P|50 i Week in the Life

Vet aquí un Week in the Life dins d'un Project Life...

Fa anys que segueixo el Week in the Life de l'Ali Edwards, tot i que enguany no de manera molt participativa amb el Instagram i enllaç al seu bloc. La clau principal d'aquest projecte que ella impulsa és que t'incita a fer fotos durant una setmana, tant i fa que sigui laborable com festiu, de dia o de nit o estem a la feina o amb la família o sense, la qüestió és fer fotos. I si posteriorment aquestes fotos de la nostra vida acaben impreses, tot això ens permet aquesta reflexió posterior, donar-nos compte de que fem, amb qui estem, que mengem, que veiem. I potser també ens veiem nosaltres mateixos, tal com som.

I recordem quina edat tenim.

Aquest any com us deia he integrat el Week dins el PL. Per fer-lo homogeni he utilitat tots els fulls iguals, del tipus C, amb espai per 6 fotos 10x15 horitzontals. El full que fa de tapa, que veieu més amunt té paper decorat a una banda i a la banda dreta són 3 fotos, amb el nom del projecte i la data.

I aquest és el disseny del projecte : cada pàgina té 6 fotos, una pel dia de la setmana i una amb text. He utilitzat un png ,que l'Ali Edwards va dissenyar i que et podies descarregar de la seva pàgina : "The story of this photo" per introduir el text. De fet no explico tot el que vaig fer cada dia, sinó algun paràgraf del diari que anava escrivint, també relacionat amb la foto on s'imprimeix.

La gràcia d'aquest projecte és que cada any es fa en una època diferent. Aquest any ha coincidit amb la darrera setmana de les nostres vacances i reflecteix la nostra estada a Jafre, el fet de ser 3 en comptes de 4, alguna sortida de parella, nosaltres 3, o amb amics i en resum coses normals d'uns dies tranquils de vacances.

Al final del projecte he volgut també utilitzar altres fotos i així també aprofitar-les.

I per si voleu animar-vos a participar ara o pel proper Week in the Life, podeu utilitzar aquests jpg. Només heu de fer "guardar como" amb el botó dret del vostre ratolí i imprimir-ho com a foto a mida 10x15. Qualsevol setmana pots fer Week in the Life

Espero que us serveixin.

Fins aviat.

Hola Dia

Ara retrocedeixo altre cop al mes de Maig i us ensenyo una part que he incorporat al P|50 : "A day in the life", una proposta de l'Ali Edwards que ens anima a fer fotos durant un dia concret i compartir-les si volem, a través de les xarxes o als nostres blocs, bàsicament amb la finalitat de que prenguem consciència de tot allò que fem durant tot un dia sencer en el nostre paper de mare, muller, dóna treballadora, persona...Un dia, vint-i-quatre hores donen per molt i de vegades és després de veure les fotos que veiem com cada dia compta, cada moment i cada hora.

Aquesta vegada he optat per fulls d'arxiu de cromos per incloure aquest afegit, bàsicament amb la idea de diferenciar el mini-projecte de la resta del P|50. No he considerat posar-hi un separador o una tapa tot i que potser en el Week in the Life sí que faré alguna cosa més diferenciada o separada.

Totes les fotos són de mida 6,5x9,3 cm, així com les targetes que he utilitzat.

He volgut fer una targeta amb la meva versió del títol, i he pensat que Hola Dia era un bon títol.

A algunes de les fotos he posat aquesta línia fina i un petit text o paraula, igual que a la targeta on hi he posat la data. Molt a lo Ali Edwards...

Vaig estar pensant com escriure els texts i després d'haver-los escrit amb l'ordinador i després a mà, vaig acabar amb la màquina d'escriure. Sí, la que té 30 anys i la cinta més que gastada, però penso que el resultat m'agrada prou, i a més li he donat un punt irregular, amb errors, marges i salts de línia diferents.  

I ja posats tampoc hi podia faltar una etiqueta MdeMini.

No hi ha massa text, de manera que les fotos es barregen amb paper decorat, la segona targeta dissenyada pel mini-projecte, i també una de les fundes sense res a dins.

També hi ha lloc per alguna foto en blanc i negre.

Fi del dia, amb el Joan a Tànger, i nosaltres 3 junts fent passar aquestes 24 hores del dia 12 de maig de 2015.

Stories matter

Aquesta setmana l'Ali Edwards ha rellançat la seva web, amb uns continguts nous i una imatge fantàstica, molt actual i molt visible des de dispositius mòbils. Dies enrere pensava que la seva adaptació a una nova vida li passava factura en el seu desenvolupament en l'scrapbook : pel meu gust massa Project Life, de vegades prou endarrerit, algun Layout per vendre segells i kits digitals i no gaire cosa més. Però ara reconec que m'equivocava i que estava posant les bases del seu propi negoci, Craft the Story.

Sempre m'ha agradat d'ella com transmet la seva idea de l'scrapbook :

"That said, what I do with my stories is different than a writer who only writes or a photographer who only takes photos. There's magic in bringing the two together with design principles and intentional embellishments."

Estic d'acord al 100%. No només vull escriure històries o records o sensacions o sentiments, i no només vull fer fotos de nosaltres i del que ens envolta. Es genera alguna cosa especial quan ajunto les dues coses, amb uns mínims canons estètics i alguna decoració addicional. Tot passa a tenir un sentit diferent, complert, com un cercle que es tanca.

Aquests darrers dies he estat fent fotos i escrivint, coincidint amb les vacances. Són dies que el ritme és molt diferent. Jo sempre penso molt, però les vacances són per a mi un moment de molta reflexió, sobre la família, sobre la feina, sobre els amics, sobre la nostra situació en general, sobre l'scrapbook que faig, el que no faig i voldria fer, i el que no vull fer... Escric bona part del que em passa pel cap, sense pensar massa a fons com ho escric i si tinc raó o no, o si és correcte el que penso o no. Simplement escric.

També llegeixo.

També faig fotos. Les fotos semblen iguals cada any, però no ho son, perquè sempre porten un records implícits, i molts d'aquests records estan escrits.

Ahir vaig veure la proposta de l'AE : Per què són importants les històries?. Era molt fàcil respondre quan portes 15 dies escrivint perquè vols tenir records de les vacances, no només fotos.
La foto que he penjat a Instagram és aquesta que veieu aquí, amb el Word Art que es podia descarregar des de la seva pàgina. La resposta era molt evident, però de vegades de tant evidents que són les coses ningú hi pensa. Potser perquè no estan escrites...

Aquest petit mot

Un cop més inicio un any amb un nou mot, Aquest Petit Mot, seguint la proposta de l'Ali Edwards "One Little Word".

Val a dir que em planto al desembre i penso : què se m'ha perdut a mi d'estar buscant una paraula per encetar un nou any?, una consigna, un fil conductor, una idea, finalitat, propòsit. Hi penso, busco la parauleta... i no entenc com sempre acaba sortint allò que és evident, i em dic : doncs sí, és clar..

De manera que un dia d'aquest desembre, ja passat i finiquitat va sortir de cop la paraula :

Temps, tot el dia demanant-ne més, pidolant-ne, temps per a mi, jo, i jo mateixa, temps per aturar, temps per perdre, temps per compartir, temps per gastar, temps per acabar coses, temps per començar-ne, temps per parlar, temps per viure. I una mica també per que els altres ens deixin viure, va, per a ells també...

Temps, és clar, aquest con...piiiiiiiiiiii de temps.

Foto : campanar de Jafre, que marca el temps amb precisió, cada quart sens falta, i les hores dues vegades... i a les nits no para. I que consti que ho dic de bon rotllo. 

Més Imatges d'Advent

Demà 20 de desembre, una nova entrada al blog Diario de Navidad, amb més fotos del projecte Imatges d'Advent.
Us hi espero.

Una setmana

Ja esteu a punt per una nova Week in the life ? Jo sí. No podia saltar-m'ho, són aquelles coses que t'hi veus avesat i no pots fer com si res. Amb cada "Setmana" faig autobiografia, i també memòria visual de 7 dies normals i corrents de la vida d'una persona que es relaciona amb altres persones, amb llocs, amb feines, amb costums, amb roba, amb menjar, amb els horaris, amb l'actualitat... I aquesta persona sóc jo, centre del món durant una setmana = set dies.

Com sempre us animo a ser el centre del món.

Ja tinc una certa col.lecció de projectes. Vaig començar al 2008, el 2009 no es va fer i he continuat amb el 2010, 2011 i 2012.

M'agrada veure projectes anteriors, pensar que llavors m'hi podia dedicar més, veure els materials utilitzats en cada cas, si el projecte és més o menys digital, si vaig escriure molt o poc, quina era la marca de paper utilitzada i d'on la vaig treure.

I igual que ha fet l'Ali Edwards, en aquesta entrada jo que no em tallo un pèl també m'hi he posat i he volgut fer un "remember" de les meves "Setmanes".

Per tant, som-hi amb el 2008

Podeu veure més fotos del projecte aquí, i un material de preparació que vaig fer aquí, que també està guardat dins l'àlbum.
Els fulls són de paper fotogràfic imprès a les dues cares, i on hi han les fotos té acabat brillant i on hi ha text té acabat mate. També hi ha una mica d'estampació amb Stazon, i paper decorat. La tapa és del tot original, ja que realment era la tapa d'un calendari. Va ser el primer, i vaig tenir la sort de fer-lo i acabar-lo gaudint de la idea del projecte i del resultat. Això em va animar pels següents.
El 2008 va ser un any de molts canvis, tancar una empresa, voler fer una vida diferent, més lenta i reflexiva, retrobar-me amb la meva creativitat, tancada durant un grapat d'anys, conèixer gent que feia scrapbook com jo i compartir idees, projectes i estones.

2010

Aquí en podeu veure quasi un publi-reportatge.
Amb aquest projecte vaig utilitzar un bon grapat de les meves etiquetes MdeMini, a més de les que vaig fer expressament pel projecte. És un àlbum fet amb materials que he utilitzat molt i molt, com els fulls de cartolina Kraft, o Mi-teintes de Canson. Aquí vaig fer les fotos i les vaig anar enganxant fent la clàssica quadrícula amb més o menys espais buits, i això sí, amb una foto gran i representativa. Ara que les veig em venen records de tot plegat, i no van associats a cap festa, celebració, esdeveniment... simplement records d'una vida en família amb activitats.
I pel que fa a la meva vida de llavors, vaig iniciar el meu propi negoci de disseny, de tallers, de venda de producte, compaginat amb el dia a dia domèstic. Era tota una aventura, que va ser curta però en certa manera encara dura, d'una forma romàntica amb la meva botigueta on-line.

2011

Aquest era mooolt digital. I també un projecte d'estiu, i és que l'AE sempre convoca per aquest projecte en diferents èpoques, de manera que les fotos poden arribar a ser molt diferents també. Té el seu punt.
Aquí les fotos corresponents. Ja veieu que són fotos doblegades per la meitat, fent un llibre. Vaig fer-me una plantilla de Photoshop i la vaig anar utilitzant, omplint-la de fotos o papers cada dia, també amb la foto destacada, per no perdre el costum, i el text per recordar el que havia fet.
Era un projecte ràpid de fer, tant pel que fa a les fotos com pel que fa a la construcció de l'àlbum, i és que llavors estava treballant a Barcelona, altre cop dins el món dels números, fent de comptable, anant i venint amb el tren, el llibre, el dinar i el paraigua.

2012

Aquí les fotos. Aquest va ser tot el contrari de l'any anterior i del 2010 : una sola foto per dia i molt escrit. Volia fer una mena de Diari Creatiu, però a aquestes alçades penso que no se us escapa que jo molt artística no sóc, de manera que va ser un Diari i punto pelota. Però bé, té una mica d' estampació i de màquina de cosir, i moltes etiquetes MdeMini, que a aquestes alçades ja en tenia un grapadet. Ja no vaig fer servir el kit dels dos anys anteriors, sinó dos de nous fets per l'ocasió i que podeu veure a les fotos.
En aquest cas vaig utilitzar una tapa negre que vaig alterar amb gesso i a dins els fulls estan enquadernats amb wiro, fent una llibreta.
Ja he comentat que hi havia molt text, tot a mà, de manera que és un projecte molt personal, i és que m'havia quedat sense feina i realment estava desanimada, i vinga a escriure amb la llagrimeta. Tot i així tinc un bonic record del projecte, i és que el vaig haver d'acabar corrents perquè em va sortir una feina i tot va canviar molt i molt. Ja ho sabeu, es tanca una porta i s'obra una finestra...

I que ens portarà la Setmana del 2013?.
Això dilluns.
Hola dilluns.

Aquí és Nadal i estic content

Probablement ja sabeu que estic participant en la iniciativa de Ana Manzana : Diario de Navidad 2012.

El desenvolupament del projecte plantejat per l'Anna amb diferents etapes de treball i exposició, la possibilitat de veure molt d' aprop altres estils i maneres de fer i interpretar la vida a través de l'scrapbook, veure les reaccions, entusiasmes i adaptacions d'altres a través de les xarxes socials son coses que realment, malgrat la responsabilitat d'un treball programat per una altra, em fan sentir contenta.

Vaja que no està mal, tot i jo no ser de col.lectius.

Les meves dues darreres entrades han seguit el meu esquema de treball habitual i avui vull fer-ne un petit repàs :
Com sempre primer la història, el perquè de tot plegat, perquè decideixo expressar sentiments i pensaments mitjançant fotos i paraules... i com s'expressen.

I en segon lloc l'estructura, seguint criteris de simplicitat, repetició i una certa expressió artística personal.

No us perdeu tot el que encara queda per venir, serà el bo i millor de totes nosaltres.

Week in the Life 2012

Un any més no podia faltar a la cita del Week in the Life. La setmana passada vaig estar rumiant sobre quin format donar-li al projecte mentre enllestia altres coses, però com em sol passar fins ahir no vaig donar-li una forma definitiva i vaig tallar els papers.

Aquest any utilitzo una tapa que tenia guardada. Es veu una mica massa negre, però no tenia altre color de manera que ja està bé. La mida interior del paper decorat és 15x23, igual que la mida de les fotos, de manera que he utilitzat 3 fulls de 30x30 cm d'una col.lecció de ILS i un full de cartolina amb textura, en total 7 peces per cada un dels dies de la setmana.

Vaig pensar que podia fer el títol com altres anys, One Week, 1 Setmana... però donat que darrerament simplifico a totes hores he pensat que un "Hola Dilluns" quedava d'allò més convincent.
I aquest és el títol del projecte : "Hola Dilluns".

Quan estigui acabat ja ho explicaré millor però aquest any he optat per fer poques fotos i escriure bastant.
De moment estic anant amb el Ipad a tot arreu i vaig escrivint el que penso, llistes de coses per fer, comentaris... Després el text el passaré per un corrector i finalment el reescriuré a mà en aquests fulls que he tallat i que si no recordo malament son d'un llibre d'inventaris o de balanços. Com podeu veure vaig agafar els fulls que coincideixen amb els dies que es fa el projecte.

També podeu veure que hi ha una etiqueta per cada dia de la setmana, que aniré col.locant enganxada a cada full de paper decorat. Les etiquetes les he dissenyat jo i estan disponibles a ca la Momo de Palamós.

I les fotos ?. No tinc masses ganes de fer fotos del meu rollo quotidià, de manera que he pensat fer una sola foto cada dia (o alguna més, depèn) d'algun fet seleccionat que pensi que és el fet significatiu del dia. Crec que aquest projecte podria fer-se sense fotos, només amb text. El text expressa prou bé tot allò que passa i tot el que arribem a fer sense donar-nos compte, però no vull deixar d'incorporar la foto perquè en aquests moments per a mi és una forma de manifestar diàriament que hi ha alguna cosa a destacar, i m'obligo a pensar-hi cada dia.

Vull fer esment també als comentaris de l' Ali Edwards  sobre el projecte, son molt interessants com sempre i t'adones que aquest projecte és un recull de la nostra vida quotidiana, que un cop queda plasmada guanya en valor, i això és molt important. I també cal tenir en compte com canvia la nostra vida en un any : faig aquest projecte des del 2008, i cada projecte té el seu contingut especial i diferent, coses que poder segueixen però també altres que han canviat d'una manera radical.

M'agradaria veure més projectes de Week in the Life a Catalunya, però entenc que totes tenim molta feina i altres prioritats, però tot i així el recomano cada any perquè sense cap dubte el considero un projecte...ara riureu... d'autoajuda i de reflexió personal de vegades necessaria. Ja ho he dit.

One Week, dia 7

Tornant a agafar el projecte on es va quedar, aquest és el meu setè dia del Week in the life, el fantàstic projecte que promou l'Ali Edwards un cop a l'any. Ella ja el té acabat... i jo també, digitalment, però ara és el torn d'imprimir les fotos a mida 20x30cm i montar l'àlbum. No vull avançar el resultat, però he agafat cada pàgina diària i desde Photoshop he eliminat alguna de les capes : les etiquetes amb els dies, el paper decorat, fotos de documents, i les paraules. Tot això s'afegirà posteriorment, per tal de que l'àlbum perdi una mica l'aspecte digital.

I també aviat el nou projecte Dies al Sol, del nostre Estiu 2011.

Digi-Total

Fa uns dies vaig fer un layout digital per la propera revista Más Papel. De moment no es pot veure, de manera que per fer-me passar les ganes d'ensenyar-lo, avui n'he fet un altre, i de passada he anat de rebaixes a la botiga on la Karla Dudley ven els seus dissenys digitals. Durant aquest cap de setmana es pot comprar amb descompte d'un 25%, de manera que n'he sortit carregadeta. Penso que una bona manera d'aprendre'n més sobre el món digital és poder utilitzar elements que t'agraden, actuals, i imitar el que veus, posant-hi sempre la pròpia història i fotos.
M'encanta la KD, tot i que amb tantes criatures no entenc com pot arribar a fer tantes coses. Té un nen, dues nenes bessones i dos nens bessons !!!. És al.lucinant. La llàstima és que d'scrap tradicional en fa molt poc, suposo que perquè no té temps per més. De vegades ha semblat que imitava una mica l'Ali Edwards en les seves iniciatives professionals, però jo li veig un estil propi molt autèntic, amb molta calidesa, i per descomptat és una passada amb el digital. És la meva guru digital.