Gps MAN !!!

Hola companys

Ahir tocava sortida dominguera i vaig pedalar una estona en companyia de en Joan.

Com ningú semblava interessat en fer aquesta ruta ( 52 km ) van quedar a les 08,30 hores davant de la gasolinera de Santa Eugènia punt de sortida inicial de la ruta.

Era un dia fresquet,molt as-solejat i amb una visibilitat molt bona ,mireu la claredat de algunes de les fotos que van fer.

La ruta en principi no semblava gaire difícil doncs ja la havien fet en varies ocasiones amb la resta dels companys.

Aixi que, un cop carregada la ruta als nostres GPS. ( el meu ) i el de en Joan. Sí, també s'apuntat a la família dels Legend HCX de Garmin. ( ja som quatre al grup que portem aquest models ) van enfilar aquesta sortida tots dos solets.Però vet aquí una d'aquelles tonteries que fa un al no preparar amb suficient antelació la ruta .Resulta que en Joan no portava el mateix track que jo doncs a la carpeta que en va passar en Dani ( hi havia uns quant de sant climent d´amer ) i el que jo li vaig passar a en Joan no era el mateix que el meu.

Totàl,que res de res quan van arribar al punt calent zigis i zagas a la ruta ja ens havien perdut o liat depèn com vulgueu imaginar .ostres Joan ??crec que es per aquí,anem per aquí ,doncs no ¡!! No hi ha sortida,està tallat!!! Apa a recular i provaren per allà.

Una cosa es ben certa companys,no tingueu po de venir amb nosaltres,al final sempre ens hi sortim del embolic.Això es falta de pràctica com tot,ja,ja,ja.

Desprès de fer el àpat pertinent baixada ben a prop de la falda de sant grau per tornar a agafar carril bici i cap a Girona que m'enamora.

Nota curiosa de la ruta ,van trobar gossos deslligats ,menys mal que teníem l'amo a prop i ens van donar la seguretat al pas de la seva casa,conills i un cérvol,si va passar per davant nostre.

D'On diantre ha sortit aquest animal,.que jo sàpiga no hi ha cérvols per aquests indrets no ??

O potser s'escapat d'alguna granja no ?

Ens veien al sopar a veure si aquí passem un bona estona entre amics i amigues.

Una salutació i petons de en:

Lluís

Lluis
lluisvelazquez.@gmail.com
http://picasaweb.google.com/lluis.btt
http://groups.google.com/group/bttgirona

CICLOTURISME TOTAL

La setmana passada vaig tenir la oportunitat d'anar a veure el circ a Girona ( el Raluy ) i en va impressionar molt,estaba ple, inclòs van tenir que afegir cadires adicionals de fusta , doncs estava l'aforament ple, a vessar .Era el primer dia de funció,més econòmic i vaig veure i comprovar in situ l´,il-lusió , esforc i dedicació amb el que fan les diverses funcions aquests artistes .

Explico aquesta historia per que vaig veure en un moment determinat quant aquests magnífics professionals que el únic que volen es entretenir i fer passar una bona estona a més de fer riure als més menuts i no tan menuts quan no ,els hi surt la funció al primer cop. Sense perdre un ànim de riure a les seves cares el torna'n a intentar i si a la segona vegada els hi sur bé.

Dic aixo per que a vegades intenten fer o planificar rutes i surtin petites incidències,o millor dit despistes involuntaris d'un servidor .La setmana passada van intentar fer la ruta d'avui però vet aquí un despistat que quan començaven a pedalar es va assabentar de que no hi havia transferit correctament la ruta al GPS.Al final van tenir que improvisar i fer una ruta alternativa a la planificada però clar jo ja tenia el mal regust de no fer el que volia fer.

CICLOTURISME TOTAL,

Ara si,el passat dissabte,tard com darrerament faig vaig penjar una sortida per fer avui dilluns,es tractava de tornar a intentar a fer la ruta original del Wikilic que passava per un bon grapat de pobles del Baix Empordà. Ruta batejada com a Celrà-Madremnaya-Font Picant-La Bisbal-Celrà.

Finalment nomes eran dos ,jo mateix ( lluis ) i en Joan ,ja que prèviament alguns van sortir el passat dissabte en una sortida més suau.

La ruta d'avui constava de 61 Km teòrics ( 66 reals al meu Km ).Inicialment van quedar com sempre darrerament a les 08,30 puntuals a Fontajau,carreguen les bicis i cap a Celrà ( Deixem el cotxe aparcat a la gasolinera abans d'entrar-hi a la població ).I comencem tot plegat a fer milles i milles de camins ,corriols i molta però que molta carretera i es que la ruta era pràcticament en plan cicloturisme.De Celrà cap Juià i d´áqui cap a Sant Martí Vell,més camins,trepijgem el poble de Monells-Madremanya i alto aquí be el més difícil desviament per anar a veure la Font Picant ( de Madremanya ) tot baixada fins arribar al corriol i la Font,tastar l´aigüa i a pujar el que habían baixat.No va ser difícil,pensaven que ens costarien més però no va ser així i van pujar fins arribar a la carretera una altre vegada. D'aquí fins a Cruïlles i a travessar La Bisbal.

Ja havien passat uns quants pobles i encara ens quedaven uns quants més per visitar.De La Bisbal tot va ser un passeig pel camí de terra voreja'n el riu Daró fins que passat uns 7 km aprox. van agafar el trencant cap a Fonolleres i d'aquí a Parlavà.Ja portaven uns 50 km aprox. i les cames em tremolaven,al menys a mi que a la pujada ( potser L única d'importància del tot el trajecte ) a la alçada de Foixà ja en costava molt pedalar.Mé corriols i camins fins arribar a Flaçà,estaban aprop de Celrà,els darrers km es van fer pesats ,per`ja estava fet havien aconseguit acabar la ruta original.

La ruta en general es pot fer be,es pot mirar d'escurçar per que no sigui tan llarga però n'hi ha de paisatges ,praderes,molt macos de veure,a més es pot parar per fer un cafè ( Mun ) als innumerables pobles que van travessar.

Potser més endavant planifiquen una ruta alternativa per que vingui més gent,val la pena.

Salutacions companys i alguna petita foto.No he fet gaires,per no enraidir gaire L'expedició.

Lluiset

L'any de la nevada... any de la cremada?

D'aquí a uns anys explicarem als més jovenets on erem el 8 de març de 2010. Si més no, on erem la tarda d'aquell dia. Uns, bloquejats a casa seva. D'altres, a la carretera pensant si abandonar el cotxe i anar caminant fins alguna banda on els hi donéssin refugi o quedar-s'hi a dormir. Molts, al final, a casa sense llum. Clar que des del govern no deixaven de dir que la situació, excepte pel que fa a la llum, estava perfectament controlada i normalitzada. "Potser algun nucli aïllat pot tenir petits problemes que seran resolts en les properes hores", deien. I això, els que erem a la carretera sense poder moure'ns, o a casa d'amics que ens havien recollit, o sense saber on eren els parents per que tampoc funcionava el telèfon, ens tranquilitzava (hi ha cert sarcasme en la frase que no se si tothom haurà sabut copsar). L'endemà mateix, però, ens ho van explicar tot: la culpa era de les elèctriques, d'Endesa en particular, que no havien previst els efectes de la nevada. "Això ho pagaran", van assegurar. I es va muntar una comissió, i un ple extraordinari, i tal. No hi feia res que l'endemà la C65 encara estés tallada, o que obrissin l'AP7 sense preocupar-se si l'havien obert els francesos. La culpa era dels pals de la llum que havien caigut. El fet que ningú hagués previst que calia fer en cas de caiguda d'un pal de llum no era culpa del govern. Era de les electriques!. I ho pagarien, segur! El fet que el pla NEUCAT en realitat fos el pla EQUIVOCAT quedava clarament excusat per la pèssima actuació de les elèctriques!. Val a dir que la televisiva monja del Polònia ho tenia més clar: la culpa era de les farmacèutiques, que mercès a la neu i la manca de llum veien incrementat el nom d'accidents i, en conseqüència, el seu negoci.

Els boscos també van rebre, com hem pogut veure tots. Això tampoc era culpa del govern, era dels propietaris que no els cuidaven. I els camins van quedar tallats, i per segons quines zones el trànsit es va fer impossible... però tranquils, que abans de l'estiu estaria tot arreglat. Algú, en el seu moment, ja en va fer una crònica de les seves experiències.

Ha passat més d'un mes des de llavors. Les "elèctriques" van fer venir grups electrògens de mitja Europa, i grups de treballadors de arreu. Els restaurants en van fer un petit agost, amb les colles que s'hi quedaven a dinar. El cotxe de la primavera era una furgoneta, o un 4x4, amb porta-equipatges a dalt i una o dues escales. Des d'helicòpters es van tirar cables i va tornar la llum. Un xic en precari, amb pals de fusta i empalmes fets amb poc més que cinta aïllant.

Aquest cap de setmana alguns van pujar a Santa Bàrbara. Bàrbara experiència, intentar trobar els camins desfets! Ningú s'hi ha acostat. Potser eren privats? Potser eren de les elèctriques? O eren les farmacèutiques?.

Algú dirà que Santa Bàrbara queda lluny, al mig del no res. Potser. Però i l'anella verda de Girona?. Identificada com a SL-C3 i marcat com a tal, i publicitat alegrement per les autoritats en el moment d'obrir-lo? Entre les Pedreres i Sant Daniel està completament intransitable. I això que alguns aficionats a baixar amb la bicicleta diguem de manera no massa convencional ho havien arreglat, posant-hi salts i peraltant revolts (una magnífica feinada). Les fotos són del seu estat a 18 d'abril. Quan trigaran a estar nets?

Ja no dic res de les Gavarres. Bé, sí: pregueu per la seva ànima, i guardeu-ne les fotos que teniu, que després dels focs d'aquest estiu serà l'últim que ens en quedarà.