La fira del peix i el mercat del bolet

Finlàndia, (agarraos que viene curva) amb 187.888 llacs, 179.584 illes i amb 1.107 km de costa té molt poca varietat de peix. Toma ja. Sí, és cert, tenen un dels millors salmons del món i ho puc corroborar, però no hi ha bacallà (i el que hi ha està congelat), ni hi ha lluç, ni llenguat, ni sardines, ni anxoves... el que hi ha són varietats de peixos de riu o de llac i al meu parer no tenen ni la consistència ni el gust tan bó dels peixos de mar.

A banda d'això, a mi que m'agrada menjar peix, m'he apropat al Siikkaviikko, la setmana d'aquest peix, a la plaça del mercat o kauppatori com li diuen aquí. M'havíen dit que a més de vendre's peix hi ha tendes on preparen diferents tipus de plats a preus raonables. Deuria ser ja tard perquè no vaig poder catar ni un bocí de peix acabat de fer.

La fira és molt reduïda com tot el que fan aquí

han atracat un parell d'embarcacions i les han engalanat

amb fulles i branques crean un ambient

més bucòlic de tardor

dins hi han montat les seves paradetes particulars

on es ven peix i d'altres queviures com:

pà negre, mostassa i melmelades

Aquesta fira només dura una setmana així que al no haver-hi gaires llocs on es pugui comprar peix fresc (més fresc que comprar-li al propi pescador ja em direu...!) són díes especials on sobretot les àvies s'hi apropen per comprar.

Ja que hi era al mercat vaig estar passejant una estoneta mirant de pas, a quant estava el preu del quilo del cama-groc (ho sé, això queda de maruja total) però dic jo que per ser una bona boletaire s'haurà de saber quins bolets es venen i a quin preu estan al mercat, no?

Es venen rossinyols, cama-grocs, trompetes de la mort i dues classes de bolets blancs que desconec i que certament, estàven a preu d'or! a 10€/llitre! -Sí, aquí medeixen al llitre, em penso que als venedors els hi surt més rentable però pel consumidor em fa l'efecte que ho paguem més car.

No sé si és que aquesta temporada, al estar plovent tant, hi ha més cama-grocs que mai perquè el preu del llitre està realment tirat de preu si comparem amb els altres bolets (2€/llitre) a més aquest any són enormes! Les trompetes de la mort van a 5€/llitre així que estic ben orgullosa d'haver-ne trobat. Malgrat haver marxat amb només 3, per aquesta pixa-pins ja és haver tocat el cim!

Boletaires

cireretes de bosc

Cada any que passa crec que li anem agafant més gustillo, trobem més i ampliem la varietat en bolets.

Recordo que quan anava amb mon avi i mon pare de petita només agafàvem rovellons ja que era l'únic tipus de bolet que coneixíem a la perfecció i conforma han anat passat els anys he aprés una miqueta més sobre el tema i he mirat de trobar també camagrocs i amb una mica més de sort rossinyols, fredolics i llanegues. De fredolics i llanegues no n'he trobat mai i tampoc he vist que ho venguin més que en conserva de vés a saber on.

D'aquesta afició el menda en sabia ben poc quan ens vem conèixer i recordo que al principi ni tan sols l'interessava el tema i ara està fet tot un mestre en la caça de bolets. Jo tardo un munt en trobar-ne i ell en canvi allà on decideix anar allà n'hi troba.

Caçant bolets

N'estava ple de bolets raros

sempre costa de trobar els bons

Si algú de vosaltres enten de bolets...

Sabeu quin és aquest?

Cara de felicitat i primera troballa,

dos cama-grocs ben macos

la meva descoberta

I la primera descoberta de trompeta de la mort

l'únic bolet que existeix de color negre

Jo diria que hem acabat amb 2 quilets de bolets, la gran majoria cama-grocs, 2 rossinyols i 3 trompetes de la mort. Ara només cal pensar en còm cuinar aquestes belleses i repartir-ho bé per no acabar avorrint-ne. He pensat en fer un rissoto i la resta congelar-ho per fer estofat amb bolets o un remenat d'ous que és tan fàcil i ràpid de fer.

Kastanjoitada a la cabalgada

La paradeta i les protagonistes
Kastanjoita = Castanyes
(Al final, el finès i el català no són pas tan llunyans)

(bona pinta teníen, el preu ja no tant)

A d'alt s'anunciaven castanyes calentes per grams
i glögi (com el gluwein alemany, suc de fruites calent amb músic)

Això sí que m'ha tocat la fibra.
O sigui, per la Castanyada te les veies per trobar castanyes de qualitat i ara, durant la cabalgada, es veníen castanyes! Toca't els nassos!
Aquí van al revés del món!

El mateix també ho podràs trobar a la novena entrada de Catalans pel món

Passejar per Vanhankaupunginkoski - Els ràpids del casc antic

Ràpids del riu Vantaa

Últims fruits abans no arribi l'hivern

Fent els pardalets

Podria ser-ho però aquest no és el pont de Rovaniemi

Gent pescant truites amb canyes tipus xarxa

Lloc idílic que sens dubte pensem tornar a passejar

Ja feia temps que n'havia sentit a parlar, n'havia vist fotos i de fet volia anar però al final me n'oblidava i a hores d'ara encara no hi havíem anat. Ha sigut en trobar aquest fabulós blog (dedicat a ensenyar-nos el millor de Helsinki) que hem decidit de passar la tarda aquí.
Vanhankaupungin vol dir ciutat vella i és que va ser aquí on va començar a construir-se la Helsinki d'avui en dia. Arribar-hi és ben fàcil i van ser tan sols uns 15 min de carretera, direcció Viikki.

Així és com m'agrada a mi passar els diumenges! ^^

Autumn colours

Aquests díes hem estat un pèl liats amb la visita d'una molt bona amiga de Barcelona.
He tornat a fer de guia a la cassolana i com no, a fer moltes fotos des de l'illa de Seurasaari.

Heu vist com els hi canvia el color de la pell?? s'estan tornant grisos. Preparant-se per l'hivern.

Hem recorregut la ciutat de pe a pa i passat el Diumenge al parc nacional de Nuuksio (aquesta vegada per la part més transitada). Amb els nabius que vem trovar pel camí vem fer galetes i tot desfent una tableta de xocolata negre i llet vem tastar una bona xocolata a la tassa.
En sí, ha sigut una setmaneta amb aspectes catalans i finesos.

Fotos del Parc Nacional de Nuuksio

Ruth també s'ha enamorat de Finlàndia a la tardor.

Per tot el parc hi han arbres caiguts amb les seves arrels gairebé intactes. Vaig estrenar nova cistella i no per a collir bolets sinó per collir nabius. Desgraciadament no tinc fotos del final de l'excursió i com veieu la cistella era buida :(

Ais! m'encanta la tardor a Finlàndia...

A la caça dels bolets

En un lloc com aquest on la molsa és la reina del bosc,

com no havíen de créixer bolets?

M'havíen confirmat, fa temps, que efectivament Finlàndia és terra de bolets. Les espècies més valorades són els rossinyols, els shitakes i els matsutake (tan apreciats pels japonesos). Va ser quan vaig veure aquesta foto d'una companya de feina que se'm va encendre la llumeta i avui ho he anat a comprobar. Hem acabat al PN de Nuuksio i una mica perduts al principi ens hem anat endintsant al frondós bosc.

No pensava trobar res de bó sense conèixer el terreny i, la veritat, per ser la primera vegada no ha estat gens malamanet. A la bossa (m'he de comprar una cistella, ejem) han acabat 2 rossinyols, 2 rovellons, un peu de rata petitó i gairebé un quilo de camagrocs o rossinyolets.

Sento no tenir fotos dels rovellons, no estava del tot segura que fossin bons

Aquí el famós rovelló de Finlàndia (un pèl diferent, no?)

Del que si que puc estar orgullosa es d'haver tornat amb la bossa farcida de camagrocs, els meus preferits per fer amb truita o remenat d'ous mMmM!
Com em picava la curiositat vaig estar xerrant amb una boletaire de Lapònia que també duïa el cistell farcit de camagrocs (aquí els fan en sopa) em va estar explicant que el que duïa eren rovellons i no els lleterols, em va ensenyar uns bolets blancs molt apreciats que a Catalunya diria que no en tenim. Ademés, per estar encara més segura, vaig estar xafardejant altres cistells i tothom en portava, vaja, amb això us dic que aquí, de bolets, a patades!

Servidora amb cara de son però ja amb la primera troballa

I aquest ha sigut el soparet:

Remenat d'ous amb camagrocs i rossinyols

Salut!