Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris president de la Generalitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris president de la Generalitat. Mostrar tots els missatges

25 de des. 2013

80è aniversari de la mort del president Macià

80è aniversari de la mort del president Macià 

 

 

Breu resum biogràfic:

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933).
-Tinent coronel de l’Exèrcit de Terra.
-Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (L’Havana).
-Fundador d’Estat Català.
-Fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º president de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l’exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L’any 1922 fundà Estat Català i l’any 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d’una peritonitis. 

El 14 d'abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables de l'assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels partits majoritaris espanyols de tornar a perìodes no democràtics. 

Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 abril de 1931. 

Discurs de Macià des del balcó de la Plaça Sant Jaume: 


Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ 


 

 

Monuments al President Francesc Macià i Llussà: 


 

EL CORONEL MACIÀ (Pel·lícula):
 


 
Direcció i guió: Josep Maria Forn.

País: Espanya.

Any: 2006.

Duració: 106 min.

Gènere: Biopic, drama.

Interpretació: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.

Direcció artística: Josep Massagué.

Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l'assalt de 200 militars armats amb destrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l'exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

80 aniversario de la muerte del presidente Macià

 
Breve resumen biográfico:
Francesc Macià y Llussà (Vilanova y la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, 25 de diciembre de 1933).
-Teniente coronel del Ejército de Tierra.
- Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (La Habana).
- Fundador de Estat Català.
- Fundador de Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º presidente de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià y Llussà nació en Vilanova y la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estat Català y 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalidad de Catalunya proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil en la que los herederos ideológicos de los que derribaron la II República Española y la República Catalana, y fueron responsables del asesinato del Presidente Lluís Companys, siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los partidos mayoritarios españoles de volver a períodos no democráticos. 

Francesc Macià proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 de abril de 1931. 

Discurso de Macià desde el balcón de la Plaça Sant Jaume: 


Catalanes:

Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación Ibérica. De acuerdo con el Presidente de la República federal española señor Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos en el pacto de San Sebastián, me hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Catalunya, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad. Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Catalunya que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, aunque fuera necesario sacrificar la propia vida. Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria. Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y de los pueblos y , muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder. En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y los ofrecemos aportar todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional. Para Catalunya, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Catalunya.

Barcelona, ​​14 de abril de 1931 .

el Presidente

FRANCESC MACIÀ

 

 

Monumentos al Presidente Francesc Macià y Llussà : 


 
EL CORONEL MACIÀ (Película): 


 

 

Dirección y guión: Josep Maria Forn.

País: España .

Año: 2006.

Duración: 106 min.

Género: Biopic, drama.

Interpretación: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: José M. Aragonés.

Dirección artística: José Massagué.

Estreno en España: 20 de abril 2007.

SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con hachas a la imprenta del semanario Cu -cut y a la redacción del diario La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros. Es el Teniente Coronel en Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

25 de des. 2012

79è aniversari de la mort del president Macià

79è aniversari de la mort del president Macià 

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933).
-Tinent coronel de l'Exèrcit de Terra.
-Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (L’Havana).
-Fundador d’Estat Català.
-Fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º president de la Generalitat de Catalunya. 

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d'octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l'exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L'any 1922 fundà Estat Català i l'any 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d'una peritonitis. 

Transcripció dels discurs de Macià des del balcó de la Plaça Sant Jaume.

Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans,
sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

 

Document: “LA VANGUARDIA – 15/04/1931 - PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA A BARCELONA”


Document: “LA VANGUARDIA - 26/12/1933 - HA MORT FRANCESC MACIÀ PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA"










 

79º aniversario de la muerte del presidente Macià 

Francesc Macià y Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, ​​25 de diciembre de 1933).
-Teniente coronel del Ejército de Tierra.
-Fundador del Partido Separatista Revolucionari de Catalunya (La Habana).
-Fundador de Estat Català.
-Fundador de Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º presidente de la Generalitat de Catalunya. 

Francesc Macià i Llussà nació en Vilanova i la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estat Català y el año 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis. 

Transcripción del discurso de Macià desde el balcón de la Plaça Sant Jaume.

Catalanes:
Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación ibérica. De acuerdo con el Presidente de la República federal española señor Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos tomados en el pacto de San Sebastián, me hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Catalunya, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad. Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Catalunya que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, incluso si fuera necesario el sacrificio de la propia vida. Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria. Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y de los pueblos y, muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder. En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y les ofrecemos aportarlos todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional. Por Catalunya, por los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes,
sabed haceros dignos de Catalunya.

Barcelona, ​​14 de abril de 1931.

El Presidente
FRANCESC MACIÀ

17 de des. 2011

CARLOS HERRERA POSSEIT PER L'ESPERIT CATALANÒFOB DE FEDEGUICO

CARLOS HERRERA POSSEIT PER L'ESPERIT CATALANÒFOB DE FEDEGUICO


L'estrella matinal d'Onda Cero, Carlos Herrera, quan ha de parlar de Catalunya o de catalans es posseït per l'esperit de Fedeguico i com la nena de l'exorcista comença a llançar el vòmit de la seva catalanofòbia per la boca ruixant radiofònicament els seus oients.
Herrera contra l'Alfred Bosch

Carlos Herrera parla així de l'Alfred Bosch després que aquest entregués una carta al Borbó dient-li que volien que Catalunya s'independitzés d'Espanya perquè alguna cosa fa olor de podrit a l'Estat: “El tonto con cinco minutos de gloria. El tonto que dice: vengo a decirle al rey que queremos romper, queremos salir del reino porqué algo huele a podrido. Nada nos gustaría más que saliese del reino un tío como éste, que no apareciese por ninguna parte del reino. Claro, que tíos como éste no hubiera en el reino, pasa que los hay, el rey lo toreó como es la costumbre, con la derecha, con la izquierda”.

El Borbó rebia un per un als caps de cada grup parlamentari de la nova legislatura i l'Alfred Bosch li va presentar una carta en què se li comunicava per quines raons se l'informava que la posició d'Esquerra era que Catalunya sortís d'Espanya perquè entre molts altres motius alguna cosa fa pudor a Espanya. És comprensible que Carlos Herrera no noti la olor de podrit ja que ell està a la caverna, focus de bona part de la ferum de podrit, té els narius saturats per la olor, i ningú sol notar la seva pròpia ferum. Herrera que va viure durant molt de temps a Catalunya sembla que aspiri a fer-se disculpar aquest pecat de joventut, també sembla oblidar el que va aprendre quan va treballar a Catalunya, ha perdut la seva personalitat i s'ha convertit en una còpia mal feta del caigut radiopredicador del Tremedal.
Herrera contra el president Artur Mas

Carlos Herrera parla així de la intenció d'Artur Mas de portar davant dels tribunals al govern espanyol per no pagar els diners que havia de pagar segons els acords signats: ”Pero, ojo, tu ya sabes que cuando negocias con Convergència i Unió te está dando la mano con la derecha pero con la izquierda te la está clavando. Así ya se vio ayer que Artur Mas denunciaba en los tribunales en Europa al gobierno central por 759 millones de euros que dicen que les deben. Esto se arregla pagando”.

No, Herrera, els catalans donem la dreta i amb l'esquerra provem que no ens robin la cartera, però noi, tants segles dedicant-se a espoliar altres pobles que costa impedir-ho, i a més, l'Estat espanyol està convençut que robar a altres pobles és un dret diví. No sé si això s'arregla pagant, a hores d'ara ni que ens deixéssiu de robar crec que, almenys en el meu cas, la meva opinió canviés. El que si que tinc clar és que si hi ha un acord signat o de paraula aquest s'ha de complir. Qui no compleix amb els acords que signa deixa de ser una persona de fiar, qui no compleix els acords de paraula tampoc, i amb la gent que no té paraula no s'han de tenir tractes. L'Estat ha de pagar aquests 759 milions i també els altres 1450 milions pendents i deixar-se de tonteries.

Ja sé, Carlos, que els catalans ens mengem nens castellanoparlants amb patates i només pel fet de ser catalans ja tenim una disposició al mal. Dir el nom dels porcs dels catalans ara que estàs ben amagat a la caverna respirant els gassos putrefactes del nacionalisme espanyol més carpetovetònic no val, quan treballaves a Catalunya no eres tan barroer ni mentider, t’has reespanyolitzat, i ja veus quines coses t’escoltem dir, cada dia t’assembles més al petit radiopredicador del Tremedal.

Quan algú arriba a un acord l'ha de complir, i el teu Estat és un Estat que no té paraula, no compleix els acords que signa i menteix. En aquestes circumstàncies les teves paraules atacant al president Mas per exigir el pagament d'unes quantitats que aquest Estat lladre que tu defenses deu a Catalunya, ens deu molt més però de moment que pagui allò que està pactat.

Abans de titllar de tonto a un diputat per demanar la independència del seu país seria bo que aprenguessis, Carlos, la història del teu país. Segurament recordaràs que hi va haver un Imperi espanyol, em pots dir on està ara el vostre Imperi?. Els insults i les amenaces no faran que els catalans tinguem més ganes de quedar-nos formant part del teu regne de les Espanyes. Des del meu punt de vista ja va bé que tu i els altres galifardeus cavernaris continueu dient-nos el nom del porc als catalans, així cada dia hi haurà més catalans que se n'adonaran que Espanya no té remei i que el millor que podem fer és sortir-nos d'aquesta presó de pobles.





Vídeo: CARLOS HERRERA - ONDA CERO - Herrera titlla de tonto l'Alfred Bosch



Vídeo: Herrera ataca al president Artur Mas per reclamar els 759 milions que l'Estat deu a Catalunya



Carta que va entregar Alfred Bosch al rei d’Espanya (PDF)




CARLOS HERRERA POSEÍDO POR EL ESPÍRITU CATALANÓFOBO DE FEDEGUICO

La estrella matinal de Onda Cero, Carlos Herrera, cuando tiene que hablar de Cataluña o de catalanes es poseído por el espíritu de Fedeguico y como la niña del exorcista empieza a lanzar el vómito de su catalanofobia por la boca rociando radiofónicamente a sus oyentes.
Herrera contra el Alfred Bosch

Carlos Herrera habla así de Alfred Bosch después de que éste entregara una carta al Borbón diciéndole que querían que Cataluña se independizara de España porque algo huele a podrido en el Estado: "El tonto con cinco minutos de gloria . El tonto que dice: vengo a decirle al rey que queremos romper. Queremos salir del reino porqué algo huele a podrido. Nada nos gustaria más que saliese del reino un tío como éste, que no apareciese por ninguna parte del reino. Claro, que tíos como éste no hubiera en el reino, pasa que los hay, el rey lo torea como es la costumbre, con la derecha, con la izquierda ".

El Borbón recibía uno por uno a los jefes de cada grupo parlamentario de la nueva legislatura y el Alfred Bosch le presentó una carta en la que se le comunicaba por qué razones se le informaba que la posición de Esquerra era que Cataluña saliera de España porque entre muchos otros motivos algo huele mal en España. Es comprensible que Carlos Herrera no note el olor a podrido ya que él está en la caverna, foco de buena parte de la hedor a podrido, tiene la nariz saturada por el olor, y nadie suele notar su propia hedor. Herrera que vivió durante mucho tiempo en Cataluña parece que aspire a hacerse disculpar este pecado de juventud, también parece olvidar lo que aprendió cuando trabajó en Cataluña, ha perdido su personalidad y se ha convertido en una copia mal hecha del caído radiopredicador del Tremedal.
Herrera contra el presidente Artur Mas

Carlos Herrera habla así de la intención de Artur Mas de llevar ante los tribunales al gobierno español por no pagar el dinero que debía pagar según los acuerdos firmados: "Pero, ojo, tú ya sabes que Cuando negociaré con Convergència i Unió tiene está dando la mano con la derecha pero con la izquierda tiene la está clavando. Así ya se vio ayer que Artur Mas denunciaban en los tribunales en Europa en el Gobierno central por 759 millones de euros que dicen que las Debén. Esto se arregla pagando ".

No, Herrera, los catalanes damos la derecha y con la izquierda probamos que no nos roben la cartera, pero chico, tantos siglos dedicándose a expoliar otros pueblos que cuesta impedirlo, y además, el Estado español está convencido de que robar a otros pueblos es un derecho divino. No sé si esto se arregla pagando, a estas alturas ni que dejarais de robarnos creo que, al menos en mi caso, mi opinión cambiara. Lo que sí que tengo claro es que si hay un acuerdo firmado o de palabra este se debe cumplir. Quien no cumple con los acuerdos que firma deja de ser una persona de fiar, que no cumple los acuerdos de palabra tampoco, y con la gente que no tiene palabra no se tendrán tratos. El Estado debe pagar estos 759 millones y también los otros 1450 millones pendientes y dejarse de tonterías.

Ya sé, Carlos, que los catalanes nos comemos niños castellanohablantes con patatas y sólo por el hecho de ser catalanes ya tenemos una disposición al mal. Despotricar de los catalanes ahora que estás bien escondido en la caverna respirando los gases putrefactos del nacionalismo español más carpetovetónico no vale, cuando trabajabas en Cataluña no eras tan torpe ni mentiroso, te has reespañolizado, y ya ves qué cosas te escuchamos decir, cada día te pareces más al pequeño radiopredicador del Tremedal.

Cuando alguien llega a un acuerdo deberá ser cumplida, y tu Estado es un Estado que no tiene palabra, no cumple los acuerdos que firma y miente. En estas circunstancias tus palabras atacando al presidente Mas por exigir el pago de unas cantidades que este Estado ladrón que tú defiendes debe a Cataluña, nos debe mucho más pero de momento que pague lo que está pactado.

Antes de llamar tonto a un diputado por pedir la independencia de su país sería bueno que aprendieras, Carlos, la historia de tu país. Seguramente recordarás que hubo un Imperio español, ¿me puedes decir dónde está ahora su Imperio?. Los insultos y las amenazas no harán que los catalanes tengamos más ganas de quedarnos formando parte de tu reino de las Españas. Desde mi punto de vista ya va bien que tú y los demás alelados cavernarios continueis insultándonos a los catalanes, así cada día habrá más catalanes que se darán cuenta que España no tiene remedio y que lo mejor que podemos hacer es salirnos de esta cárcel de pueblos.

28 de des. 2010

129è president de la Generalitat de Catalunya i nou Govern

129è president de la Generalitat de Catalunya i nou Govern

Artur Mas i Gavarró, 129è president de la Generalitat de Catalunya des del 27 de desembre de 2010. Va néixer el 31 de gener de 1956 a Barcelona, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya i president de la federació Convergència i Unió (CiU).

Anteriorment va ocupar els següents càrrecs en els governs presidits perl Jordi Pujol:

Conseller Primer del Govern de la Generalitat de Catalunya (19/01/2001-22/12/2003)

Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (30/07/11997–19/01/2001)

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (15/06/1995-30/07/1997)

El nou Govern de la Generalitat:

Conselleria d'Interior: Felip Puig (CDC)

Conselleria de Política Territorial i Sostenibilitat: Lluís Recoder (CDC)

Conselleria d'Educació: Irene Rigau (CDC)

Conselleria de Benestar i Família: Josep Lluís Cleries (CDC)

Conselleria de Governació i Relaciones Institucionals: Joana Ortega (UDC)

Conselleria d'Agricultura i Medi Natural: Josep Maria Pelegrí (UDC)

Conselleria d'Economia i Finances: Andreu Mas-Colell (Independent)

Conselleria d'Empresa i Ocupació: Francesc Xavier Mena (Independent)

Conselleria de Salut: Boi Ruiz (Independent)

Conselleria de Justicia: Pilar Fernández Bozal (Independent)

Conselleria de Cultura: Ferran Mascarell (PSC)

Biografia d’Artur Mas i Gavarró

Història i atribucions de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Llistat dels 126 presidents de la Generalitat des de Berenguer de Cruanyes (1)(1359-1362) fins a Jordi Pujol i Soley (126)(1980-2003)

A aquesta llista cal afegir:

Pasqual Maragall i Mira(127)(2003-2006)

José Montilla Aguilera (128)(2006-2010)

14 d’ag. 2010

Homenatges al president Companys

Homenatges al president Companys
Homenatge a La Baule-Escoublac

El 13 d'agost de 1940 la Gestapo va detenir a La Baule-Escoublac (França) al president de la Generalitat Lluís Companys i va ser immediatament entregat als règim franquista. En aquesta població s'ha inaugurat una placa commemorativa a l'Avinguda de Ploërmel al costat de la casa on va residir durant el seu exili.

Probable homenatge a Madrid

El president Companys va ser traslladat a Madrid per ser interrogat. L'edifici on va romandre per ser interrogat i torturat avui és la seu del govern de la Comunitat de Madrid. La Comissió per la Dignitat ha anunciat que properament faran un acte d'homenatge davant d'aquest edifici. La Comunitat de Madrid es governada per Esperanza Aguirre del Partit Popular, partit fundat per gent que va ser membre del mateix règim feixista que va assassinar el president Companys.

Espanya no vol anul·lar el judici

El president Companys va ser assassinat a Barcelona pels militars feixistes espanyols el 15 d'octubre de 1940 després de sotmetre'l a judici sumaríssim i sense cap tipus de garantia processal. Encara avui, 70 anys després el govern espanyol no ha anul·lat aquell judici infame ni ha demanat disculpes per aquella ignomínia portada a terme per la dictadura, s'han negat a anul·lar el judici i la sentència condemnatòria.










Homenajes al presidente Companys
Homenaje en La Baule-Escoublac

El 13 de agosto de 1940 la Gestapo detuvo en La Baule-Escoublac (Francia) al presidente de la Generalitat Lluís Companys y fue inmediatamente entregado a régimen franquista. En esta población se ha inaugurado una placa conmemorativa en la Avenida de Ploërmel junto a la casa donde residió durante su exilio.

Probable homenaje en Madrid

El presidente Companys fue trasladado a Madrid para ser interrogado. El edificio donde permaneció para ser interrogado y torturado hoy es la sede del gobierno de la Comunidad de Madrid. La Comisión por la Dignidad ha anunciado que próximamente harán un acto de homenaje ante este edificio. La Comunidad de Madrid se gobernada por Esperanza Aguirre del Partido Popular, partido fundado por gente que fue miembro del mismo régimen fascista que asesinó al presidente Companys.


España no quiere anular el juicio

El presidente Companys fue asesinado en Barcelona por los militares fascistas españoles el 15 de octubre de 1940 después de someterlo a juicio sumarísimo y sin ningún tipo de garantía procesal. Aún hoy, 70 años después el gobierno español no ha anulado ese juicio infame ni ha pedido disculpas por aquella ignominia llevada a cabo por la dictadura, se han negado a anular el juicio y la sentencia condenatoria.

25 de des. 2009

76 anys de la mort del president Macià

76 anys de la mort del president Macià

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d'octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l'exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L'any 1922 fundà Estat Català i l'any 1931 Esquerra Republicana
de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d'una peritonitis.

Aquest any 2009 se celebra el 150è aniversari del naixement de Francesc Macià i Llussà, 122è president de la Generalitat de Catalunya, nascut a Vilanova i la Geltrú i mort a Barcelona el dia de Nadal de 1933.

El 14 d'abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Amb motiu del 78 aniversari d'aquesta proclamació convé recuperar aquest discurs per fer despertar un país adormit. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables
de l'assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels dos partits majoritaris espanyols. Francesc Macià proclama la República Catalana· Plaça de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens
apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.

EL CORONEL MACIÀ

Direcció i guió: Josep Maria Forn.
País: Espanya.
Any: 2006.
Duració: 106 min.
Gènere: Biopic, drama.
Interpretació: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.
Música: Albert Guinovart.
Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.
Direcció artística: Josep Massagué.
Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l'assalt de 200 militars armats amb estrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l'exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

Vídeo: Discurs del 14 d'abril de 1931 del president Macià

Vídeo: Fragment de la pel·lícula "Coronel Macià

Vídeo: El coronel Macià, un film de Josep Maria Forn (2008)

Vídeo: Monument a Francesc Macià (Plaça Catalunya, Barcelona)

Vídeo: FRANCESC MACIÀ A SANT ADRIÀ DELS BESÒS

76 años de la muerte del presidente Macià

Francesc Macià nació en Vilanova i la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estado Catalán y el año 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º Presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

Este año 2009 se celebra el 150 aniversario del nacimiento de Francesc Macià, 122 º presidente de la Generalitat de Cataluña, nacido en Vilanova i la Geltrú y muerto en Barcelona el día de Navidad de 1933.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalitat de Cataluña proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaza Sant Jaume de Barcelona.Con motivo del 78 aniversario de esta proclamación conviene recuperar este discurso para hacer despertar a un país dormido. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil que los herederos ideológicos de los que derribaron la Segunda República Española, la República Catalana y fueron responsables del asesinato del presidente Lluís Companys siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los dos partidos mayoritarios espanyols.Francesc Macià proclama la República Catalana · Plaza de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

Catalanes:
Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación ibérica.
De acuerdo con el Presidente de la República federal española Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos tomados en el pacto de San Sebastián, me
hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Cataluña, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad.
Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Cataluña que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, incluso si fuera necesario el sacrificio de la propia vida .Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria.
Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y los pueblos y, muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder.
En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y les ofrecemos aportarles todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional.
Por Cataluña, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Cataluña.
Barcelona, 14 de abril de 1931.

EL CORONEL MACIÀ

Direcció y guión: Josep Maria Forn.
País: España.
Año: 2006.
Duración: 106 min.
Género: Biopic, drama.
Interpretación: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate) , Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.
Música: Albert Guinovart.
Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: Josep M. Aragonés.
Dirección artística: Josep Massagué.
Estreno en España: 20 abril 2007.
SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con estral en la imprenta del semanario Cu-cut ya la redacción del diario La voz de Cataluña. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros.Es el teniente coronel Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).