d’anar mesclant i integrant la llet a la massa, poc a poc, per evitar grumolls. És a dir, a mesura que la massa es vagi endurint, hi anirem afegint la llet i removent-ho a la vegada per aconseguir una massa consistent i homogènia. Normalment això us succeirà en una mitja hora, així que, aneu previnguts i amb el braç preparat i disposat per remenar una bona estona.

Finalitzat aquest pas, deixarem reposar i refredar la massa, per fer-ho, la posarem en un recipient pla i la taparem amb paper film, fent que aquest toqui directament la massa (així evitarem que es formi crosta), i la deixarem al frigorífic com a mínim 8 hores.

Una vegada reposada la massa, arribarà el moment més divertit, donar forma a les croquetes, Per fer-ho, una vegada decidida la forma que els vulguem donar (rodona, allargada, etc.), anirem agafant petites porcions de massa, els hi donarem forma, les arrebossarem per ou i pa ratllat i les deixarem reposar uns minuts més.

Finalment ja només ens faltarà fregir les croquetes. Per fer-ho, si no tenim fregidora a casa, posarem oli abundant en una paella i quan estigui molt calent, hi anirem posant les croquetes tot i mirant molt bé que no es cremin. Per últim, i com a consell, us recomanem que al treure-les de l’oli, les poseu en un plat amb paper absorbent per així retirar-ne l’excés d’oli.

Aquí us deixem una possible presentació:

Croquetes de pernil ibèric amb xutnei de carbassa

Bon profit!!

Restaurant Araba - Vitoria-Gasteiz

Ara fa un parell de mesos, poc més o menys, un dels meus esclaus (perdó, un dels meus estimadíssims amos, meh meh meh!!) va celebrar el seu aniversari, i clar, una fita com aquesta bé es mereix una celebració especial, no? Jo crec que si, per això i encara que sigui només en ocasions com aquesta, celebro que sortissin a sopar…

En aquesta ocasió el restaurant escollit fou el “Restaurante Araba”. Sense cap mena de dubte, un dels restaurants històrics de Vitoria-Gasteiz. Un munt de persones han celebrat allà els seus banquets de boda des de fa més de 35 anys.

Bé, encara que ells no es van casar, el passat mes de desembre van fer una reserva per anar al Restaurant Araba, i el dia escollit van anar-hi per provar el menjar d’aquest històric.

Una vegada al restaurant es van emportar una autèntica sorpresa... el lloc està totalment reformat, amb la cuina a la vista, un menjador lluminós, un jardí amb terrassa i fins i tot, un petit hotel.

Els meus amos, com sempre que van a un restaurant, volien escollir el menú degustació, però malauradament en aquesta ocasió van haver d’optar per un altre ja que el restaurant no en disposava. Finalment van optar pel “Menú de nit”, que incloïa els següents plats:

Entrants:

• Remenat de bolets.  Es veu que era un autèntic plaer pels sentits... els boletus amb ous remenats... i jo sense provar-los!!
• Fregits de la casa.  Un plat molt senzill, potser el més fluixet del menú. 
• Amanida de tonyina. Molt senzilla, però bona.Suquet de peix. Calentet i molt gustós. Segons els meus amos, estava molt bo.

Plats principals:

• Rellom amb foie. Un dels meus amos, el va fruir. Segons va dir, no estava bo, estava el següent! 
• Entrecot a la planxa. Un entrecot maco, maco, fet al punt a la planxa amb uns pebrots del piquillo i unes patates fregides d’acompanyament... genial!

Postres:

• Pasta de full farcida d’arròs amb llet. Segons van dir els meus amos, els va encantar, encara que al final es van guanyar una digestió d’allò més pesada. Meh, meh, meh!!

Un menú d’allò més clàssic, però molt ben preparat i presentat, i tot per un preu de 28.60 euros (IVA a part). No està malament, veritat?

Hmm… se’m queda quelcom important al tinter en quant al servei… ah, sí!! Els meus amos creuen que, sense cap mena de dubte, un altre punt important en l’èxit del “Restaurante Araba” durant tants anys es el servei, ja que els cambrers són molt professionals i sempre estan disposats a aconsellar i/o solucionar els nostres dubtes. Als meus amos, el servei els va donar gran confiança i comoditat.

Amb tot, si teniu ganes d’anar-hi (des d’aquí us ho recomano totalment, ja que de veritat, val la pena) us deixo les seves dades de contacte:

"Restaurante Araba"

Avda. de los Huetos, 17

01010 Vitoria-Gasteiz

Telèfon: 945 222 669

Restaurant Divina la Cocina - Madrid

Deu meu, com passa el temps! Un mes sense aparèixer per aquí!! Ja sabeu, les vacances :P... que, per sort, he pogut gaudir,  meh, meh, meh!! Tot i que clar, ara estic una mica col·lapsat, amb un pilot de crítiques entre les urpes :(

Per sort, tot i que he estat un mes sencer de panxa enlaire, els meus estimadíssims amos han continuat cuinant i anant de restaurants (grrr, quins cabrons!) .

A veure, per on començo? Per una recepta? O millor, per una crítica? A veure... per aquesta no, hmm... vaja nom que té aquest!! Escollit, començaré per una crítica.

No em negareu que el nom “Divina la cocina” per un restaurant no és d’allò més suggerent. Els meus amos el van descobrir en el seu darrer viatge a Madrid, i avui, jo uns el criticaré per aquí.

Bé, per començar os l’emplaçaré: el restaurant està col·locat en ple centre de Madrid, concretament en el carrer de Colmenares, número 17.

En el restaurant hi podeu trobar regularment dos tipus de menú, un per tots els migdies per 14 euros (IVA a part) i a qualsevol hora (tant a migdia com de nit): el ‘menú Divina’ per 26 euros (òbviament, més IVA). A part, encara que no us ho hagi dit, també disposen de carta, tot i que els preus estan, com ho diria, una mica passats.

Els meus amos van optar pel ‘menú Divina’ i van provar els següents plats:

Entrants:

• Mongeta tendra saltejada amb pernil ibèric i formatge de cabra. Sense cap mena de dubte, una de les sorpreses de la nit. Originals, gustoses... sorprenents!!.
• Raviolis de pasta d’arròs amb carrabiners, llenguado i salsa de boletus. Gustosos, però segons els meus amos, esperaven quelcom més... sobretot amb aquest nom!!

Plats principals:

• “Villagodio” de vedella amb pebrots rostits i salsa de vi. Fou una petita sorpresa negativa. La carn del rellom els va quedar massa dura, tot i que estava molt poc feta.
• Magret d’ànec a l’Oporto amb peres i cebetes. El sabor era realment espectacular, tot i que el gust de les peres quedava totalment diluït pel gust del vi.

Postres:

• Torre de xocolata blanca amb gelat de violetes i sopa d’alfàbrega. Realment fou la major decepció de la nit, ja que la suggerent combinació que el nom del postre prometia, finalment no fou tant. No és que el gust estigués malament, el problema fou, simplement, que no ressaltava en absolutament res.
• Tartaleta de poma amb sobre de ‘Cassis’ i espuma de Krish. Molt gustós, i a sobre, amb una potent combinació calent – fred ... hmmm... sorprenent!! I molt recomanable.

Amb tot, la valoració dels meus amos va ser positiva, ja que la qualitat dels plats del restaurant és bona, la quantitat adequada, la presentació excel·lent i el tracte rebut per part del personal fou realment exemplar.

No obstant, els meus amos van remarcar que en l’hipotètic cas que el menú que us he explicat desapareixes, el restaurant “Divina la cocina” perdria gran part del seu interès, ja que els preus de la carta són, com us he explicat abans, molt elevats, molts d’ells superen amb escreix els 30€, el qual segons els meus amos és excessiu tot i la bona qualitat dels plats en general. No obstant, mentre mantinguin aquest tipus de menú, aquest restaurant és una magnífica opció si volem passar una nit especial sopant en companyia i fugint de qualsevol franquícia.

Per tot el que us acabo d’explicar, la nota final que els meus estimats amos li van posar al “Divina la Cocina” és un 7 sobre 10.

Si teniu ganes d’anar-hi, recordeu que és molt recomanable reservar abans de fer-ho, per tant, aquí us deixo la seva adreça i el seu telèfon.

RestauranteDivina la Cocina

C/ de Colmenares,17

28004 Madrid

Telèfon: 91 531 37 65

Restaurant Font Negra - Berga

És sorprenent con un local com aquest, ha pogut estar tants anys criant i acumulant pols. Pot ser per alguna estranya llegenda negra, o per alguna d’aquelles injustícies del mercat, però els darrers anys ha portat més temps tancat que obert. Per sort, el passat mes d’agost, els meus amos es van emportar l’agradable sorpresa de trobar-se el “Restaurant Font Negra” obert i a ple funcionament.

Com cada any, els meus amos organitzen un dinar a les rodalies de Berga per ajuntar les seves respectives famílies, trobant-se amb un important problema: per allí, la majoria de restaurants, o bé els diumenges no ofereixen menús, o bé, tanquen directament. Per sort, el restaurant que avui us recomano te menú de cap de setmana.

Epa…!! Quasi se m’oblida. El restaurant que us vull presentar avui, el “Restaurant Font Negra” està situat a la falda de la muntanya de Queralt (a uns 5 minuts en cotxe de Berga), concretament en un parc que porta el mateix nom, el parc de la “Font Negra”.

La veritat és que, el lloc es molt especial, excepcional diria jo, on el verd i la tranquil·litat es respira a cada pas... què us sembla?

Aquest restaurant ha passat per diverses fases, des d’estar tancat fins a obtenir bastant èxit. Aquests darrers temps, per sort sembla que funciona bastant bé.

Al restaurant hi podeu trobar dos menús diferents, el menú diari (per 13.50 € amb IVA i beguda inclosos) i el menú de cap de setmana (per 20.50 € també amb IVA i beguda inclosos). Els menús canvien setmanalment, això sí, mantenen unes característiques bàsiques, els ingredients, que són frescos i principalment de la terra.

Bé, pels 20 euros, els meus amos i els seus pares, van menjar els següents plats:

• Com a entrant, una petita delicadesa, gentilesa del restaurant

• Un arròs cremós amb bolets de la terra.  Segons els meus amos, estaven de primera. Saborós i molt ben presentat.
• Ensalada amb formatge de cabra i ceba caramel·litzada

• Llonganissa de pagès a la brasa. Tenia una pinta i feina una olor que la vaig sentir jo des del poble. Ufff!! Gran, gruixuda i finalment, molt ben presentada.
• “Xurrasco”  de vedella a la brasa.  Ains... una altra delicadesa. Segons els meus amos, estava de vici, per llepar-se els bigotis!!
• Rellom de tonyina amb foie i poma bullida.

• Un petit pre-postre sorpresa. Una altra gentilesa dels amos del restaurant. Hmm!!! Aquell dia fou un sorbet de síndria.

• “Mel i mató”. Gustós i molt típic.
• Gelats variats
• Pastís
• Fruita de temporada

La veritat és que en tots els plats lluïen amb llum pròpia, tant pel que fa a la presentació com la mateixa preparació, amb ingredients frescos i la majoria d’ells del país. L’ambient del menjador era molt especial, minimalista, ampli i sobretot, tranquil, a més, podeu optar per menjar a la terrassa (com els meus amos).

Per si teniu ganes d’anar-hi algun dia, us deixo aquí les seves dades:

“Restaurant Font Negra”

Carretera dels Rasos de Peguera, s/n

08600 Berga

Telèfon: 93 821 54 33

Restaurante Baskonia - Vitoria-Gasteiz

Així com qui no vol la cosa, us he d’assumir que la decisió d’aquell parell em va semblar d’allò més estranya... anar a un bingo? I a sobre, per menjar? Uff!! Quan ho vaig sentir em va semblar totalment fora de lloc, però bé, ho van fer l’agost passat, tot just tornar de Sevilla, i clar, un servidor es va haver de quedar a casa, menjant pinso... per xerrar-vos-ho tot ara.

No us vull pas enganyar, segons van explicar els meus amos, el restaurant és un xic particular, ja que el menjador actua a la vegada com a menjador i com a sala de bingo. Bé, a la vegada exactament no (hmm!! Encara que, ara que ho penso bé... podria ser divertit.... meh meh meh!!) ja que les sessions de bingo comencen a les 5 de la tarda i uns minuts abans, els cambrers s’encarreguen de despatxar (amablement, això sí) als darrers clients.

Com? Ah sí!! Perdó... quasi se m’oblida. El restaurant en qüestió s’anomena “Restaurante Baskonia”, i està estratègicament col·locat a ple centre de Vitoria-Gasteiz, més concretament a l’avinguda de Gasteiz, número 77.

El restaurant només disposa de menú diari, això sí, de laborables i de festius, i tots, amb un preu d’allò més raonable pels temps que corren (pel menú dels dies laborables us cobren 11 euros, i pel dels festius, 19 € -en ambdós casos, IVA inclòs-).

Uns preus interessants, no us sembla? Doncs bé, si és així, no tinc cap mena de dubte que el que us explicaré ara mateix, us acabarà de decidir de passar-hi un dia, i és que, tot i que els plats els podríem incloure dins del grup de tradicionals, son portats a la taula amb una presentació i una cura que resulta increïble en restaurants d’aquest rang de preus.

Com ja us he explicat, ells van anar-hi el passat mes d’agost (va ser un diumenge, crec recordar que el 7... encara que, sincerament, no n’estic pas massa segur), i segons van comentar al tornar a casa, van menjar molt bé.

El menú, més o menys va ser el següent:

• Pudin de bacallà i gambes amanit amb una salsa especial i una reducció de Pedro Ximenez.
• Amanida de formatge de cabra i bolets de temporada.
• Pasta de full casolana farcida de “Boletus” i ceba caramel·litzada. Ah! I espolvorejat amb espurnes de pernil ibèric.
• Llonza de vedella a la brasa amb una suau salsa d’Idiazabal, cristalls de sal Maldon i pebrots verds del país.
• “Goxua” casolà.
• Varis tipus de gelat.
• Cafè.

Com ja us he explicat, ells van menjar molt bé al “Bingo Baskonia”. Segons els meus amos, el lloc és molt recomanable tant si per necessitats diverses heu de menjar diàriament fora de casa, com si cal fer un menjar amb companys de feina o de quadrilla, ja que, té una relació qualitat-preu espectacular.

Això si, el “Baskonia” no és un restaurant recomanable si desitgeu organitzar una celebració especial, tant per l’ambient que es respira (té una pinta a vell que tira enrere), com per la impossibilitat de mantenir una conversa amb el teu acompanyant sense tenir la sensació d’estar-lo escridassant (quasi 400 persones en una sola sala parlant a la vegada és, en determinades ocasions... estressant). Ja sabeu que, en aquests casos, ells continuen recomanant: el “Ristorante l’Oliva” o “La cocina de Plágaro”.

De totes formes, per si és necessari, us deixo les seves dades:

“Restaurante Baskonia”

Avenida Gasteiz, 77

01009 Vitoria-Gasteiz

Telèfono: 945-243-353

Restaurante El Armario - Madrid

La veritat és que no sé pas com s’ho maneguen però quasi cada juliol, aquell parell proven un nou restaurant. Fa un parell d’anyets fou el “Restaurante Italiano Dolomiti”, l’any passat li va tocar el torn a “La cocina de Plágaro” i al “Restaurante Basarri”. Aquest any l’escollit ha estat “El armario”, un sorprenent restaurant situat al madrileny barri de Chueca.

Si, ho heu llegit bé, el restaurant “El armario” és a Madrid i nosaltres vivim a Vitoria-Gasteiz... potser us semblarà un xic estrany, no? Bé, la cosa és que, els meus estimats amos es van muntar una escapada de cap de setmana amb una parella d’amigues, i clar, allà necessitaven algun lloc especial on anar a sopar. Com les seves amigues coneixien el restaurant, i a més el agradava molt, el van escollir sense pensar-s’ho massa.

Ja us he dit que és a Chueca, oi? Doncs bé, concretament el trobareu al número 7 del carrer San Bartolomé, com aquell que diu, al bell mig de la ciutat.

És curiós però a “El armario” hi trobareu un menú especial (no es ni degustació, ni menú diari) a partir de la carta, bé, potser que us ho expliqui una mica, no? Com es us he comentat, el restaurant només disposa de carta i d’un menú especial a través del qual, hom pot escollir un primer plat, un plat principal i un postre, i tot per 20 euros (això sí, IVA i vi a part).

La carta no és molt extensa i potser no l’actualitzen sovint, però entre les nou primers i els dotze plats principals, els meus amos i les seves amigues van aconseguir fer vuit menús diferents (correcte, en un cap de setmana, finalment van acabar sopant dues vegades a “El armario”, i jo, com no, a casa.... com sempre.... grrr).

D’entre la llista de primers, ells van tastar:

• Cloïsses al cava. Hmmm!! Genials, gustosíssimes, fresques i a sobre amb una salseta de cava que es veu que estava per sucar-hi pa..
• Arròs melós amb costella de porc i xampinyons frescos. Vaja, el que a casa es coneix com a “Rissoto”, un arròs cremós, gustós i ben presentat. Què més li podien demanar?
• Paella d’ous de guatlla amb samfaina. Un plat molt recomanable, gustós i sobretot si teniu la intenció de menjar quelcom lleuger.
• Amanida de formatge de cabra, ceba caramel•litzada amb una vinagre de mel i taronja. De veritat, estava gustosíssima! A més, segons els meus amos és un plat molt adequat per l’estiu.
D’entre el llistat de principals, ells van tastar:

• Hamburguesa d’estruç, amb el seu pa, rúcula i formatge de brie. La veritat, a mi no crec que m’hagués agradat, perquè com a bon gat, m’agrada més el peix... ains pobre animaló l’estruç!!, encara que clar, segons els meus amos, l’hamburguesa era una autèntica delícia.
• Magret d’ànec amb salsa de nabius i patates “parisién”. Hmmm!! Crec que a mi tampoc m’hagués agradat, però al meus amos, els va semblar meravellós...
• Pollastre al curri groc i arròs “pilaf” blanc. Pel que tinc entès picava de valent, però qui ha va provar va dir que tenia un sabor d’escàndol.
• “Carpaccio” de vedella amb rúcula i formatge parmesà. Segons vaig escoltar, als meus amos els va semblar un plat molt especial.
Postres:

• Brownie amb gelat de vainilla. Sens cap tipus de dubte, aquest fou el postre del cap de setmana, sobretot, els dia que els el van portar acabat de fet, calentó i amb una bola de gelat… ains!! Per rellepar-se els bigotis…
• Sopa de xocolata freda amb salsa de maduixots. Encara que es veu que estava boníssim, va ser el pitjor postre dels sopars amb diferencia. Sincerament, si fos jo, no el tornaria pas a escollir en una propera visita al restaurant.


Ja veieu que amb una carta més aviat curta es poden treure varis menús al gust de cadascú, no? I a més, per només 20 euros (sense comptar l’IVA ni el vi). No és car, veritat?

En general, la presentació i composició dels plats era molt bona, i a més, per potenciar això, els responsables de “El armario” utilitzaven coberteria de disseny… tot un encert, i més si teniu en compte que la quantitat de menjar per plat era ben generosa.

Una cosa més que no se’m pot pas quedar al tinter és l’ambient del restaurant. Pel que vaig escoltar, a “El armario” es respira un ambient tranquil, obscur, encantador i sobretot... relaxant, tant per celebrar-hi trobades d’amics com sopars romàntics.

Per cert, us preguntareu: Què us puc explicar sobre el servei? Doncs bé, millor us ho explico... Els meus amos no tenen cap tipus de dubte en aquest sentit, doncs a ells, els cambrers els van semblar molt professionals i atents, sempre disposats a resoldre els dubtes i donar l’ajut que fos necessari als clients, transmetent en tot moment, confiança i comoditat.

Només una cosa més, els meus amos només volien anar una vegada al restaurant “El armario” per així poder provar altres llocs, però finalment, les dues nits que van passar a Madrid, van acabar sopant allà... amb això quasi us ho he dit tot, no?

Si teniu ganes d’anar-hi, recordeu que és molt recomanable fer reserva, així que sense més dilació, a continuació us deixaré les seves dades:



“Restaurante El Armario”
C/ San Bartolomé, 7
28004 Madrid
Telèfon: 915 32 83 77

Actualització (Juliol 2012):   Pel que els meus amos han pogut saber de fonts ben informades, l'actual “Restaurante El Armario”, no és com us he explicat, doncs encara que continuen servint menjars, s'ha convertit en un ‘Vodka & Gin Club’.

Per cert, abans d’acabar, m’agradaria recomanar-vos un local en el que, els meus amos i les seves amigues van acabar la nit... i que, els molt petards van optar per acabar amb una copa... Quin morro!! Durant el cap de setmana van visitar bastants antres de la zona, encara que, els agradaria recomanar-vos el “Misa de Doce”, un lloc on preparen uns deliciosos “mojitos” que compta amb l’al•licient de l’agradable del seu ambient, lo qual afegint-hi uns preus d’allò més competitius, doncs... Per tal que el reconegueu, us deixo una imatge (realment curiosa.... ejem) i la seva direcció. Això sí, segons els meus amos, això que els persegueixin per entrar als locals els sembla realment HORRORÓS, encara que en aquesta ocasió els va funcionar i a sobre van quedar contents.














C/ Augusto Figueroa, 20
28004 Madrid
Telèfon: 915 228 288