El corredor mediterrani

El corredor mediterrani

Si penseu que es tracta d’un senyor mediterrani que es dedica a córrer ja us puc dir que aneu errats, el corredor mediterrani és una línia de ferrocarril que des de la frontera amb França recorreria Catalunya, el País Valencià (Comunitat Valenciana), Múrcia i Andalusia fins a Algeciras. Quatre Comunitats Autònomes, onze províncies, amb un total de 1300 quilòmetres de llarg i en traçat d’ample internacional que serviria tant pels trens de passatgers com pels de mercaderies.

El cost és de 51.300.000.000 d’euros i està prevista la seva entrada en servei cap al 2020. Malgrat que sigui vital per l’economia ja veieu que gaire pressa no té l’Estat, fins i tot quan aquest corredor mediterrani és considerat prioritari per la Unió Europea, necessari per aquelles Comunitats Autònomes que en faran ús, però l’Estat espanyol tot i saber els beneficis que n’obtindria mesura aquest assumpte amb la mentalitat del segle XIX, i considera que és perillós donar massa poder econòmic a determinats territoris i que aquests es comuniquin eficient i directament entre ells sense passar per Madrid. Sorprèn que una via considerada vital i prioritària no només no s’hagi construït encara, sinó que està previst que entri en servei el 2020, això sempre que no hi hagi retards o que el govern espanyol de torn no decideixi canvia d’idea. Encara no fa tants dies el govern espanyol plantejava la construcció d’un corredor que entraria des de la frontera francesa per Aragó i dubtava entre aquest corredor i el mediterrani. Fixeu-vos en la xarxa tant de carreteres com de ferrocarril de l’Estat espanyol, és radial, tot parteix de Madrid, tot es dirigeix cap a Madrid. La línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb València és en alguns trams de via única, i per allà passen mercaderies i passatgers. Les autopistes que van de Barcelona a València són de peatge, de peatges hauria de dir, i si no vaig errat és la més cara. Si ara anar a València amb l’Euromed suposa tres hores de viatge, quan existeixi el corredor mediterrani i es pugui fer en AVE el viatge durarà 1 hora 50 minuts. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas ha dit que “Si algun sector pot contribuir a superar les dificultats actuals és precisament la nostra capacitat de sortir a l’exterior. Aquesta és la nostra aorta econòmica, la nostra artèria principal que ens ha de connectar amb Europa i amb el Món”. No ho digui gaire sort això que el corredor és la nostra aorta econòmica que encara ens la tallaran, i tampoc digui que ens servirà per connectar-nos a Europa, això la gent de l’Altiplà ho podrien entendre malament. El ministre de Foment del govern espanyol José Blanco ha dit que “aquesta és la Espanya en xarxa que volem, una Espanya on no hi hagi quilòmetre 0, una Espanya en la que cada punt del país sigui centre i no perifèria”. No creieu que repeteix excessivament “Espanya”?, tot un exercici d’espanyolisme redundant quan simplement podria haver dit que construiran una xarxa que per primera vegada no serà radial., és a dir, no passarà per Madrid.

Vídeo: CORREDOR DEL MEDITERRANI - JOSÉ BLANCO Y ARTUR MAS

http://www.youtube.com/watch?v=rzIh_d-RXMA

El corredor mediterráneo

Si cree que se trata de un señor mediterráneo que se dedica a correr ya os puedo decir que vaya errados, el corredor mediterráneo es una línea de ferrocarril que desde la frontera con Francia recorrería Cataluña, Comunidad Valenciana (Comunidad Valenciana), Murcia y Andalucía hasta Algeciras. Cuatro Comunidades Autónomas, once provincias, con un total de 1300 kilómetros de largo y en trazado de ancho internacional que serviría tanto para los trenes de pasajeros como los de mercancías. El coste es de 51300 millones de euros y está prevista su entrada en servicio hacia 2020. A pesar de que sea vital para la economía ya veis que mucha prisa no tiene el Estado, incluso cuando este corredor mediterráneo es considerado prioritario por la Unión Europea, necesario para aquellas Comunidades Autónomas que lo usarán, pero el Estado español todo y saber los beneficios que obtendría medida este asunto con la mentalidad del siglo XIX, y considera que es peligroso dar demasiado poder económico en determinados territorios y que éstos se comuniquen eficiente y directamente entre ellos sin pasar por Madrid. Sorprende que una vía considerada vital y prioritaria no sólo no se haya construido aún, sino que está previsto que entre en servicio en 2020, ello siempre que no haya retrasos o que el gobierno español de turno no decida cambia de idea. No hace tantos días el gobierno español planteaba la construcción de un corredor que entraría desde la frontera francesa por Aragón y dudaba entre este corredor y el mediterráneo. Fijaos en la red tanto de carreteras como de ferrocarril del Estado español, es radial, todo parte de Madrid, todo se dirige hacia Madrid. La línea de ferrocarril que une Barcelona con Valencia es en algunos tramos de vía única, y por allí pasan mercancías y pasajeros. Las autopistas que van de Barcelona a Valencia son de peaje, de peajes debería decir, y si no me equivoco es la más cara. Si ahora ir a Valencia con el Euromed supone tres horas de viaje, cuando exista el corredor mediterráneo y se pueda hacer en AVE el viaje durará 1 hora 50 minutos. El presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas ha dicho que "Si algún sector puede contribuir a superar las dificultades actuales es precisamente nuestra capacidad de salir al exterior. Esta es nuestra aorta económica, nuestra arteria principal que nos ha de conectar con Europa y con el Mundo ". No lo diga mucha suerte eso que el corredor es nuestra aorta económica que todavía nos la cortarán, y tampoco diga que nos servirá para conectarnos a Europa, eso la gente del Altiplano lo podrían entender mal. El ministro de Fomento del gobierno español José Blanco dijo que "esta es la España en red que queremos, una España donde no haya kilómetro 0, una España en la que cada punto del país sea centro y no periferia". No creéis que repite excesivamente "España"?, Todo un ejercicio de españolismo redundante cuando simplemente podría haber dicho que construirán una red que por primera vez no será radial., Es decir, no pasará por Madrid.

El show de Camps i els seus amics

Camps te molts números de la rifa per ser jutjat pel delicte de suborn per haver acceptat uns vestits i altres regals pagats per l'empresa Orange Market. El jutge José Flors, instructor del cas Gürtel en la seva trama valenciana ha dictat un auto conforme refusa arxivar les causes obertes contra el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, els seu segon, Ricardo Costa, l'exvicepresident de la Generalitat Valenciana Víctor Campos i Rafael Betoret, excap de la Conselleria de Turisme. Ben al contrari l'instructor considera que hi ha indicis racionals que s'ha produït un delicte de suborn passiu impropi, segons sembla això vol dir que van rebre regals en consideració a la seva funció, i per això els podria caure una pena de tres a sis mesos de multa. Per una banda Camps diu que "queden un o dos escalerets i entonces tota aquesta qüestió tan estranya, tan absurda i tan estrafalària haurà passat al passat de la nostra...". De 'altre anuncia que presentarà un recurs d'apel·lació contra l'auto del jutge instructor.
Però Camps no ha sigut l'únic fent declaracions. González Pons comença dient que no faran declaracions i que la justícia ha de seguir el seu camí. Llàstima que no hagués callat en aquest punt ja que immediatament afegeix que espera que la justícia els sigui favorables. Direu que tot el que es jutjat espera obtenir una sentència favorable. Teniu raó, però dir que no faran declaracions sobre el tema per afegir que esperen que la sentència els sigui favorable em sembla molt contradictori. Considerant com funcionen les coses - llegiu sobre el nomenament del jutge del cas Fabra - aquestes declaracions venint d'on venen hi ha per ensumar-se alguna cosa térbola. Esperanza Aguirre, sempre disposada a dir la seva aquesta vegada es limita a dir que "tot el que fa la direcció del meu partit em sembla be". Qui potser hauria d'haver callat és la senyora alcaldessa de València Rita Barberà i no embolicar-se parlant de les anxoves que regala el president Revilla de la Comunitat de Cantàbria. Sembla que el senyor Revilla té per costum regalar a les autoritats que el visiten o a les que ell visita productes típics de la terra i del mar. Que Rita Barberà el citi a ell i a les anxoves i els fiqui en el mateix sac que Camps i els seus vestits és una grolleria impròpia d'una senyora com la senyora alcaldessa però imagino que la desesperació veient com el seu company de partit i president de la seva comunitat autònoma ha de passar pel mal tràngol de ser imputat per corrupte deu fer dir rucades. Però si buscavem declaracions escandaloses, les més escandaloses del dia d'ahir van ser les de Mariano Rajoy. I que va dir?. Res. A vegades hi ha silencis que són escandalosos. Rajoy fins ara s'havia limitat a qualificar de polítics exemplars a gent com Carlos Fabra, ahir va optar per callar, i això ja va ser clamorós. El mateix Rajoy que demana dimissions a tot els dirigents d'altres partits, ministres, directors generals i a qui calgui no té cap problema a defensar els seus corruptes i a dir que en el PP no dimiteix ni Déu, amb perdó de la COPE. Mentre en el PP per a Rajoy tots els corruptes són innocents mentre no és demostri el contrari i si és demostra que ho són és perquè hi ha un conxorxa contra el PP, el mateix Rajoy considera que qui no és del PP és culpable encara que es demostri que és innocent I el més greu és que els casos de corrupció que afecten al PP els beneficien electoralment. Hi ha per pensar que a més d'un problema de corrupció política en una part important de la classe política espanyola hi ha entre la ciutadania certa corresponsabilitat per donar suport a un partit on els nivells de corrupció no són latents, són galopants. Rajoy fa com els tres micos que encapçalen l'article; es tapa els ulls per no veure que passa en el seu partit, les orelles per no escoltar les advertències que se li fan i la boca per no haver de dir més disbarats dels que ja ha dit fins ara.
----

Vídeo: El show de Camps i els seus amics

----
Camps tiene muchos números de la rifa para ser juzgado por el delito de cohecho por haber aceptado unos trajes y otros regalos pagados por la empresa Orange Market. El juez José Flors, instructor del caso Gürtel en su trama valenciana ha dictado un auto conforme rehusa archivar las causas abiertas contra el presidente de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el suyo segundo, Ricardo Costa, el exvicepresidente de la Generalitat Valenciana Víctor Campos y Rafael Betoret, exjefe de la Conselleria de Turisme. Bien al contrario el instructor considera que hay indicios racionales que se ha producido un delito de cohecho pasivo impropio, según parece eso quiere decir que recibieron regalos en consideración a su función, y por eso les podría caer una pena de tres a seis meses de multa. Por un lado Camps dice que "queden un o dos escalerets i entonces tota aquesta qüestió tan estranya, tan absurda i tan estrafalària haurà passat al passat de la nostra...". Por otra parte anuncia que presentará un recurso de apelación contra el auto del juez instructor.
Pero Camps no ha sido el único haciendo declaraciones. González Pons comienza diciendo que no harán declaraciones y que la justicia debe seguir su camino. Lástima que no hubiese callado en este punto ya que inmediatamente añade que espera que la justicia los sea favorable. Diréis que todo el que es juzgado espera obtener una sentencia favorable. Tenéis razón, pero decir que no harán declaraciones sobre el tema para añadir que esperan que la sentencia les sea favorable me parece muy contradictorio. Considerando como funcionan las cosas - leed sobre el nombramiento del juez del caso Fabra - estas declaraciones viniendo de donde vienen hay para olerse alguna cosa turbia. Esperanza Aguirre, siempre dispuesta a decir la suya esta vez se limita a decir que "todo lo que hace la dirección de mi partido me parece bien". Quien quizá debería haber callado es la señora alcaldesa de Valencia Rita Barberà y no liarse hablando de las anchoas que regala el presidente Revilla de la Comunidad de Cantabria. Parece que el señor Revilla tiene por costumbre regalar a las autoridades que le visitan o a las que él visita productos típicos de la tierra y del mar. Que Rita Barberà le cite a él y a las anchoas y los meta en el mismo saco que Camps y sus trajes es una grosería impropia de una señora como la señora alcaldesa pero imagino que la desesperación viendo como su compañero de partido y presidente de su comunidad autónoma debe pasar por el mal trance de ser imputado por corrupto debe hacer decir burradas. Pero si buscábamos declaraciones escandalosas, las más escandalosas del día de ayer fueron las de Mariano Rajoy. ¿Y que dijo?. Nada. A veces hay silencios que son escandalosos. Rajoy hasta ahora se había limitado a calificar de políticos ejemplares a gente como Carlos Fabra, ayer optó por callar, y eso ya fue clamoroso. El mismo Rajoy que pide dimisiones a todo los dirigentes de otros partidos, ministros, directores generales y a quien haga falta no tiene ningún problema en defender a sus corruptos y en decir que en el PP no dimite ni Dios, con permiso de la COPE. Mientras en el PP para Rajoy todos los corruptos son inocentes mientras no se demuestre lo contrario y si se demuestra que lo son es porque hay un conchabamiento contra el PP, el mismo Rajoy considera que quien no es del PP es culpable aunque se demuestre que es inocente y lo más grave es que los casos de corrupción que afectan al PP los beneficien electoralmente. Hay para pensar que además de un problema de corrupción política en una parte importante de la clase política española hay entre la ciudadanía cierta corresponsabilidad por dar apoyo a un partido donde los niveles de corrupción no son latentes, son galopantes. Rajoy hace como los tres micos que encabezan el artículo; se tapa los ojos para no ver que pasa en su partido, las orejas por no escuchar las advertencias que se le hacen y la boca para no decir más disparates de los que ya ha dicho hasta ahora.