Sant Joan i la flama del Canigó

Després de la polèmica vilafranquina del passat 14 de juny on el 4 de 7 va quedar en intent desmuntat, ara podem dir que ja tenim el primer de l'any al sac. Aquest Sant Joan ha estat molt engrescador i crec que podem donar-nos per satisfets tots plegats.

Dilluns a la tarda realitzàvem el darrer assaig abans de Sant Joan i van decidir portar el 4 de 7 a plaça (tot i alguns dubtes generats durant l'assaig). Dimarts a la tarda vam ser partícips de l'arribada de la flama del Canigó al Serrallo on vam realitzar un pilar de 4 aixecat per sota amb Yaiza i Jofre com a protagonistes.

Però el dia important era ahir, de mica en mica anem avançant amb la canalla, ahir vam recuperar la Candela com a acotxadora d'un tres de 7, l'Ariadna va fer el 4 de 7 amb una febrada a sobre (aquesta nena és la canya, vol fer castells de vuit i ens motiva a tots per fer-los amb emails a la llista de correu electrònic de la colla). L'Alba i la Vane van fer de parella al 4 de 6 amb agulla entrant la Vane a l'agulla (s'han invertit els papers respecte altres cops). L'Arnau i l'Ingrid van fer els seus pilarets (són grans per ser enxanetes i massa petits per ser dosos) i el tandem Natalia-Yaiza saboreja la feina ben feta (exceptuant la llagrimeta del final per un pilar descarregat d'aquella manera). L'Otman, Marouane i Aleix son pinyeros fixes i el darrer s'estrenava de lateral amb només 13 anys.

Al finalitzar l'actuació hem realitzat tres pilars de 4 de comiat, al pilar central s'estrenava l'Aleix (fill de Josep Maria) i, la seva carona de felicitat no tenia preu. Però no tot eren flors i violes, el seu cosinet estava gelós perquè no l'havia fet ell, així que vam fer un darrer perquè no plorés més... coses que passen a les millors famílies. Feu click aquí si voleu veure la resta de fotografies de la Gemma (Mare de l'Ariadna).

Per últim, comentar que aquests dies es troba a faltar el Pepe i des d'aquí doncs li mano una abraçada molt forta i desitjo que es recuperi aviat.

L'equip de Canalla estem muntant una baixada de barranc pels Ports el dia 1 d'agost, dissabte. És una activitat per a la canalla però oberta a tothom qui vulgui participar.

Les condicions generals són:- 7 anys o majors- El barranc hi han salts i sifons però en general no són de pas obligat. No hi ha cap rapel.- L'horari encara està pendent de decidir. En funció del nombre de participants s'hauran de fer fins a 2 tandes.- El transport va per compte dels participants

El cost de l'activitat és de 25€ per participant (preu especial per la Colla), aquest preu inclou: * Assegurança que inclou tant l'activitat com el desplaçament * Neopré * Casc * Guia- El dinar no va inclós.

Cal portar:- Banyador- Tovallola- Sabates velles per mullar-les (xancletes o similar NO)- Roba seca per poder canviar-se després de l'activitat- Sabates per després de l'activitat. Aquell que estigui interessat cal que faciliti el següent:- Nom- DNI- Data de naixement- Alçada- Pes- 25€ On us podeu incriure?- A la Colla (equip de canalla)- Correu electronic del Toni Valls* La incripció serà vàlida quan s'aportin totes les dades necessaries i els 25€. Fins quan? - Data límit, 10 de Juliol

AMOR PARTICULAR

El meu resum particular de Sant Joan i, sobretot, de Sant Pere:

Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto, que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. Per tot això i coses que t’amago em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència, però tot això serà una altra història, ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...