MARÇ

Encetem el mes de Març com qui enceta ja la primavera: amb migdies càlids pel sol i tardes ja no tant fosques. L'encetem enmig de grans incerteses i desesperances a tots nivells. Aquest any serà realment difícil que la primavera sigui, per a la majoria, sinónim d'un renéixer sense que intentar-ho suposi un gran esforç.
Serà qüestió de simplificar la nostra vida per tal de fer-la més plena i tot això sense esperar que cap trompeta soni en prendre aquesta decisió. No crec que la resignació sigui el que ens porti a un lloc que valgui més la pena, la resignació no ens allunyarà de la grisor en la que som ficats. No ni ha prou en voler treure profit de les coses tal i com estan ara. Hem d'anar bastant més ellà!
Hem d'aprendre el nou valor dels cèntims. Hem de descobrir nous camins per tal de crear-nos una seguretat personal i, com diu un escrit del 1930 (época de la Gran Depressió): "De ser especialistes en gastar ens hem de convertir en especialistes en viure".
No esperem doncs tromepetes al nostre pas cap al canvi ni tant sols esperem grans moments de felicitat i fem cas als que ens diuen que la felicitat és un estat mental i també als que ens aconsellen que deixem de pensar que les coses que escapen del nostre control, ens portaràn la tranquilitat.
Penso que el què realment acaba amb nosaltres,amb les nostres forces, no és la pura tragedia si no la confusió, el no saber, l'esperar en và...Posem tot l'ordre que poguem i no esperem res, doncs.

La primavera és a les portes i no hem de deixar que les nostres carencies acaparin les nostres energies!

Bon Març!