"Para tí" de Paraiso

No surt a Spotify (que ultimament escolto amb freqüència) però aquests viatges musicals en el meu record que faig mentres treballo han provocat que recordi aquesta cançó i que sóc molt vell i que el temps passa....

Per vosaltres que us trobo a faltar.

Help!!! by Beatles

I es que això necessito tots els dimarts quan em quedo sol tota la tarda amb els dos petits. I es que en Jofre amb els seus dos anys no para de fer la guitza al seu germà Berenguer que només en té tres mesos.

Potser perquè em recorden aquella parella de Liverpool nomenada Lennon & McCartney, que tant es van arribar a estimar i tant es van arribar a fer la guitza, que avui m'ha donat per seure el gran davant dels "uxos" i m'he emportat l'altre a veure si el feia dormir. I al final fart de sentir els seus plors he preferit possar-me quelcom de música i m'he possat aquest disc per la ironia del títol i llavors, mentres sonaven els primers compasos el petit ha callat i s'ha adormit de cop.

Per Déu, si no li agradava la música per res a aquest al contrari que al seu germà!!! I ara almenys tindré 35 minuts de relax mentres no s'acabi el disc i un altre dia ja parlaré dels Beatles...

Johnny Cash el Terminator

Mai he estat un fan del "country" però quan apareix un home com Johnny Cash no pots fer més que seure i escoltar-lo ja que sempre té cops amagats i ahir m'ho va tornar a fer.

Quan els germans Wachowsky van fer aquella gran escena de Matrix on entra carregat d'armes al control i comença a sonar la música de Propellerheads van crear estil i, per dolenta que hagi estat la sèrie, el que hagi dirigit l'últim episodi de Terminator The Sarah Connor Chronnicles ha fet quelcom així.

Cap al final de l'últim episodi de la primera temporada, hi ha el típic edifici americà de lloguer d'apartaments amb piscina on el FBI va a detenir el Terminator com a sospitós d'assassinat. Llavors comença a sonar una enganxosa cançó "country" i en un moment donat la imatge es centra en la piscina on comencen a caure cossos d'agents del FBI. Poc a poc l'acció es va desenvolupant mentres s'acaba l'episodi i va sonant la cançó fins al final. Autenticament genial.

Quan el vaig acabar de veure la meva pregunta va ser, ¿però quina canço és aquesta?. I pel que vaig veure per internet havia generat molta expectació ja que es tracta d'un tema que havia quedat inedit fins el 2002 de Johnny Cash. I es que aquest home no deixarà de sorprendre'm mai.

De moment escolteu la cançó. No he volgut penjat el video ja que l'episodi encara s'ha d'emetre en català però si les veieu ja em direu que us semblen.

Juju de Siouxsie & The Banshees

Ni avui era el moment, ni volia fer un post de música però és que anava a canviar el nen, que com de costum s'havia fet caca, i mentrestant cantava jo la cançó de Lennon-McCarthey "Dear Prudence" ... the sun is up, the sky is blue, is beautiful... quan m'han entrat ganes d'escoltar la versió de Siouxsie & The Banshees. Versió que em fascina pel seu video que em té enganxat des de la meva adolescència...

La questió es que quan estava cercant el CD he acabat triat un altre de Siouxsie perque feia molt que no l'escoltava i ja no recordava ni com feia (ja és quelcom habitual en mi aquests canvis d'opinió). Llavors quan he possat la primera cançó (i gran hit), "Spellbound" imagineu-vos la meva sorpresa quan el nen agafa i es possa a ballar com un desesperat (quan fins ara mai havia ballat).

Ara la desesperada és la mare ja que diu el nen li està agafant les mateixes desviacions musicals que el pare...

From the cradle bars
comes a beckoning voice
it sends you spinning
you have no choice......
You hear laughter
cracking through the walls
it sends you spinning
you have no choice
Following the footsteps
of a rag doll dance
we are entranced
Spellbound
And don't forget
when your elders forget
to say their prayers
take them by the legs
and throw them down the stairs
When you think
your toys have gone beserk
it's an illusion
you cannot shirk
you hear laughter
cracking through the walls
it sends you spinning
you have no choice
Following the footsteps
of a rag doll dance
we are entranced
Spellbound

The Bends / Radiohead

Quan en el teu primer disc, i el pitjor de la teva discografia segons tothom, fas una de les millors cançons de la música moderna (Creep), quan a les noves sèries de TV és simbol de modernitat i joventut (Californication), quan l'escriptor més underground no para de citar-te als seus llibres (Murakami) i quan fins i tot la més jove figura de jazz versiona les teves cançons (Brad Mehldau), no hi ha dubte és l'estrella més brillant del firmament rock.

Em vaig enamorar de Radiohead la primera vegada que vaig escoltar Creep i vaig arribar al deliri quan els vaig veure en directe en Benicassim. Allà van aconseguir que un parell d'amics meus, que només els havien escoltat de nomenada, caiguessin als seus peus i es convertíssim en fans incondicionals.

He triat aquest album per atzar i he triat aquesta cançó com podia haver triat qualsevol altra. Són rares les vegades que trobo grups amb discos tan sòlids i bons i amb la varietat musical que ofereixin

Espero que això us deixi una petita mostra del que pot arribar a ser Radiohead...

High and Dry / Radiohead

Two jumps in a week
I bet you think that's pretty clever don't you boy?
Flying on your motorcycle,
Watching all the ground beneath you drop
You'd kill yourself for recognition,
Kill yourself to never ever stop
You broke another mirror,
You're turning into something you are not

Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry

Drying up in conversation,
You will be the one who cannot talk
All your insides fall to pieces,
You just sit there wishing you could still make love
They're the ones who'll hate you
When you think you've got the world all sussed out
They're the ones who'll spit at you,
You will be the one screaming out

Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry

It's the best thing that you ever had,
The best thing that you ever, ever had
It's the best thing that you ever had,
The best thing you ever had has gone away

Tosca de Puccini

Tot el que és música clàssica no el tinc ordenat ni classificat, intervenen masses factors autors, peces, interprets, estils... Potser algun dia em possi i fins llavors la tria és manual. I això m'ha passat amb aquestes dates amb tant anunci de perfum que m'ha fet recordar un ària maquíssima que tinc cantada per Maria Callas.

Tosca és la història d'una dona enamorada que veu com el seu home és empresonat i ella fa tot el possible per alliberar-ho i ... fins aquí puc llegir que sinó us explicaré el final de l'òpera.

En un moment donat, ella està a la presó suplicant per la vida d'ell i al final desesperada. veient impotent que no pot fer res per salvar-lo canta l'ària "Vissi d'arte, vissi d'amore" (He viscut de l'art, he viscut de l'amor) on demana a Déu la raó de tanta crueltat envers ella.

Que passeu unes bones festes!!!

Mathar By Indian Vibes

Tal dia com avui on la gent s'ha possat mística per veure si li toca la loteria, l'atzar ha volgut un disc místic i dificilíssim de trobar i que vaig tardar 10 anys en aconseguir (encara que fos només baixat per internet en el meu odiat mp3 - on estigui el flac...).

La peça en questió es va possar de moda als locals on possaven música indie a mitjans del 90 i és tracta d'un maxi fet per un conjunt de músics entre els quals destaca la presència del multifacètic e incombustible Paul Weller (The Jam, Style Council, etc.) que toca la guitarra i el sitar elèctric.

La reunió de músics la van batejar com a Indian Vibes i no van fer res més que un remix d'una peça que originariament apareixia al disc del percusionista de jazz Dave Pikes, Noisy Silence - Gentle Silence de l'any 1969. Aquest músic es va fer famós a la seva época per experimentar possant un amplificador al seu vibràfon (en anglès vibes). Nota: un vibràfon és com un xilòfon però amb làmines metàl·liques enlloc de fusta.

No he tingut mai oportunitat d'escolar la peça original però com veure-ho el remix de Weller i els seus amics és enganxós amb ganes.

Louie Louie by Iggy Pop

Avui l'atzar ha marcat el CD American Caesar (1993), dels seus temes s'ha de destacar el salvatge "Wild America" i la revisió del clàssic dels Kingsmen "Louie Louie". Aquesta última li ha donat uns bons diners a la iguana ja que encara la escolto avui dia en anuncis i pel·lícules, i es que va fer una gran versió.

Jo us anava a possar el video de "Wild America" on l'home sembla una mòmia per on no passen els anys i fa una por terrible però he trobat aquesta curiositat que m'ha fet riure moltíssim. I possats a passar por o riure una estona millor riure per treure l'estress que falta em fa.

A ballar!!!

My Girl - Madness

Avui aleatoriament ha tocat "It's Madness - 16 Classics Tracks". El primer que em va soprendre d'aquest disc és que la meva favorita "One Step Beyond" estava en un altra disc de More Classics Tracks.

La gràcia principal d'aquest disc no és només la inclusió d'alguna cara B sinó de la informació que et dona del posicionament de cada single i una mica de recull de la seva trajectoria. He dubtat entre "It Must Be Love" nº4 a les llistes angleses al 1981 i "My Girl" nº3 al 1980. Finalment m'he decidit per aquesta última ja que és una cançó menys coneguda i potser us fa gràcia. A més avui trio video ja que Madness és un grup que es gaudeix tant per la urella com per la vista ja que són molt divertits.

Espero que passeu una bona estona.

Mad World - Gary Jules /BSO Donnie Darko

Tot i que la música que vaig publicant, exceptuant les primeres entrades, la trio aleatoriament de la meva col·lecció de CD's, avui he triat una peça que només tinc en format Flac (millor qualitat que mp3 malgrat el cost d'espai). Prové d'una banda sonora d'una pel·lícula de terror força original que vaig veure fa molt de temps, Donnie Darko.

La cançó es una adaptació d'un antic tema de Tears for Fears (allò que escoltes l'original i no té res a veure exceptuant la lletra) i avui la volia possar en honor a Jesús Maria Tibau ja que sembla que el món s'hagi tornat boig i ell el que més. No deixe-ho de visitar el seu bloc i entendre-ho perquè ho dic.



All around me are familiar faces Worn out places Worn out faces Bright and early for the daily races Going no where Going no where Their tears are filling up their glasses No expression No expression Hide my head I wanna drown my sorrow No tomorrow No tomorrow And I find it kind of funny I find it kind of sad The dreams in which I'm dying are the best I've ever had I find it hard to tell you I find it hard to take When people run in circles it's a very very Mad world Mad world Children waiting for the day they feel good Happy birthday Happy birthday Made to feel the way that every child should Sit and listen Sit and listen Went to school and I was very nervous No one knew me No one knew me Hello teacher tell me what's my lesson Look right through me Look right through me And I find it kind of funny I find it kind of sad The dreams in which I'm dying are the best I've ever had I find it hard to tell you I find it hard to take When people run in circles it's a very very Mad world Mad world Enlarging your world Mad world,they say they Say theys theys they no!!

Ella and Louis - Again

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, maridatge és, en sentit figurat, unió,enllaç,íntims i es un terme que està molt de moda en cuina per definir la unió de dos elements diferents.

L'atzar ha volgut que avui us presenti aquest disc on el més destacable és el maridatge entre aquests dos grans astres de la música. Tot i que aquest disc de la Verve té algunes cançons ja classiques, el meu favorit és el tema final que està composat per una entrada de trompeta, una suau satinat d'Ella per seguir amb una gruixuda capa de Louis per finalitzar amb una fina mousse d'Ella and Louis.

Una delícia per tots els sentits. Bon profit.

En Jofre i la Madeleine

Avui el meu fill Jofre compleix el seu primer any de vida. Durant aquest primer any, he intentat que experimenti molt. Per això m'agrada possar-li molta música variada i deixar-lo al seu aire. Li encanta veure al seu pare ballar al son dels Talking Heads, cantar R'n'R, li atrau el break breat (variant techno), li diverteix l'opera amb els seus crits i la sonoritat de la música clàsica. Però sobretot, els seus favorits i que vaig descobrir des de que era molt petit, Billy Holliday, Ella Fitzgerald i sobretot Madeleine Peyroux que el calmaven i sosegaven. Sobretot aquesta última amb una cançó que no he pogut trobar (Everybody Talkin') però he trobat un altre per dedicar-li ja que els moments que passo amb ell "This is heaven to me"...

Ramble Tamble de CCR

Del final aniré al principi. I al principi van ser els Credence Clearwater Revival. A la meva casa mai han estat uns grans amants de la música i, deixant de banda els discos de copla espanyola de la meva mare, i els discos de propaganda o de regal ningú comprava discos. Per tant, per mi és un gran misteri com va arribar el disc Cosmo's Factory a casa. Suposo que l'hauria de deixar algú a les meves germanes grans i allà es va quedar.
La qüestió es que jo des de petit era molt espavilat i savia com fer anar aquell tocadiscos automàtic i a piles que havia a casa i a molt curta edat (no recordo exactament quina) no feia més que possar aquell disc, saltar, girar, botar i cridar "Rock and roll". Les meves germanes reien i els meus pares al principi també però al final desesperats van optar per esperar que s'esgotessin les piles del tocadiscos i no comprar-me més i finalment no comprar més piles per cap ràdio de la casa ja que jo no parava de sintonitzar emisores on emetien una música amb un vòlum infernal per un nen tan petit (jo no devia arribar ni als 6 anys). Encarar conservo el disc i tinc tota la discografia en CD (en realitat tinc més de 1.000 CD de música de tots els estils).
És un gran disc i costa molt escollir un tema però el primer crec que és magnífic pels canvis de ritme que imprimeix i per la tonada que t'enganxa. Espero que el gaudiu: "Rock and roll"

Young Folks de Peter Bjorn and John

Voldria començar la casa per la teulada i recomanar la última cançó que m'ha enganxat. Ells són suecs i tenen un disc, el que he escoltat amb aquest single, que està molt bé.
Espero que no us passi com a mi que vaig escoltar el disc de passada, se'm va quedar la tonada de la cançó i ara la xiulo obsessivament a totes hores i fins i tot la porto al mòvil.
Per cert, la noia que canta a la cançó es una col·laboració, amb un grup que es diu The Concrettes.