SAL ROJA: EL LLOP DE CARDONA presentació a la Biblioteca de Balsareny
L’acte es va iniciar amb una xerrada a
càrrec de l’historiador surienc Albert Fàbrega que va tractar sobre l’important
paper de la sal al llarg de la història i també dels inicis de la descoberta i
explotació de la potassa a nivell mundial i, sobretot, de la conca minera de
Cardona, Súria i Balsareny. L’Albert és autor del llibre ‘Cum grano salis: la
sal i la potassa a Súria 1185-1982’, editat per l’Ajuntament de Súria i
Iberpotash l’any 2009 i que, de fet, és el treball més ampli que s'ha publicat fins al moment sobre la història
de l'explotació de la sal i de la potassa des de l'edat mitjana fins a finals
del segle XX.
Balsareny, 19 de juliol de 2019
El passat 18 de juliol va tenir lloc a
la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, la presentació del llibre ‘Sal
roja: el Llop de Cardona’ escrit per Ramon Gasch i Teresa Sagrera. Va tenir
molt bona acollida per part del públic i vam ser unes 35 persones que vam
compartir una vetllada al voltant de la literatura i també de la història de la
sal i la potassa al Bages i de la Guerra de Successió a Catalunya, especialment
dels fets de Cardona al 1711.
L’Albert
va destacar les construccions que hi ha a Balsareny relacionades amb l’explotació
minera i que esdevenen un patrimoni únic i importantíssim que cal preservar per
poder explicar la nostra història recent.
A
continuació, Teresa Sagrera, coautora de ‘Sal roja’, ens va situar en la
temàtica de la novel·la. “Sal roja, el llop de Cardona” és una
novel·la ubicada en el període de la guerra de Successió i on té molt
protagonisme la vila de Cardona. Va tenir un paper rellevant per la seva
situació geogràfica i la fortalesa de Cardona era un punt de trobada dels exèrcits
exteriors de Barcelona i on es reunien els comandaments i on es decidien les
estratègies a seguir. També perquè Cardona a l'any 1711 hi va haver un setge
molt important que va durar uns quaranta dies i va significar el bombardeig de
la vila i l'atac a les salines’.
Va fer
especial atenció als personatges que apareixen, molts quals estan documents
històricament, i també va destacar el paper cabdal d’algunes dones que,
malauradament, han estat oblidades, com són: Elisabet de Brunswic, esposa de l’emperador
Carles V que entre els anys 1711 i 1713 va ocupar el càrrec de lloctinent a
Catalunya; Manuela Desvalls, germana del governador de Cardona Manel Desvalls,
que va estar vinculada al cos austriacista d’espionatge; i, Marianna de Copons, una jove aristòcrata
barcelonina que va fer d’espia per als austriacistes. Es feia passar per una joveneta
frívola i aprofitava per relacionar-se amb oficials borbònics, Per
això es coneix Marianna de Copons amb el sobrenom de la “Mata-Hari catalana”.
Per
últim, Ramon Gasch va voler destacar l’emoció que ens transmès el protagonista,
en Miquel Ferrer, que passa a ser un simple tallador de sal a un sanguinari
assassí. A través d’ell, una persona del poble volen mostrar com afecta una guerra a la
gent. Sobretot la gent de baix que és qui més la pateix i, per tant, qui més
perjudicat en surt. En Miquel és
una persona familiar, normal, treballadora, casat amb dos fills i a l'espera
del tercer. De cop i volta tot se li ensorra amb l'arribada de l'exèrcit
filipista, que massacra sense pietat el poble de Cardona i mata la seva dona i
els seus fills. No és cap heroi nacional ni de país, però a partir d'aquest
moment es torna una persona sanguinària que la seva raó de ser és la venjança.
Volem
agrair al públic per la seva assistència i bona companyonia i, especialment,
als autors, Ramon Gasch i Teresa Sagrera, per voler compartir desinteressadament
la seva obra i coneixements històrics amb nosaltres, i al Ramon Fàbrega per la
seva lliçó magistral sobre la sal, la potassa i les explotacions mineres del
nostre entorn