Más Papel

Ja sé que a hores d'ara totes esteu assabentades de que la Kristina ha creat una revista digital d'scrapbook : Más Papel. Es d'allò més impressionant i d'agrair que persones com ella dediquin el seu temps a la difusió d'aquest petit vici-manualitat-forma de vida, i paralel.lament oferint la possibilitat a altres noies perquè mostrin les seves creacions. De ben segur que és una feina d'hores, que ella fa per amor a l'scrapbook, i realment ho fa molt bé. No deixeu de veure també el blog Más Papel.

En el seu primer nº apareixen dissenys de 15 noies, tots ells fantàstics, i cada un amb el seu estil particular, especial i preciós. I també un bonic tutorial per fer un estoig per una mini-llibreta.

I tot i que la revista es bi-mensual i fins el mes de maig no en podrem veure la segona, jo ja hi he col.laborat amb un layout digital. Ja sabeu "no deixis per demà el que puguis fer avui".

El meu layout "3 amors" té una única foto :

És una foto de fa temps, però ara que he posat ordre a totes la vaig trobar i no m'he pogut resistir. Suposo que un dia d'aquests també l'utilitzaré per un layout tradicional, però de moment per veure la versió digital ens haurem d'esperar a la propera "Más Papel".

París - France

Aquest cap de setmana he estat a París amb la família. Hem pujat la Torre Eiffel a peu (700 graons), i hem anat amb metro amunt i avall tot el dia. Tot plegat molt divertit, i el millor de tot estar amb els nens i gaudir dels descobriments de cada moment, alguns esgotadors i altres menys.

I jo he aprofitat per fer una mica de compra : dues revistes i un llibre. La revista EntreArtistes Magazine m'ha sorprès moltíssim, m'han agradat molt els continguts i la convivència de diferents estils, la Histoires de Pages és tal com m'esperava, i moooolt francesa pel meu gust. I finalment l'últim llibre de les super-clean & simple franceses "Scrapbooking Pure inspiration" : és genial. La veritat és que no el volia comprar encara però vaig entrar a l'Fnac i no em vaig poder resistir. Ara només em falta esperar-me fins el juliol perquè me'l firmi una de les autores, la Pascale Penin.

Organizando mi espacio

Coincidint amb el Nadal, Scrapate.com ha editat el nº 2 de la seva revista Scrápate.
La revista és on-line i també es pot descarregar en format pdf., i és la primera i de moment única que existeix en tot l'Estat Espanyol, amb un contingut exclusiu d'informacions, tècniques i novetats sobre l'scrapbooking.
Els temes son diversos i variats, així com les diferente aportacions de dissenyadores que segueixo i admiro.
Bé, també us he de comentar que en aquest últim nº apareix un article meu sobre organització i que podeu veure aquí (pàg.33). En realitat és la primera part d'un doble article que parla sobre els meus conceptes sobre organització i espais que afavoreixen la creativitat.
Espero que us agradi, tant el meu article com tota la revista.

Biblioteca de Memòries. Final

Un cop vist de quina manera organitzaria les meves fotos en cas de que les imprimís totes, posant-les en quatre piles generals i després cada pila subdividint-la en més grups, explicaré com penso fer el mateix procés de tria amb un software adequat.
El software que jo utilitzo és la Galeria Fotogràfica de Windows, però també es pot fer amb el Picasa de Google, o evidentment amb els softwares per gestionar les imatges que acostumen a portar totes les càmeres digitals i les impressores.
La Galeria Fotogràfica té un funcionament molt simple, i el que estic fent actualment és etiquetar totes les meves imatges segons els grups que vaig definir ahir. Segueixo tenint una organització cronològica però també estic confeccionant la meva biblioteca, segons uns criteris molt més personals i especials. També puc donar graus de classificació a les fotos, per si m'interessa destacar-ne alguna, i també puc afegir-hi algun comentari explicatiu.
Resumint El Procés :
1. Passem les imatges de la càmera a l'ordinador
2. Obrim la Galeria Fotogràfica. Estan totes a la carpeta "Importadas Recientemente".
3. Repasso les imatges, esborro les que considero repetides, intentant ser estricte.
4. Faig una edició bàsica : ulls vermells, contrast, color, retallar (amb les pròpies eines de la Galeria)
5. Faig l'etiquetatge segons els meus grups.
Objectiu : controlar les meves imatges i obtenir la biblioteca de memòries.
Fer scrap, a part de ser una necessitat creativa i d'expressió, és una necessitat documental : deixem constància de la nostra vida i dels fets que hi intervenen, tant si són grans com petits, fem un layout , un mini-album o un diari, segons com s'hagi d'explicar. Penso que aquest sistema canvia definitivament el punt de partida de la nostra història.

Com a complement de tota aquesta feina he decidit també fer una maquetació molt simple amb les imatges ,seguint ara si, el seu ordre cronològic inicial, de manera que el que vull obtenir és una espècie de còpia índex amb paper, amb totes les imatges a una mida de 5x7 cm aprox.. De moment la maquetació la faig amb el Photoshop, però no descarto buscar algun mitjà més ràpid com p.ex.algun template com els que ha dissenyat l'Ali Edwards.

Bé, i això és tot.

Biblioteca de Memòries. 3ª Part

Avui explicaré de com he adaptat el sistema que l’Stacy Julian ensenya a Photofreedom.
Penso implantar-lo amb les fotos d’aquest estiu, i aniré organitzant després les anteriors, i les futures.
Actualment les meves imatges estan ordenades cronològicament, i dividides després per esdeveniments o fets que es produeixen durant l’any.
El que pretenc fer és la “Photo Triage” : treure la imatge del seu context cronològic, de manera que la pugui veure amb una llum diferent. Per dur a terme aquesta tasca necessito un software adequat que em permet reordenar les meves imatges segons uns nous criteris.
Parlaré del software demà. Ara imaginem per un moment que agafem totes les nostres fotos, les portem a revelar (si, totes) i un cop les tenim a casa les barregem i comencem a fer-ne quatre grans grups :
Nosaltres
Gent
Llocs
Fets
Cada un d’aquests grups té al mateix temps la seva pròpia classificació.
Nosaltres : El que més “pesa” a la foto és que hi surt algú de nosaltres, independentment del lloc, moment o esdeveniment en que es produeix. Tant dona que la foto sigui de Nadal o del 2004. Aquest grup es divideix en : Joan, Maica, Berta, Pol i Grup, on el grup podem ser tots o només dos de nosaltres.
Veieu que les trec del seu espai temporal i les començo a veure des de un altre prisma : podré veure per ex. les fotos de la Berta des de que va néixer ; no totes les fotos on ella surt sinó les fotos on ella és el subjecte principal i el que està fent la defineix com a persona.
Gent : aquí l’espectre és més ampli, però tampoc en tindrem tantes d’imatges. Estableixo en aquest cas una altre subdivisió : avis, oncles i cosins, amics nostres, amics Berta i amics Pol. En aquest grup però hi posarem les imatges on el que hi pesa més és la relació que es mostra en la imatge, l’aspecte personal, l’actitud i l’emoció ; no li donem importància a si la foto es va fer per ex. durant les vacances del 2006, sino que el que de veritat ens importa és recordar la imatge dels nous amics de les vacances .
Llocs : el que té més pes en aquest cas és el lloc on es fa la foto, encara que hi surti gent. Imagineu una foto vostra davant de la Torre Eifel : no considereu important el fet de que és una foto vostra, sinó que hi surt la Torre. Aquest grup el divideixo en Sabadell, Entorn i Lluny.
Fets : no és rellevant ni el subjecte ni el lloc geogràfic, sinó que el que ens interessa és el que s’està fent o està passant. Així tindré aquí un grup que és Vida Diària amb moments simples de cada dia, Esports i Lleure amb les activitats dels nens i nosaltres, Festes i Tradicions i Actes Especials.
No hi ha regles fixes per agrupar les imatges, simplement hem de seguir la nostra iniciativa segons el que ens suggereix la imatge en un primer moment.
Aquesta nova organització és una porta oberta a la nostra creativitat. Mirar i analitzar un grup qualsevol d’aquests implica veure emocions, caràcters, diversió, gent que ja no hi és, gent nouvinguda, llocs que ens captiven la vista… No cal fer scrap del que vàrem fer ahir, ni em sento obligada a fer el mini-àlbum de Nadal el mes de Gener, simplement puc mirar tranquil.lament el meu grup de Festes i Tradicions i poder descobreixo com m’agrada fer cada any la foto de la taula parada abans de dinar, i puc fer un Layout on es veu com la meva família augmenta, i explico que em fa feliç posar un cobert més a la taula.

Continuarà.

Biblioteca de Memòries. 2ª part

En la segona part del llibre Photofreedom, l’Stacy Julian parla de les seves fotos.
Quantes fotos tenim a casa ?
Tinc fotos des de que vaig nèixer. La meva família ha estat vinculada al negoci fotogràfic durant uns 36 anys, per tant ha estat molt fàcil per a mi tenir fotos i més fotos.
Amb el pas al sistema digital m’ha passat com a molta gent : he deixat de tenir fotos en paper per tenir-ne moltes més a l’ordinador.
La finalitat de la seva segona part és que aprenguem quin és el procés que segueixen les seves fotos des de la càmera al Layout, veure quina és la funció real dels elements d’arxiu que ella utilitza, tant els essencials com els extres i com ajuden a fer que l’scrapbooking sigui més motivat i divertit, i ja per últim intenta que veiem a través d’exemples com optimitzar el nostre temps.

Fa dos dies deia que vaig descarregar 780 fotos a l’ordinador. És evident que no puc fer scrapbooking amb totes elles. Directament a la càmera ja havia eliminat les que no estaven correctes, i després de repassar-les m’he quedat amb 520. Però creieu realment que totes mereixen un layout ?, totes mereixen estar incloses en un mini-àlbum ?
Un cop les imatges estan a l’ordinador s’integren en el sistema d’organització que proposa l’SJ, de manera que en aquest moment es començarà a decidir quines imatges són vàlides i quines quedaran simplement al disc dur.
Les imatges de la època analògica també estan incloses en aquest procés però, es clar, la part inicial que va de la càmera a l’ordinador és innecessària.
Per respecte a l’autora no descriuré el seu sistema. Penso que el llibre és molt interessant, un bon punt de partida, i una presa de consciència de que no podem fer scrap a “salto de mata”, sinó que volem documentar les nostres memòries, expressar el que sóm i com ens sentim, i això requereix que analitzem i controlem les nostres imatges per poder dir el màxim a través d’elles. D’aquí uns anys la nostre família veurà les fotos, llegirà els escrits , i tot el paper decorat i embellidors no seran altre cosa que afegits sense importància. Siguem-ne conscients.
Demà parlaré de la tercera part del llibre : Els resultats de les persones que utilitzen el seu sistema. Concretament parlaré de com jo vull interpretar-lo, tot i que estic en fase experimental, i com crec que puc aconseguir una millora en l’organització de les meves fotos, amb la finalitat de que els meus projectes d’scrapbooking siguin un document fidel de la meva història.

Biblioteca de Memòries

Tal com vaig dir en el meu post anterior, he estat llegint el llibre de l’Stacy Julian, Photofreedom. La primera informació que en vaig tenir sobre la publicació va ser,com no podia ser d’altre manera, en el blog de l’Ali Edwards, i des de aquell moment vaig estar esperant la disponibilitat a Scrapbook.com.
Anteriorment ja sabia qui era l’S.Julian de Big Picture Scrapbooking, on he entrat varies vegades per veure quin tipus de cursets fan, tot i que no m’he atrevit a fer-ne cap.
També he visitat el seu blog, i també la web específica del seu llibre : http://www.photofreedombook.com/.
Doncs bé, buscant una solució organitzativa, vaig començar a llegir :
El llibre es divideix en tres parts :
El seu sistema
Les seves fotos
Els resultats de les persones que utilitzen el sistema

El sistema introdueix la utilització de tres elements d’arxiu essencials i nou elements extres, també per arxiu de fotos o papers que guardem. Aquests elements : carpetes ,calaixos, capses… et donen una verdadera pauta de funcionament i una finalitat : tenir el control de les nostres imatges.
La majoria de vegades pensem que tenim el control quan les imatges estan copiades en un suport segur, mentre que el control real és el que obtenim després d’un bon sistema d’arxiu.
Pregunta per una persona que té un fill o filla d’edat superior als 10 anys :
Podries trobar la foto del dia que li va caure la primera dent ?
Segur que si, però poder també trigaràs més d’una hora, o més de dues.
Fer scrapbooking és fer un reflex de la nostra vida i la dels altres que ens envolten, expressar allò que és especial per a nosaltres, i gaudir de tot el potencial que tenen les nostres fotos. Tenir el control ajuda en aquest procés.
El sistema requereix una pila de “gadgets”, però el missatge és clar i simple : l’ordre cronològic no serveix, per tant hem d’implantar un ordre o arxiu especial, íntimament relacionat amb la nostra vida.

Continuarà

Photofreedom

Aquest llibre ha estat la meva lectura sobre scrapbooking d'aquestes vacances. El títol : Photofreedom m'ha generat alguns dubtes, ja que després de tornar de Mallorca amb 780 fotos em sento de tot menys lliure.
Però bromes a part, el que si m'ha servit aquest llibre és per intentar buscar un sistema per evitar aquest gran problema actual : les nostres fotos estan a l'ordinador, a un disc extern, i a un CD, però no som conscients del gran tresor que tenim al disc dur, ja que no el mirem quasi bé mai. La majoria de vegades jo miro les imatges a la mateixa pantalla de la càmera.
Doncs bé, aquest llibre planteja una bona opció per evitar que això passi, o evitar que passi tant.
El sistema que intento dur a la pràctica, arrel de la lectura, i que no dubto que aniré perfeccionant a mida que trobi els seus punts dèbils, fa que ara estigui maquetant les fotos que no he descartat (unes 520), i estigui fent aquestes composicions simples.

En els propers dies aniré explicant de que es tracta.