 |
| Una bona nàpia! |
Toni Bodí, nascut en el Mareny de Barraquetes, era una màquina d'inventar històries per a fer riure. En Sueca tenia una colla de fidels seguidors —de fet la majoria d'acudits jo li'ls he sentit contar a mon tio Paco el més fidel de tots— que acudien cada dia a llogar-se per a fer faenes de bracer agrícola. Fins i tot feia broma d'ell mateix. Home de nas important, havia d'aguantar a molts destarifats que en feien broma mirant-se'l de prop. Ell solia contestar-los, amb un riure que volia dir tu ja m'entens, que no era nassut sinó que tenia una malaltia que li retirava la cara cap enrere.
No sé, ni ho puc saber ja, si aquell home de gràcia natural, espontània i efímera, havia llegit Bernat i Baldoví o rebut la seua influència. En tot cas, va seguir, sempre, al peu de la lletra el manament que
el Sueco plasmà en esta decimeta que dedicà al periòdic madrileny en el qual col·laborà,
La Risa.
