Ascensión Aguja Roja (Mallos Pequeños) "Via Villarig (salida por Edil), 6a / V+ - 140 m." Riglos (Huesca).

Croquis Aguja Roja - Via Villarig salida por Edil, extraido de.- http://elsilenciomineral.blogspot.com.es/

Ficha Tecnica.-

Vía: Villaring - salida por Edil.
Zona: Mallos de Riglos (Mallos Pequeños).
Dificultad: 6a.
Dificultad obligada: V+.
Grado de exposición: Bajo.
Compromiso: Bajo.
Longitud: 140 metros.
Equipamiento: Vía practicamente equipada con parabolts. Con reuniones para rapelar. 
Material: 14 cintas expres.
Orientación: Sureste.

Mallos Pequeños (Mallo Cored y Aguja Roja).

Aguja Roja.

La Aguja Roja ó tambien conocida como la Remolacha es dentro de los Mallos Pequeño una reina. Aunque esta dentro del grupo de los Mallos Pequeños tiene una altura de unos 150 metros con una pequeña y aerea cima. Tendremos una de las vistas mas espectaculares de toda la Hoya de Huesca. Sus cuatro caras reflejan muy bien las estaciones del año, su Cara Sur siempre soleada imposible de escalar en Verano, su Cara Norte como el Invierno sombria, fria y casi oscura. Tanto, el Este como la Cara Oeste siempre a medio solear casi igual que la Primavera o el Otoño, hace que tenga esta Aguja un gran caracter propio y merece mucho hacerle una visita, porque tambien es Roja y con el paso del tiempo seguira siendolo!!!.

Cueva Carasol.

Aguja Roja, Cara Sur.

Aproximación.-

Desde Huesca circular por la A-125 dirección Pamplona. Una vez dejada atrás la localidad de Ayerbe y trás unos kilómetros volver un desvío a la derecha que circulando por una estrecha y sinuosa carretera nos trasladará a la localidad de Riglos.
Podemos estacionar el vehiculo en la zona de parking, junto al Bar El Puro y el Refugio de Riglos.

Inicio de via.

Acceso.-

Una vez hemos estacionado el vehiculo, en el parking junto al Restaurante El Puro, subimos por una calle en dirección a seguir la ruta "El Camino del Cielo", pasaremos por una plazoleta con una fuente, despues giraremos a la derecha por otra calle que nos acerca hasta otra fuente de agua no tratada. Seguiremos por esta pista que aqui nace siguiendo las marcas del GR y unas marcas de pinturas azules. En una bifurcacion donde veremos una Cruz de piedra seguiremos por la izquierda sin salirnos de las pista asin hasta pasar una balsa de agua para regar. Tras unos metros pasada la balsa veremos o localizaremos un sendero a la izquierda marcado con una fita de piedras. Que nos dirige casi diretamente al Mallo Cored y a la Aguja Roja. Este sendero va remontando por una especie de pedrera, siguiendo las fitas que encontremos pronto llegaremos a una nueva bifurcación a la izquierda iremos al Mallo Cored y a la derecha a la Aguja Roja. Una vez lleguemos a la base de la Aguja buscaremos la via escogida.

L1.

L1.

L1.

L1 (V+).

Desde la base de la Aguja Roja, localizamos el inicio de la via muy cerca de un promontorio casi al lado de una gran fisura, a su derecha veremos la chapas blancas de la via Pecho Lobo y a su izquierda comenzando por este promontorio de piedra la via Lucia. Asi que mas o menos visualizamos el primer o los dos primeros seguros (parabolts con chapa dorada). Comenzamos a escalar por un muro bastante vertical que ya en los primeros metros nos da a entender que el grado ó la dificultad no estan regalados, jejeje. Buenas roca con muy buenos bolacos que nos hara avanzar hacia una especie de diedro ó fisura hasta llegar a la R1 reunión muy colgada e incomoda, junto a una instalacion de rapel con cable de acero y grillete. R1, dos parabolts con chapa sin unión. 7 parabolts en unos 25 metros.

R1.

Paolo feliz, R1.

L2.

L2.

R2.

L2 (V+).-

Salimos otra vez muy en vertical de la incomoda R1, ahora subimos pegad@s al diedro aprovechando las presas y la fisura para ir avanzando primero casi en diagonal a la derecha y luego hacia la izquierda haciendo el trazado del diedro. La escalada no es dificil es mas bien tener mucha psico y confiar en algunos bolos que parecen que van a quedarsete en la mano y al ser bastante vertical trabajar mucho los pies para mantener el equilibrio. Casi al termino del diedro veremos la R2, tambien colgada e incomoda, el patio comienza a ser impresionante, jejeje. R2, dos parabolts con chapa y argollas para posible rapel. Hay un tercer parabolt con chapa a su izquierda por si queremos asegurar mas o utilizarlo para evitar el factor de caida 2.  7 ó 8 parabolts ( un puente roca si aprovechamos el cable de acero con crillete de la R1) en unos 25 metros.

Patio desde R2.

L3.

L3.

L3.

L3 (V+).-

Aqui ya nos liamos un poco, y reconocemos que hemos hecho dos reuniones en vez de una, jajaja. En fin y daño ya esta hecho. Continuamos siguiendo el diedro ahora hacia la izquierda, el paso de salida tiene su que tambien de confianza. Luego al igual que el anterior largo muy athletico , hasta llegar a la R3. Otra vez nos equivocamos y montamos en la R3 de la Via Pecho Lobo, la nuestra esta un poco mas a la derecha, en fin. Ya puest@s!!!. R3, Un parabolts con chapa pintada de blanco y otro parabolt con chapa y argolla, complicado de rapelar (si unimos con un cordino los dos, el rapel sera bastante mas seguro). 11 parabolts en unos 45 metros.

Guti, R3.

R3.

L4.

L4 (R3 de Via Villaring).

L4.

L4 ( 6a ó V+??).-

Salimos de la R3, algo mas comoda pèro no mucho, jejeje, Hacia la izquierda, siguiendo el diedro, a unos pocos metros vemos la verdadera R3 de la via (dos parabolts con chapa y argollas de color amarillo). La pasamos y seguimos hacia la izquierda terminando de subir el diedro. Fallo!!!.
Teniamos que a ver continuado por la izquierda. Continuamos con un poco de travesia y volvemos atacar a un muro vertical, un poco antes vemos otra reunión que creemos que sera la de la Via Edil. Terminando de remontar hasta llegar a la cima, alli veremos la R4, en una sabina. R4, Cable de acero con mallo. Posibilidad de rapelar. Unos 13 parabolts en unos 45 metros.

Guti, L4.

L4, (R3 de Edil).

R4.

Guti & Paolo. Cima Aguja Roja.

Cima Aguja Roja.

Rapel, Via Normal.

Descenso.-

La mejor opcion para bajar de la Aguja Roja es realizar los rapeles por cara Norte y descendiendo por la Via Normal. Terminamos de subir hasta la cima de la Aguja Roja, y pronto veremos un gran cable de acero trenzado. Ademas de disfrutar de unas preciosas vistas de toda la zona. Buscamos un gran grillete y aqui montaremos nuestro primer rapel de unos 25 metros hasta un colladito. Donde veremos otro gran cable de acero con otro gran grillete. Desde esta instalaciób haremos otro rapel hasta la R2 de la Via Normal de la Aguja Roja de unos 35 metros. Y por ultimo otro desde la R2 de la Aguja Normal hasta el suelo tambien de otros 35 metros.
Recogeremos y descenderemos por una canal hacia la cara Oeste y desde alli resiguiendo la base por un sendero empedrado, llegaremos al sendero por el que antes realizamos la aproximación a la Aguja. Ya desde alli o continuamos escalando o volvemos hacia Riglos.

Piedra superior cima Aguja Roja.

2º Rapel. Via Normal.

2º Rapel. Via Normal.

Ascensió Mallo Firé (Punta Mallafré) "Via Galletas, 6b ó V+/A0 - 345 m." Riglos (Osca).

Croquis i ressenyes de la via extret de.- https://raulsakisworld.blogspot.com.es

Fitxa Tecnica.-

Via: Galletas.
Zona: Mallos de Riglos (Mallos Majors).
Dificultat: 6b.
Dificultat obligada: V+/A0.
Grau d'exposició: Mitjà.
Compromís: Mig / Alt.
Longitud: 345 metres.
Equipament: Via equipada amb material divers (Parabolts, pitons, burins, ponts de roca, etc.) Amb algunes reunions per rapelar.
Material: 14 cintes exprés (algunes molt llargues), joc de tascons i semàfor friends "Camalot i Aliens".
Orientació: Sud-est.

Mallo Firé.

Un dels Mallos mes impresionates de les Penyes de Riglos és el Mallo Fire, ocult després de la seva homòleg el Mallo Pisón i ubicat en l'anomenat Circ Nord. antigament era conegut com Mallo de les Deu. Les cinc puntes que el coronen reben els noms "No Importa, Ángel Mateo Tinao, germà de Joaquim Mateu, primer ascensionista de la punta, Bústia, per la bústia de registre que van deixar els primers ascensionistes, Mallafré, en homenatge al seu primer ascensionista, Ernest Mallafré, encara que originalment va ser cridada "dels catalans" i José María Montolar ". La seva curiosa forma d'ombra allargada, aquesta agulla aquesta menys concorreguda (no sempre) que les del seu entorn ja que les seves vies són més exigents i de gairebé de grau obligat encara que amb una excel·lent roca. Ens fixem per accedir al seu Punta Mallafré i ens vam decidir per una de les seves vies més clàssiques, també molt repetida "Via Galletas", considerada una de les mes grans rutes d'escalada internacionals. Anomenada així pel aperturista a Francisco Ramón Abella "Galletas" ja que el seu sobrenom li venia de la fàbrica de galetes que era amo. Esperem que us agradi la ressenya.

Mallo Firé.

Aproximación.-

Des Osca circular per l'A-125 direcció Pamplona. Un cop deixada enrere la localitat d'Ayerbe i darrere uns quilòmetres tornar una desviació a la dreta que circulant per una estreta i sinuosa carretera ens traslladarà a la localitat de Riglos.
Podem estacionar el vehicle a la zona de pàrquing, al costat del Bar El Pur i el Refugi de Riglos.

Travessem el poble de Riglos, des del pàrquing a la recerca del Mallo Pisón, a través d'un carrer amb pendent, continuem fins que sortim del poble vorejant el Mallo Pison per sota del Puro. Alli comença una pista ascendent, davant ja veiem el Mallo Fire i cara sud-est on s'ubica la via.
Vam pujar pel camí en l'anomenat Circ Nord o de l'Estiu. Pujant pel camí quan just fa una corva a la dreta veurem un sender a la nostra esquerra que ens portarà a peus de vies per unes pedreres. Per arribar a l'inici de la via escollida anirem pujant per la seva base fins a donar amb aquesta. Per a la Via Galleta, anirem per la dreta pujant la canal que serveix de base al Mallo Fire.

Mallo Firé, Cara Surest.

Inici de la Via.

L1.

L1 (IV+).-

La via comença a poc metres d'un esperó. Veurem una pedra enganxada amb el nom a la base. Aquesta és la seva entrada original, encara que també podem anar per altres entrades més directes amb una mica més de dificultat. Començarem a pujar després de localitzar la primera assegurança per una canal passant l'inici de diverses vies fins arribar a la R1, que podriem saltar però vam decidir realitzar-la. R1, dos parabolts amb xapa casolana i argolles per rapelar. 2 parabolts en uns 20 metres.

L1.

R1.

L2.

L2.

L2 (IV) .-

Sortim des R1, que comparteix reunió amb la "Via de Els Jardins", en flanqueig fàcil cap a l'esquerra una mica descendent, creuarem la línia de diverses vies més d'escalada (Directa As Cims, Fissures, etc). Arribarem fins al final veurem una reunió que vam muntar per un overbooking a les vies i caiguda de pedres d'escalador els i les que estan per sobre nostre. Consell no feu aquestes vies si hi ha molta gent per sobre vostre, hi ha un gran perill de sortir ferits i totes. R2 (A la lleixa), un parabolt amb xapa, un buri amb xapa i un spit amb xapa, aquests últim bastant oxidats.

R2. (  Original, en la Lleixa)

L3.

Via de las Fisuras. Mallo Firé.

Després de veure que la cosa s'estabilitza, vam sortir de la R2 a la lleixa, i arribem a la que haviem de fer després d'ascendir per un curt diedre fins a una gran lleixa on veiem la R2, pròpiament de la via. R2 (ara si !!!), dos grans parabolts amb xapa casolana pintades de taronges o marró color de les galetes amb argolles per rapelar. 4 parabolts en uns 30 metres.

R2. Normal.

L3.

L3.

L3 (V).-

Sortim de la R2, remuntant per un bon desplom, després la dificultat minva bastant. I des d'aquí aviat veiem la R3 en una nova lleixa. R3, Dos parabolts amb argolles per rapelar. Un pont roca i un parabolt a uns 15 metres.

R3.

L4.

L4.

L4 (6b ó V+/A0).-

Des de la R3, vam sortir cap a la dreta en uns quants metres sense assegurar. Aviat ja en ascensió vertical ens trobem amb els passos més complicats de la via en un bon caiguda que ens farà tirar de braços i buscar gairebé micro peus molt amunt per sortir bé d'aquesta zona. Encara que les assegurances estan molt propers i si no volem fer-podem realitzar-los en A0 sense cap problema. La dificultat acaba aviat i després d'aquesta ens trobem amb la R4, en una altra bona lleixa. R4, dos parabolts amb argolles per rapelar (Com en tota la via pintats d'un color ataronjat). 4 parabolts i dues burins en uns 20 metres.

R4.

Paolo & Guti, R4.

L5.

L5 (V+).-

Aquest cinquè llarg, és una gran travessa amb ambient en diagonal a la dreta que es remata amb un mur vertical, per arribar a la R5 en una altra gran lleixa al costat d'un Arbust. Aquesta reunió coincideix amb la Via de les Fissures (ulls a les pedres si escalen per sobre vostre !!!). Aqui veiem retirar-se a una cordada per aquest tema. En fi !!!. R5, Un parabolt amb argolla i un pont roca. 7 parabolts i un pont roca a uns 40 metres.

L5.

L5.

R5.

Mallo Pisón i El Puro. L6.

L6 ( V+).-

De nou tenim un altre flanqueig a l'esquerra bastant delicat i amb bon ambient. Al fons Mallo Pisón i el Pur. La sortida és molt psico, fins arribar al primer segur (un pont roca de filferro). Després d'un segon segur (parabolt), seguirem pujant per un mur grisenc amb molt bones preses i arribem a l'inici d'una canal, on hi ha una panxa que ens dóna el pas a la R6. En una altra gran lleixa. R6, Dos spits amb xapa, no es pot rapelar. Un parabolts i dos ponts de roca a uns 30 metres.

Paolo. R6

Paolo, R6.

R6( Improvisada).

R6.

L7.

L7 (V+).-

Per evitar un Roze excessiu de les cordes. Vam muntar una improvisada R6 (bis) just a l'entrada gairebé de la xemeneia aprofitant un pont roca i col·locant un Tascon (nº8) en una fissura. Aquest llarg comença amb un pas desplomat amb bones preses i ben assegurat (parabolts i pitons). Contínua en vertical on realitzarem una escalada més atlètica per la fissura, ens assegurarem on veiem i puguem. És un llarg alguna cosa exposat, aviat veurem en una altra lleixa la R7. R7, dos parabolts amb argolles per rapelar. 3 ponts roques, un parabolt i dues o tres pitons en uns 45 metres.

L7.

R7.

Mallos Mayores (Circo de Verano).

Guti & Paolo, R7.

L8.

L8 (IV+).-

Sortint de la R7, continuem ascendint per la xemeneia, ara bastant àmplia, superant alguns trams verticals amb bones preses. Arribés un moment en què la xemeneia tomba bastant i ens anirem introduint en la foscor, veurem les cagades dels voltors i al fons a la part més fosca veurem la R8. R8, dos parabolts amb argolles per rapelar. 3 ponts de roca a uns 45 metres.

L8.

R8.

L9. (Pas Extret¡¡¡).

L9 (IV+).-

Des de la foscor de la R8, ascendim fins a gairebé el fons i després vam realitzar un gir de 360º, i vam realitzar un flanqueig bastant exposat al buit, ja que no hi ha niguna manera d'assegurar-se, mirant cap al Mallo Pison, a la recerca d'un pont roca on veiem dues pedres encastades. I per on haurem de passar i remuntar després. Un cop ens haguem assegurat al pont roca entre les roques encastades, el millor que podem fer si anem amb motxilla és agafar aquesta i col·locar-la entre les cames ja que el pas és molt estret (al tant persones molt voluminoses, no passareu). Aquesta estretor ens serveix també com segur, ja que si ens anem quedarem encastats.

R9, (Improvisada)

L10.

Un cop passat aquest estret pas, continuarem per l'exterior i seguirem remuntant per la xemeneia. De vegades mes vertical i estreta amb alguns pas alguna cosa desplomats però fàcils de remuntar. Fins arribar a la R9, que es troba a la dreta. (Nosaltres ens la passem he improvisem una altra més amunt, jejeje). R9, dos parabolts amb argolles. 5 ponts de roques a uns 40 metres.

L10.

R10.

L10 (IV).-

Seguim per la xemeneia, ara més una canal bastant herbosa i amb terra solta, ull relliscades !!!. Escalarem el millor en X amb les cames posades a cada costat de la llar de foc, seguirem així fins arribar al coll on en un arbre, podem muntar la R10. Aqui ens espera molt forts bufades d'aire, vigilar moltissim us poden llençar !!!. R10, Muntar amb bagues llargues i mosquetons la reunió a l'arbre (crec que és una alzina ??). Un pont de roca a uns 30 metres.

L11.

L11.

Punta Mallafré.

L11 (V-).-

La Via Galletas, acaba en aquest coll on hem muntant la R10, Però nosaltres hem decidit culminar la nostra ascendsión i donar per acabo d'ella al cim de la Punta Mallafré. I realitzem un llarg mes fins al cim d'aquesta Punta. Sortim des del coll de l'arbre pujant per un mur amb molt bones preses fins arribar a la R11 i després es pot continuar seguint un cable trenat d'acer fins al cim. R11, dos parabolts amb argolles per rapelar units a un cable de vida. 7 parabolts en uns 30 metres.

Rapel des de Punta Mallafré. R11.

Puntes Mateo i No Importa.

Descens.-

Desaconsellem baixar per la mateixa via, ja que segurament tirarem pedres i la corda pot fer mal o molestar altres companys que estiguin escalant. Així que farem el descens de la següent manera i la ruta mes usada per baixar del Mallo Fire.
Farem un primer ràpel des de la Punta Mallafré, utilitzant la instal·lació de ràpel o la nostra R11, de 30 metres fins al coll de l'arbre.

R11. Rapel.

Cim Mallo Firé (Punta Mallafré).

Des del coll, ens dirigim cap a l'Oest, Desgrimpem per una canal marcada (IIº), fins arribar a veure una instal·lació de ràpel, amb cable d'acer i una gran argolla en una savina. Des d'aquí farem un altre ràpel una mica volat d'uns 20 metres, fins a una zona molt verda que la flama El Jardincillo o Jardí.

Jardincito

Rapel al Jardín.

Recollirem les cordes, i continuarem per la zona del Jardí, caminant per la senda més evident que va descendint fins a arribar a una altra nova savina amb una altra instal·lació per rapelar. Aqui tindrem un últim ràpel d'uns 30 metres fins al coll del Mallo Fire en la seva vessant més al nord. Coincidint amb la ruta del "Camíno de los Cielos".

Mallo Firé a la butxaca by Guti & Paolo.

Ja des d'aqui recollim el material, i podem baixar per aquest sender, primer entre pedres i després entre arbustos que ja ens deixessin en la sendera principal del Circ del Nord. I des d'aquí baixant per la pedrera una mica tornem cap a l'esquerra a buscar el camí principal cap al Mallo Pisón. Que ja ens deixés al poble de les Penyes de Riglos.
No vam poder fer la foto del cim, a causa d'un gran excés d'aire que gairebé ens tira. Però super contents de a veure realitzat aquesta gran via clàssica de Riglos. Tornarem de nou a fer-nos aquesta foto, jejeje. Recomanada 100%.

Mallo Firé. (de Esq a Drta. Punta No Importa, Mateo, Mallafré, Montolar i Punta Est).