Criar blat

Li havia ficat al cap que criar blat és la cosa més important del món o que una col ben crescuda té més mèrit que un senyor amb sabates de xarol i americana enribetada.

Quanta, quanta guerra...

Garlanda de roses

Al davant del penjador, un mirall que gairebé anava de terra al sostre, tenia el marc de fusta negra brunyida acabat per una garlanda de roses amb una de més grossa al bell mig del capdamunt.

Quanta, quanta guerra...

Canaris muts

Al castell, saps, hi ha un pobre home que s’acaba; havia tingut set canaris. Dels set només n’hi havia un que cantés. Si pogués sentir el seu, va demanar quan li vaig dir que en tenia un de verd. 

Quanta, quanta guerra...

Com taronges

Una figura feta de boira agafava les que no esclataven i les tirava enlaire com si fossin taronges i deia no sé què d’un hort amb naps i pastanagues.

Quanta, quanta guerra...

Esbarzers arrencats

La senyora Isabel, la dona del canari, m’esperava dreta a un costat de la taula. Em va conèixer de seguida. Vaig esmorzar tot sol i després, com que no sabia què fer vaig sortir a fora i em vaig posar a arrencar esbarzers i herbes.

Quanta, quanta guerra...

Canari saltador

El noiet va deixar la gàbia a terra, ben a tocar del fanal, és un canari, va dir. Era verd, saltava de canyeta a canyeta i a cada salt la campaneta dringava. 

Quanta, quanta guerra...

Clavell blanc

Amb la mare estem fent la gran plantada d’esqueixos de clavellina de clavell blanc per rams de primera comunió i per enterraments de criatures.

Quanta, quanta guerra...

Bestioles de ploma

La vaig veure com feia la bugada, com em ficava al llit feta una mel de paraules dolces i m’explicava que les bestioles de ploma eren àngels disfressats de becada o de perdiu però que s’havien de matar com els coloms per poder-los menjar... i menjant, menjant, tornar-nos àngels amb les ales, hala, hala, i feia moure una mà amunt i avall.

Quanta, quanta guerra...

Fulla que es despenja

Dir-li que s’han de tenir ganes de saber com era el món quan tot just començava, que ningú no sabia que tenia ossos ni per què servien ni per què serveix el cuc ni l’àguila que vola ni la fulla que es despenja de la branca sense plorar, que és el que faria una persona si caigués així, perquè la fulla sap, ho porta a la sang de fulla, que a la primavera tornarà a ser fulla; 

Quanta, quanta guerra...

Olor de poma

Tindràs llençols amb olor de poma, tovalloles amb olor de pluja, flassades com flocs de boira. ¿Què penses?

Quanta, quanta guerra...

Oques vigiladores

Un hort ple de naps i pastanagues, de cols i d’escaroles. Una gàbia amb conills, un galliner amb sis gallines, sis oques pel voltant més vigiladores que un gos.

Quanta, quanta guerra... 

Confitura de maduixa

Et faré el dinar, el sopar. Menjaràs pollastres rostits, conills a la brasa, sopes de rap i crancs i galls i musclos... confitures de pruna negra i rossa, d’albercoc, de maduixa, de cirera. 

Quanta, quanta guerra...

Dalt d'un cavall blanc

Entre el mar i el cel del fons del fons passava l’Eva a dalt d’un cavall blanc. L’Eva, que no volia res, que no demanava res.

Quanta, quanta guerra...

Julivert a la finestra

Seré el que tu vulguis, faré el que tu vulguis. Tindrem una casa petita amb un test amb julivert a la finestra de la cuina.

Quanta, quanta guerra...

Por dels ocells

Més endavant li va venir por de la gent; dels homes alts, de les dones grosses, de les criatures cridaneres, dels vells que caminen a les palpentes perquè se’ls han mort els ulls, dels gossos lladradors, dels ocells que es llencen contra l’aire. Por. Por de tot.

Quanta, quanta guerra...

Papallona damunt de l'aigua

A la meva esquerra damunt de l’aigua, una taca molt clara, molt petita, pujava i baixava: era una papallona.

Quanta, quanta guerra...

Gavines més blanques

Un núvol de color de sutge corria a tapar el sol. Les gavines semblaven més blanques. L’home ple de mandra, dormia. Una abella li rondava el forat de la boca.

Quanta, quanta guerra...

Tirar la taronja

Se la van endur platja enllà i la noia de la brusa groga se’m va acostar i em va tirar la taronja.

Quanta, quanta guerra...

Ales de papallona

La papallona es va acostar per acabar encastant-se als cabells de la noia. ¿Per què em miraves? Era mig fosc però jo veia les ales de la papallona que s’havia clavat com morta damunt dels cabells.

Quanta, quanta guerra...

Arbres amb fruita

Lluny, veia tremolar llumets. Hi hauria galliners mal guardats, gallines ponedores, arbres amb fruita.

Quanta, quanta guerra...

La roca dels crancs

Per fugir d’aquell ull vaig fer veure que mirava el cel. Les gavines encara volaven. Dues reposaven damunt la roca dels crancs. L’home havia deixat un farcellet fet amb un mocador d’herbes entre ell i jo.

Quanta, quanta guerra...

Noia color de camèlia

Darrera d’una roca que no me la deixava acabar de veure, s’acostava una altra noia que semblava una figureta de pessebre. Era tota de color de camèlia, ho vaig veure després, amb uns ulls grossos i negres, amb els cabells escampats esquena avall.

Quanta, quanta guerra...

Taronja enlaire

Una taronja va pujar enlaire. Les noies jugaven a tirar-se-la. Rodona, pujava amunt contra el blau i queia rabent entre dues mans que l’esperaven a l’acabament d’uns braços.

Quanta, quanta guerra... 

Vol de gavines

Un vol de gavines els va passar per sobre. Els crits de les noies, que s’havien ficat de peus a l’aigua, el vol de les gavines en aquell matí tan clar, m’endinsaven en un món diferent.

Quanta, quanta guerra...

Garlandes de dulcamara

¿On són, digues, les nimfes antigues voltades de lliris i d’aigua que corre per les obagues dels meus boscos teixint garlandes de dulcamara, adormides per les grutes d’ombra ressonants de crits d’amor perdut?

Quanta, quanta guerra...

Aranyes tranquil·les

Dormo per terra voltat d’aranyes tranquil·les, de pols que mastego i que sóc i seré jo quan en el país dels purs, lluny del crit blau de les sirenes, seré rebut per la llum que encega.

Quanta, quanta guerra...

Esbarzers pels racons

Les pedres de la muralla eren calentes de sol. Al peu de la portalada em vaig aturar. El pati era gran amb esbarzers pels racons.

Quanta, quanta guerra...

Per entre espígols

Per entre espígols van sortir dos caps de noi; un era pelat, l’altre cobert de cabells negres. A tots dos nois els faltava un braç; el de la dreta no tenia braç esquerre i al de l’esquerra li faltava el braç dret.

Quanta, quanta guerra...

Caus de sargantanes

A dalt del pujol em vaig asseure d’esquena a la muralla atapeïda de caus de sargantanes. Tot d’una vaig sentir unes veus que cantaven una cançó d’escopetes i de bales.

Quanta, quanta guerra...

Olor de rosa groga

Tot mirant aquella paret que em trencava com si tot jo fos un joc d’esquerdes, vaig sentir per primera vegada l’olor: de rosa groga d’un roser de casa que s’enfilava fins a la barana del terrat.

Quanta, quanta guerra...

En forma de balena

No gaire lluny de la platja una roca en forma de balena estava coberta de crancs. Estava massa cansat per anar a buscar-ne. 

Quanta, quanta guerra...