Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris producció agrària ecològica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris producció agrària ecològica. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de setembre del 2013

HISTÒRIES DE VERDURES

PERQUÈ LA PASTANAGA ÉS TARONJA?

SABIES QUE ORIGINÀRIAMENT LA PASTANAGA NO ERA TARONJA?


La pastanaga una verdura molt extesa i coneguda per tots nosaltres.

Si ens la fan descriure diríem que és una arrel, allargada, de color taronja i molt utilitzada per fer ensaladilles, amanides, pastissos, estofats, etc. Pels més petits és una verdura que els hi agrada molt als conills i que ens ajuda a tenir més bona vista.

Si fem memòria històrica podem fer cronologia dels fets fins a dia d'avui:

Si ens remuntem al S. XVI, els holandesos eren coneguts pels grans cultius de pastanaga que tenien conreats en els seus camps, els quals plantaven varietats tradicionals locals de color groc, blanc i porpra.   
Al S.XVII, una soca de pastanaga es van desenvolupar en nivells elevats del beta-carotè, i així van aparèixer les primeres pastanagues taronges.

Els agricultors d'Holanda van començar a cultivar les pastanagues taronges en honor al seu rei Guillem d'Orange.

Des d'aquell moment les pastanagues taronges es van posar molt de moda i es van deixar les varietats tradicionals de banda.

Nosaltres trobem molt important la recuperació de les varietats tradicionals, ja que per només una moda es van deixar de banda i es va perdre un gran tresor en biodiversitat.


A l'hort de Sant Miquel tenim conreades pastanagues de diferents varietats:

Amanida de pastanaga variada
Pastanagues varietats diferents

Varietat de verdures el mes de setembre


El petit agricultor més trempat de l'hort

divendres, 6 de setembre del 2013

PLANTADA I SEMBRA DE VARIETATS D'HIVERN

VERDURES I HORTALISSES DE TARDOR-HIVERN

COLS, ESPINACS, NAPS, BRÒQUILS... 

Després d'arrencar les patates ha quedat un espai lliure a l'hort i vam aprofitar per passar el motocultor i treballar el terreny!
Així doncs avui hem fet sembres i plantades de les varietats següents:

50 escaroles cabell d'àngel 
25 enciams fulla de roure verd
25 enciams fulla de roure vermell
50 cebes blanques (tendres)
40 coliflor blanques
40 bròquils verds
20 cols de setsetmanera
20 cols lombardes
20 cols pell de galàpet
50 espinacs

A part hem sembrat naps negres de muntanya i nap fi de taula "virtudes martillo".

Per la setmana que vé ja tinc a punt els alls xinos, alls mallorquins, calçots, etc...

Us aniré informant del procés de creixement ;)


dimarts, 3 de setembre del 2013

PASTISSET DE PATATA I VERDURETES

RECEPTA DE TEMPORADA

LA MAITE I EN JAUME ENS HAN CUINAT


INGREDIENTS:

1kg patata red pontiac
3 o 4 pastanagues mitjanetes
1 carbassó petit (200 g)
Gingebre fresc (50 g)
Salsa de tamari o soja
Formatge rallat o sèsam
Oli d'oliva


ELABORACIÓ:

  1. Bullir les patates amb aigua i sal uns 10-12 minuts.
  2. Mentres es bullen les patates es ratllen les pastanagues.
  3. Amb una paella amb una mica d’oli d'oliva, es saltegen les pastanagues uns 4 minuts (sense sal).
  4. Tallar el carbassó a daus molt petits.
  5. A una altra paella, saltejar el carbassó 3-4 minuts, sense afegir-hi sal.
  6. Un cop saltejats els carbassons afegir-hi una mica de salsa de tamari.
  7. Escórrer la patata i de seguida xafar-la amb un bon raig d’oli d’oliva i el gingebre rallat (si veiem que la massa queda massa compacta barrejar-hi de 1-3 cullerades soperes del suc sobrant de bullir les patates).
  8. Quan tinguem això fet, barrejar la pastanaga i el carbassó  amb una cullera de fusta.
  9. Posar la patata barrejada amb la pastanaga i el carbassó, entre dos papers de forn i aixafar-ho.
  10. Agafar la "massa" i anar fent els pastissets (la mida aproximada d'aquests: el doble d’una croqueta).
  11. Gratinar els pastissets al forn amb sèsam o formatge ratllat.

Nota: es pot substitutir el carbassó per algues.

IMATGES:

Pastissets de patata i verdures acompanyats amb tomàquets bombeta grocs


Detall dels pastissets de patata i verdures amb escalivada

Pastissets de patata i verdures amb escalivada


VERDURES EN IMATGES DELS NOSTRES CLIENTS

De mica en mica els nostres clients ens van enviant imatges de receptes, cuinats o de quan reben la cistella.

La Imma ens ha enviat una fotografia del dinar que li va preparar el seu germà un dissabte de Festa Major de Salitja: albergínia blanca arrebossada, variat de verdures fregides (ceba, pastanaga, tomàquet, carabassó).


















La Lourdes i l'Eduard ens van enviar una fotografia de quan van rebre la cistella a casa seva: carbassons, albergínia llistada, pebrot verd italià, tomàquet poma ple.
Ara hauran de posar fil a l'agulla per assaborir totes les verdures! Bon profit!


divendres, 28 de juny del 2013

TRUITA D'ENCIAM LLENGUA DE BOU AMB ALL

RECEPTA FÀCIL, RÀPIDA I ORIGINAL

ASSABOREIX L'ENCIAM D'UNA ALTRA MANERA

Una altra forma de menjar-se i aprofitar al màxim l'enciam. A vegades les fulles més verdes de l'enciam les acabem llençant i només ens mengem aquelles fulles més blanques.
La truita és la manera perfecta per aprofitar aquestes fulles.

Ingredients:

- Enciam llengua de bou (o qualsevol altra varietat).
- All (segons el gust de cadascú).
- Ous de gallines de pagès
- Sal

Preparació:
  1. Netegem i triem les fulles de l'enciam llengua de bou.
  2. Posem aigua a bullir i quan arrenqui el bull hi afegim les fulles de l'enciam, i deixar-les bullir uns 4 minuts aproximadament.
  3. Escorrem les fulles de l'enciam amb aigua freda.
  4. Un cop bullit, trossegem les fulles de l'enciam.
  5. Posar oli d'oliva a la paella i fregir all fins que quedi ros.
  6. Afegir les fulles d'enciam trossejades a la paella i salar-ho.
  7. En un plat batem els ous i els afegim a la paella que i haurà l'enciam i l'all.
  8. Farem la truita.
  9. I nyammmm ja estarà a punt per menjar-se-la. Bon profit.

Us adjuntem una fotografia del resultat final:

Enciam llengua de bou
Truita d'enciam. Font: Familia Rovira Tarabal (clients de les nostres cistelles).

dijous, 23 de maig del 2013

VERDURES PER TOTHOM!!!!

AVIAT TINDREM A LA VENTA CISTELLES DE VERDURES

VERDURA DE PROXIMITAT I DE QUALITAT

RETORNA ALS ORÍGENS AMB EL SABOR D'AVUI


La importància de la recuperació de varietats tradicionals no és casual. Els sabors, la qualitat, la textura... que hem anat perdent al llarg dels anys, (a causa dels objectius i processos de l'agricultura industrial) són els paràmetres bàsics que us oferim a tots vosaltres a través dels nostres productes.

Oferim productes frescos, de proximitat, de qualitat i a un preu just (tan pel productor com el consumidor).

Per poder aconseguir els productes de gran qualitat i valor utilitzem llavors i planters de proximitat i ecològics. Moltes d'aquests llavors les hem aconseguit a través de pagesos que tota la vida han estat treballant al camp i seleccionant les millores llavors del seu graner. Així l'adaptació de les varietats és absoluta.

En aquests moments tenim plantats:

- Enciam llengua de bou (disponible)
- Enciam fulla de roure (disponible)
- Enciam del sucre
- Enciam meravella
- Ceba de Figueres
- Tomàquet de penjar
- Tomàquet de pera
- Tomàquet de poma
- Tomàquet de bombeta groc
- Patata Red Pontiac
- Carbassa cacauet
- Carabassó

Enciam Eco
Enciam llengua de bou. Font: www.lesrefardes.com








Planter ecològic
Enciam meravella d'estiu. Font: www.lesrefardes.com























Enciam del sucre. Font: Esporus

















Aquesta mateixa setmana, si el temps ens ho permet, plantarem:

- Albergínia blanca
- Pebrot
- Mongeta de Gombrèn


Seguim els procediments de cultiu de la producció agrària ecològica:

- S'aporta matèria orgànica certificada per agricultura ecològica.
- No s'apliquen productes fitosanitaris químics ni herbicides.
- Treballem el terreny constantment per evitar la presència de males herbes.

El sistema de reg utilitzat és per degoteig, d'aquesta forma fem un ús responsable de l'aigua i podem aplicar l'aigua necessària per cada planta i reduir les pèrdues d'aigua per evaporació o escorrentia.
També guardem l'aigua de la pluja per utilitzar-la pel reg, mitjançant dipòsits.


Què més important que la salut de tots nosaltres?
I la recuperació de les varietats locals que s'han anat perdent al llarg del temps?

DIGNIFIQUEM DONCS LA FEINA DELS NOSTRES AVIS I QUE SIGUI EL CAMÍ A SEGUIR A PARTIR D'ARA.


dimarts, 14 de maig del 2013

LLAVORS DELS PAGESOS

LLAVORS GUARDADES AL LLARG DEL TEMPS

ELS PAGESOS ENS FAN DONACIÓ DE LES SEVES LLAVORS

CARABASSES, CARABASSONS, MONGETES...


Investigant i demanant he anat trobant pagesos que m'han regalat llavors que han anat conservant i cultivant al llarg dels anys.
La recuperació de les mateixes és una tasca important per mantenir i augmentar la biodiversitat.
De moment les espècies que més he trobat són mongetes, carabasses i carabassons.
Els noms vulgars que apareixen durant l'escrit han vingut donats pels seus propietaris (pagesos).


Carabassa del cabell d'àngel (Cucurbita ficifolia): llavors guardades de l'any passat. 
Origen: Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany).
Color de la llavor: negre.
Forma de conservació: en paper de diari assecant-se i ara dins d'un pot de vidre.
Sembra: es pot fer a través de safates de germinació o bé mitjançant sembra directa. Jo ho he fet amb sembra directa. I el marc de plantació de 1,5m x 1,5m. N'he plantat 5 mates.
Usos: s'utilitza per fer el cabell d'àngel de la rebosteria.



Sant Miquel de Campmajor
Llavor de carabassa cabell d'àngel


















Carbassa bomba d'Esponellà (Cucurbita maxima).
Origen: Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany).
Color de la llavor: blanca.
Forma de conservació: en paper de diari assecant-se i ara dins d'un pot de vidre.
Sembra: sembra directa. El marc de plantació aproximat de 1,5m x 2 m. N'he plantat 5 mates.
Usos: bàsicament ornamental.
És una llavor de dimensions molt grans (fins a 3 cm de llargada) i molt lleugera).

Sant Miquel de Campmajor
Llavor de carabassa bomba d'Esponellà


















Carabassa de rabequet: llavors guardades del 2011.
Origen: Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany).
Color de la llavor: blanca.
Forma de conservació: en paper de diari assecant-se i ara dins d'un pot de vidre.
Sembra: sembra directa.

Sant Miquel de Campmajor
Llavor de carabassa de rabequet


















Carabassó blanc: llavors guardades de la temporada passada (2012).
Origen: Salitja (La Selva).
Color de la llavor: blanca. Molt semblant a la llavor de la carabassa rabequet.
Forma de conservació: en un pot de vidre.
Sembra: es pot fer en alvèols o bé sembra directe. Ho he fet en alvèols, unes 12 plantes. Estic esperant que germinin.

Llavor de pagesos
Llavor de carabassó blanc


















Mongeta de Gombrèn: llavors guardades de la temporada passada (2012).
Origen: Salitja (La Selva). El seu propietari ens comenta que anys enrere li van donar aquests llavors que procedien de Gombrèn (Ripollès).
Color de la llavor: blanca.
Forma de conservació: en bossa de plàstic i ara en pot de vidre.
Sembra: sembra directe. N'he fet 10 mates. El marc de plantació de 60 cm x 60 cm. 
És una mongeta de mata baixa, per tant, no necessita entutorar-se.

Llavors de pagesos
Llavor de mongeta de Gombrèn























Mongeta perona per menjar tendra. Llavors guardades de fa 3 o 4 temporades.
Origen: Santa Eugènia de Berga (Osona).
Color de la llavor: marró.
Forma de conservació: sempre havien estat guardades en plàstic però ara estan en pot de vidre.
Sembra: directe al terra. Encara no les he sembrat. 
Són mongetes de mata alta, s'han d'entutorar. Es mengen tendres.

Llavor recuperada
Llavor de mongeta perona























Mongeta ???Llavors guardades de fa 15 anys com a mínim.
Origen: Puigcerdà (Cerdanya) 
Color de la llavor: varis.
Forma de conservació: sempre havien estat guardades en un caixa de llauna i ara en pot de vidre. Molt ben conservades. 
Sembra: directe al terra o en alvèols. Les he intentat fer germinar i de moment el resultat ha sigut nul. Pot ser que amb el pas dels anys hagin perdut el poder germinador.
Sembla a ser que són mongetes de mata alta, que s'han d'entutorar. Alguns pagesos quan les han vist m'han comentat que són mongetes de l'aspre, però la veritat és que no les tinc detectades. 


Llavor recuperada
Llavor de mongeta
Si algú en té més informació i en coneix les seves característiques, estaria molt agraïda de rebre'n informació.





















dimarts, 23 d’abril del 2013

HORT DIDÀCTIC

PLANTACIÓ A L'HORT DIDÀCTIC

HORT PER LA MAINADA: APRENDRE I INVESTIGAR


Durant el dia d'ahir, vaig estar preparant l'hort didàctic que servirà perquè la mainada pugui remenar i aprendre amb la terra, plantes, etc.

La superfície és de 200 m2 (40m x 5m). Aquesta superficie la vaig anar subdividint en petites zones de 5m x 1,5m.
Per poder marcar aquestes zones, vaig utilitzar canyes de bambú de 40 cm de llargada i cordill de sisal. D'aquesta manera queda ben definida la zona de treball.
Entre zones de cultiu hi vaig deixar 40 cm de passadís perquè es pogués facilitar la movilitat.

Adjunto fotografia:

Plantació i preparació
Detall zona de plantació hort didàctic


En total vaig plantar:

- 50 enciams fulla de roure de color vermell.
- 50 enciams fulla de roure de color verd.
- 8 carbassons.
- 20 pebrots del bitxo per confitar.
- 15 tomaqueres cherry.

Just després de fer la plantació els vaig ben regar amb una mànega (en els propers dies faré el muntatge del sistema de reg per goteig).

Carbassons, enciams, tomaqueres, pebroteres
Visió general de l'hort didàctic

De mica en mica l'hort va agafant forma... I avui més.

diumenge, 21 d’abril del 2013

HORT A PUNT PER SEMBRAR!!!

CONTINUEM PREPARANT EL TERRENY...

TREBALL AMB FRESADORA I APORTACIÓ DE MATÈRIA ORGÀNICA


Avui hem acabat la preparació del terreny!!!

Primer hem començat per fer una fresada amb el rotovator o fresadora. Hem fet un parell de passades fins deixar el terreny ben fi!

Preparació terreny
Preparació del terreny
Detall de la fresadora treballant


















Després hi hem fet l'aportació de matèria orgànica per augmentar la fertilitat de la terra i millorar-ne l'estructura.

  • Característiques de la matèria orgànica:

- Autoritzada per agricultura ecològica.
- Presentació: en pellets.
- Composició: 3% de nitrogen + 3% de fòsfor + 3% de potassi.
- Procedència: fems d'ovelles.
- Dosi per horta: 400-600 kg d'adob orgànic per 1000 m2. En els 2000 m2 de terreny n'hi hem aplicat 1300 kg.
- Forma d'aplicació: mitjançant abonadora Vicon acoblada al tractor.


Aportació matèria orgànica
Aportació matèria orgànica
Aportació matèria orgànica
Detall abonadora

I un cop aportada la matèria orgànica hem tornat a fresar el camp fins a quedar el terreny ben llis i a punt per plantar. 
Adjunto fotografia de l'acabat final:

Terreny treballat!

Així doncs, a partir de demà posarem la directa i a fer la sembra!!!!

dissabte, 20 d’abril del 2013

TALLER: COM FER UN HORT ECOLÒGIC?

PLANTADA A L'HORT

DISSABTE 4 DE MAIG A LES 16:00 H

CÀMPING LA VALL DE CAMPMAJOR (SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR)


1. Tenir un tros de terreny  que hi toqui el sol.  En el nostre cas, disposem d’una superfície de 5m d’amplada i 40 m de llargada.
Vistes generals del camp
Vistes generals del camp























2. Anirem a buscar les eines necessàries: farem una mica d’explicació de cada eina i perquè serveix. Abans d’endreçar les eines, les deixarem ben netes i sempre les guardarem al mateix lloc.

- Aixades/aixadells: per cavar o moure la terra. També ens ajuden a trencar els terrossos.

- Rampins: per deixar la terra ben llisa. Apunt per plantar.

- Regadores: per regar.

- Galledes: poden servir per moltes coses. Per guardar les eines, per guardar l’adob, etc.


Eines per l'hort

















3. Marcarem els bancals on farem la sembra o la plantació.

Amb un cordill de sisal i unes estaques marcarem rectangles sobre la terra:  de 5m de llargada x 1,5 m d’amplada.


Esquema dels bancals 























4. Un cop marcada la zona:

- Prepararem el terreny amb els aixadells i treiem les pedres més grosses que anem trobant. Guardarem les pedres en pilonets.

- Tirarem adob orgànic amb una galleda. Abonarem el terra perquè les plantes creixin fortes i sanes.

- I passarem el rasclinet per deixar el terra ben llisa i abonada.


5. Amb un cordill i 2 estaques marcarem una línia recta, que serà on aniran plantades les hortalisses (tomaqueres, enciams, cebes, pebroteres).

Així no anirem de tort!  

Anirem repetint aquest procediment cada 30 cm.


Esquema de les línies de cultiu 
























6.    Ja podrem començar la plantada!!!


7.    Amb un bastó de fusta i seguint les línies marcades amb el cordill, anirem marcant on plantar les hortalisses. Cada 2 pams de nen (20-30 cm) hi anirà una planta.


8.    Amb molta cura agafarem el planter de les safates i l’anirem plantant al terra (als forats que haurem acabat de marcar).


9.    Omplirem la regadora d’aigua i ja podrem anar regant totes les plantes.


10. Farem  etiquetes amb el nom de la planta que hem plantat.


11. I ara si, ens tocarà esperar a que comencin a créixer les verdures!
Per qualsevol dubte o consulta


Per qualsevol dubte i més informació del taller us podeu posar en contacte a través de correu electrònic: marionaprat33@gmail.com.

Us hi esperem!!!! 

dimarts, 16 d’abril del 2013

DIA 1: PREPARACIÓ DE L'HORT!!!

PREPARACIÓ DEL TERRENY

COMENÇA LA FEINA A L'HORT...


La preparació del terreny és una de les feines més importants abans de cultivar un camp. És la base, perquè el creixement de la planta i les seves arrels sigui òptim i per tant aconseguir una bona collita. Airejar i refinar són les feines que hem fet avui al camp.

Després de que el cap de setmana (dissabte) es llaurés el camp on hi anirà ubicat l'hort, avui al vespre s'ha treballat amb la fresadora acoblada al tractor. L'amplada de treball és de 1,80 m aprox.

Amb aquesta tasca hem aconseguit de mica en mica refinar el terreny i trencar tots els terrossos que hi havien. L'hem deixat adequat per poder-hi sembrar i plantar-hi el planter.

  • Característiques del camp:

Es tracta d'un camp de dimensions aproximades de 24 m d'amplada x 67 m de llargada. 
El tipus de terreny és franc-arenós.
La pendent del terreny és d'un 1% (molt baixa). 
Ubicació: Sant Miquel de Campmajor. 

Treball amb la fresadora
Preparació del terreny

  • Feines a fer a partir d'ara:

Al deixar el camp ben preparat, ara ens caldrà aportar la matèria orgànica per tal d'augmentar la fertilitat i esponjositat del terreny. Aquesta matèria orgànica està certificada per a la utilització en agricultura ecològica.

I a continuació ja s'hi podrà començar a muntar el sistema de reg per goteig.

En quan hagi fet aquests feines us tornaré a escriure i a posar-vos al corrent de com va evolucionant!



De moment, demà em llevaré ben d'hora per continuar construint i fent créixer el projecte...

diumenge, 3 de març del 2013

SEMBRA TOMÀQUET BOMBETA GROC

SEMBRA LLAVORS ECOLÒGIQUES

VARIETAT TRADICIONAL - RECURS FITOGENÈTIC

TOMÀQUET BOMBETA GROC (Lycopersicon esculentum sp.)



Acabo ara mateix de sembrar una llavor tradicional, el tomàquet de bombeta groc.
És una planta vigorosa, de bona producció, els fruits són molt dolços, i com el seu nom indica els tomàquets són de color groc quan maduren i de forma de bombeta.

Es recomana fer la sembra del planter a primavera (jo m'he avançat perquè parlant amb hortelans m'han recomanat fer la sembra pels volts de Sta. Àgata, 5 de febrer).
El trasplant es fa quan la planta té 50 cm d'alçada, un cop han passat les glaçades.


Característiques dels materials utilitzats:

Substrat: Traysubstrat Klassmann. De textura molt fina i lleugera.
Adob de fons: Sprintor (autoritzat per agricultura ecològica).
Molt important humitejar la terra amb aigua una mica tèbia, i després sembrar les llavors.
Procedència de les llavors: Les Refardes (Bages). Cultivades durant el 2012.
Característiques de la llavor: de color blanquinós, molt petita, ovalada.

A continuació us penjo una fotografia dels testos després de la sembra:

Testos amb les llavors del Tomàquet bombeta groc


També us penjo una fotografia extreta de la web de les Refardes, on es veuen els tomàquets senbrats.

Tomàquet bombeta groc (Font: www.lesrefardes.com)



dilluns, 4 de febrer del 2013

LLAVORS ECOLÒGIQUES A LA BUTXACA!

JA TINC LES LLAVORS ECOLÒGIQUES!!!

SEMBRA DEL PÈSOL CAPUTXÍ O ESTIRABEC, L'ENCIAM LLARG DE SERINYÀ I LA CEBA DE VILADESENS 

SEMBRA DIRECTE I PLANTER


Hola a tots!

Doncs si, ja m'han arribat les llavors ecològiques i de varietats locals que havia demanat.

Ahir mateix vaig fer la sembra de 3 varietats:
- Ceba de Viladesens: planter en torratxes de 10 l de capacitat.
- Enciam llarg de Serinyà:  planter en torratxes de 10 l de capacitat.
- Pèsol Estirabec o caputxí: sembra directe. Sembrats cada 60 cm de llarg. 


Fer el planter:

- Vaig agafar 4 contenidors de 10 l de capacitat.

- Vaig omplir els contenidors de substrat abonat.

- En 2 dels contenidors vaig escampar les llavors de la Ceba de Viladesens (llavors negre, de forma irregular i de granulometria mitjana).

Llavor de Ceba de Viladesens
Sembra planter de Ceba de Viladesens



















- En els altres 2 contenidors vaig escampar les llavors de l'Enciam llarg de Serinyà (llavors, molt fines, de color blanc, allargades, de poc pes).




Llavor d'Enciam llarg de Serinyà
Sembra planter Enciam llarg de Serinyà







- I en cada contenidor vaig posar una capa molt fina de substrat.

- Vaig regar els contenidors, els vaig entrar a dins de casa, i el vaig deixar a una zona del menjador que hi toca el sol.




Passos a seguir per fer la sembra directe a l'hort:

- Treball del terreny amb motocultor.

- Aportació de matèria Vegethumus (certificada per agricultura ecològica). Es presenta en forma de pellets. Amb aquesta, a diferència dels fems, aconseguiré que no creixin tantes males herbes i al mateix temps augmentaré la fertilitat i l'esponjositat del terreny.

- Sembra directe del pèsol:

1. Primer de tota vaig agafar un cordill i el vaig posar ben recte al terra. Ho vaig fer per anar seguint la línia, i així la sembra quedés més recte. Al moment del maneig la collita és molt més còmode.
2. Fer forats a cada 40 cm aprox.
3. A cada forat i vaig posar 3 llavors de pèsol.
4. Tapar el forat.
5. Regar per sobre per donar humitat (ja que feia molt vent i de seguida eixugava el terra).


Sembra Pèsol caputxí o estirabec

A la pròxima us informaré ja de les germinacions de cada una i la seva progressió.

Salut!





dimecres, 23 de gener del 2013

QUÈ ÉS L'AGRICULTURA ECOLÒGICA

AGRICULTURA ECOLÒGICA: DIVULAGACIÓ

PUBLICACIÓ PELS MÉS PETITS

Des del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural s'ha publicat una guia adreçada per a nens de primària per donar a conèixer l'agricultura ecològica.
És un llibre molt amè i amb moltes il·lustracions, que ajuden a agafar idees de molts conceptes. ens parla d'horticultura, fruticultura, ramaderia, alimentació, etc.

És veritat que és un material útil pels més petits, però també ens dóna molta informació pels més grans.
Com bé es diu, una imatge val més que 1000 paraules.

Així doncs us deixo amb l'enllaç perquè hi podeu fer un cop d'ull i també una de les imatges que m'ha agradat més de tota la guia i que ens es reflecteix de forma il·lustrativa el concepte general d'agricultura i les rotacions de cultiu.:


http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/06_Publicacions_material_referencia/Fitxers_estatics/album_infantil_de_ae.pdf



dimarts, 15 de gener del 2013

LLAVORS HORTA ECOLÒGICA

JA HE ESCOLLIT L'HORT D'AQUEST ANY!

AQUESTA TEMPORADA MÉS LLAVORS ECOLÒGIQUES.

Vista general de llavors

VARIETATS TRADICIONALS NO REGISTRADES.

Com la temporada passada he fet una mica de previsió i ja he comprat diferents llavors ecològiques per fer la sembra a l'hort.

He demanat les que sembraré ara i també les de sembra a la primavera.

L'elecció l'he fet segons la descripció de cada una i l'experiència de l'any anterior.

Així doncs les varietats escollides són:


- Xirivia: és una planta de la família de les apiàcies i molt semblant a la pastanaga. Molt utilitzada per caldos, purés, etc. Molt aromàtica.

- Ceba de Viladasens: molt semblant a la ceba de Figueres, molt carnosa i dolça, i de molt bona conservació.

- Enciam llarg de Serinyà: enciam de fulles llargues, molt carnós i de gust molt bo. El nervi principal quasi ni es nota.

- Estirabec: pèsol de mata alta. De textura molt fina. S'ha d'entutorar.

- Albergínia blanca: aquesta ja la vaig sembrar la temporada passada i el resultat va ser molt bo. De textura molt carnosa i molt dolça.

- Tomàquet groc de bombeta: planta molt vigorosa, de fruits petits de color groc i en forma de bombeta.

- Tomàquet verd d'Oristà: de fruit arrodonit i de coloració verdosa, molt dolç.

- Tomàquet de penjar Montgrí: de color vermell i mida mitjana. Tenen un "punxeta" a un extrem. De molt bona conservació.

- Carbassa del cacauet: és de planta rastrera i el fruit de forma de cacahuet. De gust molt dolç.

- Mongeta del metro: fa la flor de color fúcsia, de tavella molt llarga. La grana és de color negra i petita.

Totes aquests varietats no estan registrades i per tant, són recursos a protegir i a cultivar i al mateix temps cal donar-los a conèixer. 
Totes les llavors provenen de Les Refardes i a la seva web hi ha informació detallada amb fotografies: www.lesrefardes.com.

Quan fagi la sembra us penjaré les fotografies!!!!


dimarts, 4 de desembre del 2012

ENQUESTA: INCOPORACIÓ DE JOVES A L'EMPRESA AGRÀRIA

INCORPORACIÓ JOVES A L'AGRICULTURA

AGRICULTURA I RAMADERIA ECOLÒGICA

AULA D'ENTORN RURAL, VARIETATS LOCALS, RACES AUTÒCTONES


Hola de nou!

Aquest cop escric per demanar-vos ajuda a tota la gent que segueixi o llegeixi aquest post.
Estic fent una enquesta (molt curta i ràpida), que fa referència a alimentació ecològica, educació rural, etc.

El perquè estic fent l'enquesta, és perquè estic redactant una pla d'empresa, i d'aquesta forma puc anar molt més guiada de la percepció de la gent envers el món agrícola ecològic.

I si la voleu reenviar a altres persones endavant. Quan més respostes tingui més objectivitat.

Moltísssimes gràcies a tots.


https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dGpWX2xtLUVhTktYUEh5LXFsZjZkS2c6MQ



diumenge, 14 d’octubre del 2012

FORMACIÓ A DISTÀNICA. 3A PART


BÀSIC DE GESTIÓ AGRÀRIA

FORMACIÓ A DISTÀNCIA: INTERNET

DURADA CURS: 60 HORES.

Aquest mes d'octubre he començat 2 cursos més a través de l'aula de formació a distància del portal Ruralcat del DAR (Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural), dins el marc Innovació al sector agroalimentari.

Els 2 cursos fan referència a la PAE: Producció Agrària Ecològica.
1r curs: Producció Agrària Ecològica. Produccions hortofructícoles.
2n curs: Producció Agrària Ecològica. Produccions agropecuàries.

En tots dos cursos consten d'un mòdul anomenat bloc genèric que explica la situació actual de la PAE. I a continuació ja s'entra en matèria específica de cada curs. En el primer cas es centra en la producció d'horta i fruita i en el segon en producció ramadera.

El bloc genèric dels 2 curos es divideix en 2 mòduls:

1. Aspectes generals de la producció agrària ecològica: arguments i motivacions a favor d'una PAE, entorn de la PAE, la PAE en l'actualitat, normativa i certificació, commercialització de productes ecològics i ajuts institucionals per a la PAE i reconversió d'explotacions.

2. Bases científiques i tècniques de la producció agrària ecològica: definició i anàlisi de l'agrosistema, prevenció i control de plagues i malalties, mantenir i restaurar la fertilitat del sòl, rotacions i associacions (bases generals), les adventícies (males herbes) i l'últim apartat referent a saber-ne més sobre la PAE.


Els blocs específics els aniré comentant mentre els vagi fent.

Comentaris personals: 

Són uns cursos realment interessants. De moment passo pel bloc genèric. En aquest es fa un apropament a la PAE a nivell mundial i a nivell local (Catalunya). Es pot apreciar l'augment dels productors catalans en agricultura i ramaderia ecològica i també dels elaboradors.
També t'expliquen els mecanismes per potenciar aquest tipus de producció i el desenvolupament rural. 

En el cas de Catalunya hi ha aprovat un Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al període 2007-2013, financiat parcialment per la UE.
I finalment t'introdueix els paràmetres princiapls de la PAE: afavorir la nutrició del sòl i els processos naturals, afavorir la biodiversitat, control de plagues i malalties i males herbes, integrar ramaderia-agricultura i la promoció de la venta de proximitat.

En les pròximes setmanes aniré actualitzant la informació i els contiguts que vagi aprenent.