Reality bites

Reality bites és el títol d’una pel·lícula nord-americana de mitjans dels 90, protagonitzada per Winona Ryder i dirigida per un debutant Ben Stiller. La protagonista grava un documental al voltant de la vida del seus amics, mostrant mossecs de realitat.

 

Porcions de realitat és el que es pot obtenir de twitter. Primer, perquè la informació compartida està limitada en cada tweet. I segon, perquè rebem només els tweets de aquells que volem, fent d’aquesta manera un filtre preliminar. Això té una vessant positiva, ja que ens permet posar-nos al dia en uns minuts, tweet, tweet, tweet. Però també té el perill de percebre una realitat parcial, retallada, conformada per successius titulars.

 

En aquesta realitat la presumpció d’innocència és fugaç. Un nom lligat a un delicte en un titular és immediatament sospitós. Si el nom és de un famós, la notícia s’escampa ràpidament. Un bon exemple d’això hauria pogut ser la pròpia Winona Ryder, quan va ser acusada de robatori, si twitter hagués existit llavors.

 

En moments com el actual que vivim, volem que la informació sigui fluida. Necessitem cada dia un nou capítol del serial de despropòsits comesos per la classe dirigent. El problema és que la probabilitat de veredicte de culpabilitat sembla ser inversament proporcional a la rellevància del acusat. Això ens genera frustració, desconfiança, i ràbia que no sabem cóm canalitzar.

 

Reality bites també vol dir que la realitat no és sempre del nostre gust, que els nostres projectes moltes vegades acaben malmesos sense saber-ne el motiu. I que hi ha gent que sempre se surt amb la seva, passant per sobre de totes les lleis. A falta de saber cóm acabarà el cas Nóos, molts no tenen dubtes de que, sigui quin sigui el veredicte final, la família política d’un dels imputats quedarà lliure de tota culpa. I és que, a tot el món reality bites, però a Espanya, a més, royalty eats.