Che sarà, sarà

Entre els petits canalles hi ha nens entremaliats, nens moguts i nens repel·lents; i després, molt més enllà, hi ha nens –pocs, per sort– que són talment la llavor del diable, que diria la mare d'en Polanski. La Roberteta és un d’aquests exemplars; tan petita i tan malparida. Al seu costat, els maquiavèlics capos de la màfia russa són com la caputxeta vermella. A més de practicar com ningú l’art de tirar la pedra i amagar la mà, la nena és una dominadora nata: decideix a qui es convida a les festes d’aniversari dels demés nens i nenes, redistribueix de sotamà els papers de l’obra de teatre de l’escola, estigmatitza xais expiatoris… Això sí, davant dels grans sempre és la nena bona que coneixen a casa seva. Un angelet! De la manera que li agrada manar, el llop dels contes treballaria de sicari seu (i sense papers, esclar!), els tres porquets ja faria temps que s’haurien convertit en salsitxes barates i la bruixa dolenta acabaria menjant-se a queixalades la poma enverinada, sumida en una profunda depressió després de que, cruel i retorçada com és la Roberteta, li deixés anar que està vella i que tot li penja, o que porta un barret molt hortera. De gran no sé si la veig més de dominatrix o de presidenta de la comunitat de Madrid… Che sarà, sarà!

Publicat a Time Out Barcelona nº51