Sant Patllari

Avui tocava la darrera sortida del 2007. Sembla que fos ahir, i mira, ja ha passat un any des d'aquells SMS amb el missatge "Bond 007" que van enriquir, una mica més, a les operadores de telefonia a costa dels nostres bons sentiments.

Doncs com que l'any s'acabava, apa, a primera hora tots a Fontajau amb les bicis carregades als cotxes els 7 magnífics (en realitat, 6 magnífics i una magnífica) enfilavem cap a Banyoles per començar la ruta 4 del Pla de l'Estany. Abans de sortir, però, haviem esperat un quartet per veure si teniem una nova incorporació, que finalment s'ens ha esquivat. Una pena, però la propera no li perdonem!

Tal com estava previst hem deixat els cotxes al costat del Camp de Fútbol (altres dirien al costat de l'Estany, però jo sóc més prosàic), i hem enfilat pel passeig cap a la Font Pudosa per la carretera de Mieres, que hem deixat abans d'Espa per girar a l'esquerra i estalviar-nos un tram de carretera. A més alguns han recordat que allà hi havia hagut el mític Dallas... (altres alguns ja sabran de que parlo; uns altres, no). Hem deixat l'asfalt i hem fet un tram per corriols fins arribar un altre cop la carretera que puja cap a Rocacorba, que ja no hem deixat fins a Pujarnol. La senyalització per a bicicletes és gairebé de Tour: punt kilomètric, pendent, alçada i distància al cim. Nosaltres, però, no hem arribat a dalt de tot (al menys d'aquesta carretera), per que l'hem deixat per agafar un camí, senyalitzat amb els indicatius del centre BTT del Pla de l'Estany i amb un de "Sant Patllari" per començar l'ascens BTTero de veritat. Tot sigui dit que ja erem a 425 m d'alçada, o sigui que ja portavem més de la meitat dels previstos per arribar als 646 de Sant Patllari (l'Estany està a uns 180).

La ruta a partir d'aquí, per la pista en bon estat, ha consistit en anar pujant fins arribar a l'ermita. Abans d'arribar-hi hem passat per una cruïlla on la ruta estava indicada a esquerra i dreta. Té la seva raó: per pujar a Sant Patllari cal agafar el camí de l'esquerra, que tornarem a baixar fins aquest punt per continuar pel camí de la dreta.

A dalt, en dues paraules, im pressionant!. El dia era tan clar que es podia veure fins la setmana que vé, que com que és de canvi d'any és com dir que es veia fins l'any que vé. Gavarres, Gironès, Pla de l'Estany, Selva, Garrotxa, els dos Empordans, el Montgri, el cap de Creus, l'Albera, el Pirineu, el Mon, Rocacorba... No he fet llista, però la inapreciable tramuntana que segur que hi havia ens deixava un cel blau, blau, blau amb una visibilitat impressionant. Només un fallo: no es veia l'Estany de Banyoles, que quedava tapat per la mateixa muntanya. Però per això, també hi ha solució (els pastorets, propis de l'època, parlen en vers). Cal dir que l'ermita esta molt ben conservada, i hi havia el corresponent pessebre amb el caganer... enfilat al campanar. Com deia, ens quedava veure l'Estany, i per això tot baixant ens hem desviat momentàniament cap al Mirador de Sant Patllari, on el sant no sé si hi mirava, però la vista sobre l'Estany és divina.

A partir d'aquí baixada sense quarter: en lloc de baixar pel punt on haviem vingut hem continuat per l'esquerra, començant el descens per un corriol molt guai (és la descripció escaient: sense excés de pendent ni pedres, però suficient per poder-s'ho passar bé). També es podria dir "divertit". 400 metres de desnivell en baixada, que ens han portat, després d'un petit desviament per un fallo en la senyalització (indicava esquerra quan s'havia de seguir recta) que hem esmenat ràpidament, fins la carretera de Mieres.

En aquest punt la ruta travessava la carretera i portava fins l'esgléssia de Porqueres, per acabar vorejant l'estany fins el punt de partida. En lloc d'això nosaltres hem girat a la dreta i hem seguit per la carretera per visitar el paratge de les Estunes, on l'aigua i les roques van jugar fins que l'aigua va guanyar i ha deixat el terra ben escrivellat. Meravelles dels sistemes calcaris.

Poc més i cap al punt de partida, tot i que alguns encara s'han animat a fer la volta al Llac (aquí ja el pujo de categoria, cansat de tan definir-lo com estany).

Com a notes addicionals cal esmentar que hem estrenat la filmadora de manillar. L'operador, però, era novell i hi ha hagut escenes bones que no s'han gravat i d'altres on un excés de vibració ha fet impossible de aprofitar les imatges. Esperem que el muntador en sàpiga treure suc, tot i que aquesta feina es farà més endavant. De moment sapigueu que a YouTube ja hi ha un canal de BTT Girona (si la reina d'Anglaterra en te un nosaltres no serem menys), on de moment només hi ha el terrorífic vídeo d'ajust de la càmera i enllaços amb altres clips de Mountain Bike de la zona. Us hi podeu subscriure si voleu conèixer en temps reals les novetats.

Fotos: http://picasaweb.google.com/lluis.btt/SantPatllariDesDeBanyoles

Videos: http://es.youtube.com/BTTGirona

Ah, sí: Bon Any Nou!!!

Ruta amb esmorzar inclós

Al mig d'aquestes festes familiars i gastronòmiques la idea de fer una sortida per desintoxicar-se una mica (del que cadascú estés intoxicat) era una proposta molt recomanable, i així ho hem pensat els 9 magnífics (on magnífic és genèric i inclou magnífics i magnífiques) que ens hem trobat, puntuals, al pavelló de Fontajau a dos quarts de 9 del matí. El sol amb prou feines s'aixecava per l'horitzó, que ja em diràs si són hores de sortir aquesta època de l'any, però com que no era el matí de reis no hi havia risc d'enganxar-los a mitja feina.

No sé per què, però des del primer moment m'ha semblat que l'objectiu principal, descarregar el cos de tots els excessos de calories ingerits aquests dies no era compartit per la penya: les preguntes "on esmorçarem?" i "queda molt lluny el bar?" eren molt sospitoses. En qualsevol cas en Jordi, amb el seu GPS nou de trinca venia ben preparat per fer la ruta en bicicleta... i trobar tots els baretos del camí.

Bé, la pedalada la hem començat pujant cap a Taialà, a l'altra costat de l'autopista, on hem deixat la carretera per seguir el camí que va paral.lel al torrent dels Bullidors. En un principi tot anava bé -menys el canvi d'una bici, i això només de començar-, però a la que hem entrat al bosc i hem començat la primera pujada... paff, una bici espatxurrada. No diré de qui era, només que portava matrícula històrica amb els seus 25 anys d'experiència (la bici, no el ciclista, que en portava uns quants més). Sort de la cintaaïllantquetothoarreglaenmansdunmanetes que ens ha permés, després d'una macgiveriana operació, continuar el camí -això sí, només amb el plat del mig-.

En un moment ens plantàvem a Sant Medir, d'allà a Cartellà, de Cartellà a la Vileta, de la Vileta a Can Toscà -"no, en aquest restaurant no ens pararem, que ja hi arribem"-; -"no, aquesta baixada després no la farem de pujada"-, i de Can Toscà a Cal Sabater -"val, aquí ens aturem a esmorçar"- La proposta per part de l'hostaler ha estat una mica forta de partida: pota i tripa, vedella amb pèsols, carn de perol... Afortunadament algú (alguna) ha pres les regnes de la situació, i amb posat "chica martini" (sí, les noies no ho recordareu, però abans del "chico martini" hi havia una "chica martini"... o potser sí que ho recordeu -la de l'ascensor, la de la piscina...-, però ho voleu oblidar) ha pres nota del que voliem. Em sembla que a partir d'ara valorarà molt més la feina dels cambrers... Al final tot ha quedat en unes quantes botifarres normals, fuet, pernil, vi i gasosa i cafès amb llet i tallats. La veu deu haver corregut pels voltants, per que quan hem arribat no hi havia ningú al local i al final s'ha acabat omplint. I és que aquesta època tothom diu que menja massa... i acaba menjant més. A la sobretaula han començat a aparèixer idees sobre la nova samarreta del grup (això ha quedat ràpidament bloquejat quan s'ha demanat si es feia d'estiu o d'hivern, de quin color...), el sopar del 18 de gener (a veure si ens anem animant, que el dia s'apropa), la inclusió del video en els reportatges de les sortides (properament), les fotografies dels membres -tema que ha quedat abortat pels desvariejos del personal- i d'altres temes que per ser aliens a la bicicleta deixarem de banda.

Per tornar hem passat novament per Can Toscà, però accedint-hi des d'un camí diferent i dirigint-nos cap a la carretera d'Adri a Cartellà, que hem creuat per anar a buscar la pista que, amb trams de caminois, ens ha portat fins al golf Girona. Pel camí ferotges gossos guardians (de si fa no fa un pam d'alçada) mantenien custodiades les propietats dels seus amos a força d'aguts lladrucs, i caçadors armats ens miraven amb cara de pocs amics.

Ja a Sarrià, en lloc de fer com les persones humanes hem fet com les persones ciclistes i hem enfilat la riera d'en Xunclà per anar cap a Fontajau. Per això hem passat per sota l'autopista i hem pujat fins anar a sobre. Ja em diràs si no és bici. A l'altre costat, un tram de trialera de pujada i un altre de baixada, fins arribar finalment al punt d'origen.

Ah, el reportatge fotogràfic el podeu trobar a: http://picasaweb.google.com/muntsa.bau/SortidaCanetDAdri

Pel Pla de Martís

Arriba la crònica (ja veig que això s'està convertint en un clàssic, i a falta de ganes de posar en marxa un blog temàtic, ja em va bé)

Com que tot té un principi i un final, i jo això no ho puc suportar, començaré pel mig. Resulta que ahir, amb tot de personal engrescat per fer la sortida, va ser el dia de la confirmació de les baixes. I això que el que tocava era confirmar la presència, però noi, les coses van com van. Un amb angines, l'altra amb maldecap, molts d'enfeinats (tanta lluita social per aconseguir la setmana de 40 hores i ara ens agafa per treballar els diumenges! :D:D:D cóm sóm els humans... -els occidentals, al menys-). I vinga, com que era sortida fora dels límits habituals, a reorganitzar transport. Aprofito per dir que ahir també vaig estar instal.lant un artefacte per portar bicicletes al cotxe. Val a dir que veus insidioses em van espetar que consultés a internet les instruccions de muntatge ¿?¿? Quina mala bava! A la prova pilot (com RENFE, abans de posar-ho en marxa ho provo) vaig penjar-hi 3 bicicletes (una meva i l'altra de col.laboradors anònims i desconeixedors de l'ús que s'en fa de les seves bicicletes quan no hi són), i vaig donar una volta a una rotonda. Amb això -igual que RENFE- vaig considerar que era suficient i que l'artilugi quedava homologat. Pobres usuaris!!!

Apa, doncs, a les 3/4 de 9 tocats (quan aconseguiré arribar a l'hora?) a Fontajau ja ens hi esperaven la Gemma, en Toni i en Lluis, que amb els 2 Josep Maries formavem l'expedició "Gironins al Pla de l'Estany I". A Melianta ja hi havia un cotxe esperant: la Laura, que per no perdre el temps ja havia anat a fer el seu talladet. Això és saber-se organitzar: els bars ben identificats!

La ruta del dia seguia el traçat de la ruta 6 del centre BTT del Pla de l'Estany, i des de Melianta ens portava en primer lloc fins a Fontcoberta. Primeres fotos del dia, amb l'Esgléssia romànica de Sant Feliu com a tema principal. Sortida a la carretera, al mig de la pujada de Fontcoberta (els que havien fet, temps ha, la Marxa dels Quaranta ja saben de que els hi parlo), i agafem un camí a l'altra banda, que pel mig del bosc, gairebé sempre en baixada, ens va acostant a Viladamí. Baixada?? Si normalment les rutes comencen amb pujada! Això no em sembla gaire correcte... Com calia témer, al final de la baixada hi havia una pujada :( (sí sempre havien dit que era al revés, que al final de la pujada hi havia una baixada, no?

Vinga, que ja sóm a Viladamí (amb la seva esgléssia, la seva plaça, les seves festes patronals...). Passem per davant de Can Fred, on encara queden restes de la foguera de la setmana passada, i apa, en lloc de seguir la pista planera i recta nosaltres girem cap a la dreta per el caminet tort i de baixada. I un altre cop igual, al final de la baixada, pujada!!!

Arribem a una nova carretera asfaltada, però que no aguantarem gaire estona: girem a l'esquerra cap a can Quelic, cal Parent i no sé qui més. No sé de qui és parent el Parent, però ja voldria ser-ho jo. Feliços continuem baixant (a aquestes alçades ja teniem clar que després vindria una pujada... però no el tipus de pujada). Els primers códols del camí dificulten el pedaleig, però nosaltres valents. Això fins que un cotxe ens atrapa per darrera, i en mostra d'educació mútua decidim arraconar-nos per deixar pas. La vora del camí és plena de fulles... i sota les fulles hi ha més pedres. Un, dos, tres... si no anem per terra falta poc!: Tots ensopegant amb les pedres amagades sota les fulles. Ja ho diu la cançó: "una piedra en el camino me enseño que mi destino era rodar y rodar (rodar y rodar)" Doncs això, que nosaltres, en lloc de rodar amb bicicleta va i rodem pel terra. En això els pedals automàtics hi han tingut un paper fonamental. I és que què fariem si no tinguéssim pedals automàtics? Doncs no caure estúpidament!

I al mig del pedregam, la nota etnològica del dia: un inmens ramat de xais de cara. El pastor, en veure'ns, diu "renoi, quina colla". Renoi quina colla ell, amb els seus centenars de xais!!! Sembla una del FarWest: tothom a veure qui desenfunda la càmera més ràpidament per fer-ne fotos. I és que l'Homo Ciclens Urbanis fa com l'Homo Urbanis Vulgaris: quan veu una bestiola, s'emociona. Abans, tot sigui dit, davant la bordada d'un ca de grans dimensions que defensava el seu territori més que emoció hi havia hagut uns moments de pànic.

Una mica més enllà, baixada per pista asfaltada a tota velocitat fins a Esponellà, on després de travessar el poble hem arribat a la pista que va paral.lela al Fluvià... que tot i anar ple hi havia qui no el veia (la veritat és que la frondositat del bosc i el perfecte reflex dels arbres a la seva làmina completament llisa feia gairebé impossible veure'l si no es sabia que allà hi havia un riu). Abans d'arribar a la primera resclosa, pujada fins al Pla de Martís.

Aquí la ruta ja s'hauria acabat, doncs el que quedava era planejar una mica, arribar-nos fins a Serinyà i tornar fins a Melianta. Però com que els finals sempre són tristos, encara hem tingut temps de rebre una lliçó magistral sobre el funcionament del sistema hidràulic d'Espolla, a càrrec de la geòloga de la colla. I és que no hi ha res com disposar d'un equip multidisciplinar per fomentar el coneixement (que li preguntin al House, si no).

Queda la llista d'enllaços de la ruta i els seus membres:
Fotos Lluís: http://picasaweb.google.com/lluis.btt/Ruta6DelPlaDeLEstany
Fotos Josep Maria: http://picasaweb.google.com/BTTGirona/20071202PlaDeLEstany602 (A les fotos de la sortida n'he afegit unes de velles de la platja d'Espolla amb aigua, i del salt de Martís. Quan el nivell de les aigües subterrànies torni a pujar, no us perdeu l'espectacle)