ESTIU: Ànima sensual

Amb la calor d'aquests dies trobo poquíssims esquitxos d'inspiració per poder escriure res.
És com si tingués embotat el cap o tal vegada, massa prima l'ànima. No aconsegueixo superar l'aversió a la llum clara i a les altes temperatures. Cada any em va en augment el desig de estar lluny de la claror i de la calor al mateix temps.
Calor i claror. T'has fixat que les dues paraules es diferencien molt poc entre si? Si més no, és curiós...
Ara, el cel és gris, ha fet uns quants trons llunyans i plou una mica. Crec fermament que és per això  m'ha vingut al cap una cosa que vaig pensar que t'explicaria. Aprofito, i ho faig!
Fa uns dies passejant per la llibreria vaig tenir a les mans un de tants llibres de la secció de cuina. Deixa'm que et comenti que el Tema, el de la cuina, sembla ultimament haver proliferat exageradament sobretot en el que fa a la sobreedició de llibres de dolços. És temps d'anar molt alerta, doncs les preciosissimes il.lustracions ens fan passar per alt les precises explicacions que de fet, és el què realement importa d'un llibre de cuina, oi? O no?
Bé, com et deia, vaig tenir el plaer d'embadelir-me una estona dins d'un llibre i aquest, era de formatges. La qualitat del paper, la de les fotografies, la composició del llibre en general, van fer que em passessin deu minuts en dos segons.
Els formatges em van inspirar a pensar més enllà i ara, després de uns dies, el que vaig pensar em serveix per escriure't una mica.
Realment el tema no té a veure amb l'estiu en concret però si amb l'idea de festa, d'esbarjo, doncs a mi el fet de pensar en formatges em porta directe a l'idea de vins i, l'associació de les dues idees, automàticament, a la de de reunió amb amics!
M'agrada provar vins.Vins blancs com el paper amb un tó d'or verdós..., també més torrats amb gust de mantega o els de color cirera amb aquella transparencia de fruites.
Quelcom similar em passa amb els formatges. Cremosos, curats, de cabra, els blaus...
Qualsevol excusa és bona per reunir-se al voltant d'un assortiment de formatges acompanyat de bons vins en una taula on tot hi sembli posat per pura casualitat...
El venedor de vins ens pot aconsellar a l 'hora de comprar però aquí et deixo una combinació de formatges i vins que he trobat molt adient i que et pot servir per qualsevol ocasió.

• Brie tendre, Camembert, Edam amb Cabernet Sauvignon , Merlot o Pinot Noir
• Emmental, Gouda, Gruyère amb Chardonay, Riesling, Gewürztraminer, Sauvingnon blanc
• Mozzarella amb Pinot Blanc
• Cabra, Feta, i altres formatges de vaca u ovella amb Sauvignon blanc
• Formatge blau, Gorgonzola, Roquefort amb Sauternes, Riesling o un vi negre afruitat i dolç
• Parmesà o Provolone amb Chianti o un Burdeos
• Stilton o Chedar amb Oporto o Moscatell

També aquí tens algunes referències que em venen al cap segura que me'n deixo moltissimes!

Cabernet Sauvignon :         Santa Digna, Bodegues  Torres, Xile 

Merlot, rosat :                     Gran Caus, Can Ràfols dels Caus, Penedés 

Pinot Noir, rosat :               Gra a gra, Gramona, Penedés

                                           Cava Codorniu Rosat Pinot Noir Brut, Codorniu, St.Sadurní de Noya

Pinot blanc (Chardonay):    Chardonay Jaume Mesquida, Jaume Mesquida, Mallorca
Sauvignon blanc:                Palacio de Bornos, Palacio de Bornos, Rueda
                                            Martivillí, Angel Lorenzo Cachazo, Rueda
                                            Fransola, Bodegues Torres, Penedés
                                            El Blanc Picapoll de Jaume Vilanova, Mas de Sant Iscle, Bages
                                            Gesamí, Gramona,Penedés
Riesling,blanc:                    Sumarroca, Bodegues Sumarroca, Llimiana (Pallars Jussà)
                                           Waltraud,Bodegues Torres, Penedés
                                           Vi de Glaç (Muscat), Gramona, Penedés
Vi negre afruitat:                Beaujolais nouveau
                                           Marmellans, Celler de Capçanes, Montsant
Moscatell:                           Moscatell de Montbrió del Camp (preciosa ampolla)

Podriem seguir amb incontables noms i denominacions. Segur que tens alguna referencia per afegir-hi!
Pensa que no només hem de tastar el vi, també es tracta de veure'l. Res de vidres fumats o de colors i, per descomptat, res de gots de plàstic! Una taula simple amb copes grans i de vidre trasparent on el color dels vins ja sigui una primera pista de com anirà tot el que el segueix.
Procura unes estovalles de color clar i amb els minims estampats. Tot hi lluirà molt més.
Serveix els formatges per families i acompanyats de fruita fresca o seca però adient. Prèssecs, cireres, maduixes, nous, panses, albercocs, raïm...
Fes mini paneres de diferents tipus de pans i no oblidis d'escampar petites forquilles i ganivets per arreu. Aquest cop fes servir plats petits i convida ( amb l'exemple) a que tothom s'animi a omplir-los poc i sovint.
Glaçoneres i recipients on deixar les ampoles de vi ... Res simètric però tot estudiat encara que no ho sembli.
Organitzar taules simples, menjars simples, conviden a deleitar-nos en el nostre plaer. Res de tot això té a veure amb un tema econòmic i sí en creure en el plaer personal.

Tens una ànima sensual que sap de que parlo encara que faci calor? Segur que sí...Tens visualitzat quin és el detonant que la fa bellugar?

                        

JUNY : Equilibrar

Ben bé sembla que ningú s'adoni del que fem hora rere hora, i és que... el bon temps ja és aquí!!
La llibertat de l'estiu s'intueix. L'improvització, el temps de lo imperfecte ja es respira. Comença la temporada de lo entremaliat.
A mi l'estiu no m'agrada gaire. La calor, la claror,  el soroll... i també potser tingui a veure a que improvitzar,el que es diu improvitzar, no és lo meu, encara que en comptades ocasions ho pugui semblar. En canvi, m'encanta la gent capaç de ser despreocupada fins al punt de fer coses perqué sí i ara per ara, tot i que la seva actitud em provoca un sentiment d'inseguretat difícil de gestionar i dissimular. És curiós...amb el pas dels anys puc dir que he sigut ( i sóc) com un petit iman per aquest tipus de persones el que em fa creure que a ells també les hi va bé algú com jo a prop amb qui, per molt que ells improvitzin,  l'atzar i els "per què sí" hi seràn sempre relatius. El mix resulta quasibé sempre exitós!
A vegades m'atabalo en excés per petites esquerdes en mi mateixa, per coses a canviar, a millorar... i no penso que absolutament ningú al meu voltant es rasga les vestidures si em deixo caure en elles de tant en tant. Lo realment important és doncs,que jo  deixi de fer-ho...
Descobrir el valor de quelcom que en principi ens pot semblar deteriorat, aprendre a ser l'agulla del paller o l'ovella negra, desaprendre a ser gris... La ment necessita una predisposició per apreciar les coses tal com són i dependrà de nosaltres (i només de nosaltres) el reduir pas i cambiar equilibris entre  el ser i el fer i, sobretot,  depén només de nosaltres el  disfrutar, més que l'intentar perfeccionar.
L'estiu és per mi el temps ideal per començar a practicar. Per mi és una època plena de reptes.
Aquesta filosofia de tarannà que sembla tan moderna té un nom i milers d'anys: Wabi-sabi, i és l'art subtil de sentir-se en pau amb un mateix i amb el que l'envolta.
Apa doncs, a disfrutar del Juny!

ABRIL : Serenor.

No hi haurà sípia per tants pèsols! :)

Fa dies que no escric i és que no vull desaprofitar el privilegi de poder escriure només i quan en sento la necessitat. No m'agradaria convertir aquest plaer en una obligació, perquè d'obligacions...ja en tinc d'altres!
A Manresa el març va acabar plujosament i veig que l'abril comença més o menys d'igual manera. Els que em coneixeu sabeu que jo sóc més JO quan plou, quan tots els colors són més apagats, més pesants. No puc dir, doncs, que aquests dies em desagradin, ans al contrari!
Quan el cel escampi tots sabem que les tardes seran ja clarament més llargues i tot semblarà indicar que hi ha una mena de resurrecció general.
Les astènies primaverals comencen a ser anomenades doncs, el voler  restaurar la serenor en les fites quotidianes, sembla voler acabar amb les nostres forces a aquestes alçades d'any. També ens pesa el que ja  han passat tres mesos del començament del dos mil tretze i ens toca reconèixer que molts dels propòsits que tant vem donar per fets aleshores són encara per encetar allà, on van nèixer.
L'acceptar que hi ha coses que no canviaran per molt que ens hi esforcem, és un repte íntim del que ningú ens en farà cap menció especial si mai el fem nostre. Mai ens sentirem prou reconegut l'esforç que fem en acceptar tal i com són segons quines coses. Fa molt pocs dies he fet quaranta-set anys i aquest fet ja em dóna la llicència, i la distància suficient, per assegurar segons què.
El concepte de la serenitat que desitjo en aquest moment res té a veure amb donar per fet que les coses no poden canviar. Crec fermament que podem canviar la qualitat de la nostra existència i a la vegada restaurar l'equilibri en el nostre dia a dia, encara que això ens porti a buscar el que no tenim i per tant, a trobar el que no esperem.
Molts cops penso que les meves energies es dispersen massa, amb bona intenció, és clar, però  en massa direccions. Hauria de ser capaç d'enfocar millor. Si no som capaços de ser suficientment serens hauríem d'actuar com si ho fóssim fins a viure plenament en el paper, oi? He de seguir practicant...
Molts de nosaltres representem tres o quatre personatges al dia i és realment difícil que ment, cos i esperit siguin en tot moment en sintonia amb el que ens envolta. Qualsevol tipus de ritual tranquil.litzador que inventem ens farà bé. La nostra tria serà l'encarregada de proporcionar-nos l'energia que ens sembla mancar. Crec que la serenitat n'és la clau.
Us confesso que un petit tros de terra, que m'està posant molts reptes, és el que ara em té enfangada! (Aquests dies de pluja, mai més ben dit!)
Em toca aprendre a fer els canals del reg amb eines totes estranyes per mi, a plantar segons les llunes, a saber que algunes flors, a part de maques, són ideals per fer venir papallones que acaben amb segons quins pulgons...
Preparar, plantar, mimar per poder veure néixer i créixer, és en definitiva pel que poden servir uns poquíssims metres quadrats de bona terra. L'adquisició més simple i encantadora que he fet en molts anys.
Un trosset de terra que, si vull, puc no posar-hi res i anar-hi només a gaudir dels preciosos horts veïns o bé, puc treballar-la una mica destriant el que no convé del que hi fa falta, per tal de ser part activa de petits miracles.
Jo trio, però tot d'una manera tranquil.la, sense cap obligació, que és com val la pena disfrutar dels privilegis.

MARÇ: Simplificar.

...M'inspira confiança i m'agrada molt la gent poc complicada que disfruta menjant i gaudeix dels plaers d'una bona sobretaula amb la mateixa intensitat que en repararar en els detalls que la composen i l'intenció que hi tenen. M'agrada la gent atenta i alhora capaç de mostrar-se distesa.
Penso que per compartir un àpat amb garanties de satisfacció plena s'ha d'estar en un estat d'ànim positiu i si no, plenament disposat a rebre'l quan arribi. Aconseguir aquest estat no és fàcil i per això quan es dona, ho valoro moltissim!
Ànim positiu...Tots tenim les nostres "bitlles" per  jugar quan ens convé. Poden ser diverses: cantar, cuinar, llegir, fer esport, fins i tot el treballar pot ser una d'elles i totes poden ser en un moment donat vàlvules d'escapament interioritzades per tal de treure part de pressió de dins les nostres particulars "olles" i així adquirir un ànim simplement més predisposat.
Diuen els orientals que simplement canviant de lloc nou coses del nostrre voltant qüotidià, també farem que el nostre entorn flueixi d'una manera més àgil i per tant, el nostre estat d'ànim en surti beneficiat. Un mirall que cada matí ens recorda massa coses pendents, un llum que omple qualsevol racó d'agresivitat, un objecte comprat (ja no sabem ni a on) que només fà que confirmar-nos el mal gust que vàrem tenir... Tots els subtils missatges negatius que rebem del nostre mirall, llum u objecte, ens perjudiquen i molt.
Com entesos estètica ambiental rel.lacionada amb el benestar emocional, ens aconsellerien de familiaritzar-nos amb quelcom molt simple a primera vista:  El buit.

La seva teoria seria la de crear espais buits al nostre voltant plens de possibilitats on, i perquè no, les ombres de lo molt poc, siguin també protagonistes de l'escena.
Aquesta teoria mil.lenaria la fan aplicable també a la propia persona: Poques complicacions i compliments. Dins nostre només grans espais buits amb diferents possibilitats.
L'influència directa del nostre estat emocional en el nostre estat físic és sobradament provada, tant és així  que en  técniques i metodologies orientals s'enmirallen moltes de les noves corrents de medicina curativa que ens poden semblar contemporànies.
Ja sabem, doncs, a simplificar per fora tant com poguem  i (i no menys important) a fer-ho també, per dins.
Bon març!

FEBRER : escoltar-nos

Els matins grisos, humits, freds i fangosos fan que el mes més curt ens sembli el més llarg. Però... hi han també les millors tardes que s'allarguen cada dia un xic i els seus colors rosats són inigualables!
Febrer és doncs un més de contradiccions i per tant , per estar segurs d'alguna cosa, haurem de seguir (encara que titubejant) passos no del tot certs. Haurem d'agafar aire, esperar, i estar atents per reconèixer els nostres impulsos més romàntics. Aquells que ens dicta el cor. D'aquesta manera, i no d'una altre, estarem segurs de al menys una cosa : De estar fent  el què, no gaire en el fons, creiem que hem de fer.
Si escoltem atents potser sentirem la necessitat d'encetar un llibre plè d'intrigues que a vegades s'ens escapen pàgines enllà, encara que això sigui a canvi d'abandonar el que ara tenim entre mans. També podem notar les ganes de cambiar el caminar, o còrrer, pel ballar... És possible que poguem escoltar també com el cor ens esperona a acceptar ( i d'una vegada per totes!) que la xocolata s'ens posa divinament al igual que les corves...
En fi, crec que febrer és un mes ideal per dedicar-lo a escoltar-nos i a complaure'ns, tenint en compte que cuidar d'un mateix res té a veure amb l'egoisme!
Qualsevol té una llista secreta d'impulsos a l'abast. Escoltem-nos.



Respira , espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refes-te, la vida, el món t'esperen...
Guanyar-nos el destí només depén de nosaltres.
Andreu Rifé

GENER : preservar

... Últimament, i com si no haguessim avançat en el temps desde els inmemorials, hi ha coses que s'ens escapen de les mans com a éssers humans, com a persones. Guerres de les de sempre sense sentit aparent a les que ningú fà cabal per rutinaries... Estafadors dels de sempre que aprofiten la seva posició per, en més o menys mesura, sortir-ne beneficiats sense pensar a qui perjudiquen, com sempre. Violències que fan preguntar-nos si distem gaire dels homes de les cavernes. Gent que, en plè segle XXI, passa gana pels nostres carrers, proporcionant-nos així una imatge comparable a la de certs episodis de l'història que tots preferim oblidar...
Davant d'això, i per sobreviure moralment per sobre de tot, l'únic que a mi s'em acut és procurar preservar el que tinc més a prop. Si cadascú cuida del que té al seu voltant, tot anirà millor. Tindrem un lloc on sempre podrem tornar.
Preservar no és gens fàcil però ningú ens va dir que ho seria.  Una familia, en segons quins moments, és molt complicat de preservar. També ho són uns amics en segons quines situacions  i  un entorn saludable és igualment difícil de mantenir. Peró tant si és tracta de vetllar per una cosa com per l'altre no estem mai sols, sempre  hem de comptar  amb la voluntat dels demés en mantenir el lligam i que vé a sumar-se a la nostra.
Aquest any, sense pretendre allunyar-nos tant d'aquest món fins al punt de desaparèixer, haurem de fer per manera de trobar  un espai on el tempo sigui un altre. Una dimensió paralel.la que ens permeti recuperar i retornar l'erotisme, les bones intencions i maneres a la nostra vida particular i íntima per així impremtar-ho en qualsevol cosa que anem a realitzar.

Us deixo un microconte que vaig escriure fa pocs dies i que té rel.lació amb aquest Pensament de Gener.

"No donava mai prou temps al sentiment per tal que aquest l'embolcallés i establís, entre ell i el món, un tel de plaer."

#microcontes
àngels, gener 2013

Busquem doncs aquest temps per tal de poder preservar.


"Next year Baby ..."
Jamie Cullum
Una gran cançó que m'ha semblat molt adient!

BONA ENTRADA D'ANY 2013 (Nadal 2012)

"Avui, la melangia d'abans d'acabar l'any, ens fa la visita anual... Moment de confiar i no jutjar. L'entusiasme tornarà."

#microcontes
àngels, desembre 2012

Amb aquest microconte volia reflectir l'estat d'ànim de molts de nosaltres (i del tot habitual) en els dies que precedeixen al final, al tancament, de l'any.
Després d'un tensat esforç i d'una sobtada eufória festiva, la baixada d'energía i d'entusiasme és del tot natural però aquesta ens vé en un moment que no sembla natural ni convenient. Ens vé just a l'hora de fer balanços personals de guanys i pèrdues, a l'hora de repassar les nostres espectatives que són encara endreçades, una darrera l'altre, en un llista feta just fa un any...Podem haver sofert una pèrdua important  i pot molt ben ser que no ens en poguem deslliurar. Es difícil renunciar a dolor que en aquestes alçades de la vida ja ens és un amic conegut...i no ens vigoritza gaire.
Amb tot això...tractem-nos doncs amb amabilitat. Com diu el meu conte, no ens jutjem severament. Confiem. Recuperarem el pas que ara tenim sincopat i llavors, l'entusiasme tornarà.


"El sol escalfa en la casa de la Caritat amb tanta lluminositat com en la casa del ric. La neu es fon al mateix temps al devant de les seves portes."

Henry David Thoreau 

Que passeu amb pas ferm del 2012 al 2013!!
Confiant, sobretot , confiant...

ERA MOLT ENDREÇADA... #microconte

Com qui endreça del terra un trencaclosques, ella estava acostumada a plegar peces i a posar-les sense sentit dins d'una bonica caixa resistent. Llavors l'agafava fort, i amb un gest que ja coneixia de memòria, guardava la caixa dins el seu cor junt amb més de també boniques, unes grans i d'altres més petites, que feien goig ben arranglerades...
Caixes totes no tornades a obrir mai més per la por de ser conscient de que les peces havien deixat d'encaixar entre elles.
Endreçat tot per sempre doncs. L'inmensa majoria de vegades el ser just sense empitjorar les coses, és impossible.

àngels, desembre 2012
#microconte

QÜESTIÓ DE PRISMA #microconte

Modulava la seva veu en veure'l. També modulava els gestos i el tarannà per tal de fer-lo seu...
Sempre ho havia fet i sempre sense esforç. Ho feia d'una manera que li era com natural, com adquirida en el plaer i  sense adonar-se'n. Una manera interioritzada sense cap obligació ni pressa.
-Et domina- li deien gent i consciència...
Ella, mig somreia perquè sabia que modulada era, per damunt de moltes coses, més ella que de cap altre manera.

#microcontes
àngels, novembre 2012

L'ESPERANÇA NO CAL PER SER FELIÇ. CAL SOMIAR.

Joan Margarit, el meu poeta predilecte, parlava del seu nou llibre en una entrevista al programa "Els matins".
La presentadora no va estar a l'alçada (ni molt menys) d'un home capaç de transmetre tant en tan poc.
De fet, per mi, la presentadora d'aquest programa no està a l'alçada mai de quasibé res, però hi han moments que sap dissimular i així va fent. Fins i tot, durant l'entrevista, va reconèixer no haver-se mirat encara el llibre en qüestió...Us ho podeu creure?
En fi...Fent un esforç per evitar sentir i veure a la interlocutora, vaig poder copçar a un Margarit entregat com sempre, tossut , brusc, irònic  i solitari. Un Joan Margarit que segons com  em  recorda a mi...
Com ell va dir, res a veure té ser brusc i solitari amb ser mal carat, dolent o mala persona. Més aviat té a veure amb tot el contrari però entendre-ho, no és a l'abast de tothom.
Era allà per presentar-nos el seu nou llibre de poemes :"Es perd el senyal" del que en va extreure dos de magnífics que llegits per ell van ser, ja llavors, un dels millors moments de la meva setmana.
Com sempre, paraules entenedores que posades d'una manera o d'una altre poden dir tant com poguem, o volguem, imaginar.

La seva poesia és trista, intensa. És : de "tristesa acollidora". Així  la defineix ell mateix. Nascuda, sense que es noti , d'un procés de planificació, tria i repós. D'un procés on el cervell anàlogic li encaixa amb l'analític, a la perfecció.  Actualment és el nostre millor poeta de llarg i  val la pena tenir-lo molt en compte.

Escriure poesia deu ser tant difícil i a la vegada... tant satisfactori!!
Un poema es bó si al llegir-el dius : Aquest sóc jo!! El poema que t'identifica, és un bon poema.
La poesia d'en Margarit m'arriba especialment molt a dins i és per aixó que, per mi, és el millor poeta de parla catalana.
Poesia que fa somiar, pensar i somriure entre llàgrimes. És com ell: brusca, dura i clara però també i a la vegada, d'una dolçor a entendre molt  poc habitual.
Els temes que tracta són sempre quotidians. Pot parlar-nos tant d'una finestra que dona a una platja deserta com d'una cadira de rodes que s'encalla a la blanca sorra convertint-la així en  l'impediment insalvable per tal de recòrrer els maleïts últims metres fins a l'aigua...

A mig matí vaig sortir a buscar el poemari a la llibreria que més a mà tinc. No sabien de que els hi parlava... No el vaig trobar.
La sensació que vaig tenir és coneguda per mi, doncs molts cops em passa que l'instint de sortir a buscar un llibre quasibé sense pentinar, em fa tornar a casa sense ell.
Hauria de saber conduïr aquesta emoció i no en sé. Hauria de saber que no trobar segons quines novetats és habitual en aquest lloc gris  on visc però, no m'hi acostumo. Quan em passa, m'agrada pensar que no em tronarà passar... Segueixo somiant.
Avui al matí he tornat al mateix lloc i m'agrada pensar que el llibre m'esperava a mi. El que vaig sentir ahir al no trobar-lo va ser intens, si, però us asseguro que el que he sentit avui al veure'l, no ha sigut menys.
No es poden triar les intensitats de les emocions ni tampoc el caire. Quan et pesen les emocions, et pesen en tots els sentits i a més,  és inútil intentar evitar-les.
"L'esperança no cal per ser feliç, a vegades fins i tot és un parany. Però els somnis... Els somnis i l'il.lusió són imprescindibles"
Això deia Ell a "Els matins" i jo, hi pujo de peus.

Aqui us deixo  un dels dos poemas que va recitar.
Llegiu més enllà de les paraules si podeu. Enteneu la metàfora de Beethoven que hi sembla posada sense solta ni volta. Disfruteu.

Es perd el senyal

No tinguis pietat del que has estat,
perquè la pietat és massa breu:
no dóna temps a construir-hi res.
De nit, en un petit aeroport,
veus com un avió s'està enlairant.
Va perdent el senyal.
Sents el convenciment de que estàs vivint
uns anys sense esperances que JA són
el més feliços de la teva vida.
Hi ha una altre poesia, hi serà sempre,
com hi ha una altre música.
La de Beethoven sord. Quan es perd la senyal.



Quan irremediablement perdem  el senyal, quan el temps ens passi, hi hauràn altres coses, sonarà una altre música... Beethoven va fer les millors sinfonies en perdre el seu senyal vital: l'oída. En el silenci quasi absolut, i en els somnis més tenebrosos, va imaginar les millors meravelles sense entrebancs.
Així doncs, seguim somiant!
Aquest és el missatge que jo trobo amagat en aquestes 12 ratlles. I tu? Què hi veus?

ÉS EN EL SILENCI

És en el silenci quan s'escolta dins nostre el só de l'emoció en pensar les infinites possibilitats que  se'ns estenen al devant com un llençol. Sentiment que, de compartir, es dil.lueix irremediablement...
És en el silenci, i no en el bullici, on ens sembla tot possible.
Per altre banda, l'esclatant emoció íntima és poc amiga de la solitud i sovint confiem els nostres somnis a d'altres i d'inmediat, la seva llógica falta de mateix entusiasme, comença a fer canviar el color del que fins llavors, per nosaltres, ho omplia tot fins al cap de munt.
Tot són consells pel propi bé i tots amb bona intenció, però sense voler comformen molts cops un relat negatiu que ens inunda d'un llot massa pesat.
Pensar massa ha frustrat més somnis que totes les circumstàncies perilloses que el destí hagués pogut  posar en el camí dels mateixos. Així que, una de dues... o vivim els nostres somnis intimament o, si els compartim, hem d'estar disposats a trencar, pactar, assumir, negociar, demanar, acceptar...
Dificil tria, oi? A vegades l'única opció del tot saludable és mantenir-nos surant en el rigurós Silenci.

TARDOR 2012

Fageda de la Vall d'Irati. La més gran fageda d'Europa i visita obligada a la tardor.

S'acabat l'olor dels prèssecs de vinya, de les maduixes o de les àcides piruletes. Ara toquen les intensitats de les mores, dels gerds o les pomes verdes...
Les jaquetes molloses, damunt de  mimosos jerseis tots de colors tèbis, ens enfundaràn aviat en abraçades matineres.
És també temps d'untoses llesques de pa torrat i melmelades espesses. Bols fumejants entre mans abans de  formatges fosos i postres de cullera.
Hem esgotat les ànsies de les frívoles lectures que ens han parlat d'ombres i d'altres ciències ficcions. Ara, toca el deixar pas a lletres d'aquelles que ens retenen de veritat clavats on siguem. Pas a lletres potser no tant "conegudes" mediàticament o, fins i tot, ja llegides tres vegades per pur plaer.
Ha començat la tardor fa unes hores i amb ella, començes els dies que jo prefereixo de tot l'any. Rebuscant una mica per sobre he pogut trobar moltissimes referencies d'escriptors, inventors i, sobretot, pintors, que al llarg de l'història també han trobat en la Tardor, el seu tempo ideal. Serà que la tardor és per excel.lencia temps de melangíes i sensualitats cada any canviants i, com de tots ja és sabut, la melàngia i la sensualitat han sigut els trets humans que més bellesa han inspirat en qualsevol expressió artística. Serà que la Tardor és també per excel.lència  temps d'una mena de romanticisme estrany, on tot tendeix a ser efímer. Tot tendeix, irremediablement, a l'hivern.
La tardor  sempre ha sapigut de desitjos ocults i ha intuït perfectament quins són els camins per arribar a polsar les cordes que activen les sensibilitats més adormides...

B.W. Overstreet ens va deixar ja en el 1947 una petita mostra del què per a ell amagava el temps que hem encetat. Aquí en teniu un trocet :

"Aniversaris secrets del cor, tendres gràcies, reparadores migdiades amb coixins d'olor, dies de pastissets de poma, tardes d'increibles crepuscles..."

No ens hi resistim. El que sentim a la boca de l'estòmac és tardor, simplement.

SETEMBRE

Començarem a oblidar les lletres de les cançons de l'estiu i, el que ens farà ballar d'aquí res, serà d'una tonalitat clarament més greu, més intensa, i d'una cadencia més lenta. Tot plegat ens durà a poder Trobar...
M'agrada pensar en totes les tardes que han de venir. És com si en algun lloc m'esperés un temps més hàbil que cap altre per ensenyar-me coses.
En aquest temps m'és més fàcil disfrutar del que en Joan Margarit anomena les "tendres misericórdies" que no trobo ni a la primavera ni, per descomptat, a l'estiu ni enmig del cru hivern. Temps de begudes calentes, de xerrades, tardes de cine, de tèbies matinades, de música en silenci, de companyies entranyables, d'escapades, de plujes tèbies per sorpresa...
El dies que venen inspiren quietud de pensaments. No podrien venir plens de cosa millor després del sorollós estiu...
La temperatura i claror seran més propicies per poder escriure o dibuixar qualsevol cosa, per jugar amb el que ens és misteriós i així deixar pas a lo inexplicable.Temps ideal per apostar per la coincidencia i fer-la nostra. Tot lo subtil em sembla molt més fàcil a partir d'ara.
...Intentar deixar de buscar i començar a Trobar ja sembla una necessitat més imperiosa a aquestes alçades de l'any. I és que, quan només estem dedicats a buscar, res ens és suficient i  només veiem el que ens falta i llavors el que tenim ens sembla pàlid i poc satisfactori...
El temps de buscar s'ha acabat amics! Ara comença el temps de Trobar i res d'això que us explico  té a veure amb una idea d'abandonament personal a la voluntat del  que ens envolta, més aviat és una idea que ens ha d'esperonar a tot el contrari.

Bon Setembre per encetar!

AGOST

El vent acarona casa meva tangencialment. L'hi bufa les parets i les finestres, però no la penetra.
He passat la nit més calorosa que recordo i el poc vent que ha bufat de matinada ho ha fet, com sempre, en la direcció equivocada.
Portem mig agost i tinc la sensació de que ha sigut un mes atolondrat, extremadament calorós i agobiant molt abans d'arribar als migdies.
La calor ens convida al no fer res, a l'ombra, al gelat, a dormir quan ens vé de gust i a menjar el què el cos ens demana i, quan ho fà.
L'abandonament és l'estat preferit dels entusiastes de l'agost...
A mi no m'agrada la calor. Ni la calor ni claror excessiva o sigui que en aquest mes només puc estar receptiva i reflexiva i confiant que aquesta calma ompli el meu diposit d'energia creativa...
Tot i ser un mes que fà de parèntesi, al agost també s'ens revelen coses que hi havien preparades per nosaltres. Coses que no eren pel mes de març o l'octubre eren, precisament, per l'agost i són aquestes les que donaràn peu i graó al començament de setembre.
De sempre les curiositats ens esperen on no s'ens havia ocorregut mirar abans però, hi han curiositats que ens assalten, curiositats que s'ens planten al mig i ens desafien...
A vegades l'agost és entremeliat com cap mes de l'any.
Marxo uns dies en busca del fred i d'uns colors menys brillants. D'una calma més activa.
Fins ara...

JULIOL

...I com qui no vol la cosa, ja som a Juliol mes set. Calorós i sofocant, Juliol!
Comença l'olor intensa d'untoses cremes broncejadores i de cabells molls i, tot i que el mes ha començat refrescant, res ens fa sospitar que en seguirà la línea !
Com cada mes, el Juliol, transforma els dies en  petites delícies. Però no tot el dia... Mai és tot el dia ni per a tota la vida el que veiem transformar-se en felicitat, sino només els moments realement exquisits.
Hi han époques a la vida en les que sabem (i creiem ) estar en una mena d'"estat de gràcia" i d'altres...sabem molt bé que n'estem privats. Quan som en el primer estat som capaços de realitzar qualsevol cosa amb lleugeresa i naturalitat mentres que, en l'altre... ens va just de saber quin peu posar abans de quin.
 Arribat a aquest punt de l'any tots necessitem de recursos simples  que ens facin tornar a l'equilibri. "Satisfacció personal" ha de ser la nostra única intenció a patir de... ja!
Els plaers sensuals de l'estiu ens ajudaran a repostar les forçes que a aquestes alçades ens manquen i considero que el més de juliol és molt adient per començar a retrobar-les ( tot i que ja sabeu que jo sóc clarissimament molt, molt més de tardor!)
Passejades matineres per la platja, llargs esmorzars tranquils, gelats inesperats...Converses animades abans de sopars de sobretaules disteses... Música agradable que s'ens emporta els peus, companyia sense complicacions ni expectatives del tot inútils...(Això últim, és la meva pedra a la sabata: Les espectatives...)
Arriba el moment de deixar de banda grans projectes i aspiracions...Sería fantàstic poder abandonar també telèfons i agendes.
Els nostres desitjos es simplifiquen i, a més, es fan realitat, si tenim la sort de tenir les necessitats bàsiques cobertes. Disfrutem!
Bon mes de Juliol!

JUNY

El sol de les dotze del migdia ja no s'aguanta. L'herba és més lluent i els colors dels balcons són indiscutiblement més alegres. Juny entra sense fer enrenou i arrossegant als mesos d'estiu al seu darrera.
Em proposo disfrutar de lo que no és acabat, de lo gloriosament imperfecte, de lo improvitzat. L'imatge de les vacances es dibuixa dins meu molt confosa i clarament diferent a la d'altres anys  a aquestes alçades, però seràn vacances i he d'aprofitar-les encara que sigui de peus dins d'una galleda. Tots de peus dins la mateixa!
A l'estiu, els moments que fins ara han sigut qüotidians són moments de màgia si simplement ens els mirem sense intervenir-hi molt. Per a mi és un difícil exercici, però amb grans resultats.
Us aconsello despenjar quadres, treure pesades cortines , buidar estanteries i taules  de coses inútils per tal d'experimentar una mena de plenitud del no res. Sóc una fan de l'ordre per falta del què provoca el desordre!
A punt els grans recipents de colors alegres per amanides i a punt, també, parrilles i barbacoes. El cuinar lent queda aparcat (però latent)  uns mesos. Ara toquen estovalles primes i clares. Temps de  molt poques complicacions, de  sobretaules a les fosques i de riallades espontànies...
Ara toquen sensacions a l'abast de qualsevol amb esperit lleuger.
Bon mes de Juny!

CAPACITATS

No eren les seves mans les més destres ni el seu cos el quin més sabia però, de manera extranya, ella era conscient que això precisament, jugava al seu favor.
Topar amb mans que li expliquessin coses o amb cossos que li donessin peu, l'hi era quasi tant fàcil com respirar.
Era la seva capacitat de sorpresa la que la feia realment desitjable.

#microcontes
àngels, Abril 2011

ABRIL

Troncs llenyosos d'hivern.

La llum és més intensa a l'abril i els colors de tot plegat, molt més brillants. Mes de brots verds i flors a mig obrir. Mes, expectant com pocs.
Aquest matí em mirava una planta que tinc enfilada a una paret. Els seus troncs són llenyosos i despullats a l'hivern.Troncs amb un aspecte molt retorçat que res fa  sospitar que per dins hi corri alguna cosa de profit. En mirar-los detingudament avui, ja he pogut veure-hi petitissimes despuntades de verd. Un verd brillant i amb ganes d'anar a més. Per mi, és un petit miracle que m'encanta descobrir cada any!
Per descomptat que d'ara en endevant, els dies boirosos tendiran a desaparèixer  i els guanyaràn de carrer els dies clars, els dies plens de  llum. Aprofitem-ho i deixem la nostra ànima entreoberta, disposta a a donar la benvinguda a tot el que és nou. Brotem altre cop i en sentits desconeguts fins ara.

MARÇ

Encetem el mes de Març com qui enceta ja la primavera: amb migdies càlids pel sol i tardes ja no tant fosques. L'encetem enmig de grans incerteses i desesperances a tots nivells. Aquest any serà realment difícil que la primavera sigui, per a la majoria, sinónim d'un renéixer sense que intentar-ho suposi un gran esforç.
Serà qüestió de simplificar la nostra vida per tal de fer-la més plena i tot això sense esperar que cap trompeta soni en prendre aquesta decisió. No crec que la resignació sigui el que ens porti a un lloc que valgui més la pena, la resignació no ens allunyarà de la grisor en la que som ficats. No ni ha prou en voler treure profit de les coses tal i com estan ara. Hem d'anar bastant més ellà!
Hem d'aprendre el nou valor dels cèntims. Hem de descobrir nous camins per tal de crear-nos una seguretat personal i, com diu un escrit del 1930 (época de la Gran Depressió): "De ser especialistes en gastar ens hem de convertir en especialistes en viure".
No esperem doncs tromepetes al nostre pas cap al canvi ni tant sols esperem grans moments de felicitat i fem cas als que ens diuen que la felicitat és un estat mental i també als que ens aconsellen que deixem de pensar que les coses que escapen del nostre control, ens portaràn la tranquilitat.
Penso que el què realment acaba amb nosaltres,amb les nostres forces, no és la pura tragedia si no la confusió, el no saber, l'esperar en và...Posem tot l'ordre que poguem i no esperem res, doncs.

La primavera és a les portes i no hem de deixar que les nostres carencies acaparin les nostres energies!

Bon Març!

DIJOUS GRAS

Avui es celebra el Dijous Gras o, altrament dit, el Dijous Llarder.
Dia que cau sempre en el dijous (evident!) de la setmana  abans del dimecres de cendra i dóna per inagurats uns dies de disbauxa emocional i física: El Carnaval.
En els seus inicis i, intuint els temps de restriccions que venien amb la Quaresma, el Dijous Gras feia arribar-nos els dies on tot era permés. Els plaers de la carn eren abundosos, doncs es sabia molt bé que en els dies veniders en serien molt escassos.
Les festes  de carnaval de sempre han sigut  festes paganes on els excessos atenien a les inmediates restirccions d'una Quaresma que, d'un temps cap aquí, ha perdut tota substància. Avui en dia els grans excessos  (que aquests sí que han anat a més) ja no atenen a res, doncs la Quaresma ja res té a veure amb el que era.
Proveu de preguntar a un nen que significa el carnaval, d'on vé la tradició... Segurament primer li haureu d'explicar en que consisteix la Quaresma...Deixe-ho estar, que es posi la disfressa i que corri a disfrutar!! Moltes de les nostres tradicions més arrelades com ara el Nadal , El Carnaval, Tots Sants, la Mona de Pasqua, el Diumenge de Rams, fins i tot les festes Majors dels pobles (que són les festes dels seus sants), són tradicions que venen d'uns valors que estan en desús, llavors, intentar explicar segons què és molt difícil. Desapareixeran doncs?...Sí, en el sentit autèntic, jo diria que ja han començat a fer-ho.
En aquests dies es feia acopi d'ous i del menjar més gras que hi havia a les cases i s'en feien preparacions diverses com ara  truites, pans, pastissos, coques, que es compartien o s'intercanviaven amb els veins afegint-hi vi i taronges. Les reunions al voltant d'aquests aliments tenien un ambient totalment distés.
A tot Catalunya és celebra aquest dia i a cada zona tenen el seu plat, o recepta autóctona. La Fogasseta: un pa rodó farcit de truita bonissima de carn  i alls tendres o carxofa. Les xatonades de Vilanova, amb les seves truites tradicionals i coques de llardons. L'olla podrida, la merenga, el greixons, l'ensaimada de sobrassada...Tots productes ben contundents per a una diada com la d'avui.
Ja ho sabeu, si voleu seguir amb la tradició de moltissims, moltissims, anys enrera no deixeu avui de disfrutar dels productes del porc combinats amb ous i molta alegria.
Aquesta tradició tant untosa està destinada a tenir pocs adeptes, doncs la carn i greixos en totes les seves versions  (junt amb el pa), són cada cop ingredients més proscrits en la nostra dieta. Aquest any per Nadal vaig sentir la bestiessa de que hi han pares que no deixen cagar el tió als seus fills perquè estan convençuts de que és un acte que incita el maltracte animal...Penso que sempre els hi quedarà ballar-li una bio-dansa al voltant! En fi, ara això últim no tenia res a veure amb el tema o, si...? Tradicions, mentalitats...
Com us deia, el que sí que cada cop te més adeptes és el carnaval que segueix al dijous en qüestió. S'en fan a tot arreu, a quasibé tots els col-legis tenen el seu dia i n'hi han de tots colors però per descomptat que tots amb un sentit molt diferent del genuí, doncs la Quaresma, com a tal, ja no priva de res a quasibé ningú.
Personalment mai m'ha agradat el carnaval. Em violenta molt veure a persones adultes a les que tinc tot l'any per "persones adultes" saltant i bricant vestides, per exemple, de bebés amb bolquers i xumet o..., sense anar tant lluny, veure a la dependenta de la llibreria (tant estirada ella ) vestida de pingüi i ficada tantissim en el seu paper. Les persones amb una màscara ens transformem i això, fora d'un molt petit comité (on, fins i tot, ho puc arribar a trobar molt atractiu), em fa més aviat por.
Bé, no sóc gens de carnaval però sí de dijous gras! Avui per sopar truita de botifarres , pa amb tomàquet i xató!