LES RONDAIES MALLORQINES

Per a un valencià les rondalles són les d'Enric Valor. Però a mi m'agraden més les Rondaies Mallorquines de Jordi d'Es Recó. M'encanta lliscar per les pàgines d'eixos llibrets amb portades de colors pop i dibuixos antiquats. Sempre em porten el somriure a la boca.
Les històries, són, si fa no fa, les mateixes que a qualsevol llibre de rondalles: apareixen reis i pastorets, gegants i dracs, bandolers i el Bon Jesús... i fins i tot Sant Vicent Ferrer fent miracles a tutiplen. No ténen en compte allò que ara diguem "políticament correcte": si un gegant ha de morir en el cap xafat, se li xafa i ja està. Si s'ha de llevar la pell d'un perdedor d'una aposta, se li lleva i prou. Però el millor de tot és com estan contades.Ahí és on mossen Alcover va encertar. Amb una llengua viva i afilda, plena de modismes i girs mallorquins. Certament popular. Ens fa l'efecte d'estar escoltant a una madona ben xalesta o a un missatge molt esparpellat, que ens conta la seua història a la vora de la llar a la cuina de la possessió. I amb ortografia pre fabriana, que farà les delicies dels amants de la dialectologia, encara que ha de quedar clar que per a gaudir de la lectura, no cal ser-ho de dialectòleg ni especialista: tan sols hi ha que ser un poquet xiquet i tenir ganes d'escoltar històries meravelloses.
Així que us recomane fervenment que llegiu un dels volums d'estes històries. I si viatgeu a Mallorca, no heu de tornar sense porta-vos un d'estos llibrets a l'equipatge. Són més sabrosos que la ensaïmada i la sobrassada.

I en el cel ens trobem tots plegats!

Molta més informació